dilluns, 14 d’abril de 2014

ANIVERSARI DE LA PROCLAMACIÓ DE LA II REPÚBLICA

Acta del Ple de 16 d'abril de 1931. AMG
El 28 de gener de 1930 va caure la dictadura de Primo de Rivera, que va durar set anys. Set anys de política repressiva contra la llengua i la cultura catalanes van afavorir l’aparició d’un clima contrari al règim i a la monarquia i la proliferació d'un bon nombre de partits catalanistes i d'esquerra. Després de la caiguda de la dictadura, el govern, en l’intent de retornar a la normalitat i a la monarquia constitucional i parlamentària, va convocar eleccions municipals. Les eleccions es van plantejar com un referèndum entre passat i futur, entre monarquia i república. 
 
A Catalunya, aquesta dicotomia va estar representada pel centre-dreta de la Lliga Regionalista i pels partits d’esquerra, especialment el Partit Catalanista Republicà i Esquerra Republicana. Les eleccions van tenir lloc el 12 d’abril. A tot Espanya van triomfar les esquerres, i a Catalunya el partit guanyador va ser Esquerra Republicana, especialment a les ciutats. El vot obrer i menestral va portar la victòria als republicans i el rei va fer les maletes i se’n va anar a l’exili. La monarquia es va ensorrar.

Dos dies després, el 14 d’abril, Francesc Macià des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona va proclamar la República Catalana. Hores més tard, a Madrid es va instaurar el govern de la República, que va enviar ràpidament uns representants a parlamentar amb el govern català. Després d’un estira i arronsa, el 17 d’abril es va acordar renunciar a la República Catalana a canvi d’un govern autònom —la Generalitat— i de l’aprovació d’un estatut d’autonomia.

A Gavà, la Rambla es va omplir de gent per celebrar la proclamació de la República. Aquí va guanyar la Lliga: 9 regidors de la Lliga Regionalista i 2 regidors de Foment Català Republicà. Personats els representats de les dues candidatures davant la presidència de la República Catalana el 15 d’abril de 1931 per fer efectiu el nomenament consistorial, Francesc Macià va decidir nomenar per decret un consistori format únicament per la candidatura de Foment Català Republicà, que es va constituir el 16 d’abril amb Miquel Tintoré com a alcalde i Cristòfol Solé com a primer tinent d’alcalde. Macià va invalidar els resultats de les eleccions municipals —hi va haver rumors que en alguns municipis havien estat manipulades pels cacics— i es van tornar a celebrar el 31 de maig. Aquest cop, a Gavà va guanyar la candidatura de Foment Català Republicà, que va aconseguir 6 de les 11 regidories. Les altres 5 van quedar en mans de la Lliga. Cristòfol Solé va ser l‘alcalde, Bartomeu Fabrés, el primer tinent d’alcalde, i Miquel Tintoré, el segon tinent d’alcalde.
 
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada