90 AÑOS DE HISTORIA DE LA POLICÍA MUNICIPAL DE GAVÀ

El guardia Roque Nevado. Años 60

Con fecha 1 de mayo de 1924 el Ayuntamiento de Gavà nombra al primer Guardia Municipal, el sr. Baudilio Pugès.

En 1925 se nombra como nuevo Guardia Municipal a D. Pedro Planas, quien estuvo hasta 1928, siendo sustituido por su hermano Ramón, que estuvo trabajando hasta 1948.

En 1927 se crea la figura del primer vigilante nocturno (no confundir con el sereno) recayendo en el sr. José Vila.

En 1947 comenzó a trabajar D. Roque Nevado, y ante el crecimiento que empezaba a experimentar la población de Gavà, dos años después se le uniría D. Salvi Valentí.

En la década de los años cincuenta asistimos al rápido crecimiento urbanístico del pueblo. Ante la necesidad de ofrecer más servicios y seguridad a la población, la plantilla de la Guardia Municipal crece exponencialmente, nombrándose al sr. Roque Nevado, por ser el miembro más veterano, como Cabo Jefe. Así encontramos a los guardias urbanos Curriá, Tomás García, Vicente Benedicto (más conocido como el chato), José Pérez, Salvador Monclús. Entre los vigilantes nocturnos tenemos a Ramón Giménez (quien además hacías las funciones de pregonero), Pedro Muntané, Felix Esteve, Antonio Campmany, Juan Cabané, Evelio Fuentes, Ambrosio Rodríguez, Antonio Piño.

En los años 60 vemos que ingresa en la Policía Municipal de Gavà personal procedente del Ejército, Guardia Civil o Policía Armada, a través de la Agrupación Temporal Militar para Servicios Civiles, que se ocupaba de destinar al personal correspondiente en la Administración Civil del Estado y Corporaciones Locales. Así encontramos a los señores José Osorio, Mateo Saiz, Ángel Ceide, Agustín Barbero, José Prado, Antonio Ansoar. También ingresa el sr. Francisco Sánchez, Comandante del Ejército, como Cabo Jefe de la Policía Municipal.

Hasta estos años la vigilancia de la población se realizaba a pie, y en esta década se compran los primeros vehículos a motor. Se tiene constancia de que, para la vigilancia nocturna, se recogía a una pareja de la Guardia Civil y el servicio se realizaba conjuntamente con el coche patrulla.

En 1973 el sr. Salcedo se convierte en Sargento Jefe debido a la ampliación de la plantilla con nuevo personal. También este mismo año la Policía Municipal estrena nueva sede, trasladándose de los bajos del Ayuntamiento al edificio de la Rambla que ocupa en la actualidad.

Por Real Decreto en 1977 se unifican la figura del vigilante nocturno y el guardia urbano en una única Policía Municipal. Nuevos aires democráticos llegan al Ayuntamiento y en unos pocos años se renueva y amplía la plantilla, aunque debido a la bonanza económica muchos agentes dejarán el Cuerpo buscando nuevos caminos en el sector privado.

La sociedad va cambiando y aceptando nuevos roles, y en 1981 ingresa Rosario Nadales, la primera mujer policía de Gavà. A partir de los años 80 los nuevos agentes de ingreso comienzan a realizar su preparación en la Escuela de Policía de Barcelona, ganando la plantilla en calidad y profesionalidad. Posteriormente, con la creación de la Escuela de Policía de Cataluña en Mollet, todos los agentes realizarán sus estudios profesionales allí.

También asistimos a la diversificación de los servicios que presta esta Policía Municipal, creándose por ejemplo la patrulla de Medio Ambiente, encargada de la vigilancia de nuestras montañas, así como de controlar las industrias y vertidos agrícolas. Y la figura del Guardia de Barrio, a fin de mantener un más estrecho contacto con el ciudadano.

Pedro Campos Roca

LA FESTIVITAT DE SANT NICASI A INICIS DEL SEGLE XX

La festivitat de Sant Nicasi, el 14 de desembre, era molt festejada pels gavanencs, perquè en aquesta època de l'any gairebé no hi ha feina al camp. Dies abans, les dones endreçaven la casa i emblanquinaven les façanes. Era el moment d'estrenar vestits i abric, i lluir-se a la cuina per convidar a dinar els forasters. El jovent passejava pel carrer i pactava els balls d'aquells dies de festa.

A la plaça Major s'hi instal·laven dues parades de joguines, cavallets i una parada amb torrons i altres llaminadures. Els caçadors podien practicar el tir al colom al marge de la riera de Sant Llorenç.

La festa durava tres dies. El primer dia, després de celebrar l'ofici solemne en honor al sant, s'organitzava la processó, que encapçalava la corporació municipal en ple. A la tarda i a la nit s'omplien les sales d'espectacles del cafè del Centre i del cafè de la Plaça, que competien a l’hora de decorar luxosament l'espai i portar les millors orquestres de ball. També s'omplien de gom a gom els cafès i, a la nit, els aficionats locals hi acostumaven a oferir una representació teatral.

Assumpcio Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

ELS NOU RALS

Detall del mapa de la Baronia. Segle XVIII

Els Nou Rals és el nom que rep tota la llenca de terra poblada de pins que hi ha davant del litoral del terme municipal de Gavà. En total tres kilòmetres de costa. A mitjan segle XIX el baró d’Eramprunyà va repartir aquestes terres ermes entre els caps de família.

L'any 1897, Manel Girona va comprar totes les terres de la baronia i, com que els pagesos no disposaven de títols de propietat, es van produir conflictes. Un cop solucionats, alguns pagesos van formalitzar la situació, però altres, convençuts que les terres no valien gran cosa, les van vendre a diversos potentats de Barcelona que, amb més visió de futur, van fer una bona inversió.

Pel que fa a l'origen del nom, hi ha tres versions. Una diu que per fitar les finques es va contractar un agrimensor i el que va cobrar es va assumir entre tots: van tocar a nou rals cadascun. Una altra sosté que nou rals era el cens que pagava anualment cada pagès per les terres rebudes. La tercera manté que nou rals era el preu que va pagar cada cap de família per les terres.

      Sigui com sigui, cadascun va pagar nou rals, d'aquí l’origen del topònim.

Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

LA FESTIVITAT DE TOTS SANTS EN L’ACTUALITAT

La motivació de la festa ha canviat molt en els darrers anys. Per als nostres avantpassats, la mort era un fet inevitable i natural. La mort dels vells s’acceptava amb menys dramatisme, perquè era un fet quotidià. La gent moria a casa, acompanyada pels familiars —grans i petits— i pels veïns. Les vetlles tenien lloc al domicili i els seguicis funeraris sortien de la porta de casa.

La societat actual ha deixat de tenir una relació propera amb la mort quotidiana. La mort natural ha esdevingut una cosa que s’amaga, que succeeix fora de l’entorn diari, que pot passar desapercebuda per als infants. Perdut el sentit sagrat dels avantpassats, els difunts esdevenen bàsicament personatges de fantasia que fan por: morts vivents, esperits i fantasmes.

Sense aquest canvi de mentalitat no es pot entendre la ràpida acceptació d’altres models de festa, com el Halloween, que fan de Tots Sants una festa lúdica que no fa referència a la idea dels difunts familiars, sinó a un seguit de personatges de la literatura fantàstica o del cinema. Una celebració que, més que recordar els difunts, juga amb un imaginari banalitzat i, per tant, més fàcilment assumible de la mort.

AVUI FA 80 ANYS. RECORDANT ELS FETS DEL 6 D’OCTUBRE DE 1934

Després del triomf de la dreta a les eleccions generals de novembre de 1933, va créixer el temor a la supressió de la República. El 5 d'octubre es va declarar una vaga general a tota Espanya, que va paralitzar Barcelona.

Companys i el govern de la Generalitat van assumir el compromís de revoltar-se contra el govern confiant en l’èxit d’una revolta de les esquerres espanyoles. El dia 6 a primera hora del matí les forces addictes a la Generalitat van prendre els punts estratègics de la ciutat. Però Batet, Capità General de Catalunya, no va donar suport a Companys i va aixafar el moviment. Es va declarar l’estat de guerra, el govern català va ser arrestat i es van suspendre l’Estatut i la Generalitat.

Com a conseqüència, a Gavà es va dissoldre l'Ajuntament i es va nomenar alcalde-gestor a Hugo Villa Citelli, un jove d'origen italià que havia arribat al poble per treballar a la fàbrica de les Cintes. Alcalde-Gestor però sense cap regidor. Al maig, es va fer càrrec de l’Ajuntament Josep Llonch Tarrida. 

Assumpció Gabernet

Arxiu Municipal de Gavà

TORNADA A L'ESCOLA. RECORDANT LES ESCOLES PÚBLIQUES DE LA PLAÇA MAJOR

L'any 1881 el govern estatal va subvencionar amb 11.563 pessetes -la meitat del cost de l'obra- la construcció d'unes noves escoles. La intervenció del diputat liberal, Víctor Balaguer, fou decisiva en aquest afer i per això hom li dedicà un carrer al poble. 

El nou edifici es va alçar a la plaça Major, en els solars propietat del comú que van quedar lliures un cop enderrocats l’hostal, la carnisseria i l’escola, que els ocupaven. Les escoles unitàries de la plaça, inaugurades l’any 1883, tenien dues aules –una per a nois i una per a noies- i dos apartaments —un per al mestre, Llorenç Vidal, i l’altre per a la mestra, Maria Janer. Segons un document de l’any 1879, en aquella data ambdós ja exercien la docència pública a Gavà.

Les escoles tenien planta baixa i pis, grans finestrals a cada costat, la façana que donava a la plaça, i a més un petit jardí. Els baixos eren destinats a les escoles i els pisos per estatge dels mestres. El sou dels mestres sortia del pressupost ordinari de l'Ajuntament i no arribava a les quatre pessetes diàries.

Als anys trenta, l'escola va començar a quedar-se petita. Ja havia arribat la indústria i els cultius del Delta estaven en el seu millor moment. La població estava creixent. Es va projectar la construcció de les escoles Salvador Lluch, les velles escoles de la plaça van ser enderrocades i en el seu lloc es va construir el mercat municipal, inaugurat l'any 1935.

Text extret de l’exposició: “De la instrucció a l’educació. L’escola a Gavà del 1310 al 1929”, inaugurada a Gavà el 12 de març de 2009.

ELS RECORDS DE JOAN SOLER MARGARIT... JOSEP SOLER VIDAL I L'HIMNE DELS SEGADORS

“Durant la dècada dels anys seixanta vaig iniciar una col·laboració amb el periòdic Brugués creant la figura d'un pardal molt eixerit amb qui jo establia converses que reflectien les coses que passaven a Gavà. Un dia que vaig parlar amb l'amic Josep Soler Vidal de la meva intenció de plegar davant de certes imposicions per part de les autoritats municipals de l'època, em va dir textualment: “No ho facis...! Perdríem una important trinxera!”. El vaig creure i la nostra amistat va continuar essent sincera.

En certa ocasió vaig saber que estava ingressat en una residència del carrer de Cap de Creus i que gairebé no parlava. Vaig decidir visitar-lo. De primer, semblava que no em coneixia. Però, quan agafant-li les mans vaig començar a cantar la primera estrofa dels Segadors —l’himne que ell tantes vegades havia cantat—, em va mirar amb els ulls plens d’una brillantor indefinible, que volia ésser mostra d’agraïment pregon...

Cada vegada que he tornat a cantar Els Segadors he recordat l’escena que vam protagonitzar en aquella residència cantant el nostre himne nacional i l’amic Soler Vidal intentant seguir-me. Sento una emoció indescriptible... i penso en les seves paraules abans de caure malalt: “Cal que no perdem cap trinxera!”. 

Joan Solé Margarit, Memòries. Inèdit.

ÀLBUM DE FOTOS. CARRER D'ÀNGEL GUIMERÀ

Carrers sense asfaltar, bassals d’aigua… Aquest és l’aspecte que presentava Gavà a mitjan anys cinquanta. En aquesta fotografia de l’any 1955 veiem l’Odile Casales —agafada a la seva filla Carmen i acompanyada de la seva cunyada— al carrer d’Àngel Guimerà en una de les habituals visites que feia a la família del seu marit.

Acabada la Guerra Civil, l’Odile va haver de fugir a França perquè el seu pare era un militar republicà de carrera i la seva vida corria perill. Allí va créixer i conèixer el que seria el seu futur marit, José Garre, també exiliat i d’origen gavanenc.

Actualment viu a Saint Hippolyte du Fort, prop de Montpeller, però encara  visita Gavà un parell de cops l’any . Al fons de la imatge identifiquem la riera de les Parets i la tanca de l’antiga finca de la Boada que la protegia de les riades i que allotjava l’edifici del col·legi de les monges Agustines, tot just inaugurat.

📷Fons: Odile Casales. Autor desconegut. AMG. 

📃 Assumpció Gabernet - Arxiu Municipal de Gavà

TAL DIA COM AVUI DE ... 1931 DINAR EN HONOR DELS PRESOS DEL COMPLOT DE GARRAF I DE PRATS DE MOLLÓ A GAVÀ

El Complot de Garraf va ser un intent d’atemptat contra Alfons XIII als túnels de Garraf l’any 1925, quan tornava en tren d’una visita a Barcelona. Aquest fet cal emmarcar-lo en la dictadura de Primo de Rivera i la seva política anticatalanista. El complot de Garraf va tenir unes característiques especials perquè la majoria dels qui van participar-hi eren molt joves i estaven vinculats a Estat Català i a Acció Catalana. L’intent va fracassar perquè dos dels seus membres van trair la resta del grup. Els components van ser detinguts i jutjats en un consell de Guerra. Un d’ells va ser condemnat a cadena perpètua i la resta a 12 anys de presó.

El Complot de Prats de Molló va ser l’intent d’invasió militar de Catalunya des de França per declarar la independència dirigit pel mateix Francesc Macià. Va ser descobert i avortat per les autoritats franceses l’any 1926. Macià va ser jutjat a París i condemnat a sis mesos de presó i després exiliat a Bèlgica.

Amb la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera l’any 1930, es convoquen eleccions i s’ofereix l’amnistia als presos i exiliats. Va ser un any després, el 10 d’agost de 1931, quan al restaurant de l’American Lake de Gavà es va oferir un dinar en honor dels presos dels dos complots, al qual va assistir Francesc Macià. 

Assumpció Gabernet

Arxiu Municipal de Gavà

DIA DE LA MURTRA

A l'edat mitjana els municipis de Gavà i Viladecans eren petits nuclis de cases al voltant de l'església i les masies es concentraven a la vall de la Sentiu perquè en aquesta zona hi ha bones terres per al cultiu i hi abunda l'aigua. El delta del Llobregat, des del Prat fins a Castelldefels, era una zona pantanosa, plena d'aiguamolls, insalubre i generadora de paludisme. A la vegetació pròpia de les zones humides, jonqueres i canyissars, s'unia una gran varietat d'aus com ànecs, tórtores o polles d'aigua, i peixos com les anguiles i les llisses.

Antigament, els habitants de Gavà i Viladecans anaven a pescar a la Murtra fins que els senyors dels dos termes, primer, i els Marc, després, ho van prohibir. No obstant això, a mitjan segle XVII, el baró Miquel de Torrelles va acordar que un dia a l'any es permetria pescar a la llacuna. Va ser d'aquesta manera que va néixer la tradició de pescar l'anguila cada primer diumenge d'agost. Aquesta activitat es feia de manera conjunta entre els veïns de Gavà i els de Viladecans. De bon matí, les famílies sortien de casa amb els seus carros en direcció a la Murtra. Un cop allà, es passava un rasclet arrossegat per cavalls amb la finalitat de remoure el fons i aconseguir que les anguiles s'acostessin a les ribes. Els homes es ficaven dins de l'aigua proveïts amb xarxes i cistells de vímet i agafaven totes les anguiles que podien.

Acabada la pesca, es banyaven a la platja per treure's les restes de sorra i plantes. Mentrestant, les dones preparaven les anguiles amb arròs. Per postres, era costum menjar síndria. A la tarda, tornada a casa i fins a l'any següent.

Aquesta tradició va desaparèixer durant la dècada dels seixanta perquè la contaminació de les aigües va convertir la llacuna en insalubre. A principis dels anys vuitanta, amb l'arribada de la democràcia, es va iniciar la recuperació de les festes tradicionals i als gegants i capgrossos es van anar unint altres elements festius inspirats en la tradició local. Un d'ells és l'Anguila de Gavà, que, adaptant les característiques d'un animal fantàstic, es passeja pels carrers de la ciutat coincidint amb la celebració de la Festa Major, i ens recorda simbòlicament l'antic costum de pescar l'anguila.

Assumpció Gabernet

Arxiu Municipal de Gavà 

TAL DIA COM AVUI ... 19 DE JULIOL DE 1936

El 19 de juliol de 1936 una part de la guarnició militar de Barcelona va sortir sublevada de les casernes seguint les indicacions del general Mola. Van començar a moure's de matinada, però, com que estaven vigilats, al primer moviment es va donar la veu d'alarma i van començar a sonar les sirenes de les fàbriques i els vaixells del port. La sublevació va fracassar gràcies a les forces de l'ordre lleials a la República i a l'actuació dels civils, que es van llançar al carrer. A mitja tarda, Barcelona ja era lliure de facciosos.

Companys va convèncer el general Goded, cap dels sublevats, perquè anunciés per ràdio la seva derrota per evitar més vessament de sang. L'anunci va tenir una gran repercussió a tot Espanya i a Catalunya va ser decisiu. Les casernes es van anar rendint i van quedar sense control. Això és el que els militants de la CNT-FAI estaven esperant. Més de 30.000 fusells, metralladores i abundant munició van anar a parar a les mans de molts incontrolats. Això va marcar el signe d'una guerra que començava.

La derrota dels militars sublevats i la distribució d'armes entre el poble va provocar que les autoritats catalanes perdessin el control de la situació. Des del 20 de juliol el poder era al carrer. Van aparèixer comitès de barri, locals, comarcals... armats i que actuaven amb total impunitat: cremaven esglésies, escorcollaven, detenien, mataven, deposaven autoritats…

A Gavà van ser assassinats el vicari de l'església de Sant Pere, Joaquim Massuet; el Dr. Bartomeu Anglada, Hugo Villa, el forner Jaume Badosa i el seu pare Joan, el secretari de l'Ajuntament, Marc Grau; l'industrial i hisendat Salvador Lluch... En total 17 persones.

Assumpció Gabernet

Arxiu Municipal de Gavà