EL DESCOBRIMENT DE LA FARINA . REFLEXIONS SOBRE L'AUGMENT DEL CONSUM DE LA FARINA EN TEMPS DE CORONAVIRUS

 

Treballadors de la panificadora de Gavà, any 1962. AMG. Fons i Foto Jordi Vaghi.

Des que es va decretar l'estat d'alarma per la pandèmia mundial produïda per la COVID-19 la població ha demostrat tenir un grau de supervivència sorprenent. Ens hem passat els primers dies de confinament comprant productes d'alimentació per aprovisionar-nos i no haver de sortir de casa més vegades del necessari. Fins aquí tot seguiria la línia normal després de l'angoixa i el pànic per la incertesa de la situació en aquest primer moment. És un instint de control i protecció de l'ésser humà.

Però, per què diem això? Perquè de sobte tot canvia als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. Comencen les invasions de fotografies de bunyols, pastissets de crema, magdalenes, rosquilles fetes en família. I quan arribes al supermercat animat per tota aquesta creativitat, t’adones que el llevat, la farina i el paper de forn han desaparegut. Però, com ha pogut ser? Després de visitar moltes botigues del barri, intentant evitar contacte, cues de persones esperant entrar, mantenint la distància social, guants, ... i veure com desapareixen de les prestatgeries el paper higiènic, el lleixiu, productes com els ous, fruites seques, plàtans... arriba el moment de la farina...

Sempre havia pensat que era l'arribada de la tardor que convidava a la confecció de tota mena de rebosteria, ja que és una manera de gaudir en família i sobretot amb la canalla. Doncs ara tot ha canviat. És molt agradable veure com participem a casa i com el confinament creatiu pot ser una bona idea per relaxar-nos. Segur que més d’un/a de nosaltres ja ha tret de la seva llibreria aquell receptari clàssic i a la vegada revolucionari que va escriure Eladia Martorell a la seva filla, anomenat “Carmencita o la bona cuinera” i que tant va ajudar els amants de la cuina. Així, a partir d'ara, molts de nosaltres podrem dir que sabem fer pa artesanal, coques de tota mena, brioixeria, llacets de sucre o rosquilles amb canyella, com si tornessin als anys en què l’àvia ens feia gaudir de la dolçor. El millor de tot és que, paradoxalment, podrem interactuar amb programes i concursos de xefs pastissers de la televisió i serà interessant veure-ho amb una mirada més professional...

Nosaltres hem volgut aportar també la nostra "goteta pastissera" i us deixem una recepta molt bona de Rosa Miquel Campmany —pastís de crema amb coco— publicada l’any 2008 al llibre “Cuina Tradicional de Gavà”, editat per l'Ajuntament de Gavà... Això sí, esperem que hi hagi coco per a tothom...

M. Carmen Carbonero

Arxiu Municipal de Gavà

Ingredients:

Pa de pessic: 4 ous, 125 g. de sucre, 125 g. de farina, 1 sobre de llevat Royal, ratlladures de llimona, 100 g de coco ratllat i sal.

 

Crema pastissera:

1/2 l. de llet, 4 rovells d’ou, 125 g. de sucre, 50 g. de fècula de blat de moro Maizena, canyella, vainilla i sal.

 

 Preparació:

·      Per fer el pa de pessic bateu els ous sencers amb sucre fins que tripliquin el volum i facin molt relleu. Afegiu-hi la farina passada pels sedàs i el llevat, les ratlladures de llimona i una espurna de sal. Barregeu-ho de dalt a baix amb molta cura de no remenar-ho en excés. Aboqueu la past en un motlle prèviament untat amb mantega. Poseu-ho al forn prèviament calent a 180ºC durant 25 minuts aproximadament.

·      Per fer la crema pastissera, separeu un tassa de llet i poseu-hi a desfer la fècula. Poseu al foc la llet amb canyella o vainilla, segons el gust. Quan comenci a bullir, retireu-la i deixeu-la infusionar. Bateu els rovells amb el sucre en un recipient fins que es blanquegen. Tireu-hi la llet i poseu-ho a coure a foc lent sense deixar de remenar-ho. Al cap d’uns moments, afegiu-hi la llet mb la fècula i un pessic de sal. Continueu-ho remenant fins que la crema espesseixi i, quan veieu que vol arrencar el bull, traieu-la del foc. Continueu remenant-ho uns moments i deixeu-ho refredar.

·      Talleu el pa de pessic per la meitat i unteu-lo amb crema, tapeu-lo i cobriu-lo amb l resta de la crema. Tapeu-ho tot amb el coco ratllat

 Recepta de Rosa Miquel Campamany
"Cuina Tradicional de Gavà", 2008

 

 

 

EN TEMPS DE CORONAVIRUS (2). EL PASSEIG MARAGALL

 

El 1953 es va aprovar per decret llei el Plan General de Barcelona y su Comarca, que recull els diferents plans parcials que fins al 1973 pretenen planejar, ordenar i racionalitzar l’ús del sòl. Les característiques geogràfiques de Gavà van obligar a planificar l’expansió urbana cap a l’oest amb la conformació de tres grans eixos: el passeig de Joan Maragall, l’avinguda Diagonal i l’avinguda de Joan Carles I. El primer va ser el passeig que neix a la plaça de l’Església. L’any 1965, al mateix temps que el passeig, s’edifica el bloc de pisos de la Cyrsa (nom de la promotora) que, a partir d’aleshores, el caracteritzarà. En aquell moment Gavà tenia 20.145 habitants, 13.285 més que l’any 1950. En només 15 anys va triplicar la població. Un augment tan considerable en un període tan curt de temps havia de tenir forçosament conseqüències de tota mena, entre elles el creixement urbà.

En aquest context, el passeig es va inaugurar l’any 1966 amb un bon nombre, ja, de blocs edificats, o en construcció, a banda i banda. Com podem apreciar, encara ara, es va dissenyar en un pla elevat respecte al carrer per tal de salvar el pendent del terreny i, sobretot, per evitar els problemes que causava l’aigua de pluja que baixava per la riera de les parets, que travessa la zona, i que inundava els carrers dels voltants. Originàriament, el passeig no tenia cap accés directe pels extrems i només hi havia les entrades, a dos nivells, dels laterals que, juntament amb els grans parterres que l’envoltaven, n’accentuaven la voluntat d’aïllament del trànsit.

En aquell moment el passeig representava un disseny del tot nou a Gavà pel que fa a l’espai públic: es trobava a mig camí de la Rambla —més llarga—, i de la rambleta de la plaça de Dolors Clua —més recollida—, els dos únics referents d’aleshores. Un altre tret que el feia singular era l’orientació transversal a l’entramat urbà existent, cosa que va suposar partir el carrer de les Colomeres, un dels més llargs del poble. Tres anys després de la inauguració, el passeig Maragall, com se l’anomenava popularment, es va dotar d’un parc infantil patrocinat per la Caixa d’Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona, que hi havia obert una sucursal, la primera fora del centre històric de Gavà.

Benet Solina

Arxiu Municipal de Gavà

SABÍEU QUE L’ANY 1965 ES VA CELEBRAR UNA «ESPARREGADA» A GAVÀ?

 

L’any 1963 el Concurs d’Espàrrecs va canviar d’ubicació -de la Biblioteca al Casino- i  va comença a transcendir fora de l'àmbit local.  Els visitants forans, que es comptaven per milers, provenien especialment  de Barcelona, ciutat  que continuava sent el principal mercat de distribució dels espàrrecs. En aquells moments hi havia ambició i ganes de créixer i s'intentava arribar  als turistes dels càmpings editant el programa oficial en castellà,  francès i anglès. La ciutat vivia aquells dies com una festa i la gent invadia la Rambla i el carrer del Centre. 

 

L'espàrrec continuava sent una font de riquesa per a Gavà. Eren moltes les famílies que es beneficiaven de la seva collita i es començava a plantejar la necessitat de convocar un concurs més ambiciós amb projecció nacional. Es va proposar crear un Patronat Local per fomentar l'espàrrec que inclouria els sectors agrícola, industrial i comercial de Gavà així com els organismes oficials.  

 

La il·lusió per tirar endavant el certamen estimulava la imaginació i es fan noves propostes. L'any 1965 la Comisión Mixta Local del Concurso de Espárragos va organitzar, en col·laboració amb Radio Barcelona, una «Esparregada». Des de Barcelona es van organitzar autocars que van anar cap  a Les Sorres per assistir a una demostració del cultiu i collita d’espàrrecs.  A continuació els visitants es van dirigir a un restaurant de la zona on van degustar espàrrecs amb diferents salses. La intenció era emular les calçotades de Valls i atreure un turisme gastronòmic. Llegim al periòdic Brugués d’aquell any:

 

 ¿No celebra Valls, con tradicional éxito su calçotada? Sí, verdad, pues l'Esparregada de Gavà serà reconocida turística e internacionalmente en un  tiempo  no lejano por los famosos espárragos de nuestra villa" 

 

Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà 

 

EN TEMPS DE CORONAVIRUS (I). EL PASSEIG DE JOAN MARAGALL

Els estors de la balconada de casa acostumen a estar abaixats, la veritat és que a les hores que parem a casa ja es tard i no pensem en aixecar-los, a l’hivern és fosc i a l’estiu hi entra massa el sol de la tarda. En temps de coronavirus, però, tot és radicalment diferent. Tantes hores a casa, tot i que tele treballis, et veus obligat a aixecar-los per tenir, encara que sigui només visual, un contacte terapèutic amb el món real.

Terrenys on posteriorment es va ubicar el passeig de Joan Maragall. Anys cinquanta. 

AMG. Fons AVBC. Autor desconegut..

 

No ho he dit encara però la nostra balconada ens aboca al Passeig de Joan Maragall. Amb l’actitud atenta del jubilat vigilant d’obres, observo amb curiositat l’estructura metàl·lica del nou parc infantil i m’imagino les possibilitat lúdiques que pot tenir i que hi tornarà a haver canalla cridant i corrent com sempre.

Els que no han deixar en cap moment de circular pel passeig són els gossos amb els seus amos agafats al final de la corretja. Quin món tant estrany, les bestioles és poden esbargir i els humans (llevat dels passejadors) tancats a la gàbia.

Tots aquests  pensaments de confinament em porten a recordar que el passeig és un espai públic relativament recent ja que fins a la dècada dels seixanta no es va començar a urbanitzar. I que abans eren terrenys de cultiu amb arbres fruiters i on, també, s’hi havia fet blat.

A finals dels cinquanta el podríem descriure com un descampat travessat de camins i caminets que, algun d’ells, era d’us habitual per anar a les bòbiles. Pel que fa als entorns de la zona, hem d’imaginar-nos que on acaba la banda de ponent de l’actual Illa de vianants, al carrer de Sant Pere, et trobaves una riera que baixava pel costat de l’església i es dirigia avall per on ara hi ha el passeig de la Riera de les Parets, a tocar al col·legi de les monges. Més enllà tot eren camps i algunes masies disperses com la de cal Pauet dels Dents o la que Josep Lladó va rehabilitat per muntar el seu negoci de planters i on actualment hi trobem l’Ajuntament nou.

La banda de mar de l’actual passeig, des de la riera, que feia límit amb la finca de la Boada, fins el carrer de Montflorit  ja estava planificada urbanísticament des dels anys trenta però només hi havia el carrer d’àngel Guimerà edificat. Poc a poc s’hi van anar construint cases més o menys disperses, la majoria de planta baixa. Les bandes sud i de muntanya del passeig també s’anirien omplint, així mateix, de casetes, moltes construïdes pels mateixos propietaris, i consolidant el traçat urbà que enllaçava amb les Colomeres. Això sí convivint amb la presència de nombroses rieres i rierols que periòdicament provocaven aiguats i inundacions que els veïns vivien amb temor i resignació.

 

Benet Solina

Arxiu Municipal de Gavà