diumenge, 10 de juliol del 2011

DIADA DE SANT CRISTÒFOL, PATRÓ DELS AUTOMOBILISTES


AMG. Colecció Pepita Coll. Autor desconegut




















A Gavà, la festivitat de Sant Cristòfol va començar a celebrar-se al final dels anys quaranta, tot organitzant una acte senzill que se centrava bàsicament en la benedicció dels vehicles motoritzats de la vila. Els primer anys, com que poca gent tenia cotxe propi, hi participaven els taxistes Aleu, Pepito i el Francès, i els transportistes amb camions i furgonetes; també s’hi veia alguna moto amb sidecar o sense.

Ben entrats els cinquanta, i sobretot els anys seixanta, la diada gaudia d’una participació molt més massiva. Els vehicles formaven una llarga corrua i s’anava avançant lentament fins arribar davant del temple parroquial, on el conductor s’aturava perquè el mossèn beneís l’automòbil. Aquell dia tots els autos lluïen ben nets, ja que el dia abans el propietari s’havia dedicat a netejar-lo amb cura. A més dels propietaris dels vehicles, els vailets gaudien enormement de la festa, ja que tenien l’oportunitat de veure diversos models de cotxes a la vegada, cosa que a l’època no succeïa sovint, i aprofitaven per comentar-ne les característiques, tot fent especial atenció a la potència i a la velocitat de cada vehicle”.


Mireia Valentí
Del llibre: L’Abans, editorial efadós, 2002

dilluns, 4 de juliol del 2011

FER VACANCES A LA PLATJA DE GAVÀ



La construcció de l’autovia de Castelldefels l'any 1954 va permetre la descoberta de les platges de Gavà. El 1954 es va inaugurar el càmping Las Naciones, i ben aviat el van seguir l’Albatros (1959), La tortuga Ligera (1963) i Càmping Gavà (1963), que entre els mesos de juliol i agost acollien més de 10.000 persones.

Entre els usuaris dels càmpings i de les platges hi havia molts barcelonins i turistes estrangers, però també gavanencs que, en molts casos, s’instal·laven allí amb tota la família per passar-hi l’estiu.

L’impuls definitiu perquè els habitants de Gavà poguessin gaudir de les seves platges va arribar l’any 1960 quan es va asfaltar l’avinguda de Bertran i Güell, que comunica directament el poble amb la platja. 

Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

divendres, 1 de juliol del 2011

ÀLBUM DE FOTOS: Dia de platja

Fons i autor: Joan Mitjans Badell. AMG
Abans, com ara, amb l’arribada del bon temps, les famílies acudien a la platja els diumenges, únic dia de la setmana festiu, per tal de passar-hi el dia.
 
En aquesta fotografia familiar, presa per Joan Mitjans Badell, l’estiu de 1934 a la platja de Castelldefels, podem apreciar la tranquil·litat que hi havia a la zona dels banys i de l’embarcador.
 

A la imatge hi apareixen d’esquena la seva muller Maria Pons i la seva mare Dolors Badell, amb el petit Joan en braços.


📷 Fons i autor: Joan Mitjans Badell.  AMG. 

dimarts, 28 de juny del 2011

LA LLEGENDA DE LA CAMPANA DE SANT PERE DE GAVÀ

«Fa molt, molts anys, en un tros de platja molt a la vora del riu Llobregat, va aparèixer un dia una campana amb el nom de Sant Pere gravat. Uns pescadors van córrer a donar la notícia i homes dels pobles dels voltants hi anaren per endur-se’n el trofeu al seu campanar. Hi anaren els de sant Boi, però no pogueren moure-la. Fracassaren també els de Viladecans i els de Castelldefels que havien portat uns bous, però semblava que la campana tingués vida i que no volgués moure’s de la platja. Quan arribaren els de Gavà duien una burreta. L’hi lligaren una corda al coll i després l’hi passaren per l’ansa de la campana, i aquella burreta va dur la campana fins al poble. Des d’aquell dia Gavà va tenir a sant Pere com a patró de la parròquia i celebra la Festa Major d’estiu el 29 de juny».


Text basat en el diari personal de Baldiri Soler Tomàs

dimecres, 22 de juny del 2011

PEL JUNY, LA FALÇ AL PUNY


LA SEGADA

Segador pel mes de Juny
quan la calda cau pesada,
amb volant o falç al puny
del blat fa arran la segada.

Tot suat, negre de pols,
mulla amb vi sovint la gola,
si no passa el volant dolç
amb la pedra bé l’esmola.

Per salvar-se d’algun tall
l’esclopet a la mà es posa,
que amb ell nota pel treball
que li fa bastant de nosa.

Amb els brins del mateix blat
sens que trenqui cap espiga
fa el lligam molt ben nuat
i amb burxó les garbes lliga.

M. Colomé

dimarts, 14 de juny del 2011

ARA FA 25 ANYS... FANTASMES A LA TORRE LLUC

El mes de juny de 1986 el diari Brugués publicava l'article "Respiraciones nocturnas", escrit per Ramon Campos. Les esmentades respiracions es referien a l'existència de fantasmes a la Torre Lluc. Uns anys abans, l'actual seu del Museu acollia Ràdio Gavà, i a l'article, Campos explicava que tot va començar la nit del 30 d'agost de 1983. Aquell vespre, la programació començava amb l'emissió d'unes psicofonies obtingudes al soterrani de la Torre del Baró de la veïna població de Viladecans. Per parlar sobre aquest fenomen es va convidar una mèdium que, tot just travessar la porta de la torre, va dir: "Sento una estranya força en aquesta casa".

A partir d'aquell moment, les històries sobre fantasmes i misteris de la Torre Lluc es van multiplicar. El personal de Ràdio Gavà assegurava sentir els compassos d'una respiració a la sala de control i, un cop acabada l'emissió de la nit, baixaven les escales "amb els pèls de la nuca eriçats i un nus a la gola", i ningú no volia ser l'últim a sortir. Expliquen que a l'emissora hi havia un telèfon interior que comunicava amb l'Ajuntament. La centraleta d'aquest podia saber en quin moment s'utilitzava qualsevol extensió telefònica. Doncs bé, una nit, a un quart de quatre, el guàrdia urbà de nit va rebre una trucada telefònica. Va observar que la trucada provenia de la torre, però ningú no va contestar. Al cap de dos minuts, la mateixa trucada i idèntica resposta. El guàrdia va sortir al carrer per mirar cap a la torre i va veure que totes les llums eren tancades. Després es va adonar que les claus eren guardades a l'armari i, per acabar-ho d'adobar, va recordar que aquella extensió feia dies que no funcionava!

Els rumors eren tants que fins i tot la revista Pronto va publicar-ne un reportatge. Finalment, amb la col·laboració de l'Ajuntament, es va contractar una mèdium per investigar els suposats fenòmens. No es van poder gravar psicofonies, ni es van veure ectoplasmes, ni res de semblant. Això sí, l'especialista va determinar que “captava energies del passat que tenien el desig de romandre a la casa”!

 Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

dimecres, 1 de juny del 2011

ÀLBUM DE FOTOS: Riera de les Parets



Fons i autor: Joan Calvo. AMG.
Amb motiu de l’exposició sobre l’Agrupació Fotogràfica Gavà que es va poder veure al Museu de Gavà per celebrar el seixantè aniversari de l’entitat, vam poder descobrir aquesta interessant fotografia de Joan Calvo.

Presa als anys cinquanta, es tracta d’una vista de la cantonada de la tanca que encerclava la finca de la Boada, a l’alçada de la riera de Les Parets, i del pont que hi havia per travessar-la en cas de pluja, just on actualment hi ha el col·legi de les monges agustines. 

A banda i banda de les roderes de carro del que avui és el carrer de Sant Josep Oriol, s’urbanitzarà més endavant, a l’esquerra, la plaça de l’Església, i, a la dreta, el passeig de Joan Maragall.

📷 Fons i autor: Joan Calvo. AMG. 

dilluns, 16 de maig del 2011

MES DE MAIG, TEMPS DE PRIMERES COMUNIONS

Als anys cinquanta, els mestres es cuidaven de la preparació dels seus alumnes tant per a la primera comunió com per a la confirmació. Segons recull el llibre d’actes del Claustre de Professors del Grup de Nens del col·legi Salvador Lluch del 14 d’abril de 1959: 
 
«A fin de paliar el inconveniente que supone para gran número de familias, hacer frente a los cuantiosos gastos de vestido, calzado, libro, etc. que lleva consigo esta fiesta, se ha convenido en que después del día determinado por el Reverendo Sr. Párroco para realizar la primera comunión, se verá cuales han sido los alumnos que por dicho motivo han dejado de recibir a Jesús Sacramentado. Si el número de los mismos es excesivo y la Parroquia, por medio del Secretariado de caridad, se ve impotente para sufragar tan cuantiosos dispendios, se celebrará una Misa de Comunión general, a la que concurrirán todos los que habiendo recibido la preparación, se hallan en condiciones para comulgar. A dicha misa de Comunión, acudirán también todos los señores Maestros y demás alumnos del Centro». 

Del llibre: «Els Col·legis Nous. 75 anys de les Escoles Graduades Salvador Lluch» 1933-2008