 |
| FOTO: Martí Sabatés. AMG |
La
Unió de Cooperadors de Gavà té els seus orígens l'any 1929, quan
un grup de treballadors de l'empresa Roca Radiadors van instal·lar
una petita bodega de caràcter cooperatiu al barri de les Colomeres.
La iniciativa va tenir èxit, van augmentar els socis i els
cooperadors van buscar un local més gran. Primer a la Rambla, i
després, al carrer del Centre.
Malgrat
que tothom parlava ja de «la cooperativa», no va ser fins a la
promulgació de la Llei de cooperatives de 1931, que el 1932
es
va fundar oficialment «La Unió de Cooperadors de Gavà». Va ser
aleshores quan, en una assemblea de socis, es va decidir ampliar els
serveis de la cooperativa, estenent-los a tota mena de queviures. El
fet de funcionar com a cooperativa permetia, entre altres coses,
evitar els intermediaris i vendre a més bon preu.
En
la mateixa assemblea es va nomenar una comissió encarregada de
buscar un local adient. El primer pas va ser la compra, l'any 1934,
d'un terreny a la part alta de la Rambla per construir-hi un edifici.
L'encàrrec de l'obra es va fer a l'arquitecte Josep Lluís Sert,
que va confiar el disseny dels plànols a Josep Torres Clavé. Tots
dos eren membres del GATPAC, un grup d'arquitectes que va impulsar
l'avantguarda artística i arquitectònica als anys trenta, seguidors
dels principis desenvolupats per l'escola Bauhaus i Le Corbusier. El
resultat va ser una obra del més pur estil racionalista, que
buscava adaptar-se a la funció per a la qual es va concebre.
L'edifici
comptava amb un soterrani amb dipòsits per a l'oli i el vi, magatzem
amb accés a l'exterior per la part posterior per facilitar la
càrrega i descàrrega, i dutxes i banys per als socis. Al primer
pis, venda i administració, i al segon, bar (annex a la terrassa) i
cuina. L'espai estava pensat com a cooperativa, però també com a
local social per als socis.
El
juliol de 1936 l'obra ja era acabada i s'havia fet el trasllat, però
a causa de l'esclat de la Guerra Civil, no es va arribar a inaugurar.
Poc després, les cooperatives de consum van assumir les funcions de
subministrament racionat de queviures. A Gavà es van fusionar les
dues cooperatives existents, la Unió de Cooperadors i Germanor
Obrera, que es van encarregar del subministrament de la població. El
Comitè subministrava cupons de racionament i els gèneres s'havien
d'anar a buscar a la cooperativa.
Amb
l'entrada de les tropes franquistes, l'edifici va ser confiscat pel
bàndol vencedor i la Unió de Cooperadors es va dissoldre. Molt
aviat es va destinar com a seu de les seccions femenina i juvenil de
Falange i a Auxili Social. Més endavant va aixoplugar, també, la
Jefatura de Falange, fins que al final del franquisme va ser destinat
a quarter de la Policia Municipal.
Els
antics socis no van desistir de recuperar l'edifici, però finalment
l'any 1954
es
van veure obligats a vendre’l a l'Ajuntament per unes 247.000
pessetes, que era el deute total que havien acumulat els cooperadors
per conceptes diversos.
Amb
l'arribada de la democràcia, els socis supervivents, encapçalats
per Josep Soler Vidal, van reclamar la propietat de l'edifici,
argumentant que la venda no havia estat aprovada en assemblea general
de socis. La petició no va prosperar.
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà
http://www.gavatv.cat/histories/capitol/l-edifici-de-la-unio-de-cooperadors?platform=hootsuite
http://www.gavatv.cat/histories/capitol/l-edifici-de-la-unio-de-cooperadors?platform=hootsuite
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada