En aquest context, el passeig es va inaugurar l’any 1966 amb un bon nombre, ja, de blocs edificats, o en construcció, a banda i banda. Com podem apreciar, encara ara, es va dissenyar en un pla elevat respecte al carrer per tal de salvar el pendent del terreny i, sobretot, per evitar els problemes que causava l’aigua de pluja que baixava per la riera de les parets, que travessa la zona, i que inundava els carrers dels voltants. Originàriament, el passeig no tenia cap accés directe pels extrems i només hi havia les entrades, a dos nivells, dels laterals que, juntament amb els grans parterres que l’envoltaven, n’accentuaven la voluntat d’aïllament del trànsit.
En aquell moment el passeig representava un disseny del tot nou a Gavà pel que fa a l’espai públic: es trobava a mig camí de la Rambla —més llarga—, i de la rambleta de la plaça de Dolors Clua —més recollida—, els dos únics referents d’aleshores. Un altre tret que el feia singular era l’orientació transversal a l’entramat urbà existent, cosa que va suposar partir el carrer de les Colomeres, un dels més llargs del poble. Tres anys després de la inauguració, el passeig Maragall, com se l’anomenava popularment, es va dotar d’un parc infantil patrocinat per la Caixa d’Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona, que hi havia obert una sucursal, la primera fora del centre històric de Gavà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada