diumenge, 10 de juliol del 2011

DIADA DE SANT CRISTÒFOL, PATRÓ DELS AUTOMOBILISTES


AMG. Colecció Pepita Coll. Autor desconegut




















A Gavà, la festivitat de Sant Cristòfol va començar a celebrar-se al final dels anys quaranta, tot organitzant una acte senzill que se centrava bàsicament en la benedicció dels vehicles motoritzats de la vila. Els primer anys, com que poca gent tenia cotxe propi, hi participaven els taxistes Aleu, Pepito i el Francès, i els transportistes amb camions i furgonetes; també s’hi veia alguna moto amb sidecar o sense.

Ben entrats els cinquanta, i sobretot els anys seixanta, la diada gaudia d’una participació molt més massiva. Els vehicles formaven una llarga corrua i s’anava avançant lentament fins arribar davant del temple parroquial, on el conductor s’aturava perquè el mossèn beneís l’automòbil. Aquell dia tots els autos lluïen ben nets, ja que el dia abans el propietari s’havia dedicat a netejar-lo amb cura. A més dels propietaris dels vehicles, els vailets gaudien enormement de la festa, ja que tenien l’oportunitat de veure diversos models de cotxes a la vegada, cosa que a l’època no succeïa sovint, i aprofitaven per comentar-ne les característiques, tot fent especial atenció a la potència i a la velocitat de cada vehicle”.


Mireia Valentí
Del llibre: L’Abans, editorial efadós, 2002

dilluns, 4 de juliol del 2011

FER VACANCES A LA PLATJA DE GAVÀ



La construcció de l’autovia de Castelldefels l'any 1954 va permetre la descoberta de les platges de Gavà. El 1954 es va inaugurar el càmping Las Naciones, i ben aviat el van seguir l’Albatros (1959), La tortuga Ligera (1963) i Càmping Gavà (1963), que entre els mesos de juliol i agost acollien més de 10.000 persones.

Entre els usuaris dels càmpings i de les platges hi havia molts barcelonins i turistes estrangers, però també gavanencs que, en molts casos, s’instal·laven allí amb tota la família per passar-hi l’estiu.

L’impuls definitiu perquè els habitants de Gavà poguessin gaudir de les seves platges va arribar l’any 1960 quan es va asfaltar l’avinguda de Bertran i Güell, que comunica directament el poble amb la platja. 

Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

divendres, 1 de juliol del 2011

ÀLBUM DE FOTOS: Dia de platja

Fons i autor: Joan Mitjans Badell. AMG
Abans, com ara, amb l’arribada del bon temps, les famílies acudien a la platja els diumenges, únic dia de la setmana festiu, per tal de passar-hi el dia.
 
En aquesta fotografia familiar, presa per Joan Mitjans Badell, l’estiu de 1934 a la platja de Castelldefels, podem apreciar la tranquil·litat que hi havia a la zona dels banys i de l’embarcador.
 

A la imatge hi apareixen d’esquena la seva muller Maria Pons i la seva mare Dolors Badell, amb el petit Joan en braços.


📷 Fons i autor: Joan Mitjans Badell.  AMG. 

dimarts, 28 de juny del 2011

LA LLEGENDA DE LA CAMPANA DE SANT PERE DE GAVÀ

«Fa molt, molts anys, en un tros de platja molt a la vora del riu Llobregat, va aparèixer un dia una campana amb el nom de Sant Pere gravat. Uns pescadors van córrer a donar la notícia i homes dels pobles dels voltants hi anaren per endur-se’n el trofeu al seu campanar. Hi anaren els de sant Boi, però no pogueren moure-la. Fracassaren també els de Viladecans i els de Castelldefels que havien portat uns bous, però semblava que la campana tingués vida i que no volgués moure’s de la platja. Quan arribaren els de Gavà duien una burreta. L’hi lligaren una corda al coll i després l’hi passaren per l’ansa de la campana, i aquella burreta va dur la campana fins al poble. Des d’aquell dia Gavà va tenir a sant Pere com a patró de la parròquia i celebra la Festa Major d’estiu el 29 de juny».


Text basat en el diari personal de Baldiri Soler Tomàs

dimecres, 22 de juny del 2011

PEL JUNY, LA FALÇ AL PUNY


LA SEGADA

Segador pel mes de Juny
quan la calda cau pesada,
amb volant o falç al puny
del blat fa arran la segada.

Tot suat, negre de pols,
mulla amb vi sovint la gola,
si no passa el volant dolç
amb la pedra bé l’esmola.

Per salvar-se d’algun tall
l’esclopet a la mà es posa,
que amb ell nota pel treball
que li fa bastant de nosa.

Amb els brins del mateix blat
sens que trenqui cap espiga
fa el lligam molt ben nuat
i amb burxó les garbes lliga.

M. Colomé