. |
diumenge, 20 de setembre del 2020
CRIDA DE L'ASSOCIACIÓ AMICAL MAUTHAUSEN PER LOCALITZAR FAMILIARS DEL GAVANENC ANTONIO PÉREZ BURGOS
CRIDA DE L'ASSOCIACIÓ AMICAL MAUTHAUSEN PER LOCALITZAR FAMILIARS DEL GAVANENC BALDIRI VENTURA VENTURA
dimarts, 15 de setembre del 2020
GRAN PEL•LÍCULA D’AVENTURES AL CENTRE CULTURAL DE GAVÀ. TAL DIA COM AVUI, EL 2 D’OCTUBRE DE 1954 ES VA PROJECTAR “TARZÁN Y LA CAZADORA”.
AMG. Fons Jaume Mitjans. Any 1954 |
Johnny Weissmuller, Brenda Joyce i Johnny Sheffiel, en els papers de Tarzan, Jane i Boy, van ser els protagonistes de la pel·lícula “Tarzán y la cazadora”.
AMG. Fons Jaume Mitjans. Any 1954 |
Un film protagonitzat per un cèlebre esportista olímpic de natació guanyador de 5 medalles d’or i una de bronze. Johnny Weissmuller va ser considerat un dels millors nedadors del món en obtenir 67 rècords mundials. Els companys de repartiment van ser l’actriu Brenda Joyce (“Maryland”, “Vinieron las lluvias”) i Johnny Sheffiel (“Bomba, the jungle Boy”), i la va dirigir Kurt Neumann (“La mosca”, 1958).
La pel·lícula tracta sobre Tarzan i la seva família que visiten el Rei Farrod (governant d’una tribu africana) en el seu aniversari. Poc després arriba Tanya Rowlins i la seva expedició amb la intenció de caçar animals salvatges per vendre’ls als zoològics a Amèrica. A partir d’aquí, Tarzan, Jane, Boy, amb la participació de Cheetah, comencen la lluita per intentar salvar tots els animals capturats. Aquesta pel·lícula va formar part d’una dotzena més en què el protagonista va ser Johnny Weissmuller. Totes elles van ser adaptacions del llibre d’Edgar Rice Burroughs.
Tarzan protagonitzat per Elmo Lincoln, any 1918 |
Tarzan va ser un dels personatges més emblemàtics de la indústria cinematogràfica del moment. El personatge amb “taparrabos”, que es penjava dels arbres i que amb el seu crit defensava i reunia els animals més ferotges de la selva. El primer Tarzan de la història va ser Elmo Lincoln, que l’any 1918 va interpretar-lo en cinema en blanc i negre quan el cel·luloide encara no tenia so.
Molts més van fer el crit de Tarzan, Lex Barker (1949), Gordon Scott (1955), Jonn Derek (1981), Tony Goldwyn (film d’animació Disney, 1999), Alexander Skarsgard (2016), entre altres, però el més carismàtic va ser Johnny Weissmuller.
divendres, 4 de setembre del 2020
L’ESTUDI PRIVAT DE JOAN SALAMERO
Retrat Joan Salamero. AMG. Fons Família Estapé-Olivella |
Joan Salamero va néixer a Begues el 1880, on els seus pares feien de mestres. En morir el seu pare, la mare va trobar feina de mestra a Castelldefels, mentre ell vivia a la casa pairal gavanenca de cal Todo, on feia de pagès.
El 1897 va obrir un estudi al carrer d’en Cuyàs (avui carrer del Cap de Creus), encara que un any després es traslladaria al carrer de sant Isidre, on donava classes als nens que no podien entrar a l’escola municipal, que havia quedat petita davant del creixement de la població. Regentà aquesta escola fins més o menys el 1905, data en què, per mort del mestre Llorenç Vidal, ocupà la plaça de mestre interí a les escoles de la plaça fins a l’arribada del mestre Felip Solé.
En Marian Colomé el recordava així:
....Era un local que tenia uns cinc metres d’amplada per uns onze o dotze de llargada, amb un portal i una sola i petita finestra a la façana que no permetia la suficient renovació de l’aire pels quaranta o cinquanta nois que assistien a classe....
Era el senyor “juanito”, com tothom l’anomenava, un jove d’uns 18 anys que estudiava per ingressar al magisteri... de poca experiència encara per la tasca que s’havia emprès i això potser era la causa de la rigorosa disciplina que emprava en el tracte amb els seus deixebles per fer-se mantenir respecte, la seva severitat era massa forta per uns tendres infants que els infonia un gran temor. Recordo aquells forts càstigs de fer posar els nois drets aguantant-se amb un sol peu i amb els braços estirats i posant-los damunt de cada mà uns quants llibres, i quan pel cansament defallien, picava les mans amb un bastó, i el de fer posar la mà amb els dits apinyats donant cops amb el bastó fortament, era cosa freqüent durant les hores de classe.
divendres, 24 de juliol del 2020
EL 23 DE JULIOL DE 1960 UNA GRAN ESTRENA A GAVÀ, “MÁS ALLÁ DE RÍO GRANDE”, AMB ROBERT MITCHUM I JULIE LONDON COM A PROTAGONISTES.
AMG. Fons Jaume Mitjans. Any 1960
“Más allá de Río Grande” és un western estatunidenc protagonitzat per un dels galans de l’època, Robert Mitchum (“El Dorado”, “Camino de Oregón”, “Río sin retorno”, etc.) i l’actriu i cantant Julie London (“El hombre del Oeste” i “Más rápido que el tiempo”).
L’acció té lloc a la frontera entre Texas i Mèxic. Un texà, fugint de la persecució en el seu país per venjar la mort del seu pare, es queda a Mèxic per evadir la justícia. Comerciant d’armes, segueix traficant per al governador Castro, però la situació es complica quan, en tornar a Texas per vendre les armes, és ferit en una batuda. A partir d’aquí tot canvia...
La pel·lícula va ser projectada en tecnicolor al Centre Cultural de Gavà. El nom original és “The wonderful country” i la va dirigir Robert Parrish, Oscar al millor muntatge per “Cuerpo y Alma” l’any 1947, i que va formar part de l’elenc de directors de la producció de “Casino Royale”. Va ser rodada íntegrament a Mèxic, als estats de Guanajuato, Sonor, Chihuahua i Durango.
Espanya, entre els anys 50 i 60, va començar a ser escenari de moltes pel·lícules estrangeres. Almeria, amb els seus paisatges, va ser lloc de rodatges importants i amb aquesta nova situació el turisme va augmentar a la zona. D’altra banda, la gent que vivia a les proximitats va poder treballar en la construcció de decorats i participar activament en escenografies.
No era estrany trobar-se pels carrers d’aquesta ciutat protagonistes de films com Sean Connery, Orson Welles, Claudia Cardinale o Clint Eastwood. Això sí, atès el moment polític que vivien, no es podia oblidar que encara tenien restriccions i que s’havien de seguir unes pautes en relació amb temes polítics, religiosos i morals.
Podeu veure una petita ressenya de la pel·lícula (versió original) en aquest enllaç:
dimarts, 14 de juliol del 2020
RESISTIRÉ. POP O ROCK ?
Encara recordo la col·lecció de discos de vinil familiar, com sonava la música al tocadiscos que estava al menjador de casa i com havies d'anar amb compte per posar la petita agulla al disc i no ratllar-lo. Era meravellós veure les portades i contraportades dels discos amb les cançons del moment.
És difícil no recordar-se d'aquells grups, bandes i solistes que es dedicaven a la música als anys 1950 i 1960, encara submergits en el règim franquista.
Segurament tothom ha sentit moltes vegades la música del genuí "rei del rock", Elvis Presley, amb el seu "toc generós de maluc” que als anys 50 suscitava tant als i les fans. La veu, els moviments a l'escenari i la seva actitud provocadora canviava esquemes morals en un país tan tradicional com era els Estats Units. El món de la música es va omplir amb artistes del rock and roll com Little Richard, Jerry Lee Lewis, Roy Orbison, entre d'altres. Un gènere que va suposar una revolució
.
Elvis Presley amb la seva cançó Jailhouse Rock, any 1957
Al nostre país arribaven notícies de part d’Europa. Segons deien, els joves que vivien propers a les bases americanes eren sempre els que tenien més notícies sobre els moviments culturals i socials de fora de l’estat espanyol. L’esperit rebel del jovent del moment es feia patent. A finals dels anys 50 i principis dels 60 a Espanya van començar els primers grups i solistes dedicats al rock and roll, cantat en altres idiomes com anglès, francès, italià o en espanyol. Amb tota aquesta situació van començar a originar-se molts estils musicals i entre ells va sorgir el “pop”. La forma de vestir, de relacionar-se, de pensar anava canviant a poc a poc. Podríem fer una recerca a les llistes d’èxits del moment i trobaríem grups com el Duo Dinámico, Los Estudiantes, Los Rocking Boys, etc. sonant per les ones de les emissores de ràdio del moment. La televisió, amb els programes musicals, i els festivals de Benidorm i del Mediterraneo ajudaven a l’expansió musical. Els èxits també arribaven amb grups britànics com The Beatles o The Rolling Stones.
Per escoltar la música cliqueu sobre el nom del grup
AMG. Fons Carme Amat |
A
Gavà, els grups locals començaven a sorgir. Grups com els Ritmics, campions
d’Espanya d’harmònica, i els grups Clafer´s i Buleboa es van donar a conèixer a
les vetllades d’Art i Caritat. El conjunt femení Damas, els grups de folk
Juvens i Naps i Cols, Stage Brown, Mania, Blayers, Sarabanda (Marc Grau), Gavà
Sax’s Quartet, Jivaros, Jordi Paniagua, Los 5 Rooys, The Moby Dycs, Agua Santa,
Diamantes negros, Muntanari, Peque boys... introduïen els nous ritmes i sons al
poble.
L'any 1960, a Gavà es va obrir el càmping Albatros i l'estiu de 1964 es va inaugurar la sala de festes Tropical. Això va afavorir que les activitats i festes del poble tinguessin més repercussió i que l'assistència de públic s’incrementés.
AMG. Fons Família Grau Guasch, mitjans anys 70 |
Un altre introductor d’aquest moviment va ser Marc Grau, nascut a Gavà. “Ell i la seva guitarra” van estudiar amb la professora de música Carme Amat. Aquest passió va fer que s’hi dediqués tota la vida. De la mà de Rocky Muntanyola (Jordi Batista, considerat com un dels pares del pop-rock català) va saltar al món professional.
Grau va ser membre d'El Último de la Fila, un dels grups de pop rock de més èxit a Espanya. Músic i compositor, va ser productor de grups com Sopa de Cabra, Umpah-pah, Lax’n Busto, Bars, Els Pets, entre molts altres. Tristament, ens va deixar l’any 1999 i var ser una gran influència en el renaixement del rock català dels anys 90.
En tot aquest recorregut en el temps tornem al "Duo Dinámico", amb dos components, Manuel i Ramon. Van tenir gran transcendència fora del país i van ser pioners del fenomen fan. Sempre tindrem a la memòria cançons com "Quince años tiene mi amor", "El final del verano", "Quisiera ser", entre tantes. Pocs recorden que aquest grup també componia lletres per a altres artistes, com Julio Iglesias. Van ser els compositors de la cançó que ens va representar i guanyar el Festival de Eurovisión l'any 1968, interpretada per Massiel: "La, la, la". En realitat, era Joan Manuel Serrat qui havia d'interpretar-la, però la dictadura franquista s’hi va oposar per una qüestió lingüística. Encara a Espanya hi havia la repressió a l'idioma. Molts anys després, Joan Manuel Serrat va cantar el "La, la, la", símbol d'aquell moment tan rigorós, juntament amb el "Duo Dinámico".
📣 Joan Manuel Serrat i el "Duo Dinámico" , amb la cançó "La, la, la"
📣 El Duo Dinámico, amb la canço "Resistiré"
📣 "Resistiré" interpretada per més de 30 artistes per vencèr el CORONAVIRUS
Podríem seguir parlant d'aquests grups i bandes de rock del moment que ens van ajudar en l'avanç de les nostres vides i que formen part de la història. Cada any, al mes de juliol, es commemora el Dia Mundial del Rock i per això hem de seguir gaudint recordant i escoltant grups mítics com Mickey y Los Tonys, Los Relámpagos, Los Continentales, Los burros, El último de la fila... o com Miguel Rios, Els Pets, Sopa de Cabra, Sau, Loquillo, Lax’n Busto, etc. tot desitjant que segueixin conquistant i aportant vida a la cultura.
No podia finalitzar sense donar pas a una cançó de finals dels anys 60, que també resistirà per sempre a la nostra memòria.
Miguel Rios, cançó "Himno a la alegria" a l'any 1969