Gavà Nova i el sector Oest: una nova etapa de creixement urbà

A inicis de la dècada de 1980, a partir del primer nucli capdavanter proper a la plaça de Jaume Balmes, es va dur a terme una operació d'ompliment urbà de la falca de sòl lliure entre la riera de les Bòbiles i el torrent de les Fontetes. El sector oest va créixer amb el barri de Gavà Nova fins al límit marcat per l'avinguda de l'Oest (actual av. Joan Carles I). 

Entre 1991 i 1995 es va construir tot el sector oest (250 habitatges), amb edificis d’estructura poligonal  ubicats als espais que quedaven lliures.

A la imatge, es pot veure la plaça de Jaume Balmes l’any 1993. A l’esquerra, es distingeixen els planters Lladó, al lloc on actualment s'aixeca l’edifici de l’Ajuntament. L’avinguda Diagonal ja apareix traçada, però encara no del tot urbanitzada ni enjardinada. Al fons, es poden veure els blocs depisos de Les Ferreres i força espai buit per edificar.

🖋  Assumpció Gabernet

📷 Plaça de Jaume Balmes l'any 1993 / AMG/ Fons Ajuntament / Autoria desconeguda 

Les dones a l’oficina: un nou espai laboral als anys seixanta

A mitjans dels anys seixanta, el paper de la dona en el món laboral començava a expandir-se en un context de creixement econòmic i modernització industrial. Tot i que encara predominava la seva presència en sectors tradicionals com el tèxtil o el comerç, moltes empreses van començar a incorporar dones a les oficines per dur a terme tasques administratives essencials.

Les oficinistes, sovint joves amb formació en mecanografia i comptabilitat, eren responsables de les tasques administratives, l’atenció telefònica i el suport als departaments tècnics i de producció. La seva feina era fonamental per al bon funcionament de les fàbriques i empreses, però les possibilitats de promoció professional sovint estaven limitades en un entorn encara dominat pels homes en els càrrecs de direcció.

Tot i aquestes barreres, el treball administratiu va esdevenir una porta d’entrada al món laboral per a moltes dones i va assentar les bases dels canvis socials que, en les dècades següents, portarien a una presència femenina més consolidada i reconeguda en tots els àmbits professionals.

🖋  Assumpció Gabernet

📷  Oficinistes de l'empresa Roca Radiadors, l'any 1964.  AMG / Fons Montserrat Pujals / Autoria desconeguda

LES DESFETES I LES PRÀCTIQUES SUPERSTICIOSES PER GUARIR-LES

L’Arxiu Municipal de Gavà conserva la transcripció d’una oració per guarir les desfetes, recollida al gener de 1886 en una còpia de la llibreta de notes de Baldiri Solé. Però, què era exactament una desfeta i com es combatien aquestes afliccions en el passat? Les “desfetes” eren malalties o mals d’origen desconegut, sovint atribuïts a forces sobrenaturals, al mal d’ull o a influències negatives. En la societat tradicional, quan una persona patia un deteriorament físic sobtat, malestar persistent o una pèrdua inexplicable d’energia, es podia considerar que havia estat víctima d’una desfeta. Aquestes creences estaven molt arrelades a la cultura popular i, en absència d’explicacions mèdiques, es recorria a la religió i a la superstició per trobar-hi remei.

L’oració trobada a la llibreta il·lustra una d’aquestes pràctiques. Es tracta d’un diàleg ritual entre la "desfeta" i les forces protectores invocades per guarir-la. Santa Llúcia i Santa Càndida, figures amb una forta càrrega simbòlica en la tradició cristiana, són presentades com a intercessores divines capaces d’eliminar els mals. La referència a la lluna i el sol com a símbols de claredat i puresa reforça la idea de restauració de la salut i de la protecció celestial.

Aquesta mena d’oracions es recitaven en veu alta, sovint acompanyades de gestos rituals, com passar la mà sobre el malalt, utilitzar aigua beneïda o fer la senyal de la creu. En alguns casos, aquests rituals eren duts a terme per persones considerades especialment dotades per a la curació, com curanderes o velles sàvies del poble, que combinaven la fe amb coneixements empírics sobre remeis naturals. Aquesta és la transcripció:

- Desfeta, què fas aquí?

- Estic aquí, que Déu m’ha feta.

- Com pots dir que Déu t’ha feta, si Déu no fa cap cosa mal feta?

- Santa Llúcia, Santa Càndida, mare de Sant Pau: la ben dita, la ben nada, la ben nomenada.

- Per què li dieu la ben dita, per què li dieu la ben nada?

- Per què cura de pestes i desfetes a tothom.

- Clara la lluna, clar el Sol, clara la vista del que cerca consol.

- Si Déu vol!

🖋  Assumpció Gabernet

📷 Estampa religiosa/ AMG/ Fons Maria Cardona