Explica
una antiga tradició que al campanar de Sant Pere de Gavà hi havia
una campana que van trobar uns pescadors a la platja. Durant els
segles XVIII i XIX, quan el cel s'enfosquia i amenaçava tempesta el
rector beneïa la campana i la feia sonar per allunyar les
tempestes. Aquest ritual i el poder de la campana protegia Gavà dels
llamps i de la calamarsa. A més, el seu so era tan potent que se
sentia fins i tot a la Creu Coberta.
Va
ser per aquesta raó —segons deien els vells més antics de Gavà—
que era molt cobejada i perquè no la robessin van decidir
esquerdar-la. I així, esquerdada, la campana va aguantar encara
molts anys fins que va arribar un dia en què ja no es va poder fer
servir. Aleshores, van prendre la decisió de fondre-la. Van
afegir-hi una mica més de material i en van fer dues campanes, que
van ser pagades pel poble.
El
14 de desembre de 1890, dia de Sant Nicasi, sent rector Antoni
Castelló, les van penjar i batejar. Al mateix lloc on hi havia
l'antiga campana —de cara al mar— es va col·locar la seva
substituta que, en ser batejada, va rebre el nom de Francisca Antonia
i va ser apadrinada per Josep Gelabert i la seva esposa Francisca.
L'altra campana, es va col·locar cap a ponent, va ser apadrinada per
Joan Amat Todo i la seva esposa, i se la va batejar amb el nom de
Juana María.
Aquell
any la Festa Major d'Hivern va ser molt lluïda perquè, a més del
bateig de les dues campanes i de la tradicional processó de Sant
Nicasi, es van organitzar diferents funcions i balls de nit
amenitzats per l'orquestra «Munners» de Molins de Rei i «La
Catalana» de Granollers.
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà
Per
saber-ne més:
Diari personal de Baldiri Soler Tomàs. Inèdit.
Diari personal de Baldiri Soler Tomàs. Inèdit.
La
Vanguardia, 12 de desembre de 1890.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada