DIMARTS DE CARNAVAL, TORNABODA

El dimarts era pròpiament el dia de la Tornaboda. Tot just havia sortit el sol, el sac de gemecs despertava el veïnat i es tornava a formar la comitiva que donava tres voltes al poble. L’objectiu no era aplegar queviures, sinó arribar als Rierals tot afanyant-se per arribar-hi abans que la colla de Viladecans i ser la guanyadora. El poble vencedor esperava la colla contrària. Quan hi eren tots, es dedicaven una sèrie de grotesques salutacions, i els Novençans procedien a ballar la dansa mostrant la seva destresa. El ball es repetia amb les parelles intercanviades i a continuació es formava un sol grup que anava convidat al poble perdedor. Ballant, entraven a la vila veïna, on eren convidats a menjar i beure.

Després, es dirigien a una era ben gran per fer una competició de l’art de l’espolsada, que és una part de la dansa en què els fadrins llancen fortes puntades de peu, com si s’espolsessin, per fer sonar els picarols. A totes les cases hi havia una taula parada amb llaminadures, coca i porrons de vi. L’entrada no tan sols era lliure, sinó que els vilatans se sentien molt honorats que entrés a casa seva com més gent de la colla veïna millor.

En acabat, el Vell, la Vella i l’Esparriot agraïen les mostres d’afecte rebudes i convidaven els vençuts a repetir tota la festa al seu poble, on serien rebuts amb la mateixa atenció. Cap a la tarda, s’acostaven al límit establert i s’acomiadaven fins a l’any vinent.

Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

DIJOUS GRAS, INICI DEL CARNAVAL

El Dijous Gras assenyala el tret de sortida de les festes de Carnaval. El dia d’avui ve marcat per la tradició de menjar botifarra d’ou, truita i coca de llardons amb la finalitat de preparar-se per a l’abstinència de Quaresma.

Antigament, el dia de Dijous Gras, els gavanencs s’aplegaven en una era o pla de muntanya i organitzaven un gran berenar en què petits i grans compartien botifarres i truites. 

En aquells temps, moltes famílies feien la matança del porc a casa i elaboraven les seves pròpies botifarres, però també hi havia un bon nombre de cansaladeries. La més antiga, El Sigle, es va instal·lar al carrer de Salvador Lluch l’any 1886. L’any 1920 va obrir cal Nicanor, al carrer de Sant Nicasi. Poc després, altres com cal Ratolí, Ca la Clara, cal Xic del Sant o cal Meliton i la Pepeta de les llavors, a la Rambla. 

Assumpció Gabernet

Arxiu Municipal de Gavà

AVUI FA... 90 ANYS

A finals del segle XIX el desig de conèixer, estudiar i estimar la pròpia terra, molt influït pel moviment cultural de la Renaixença, portà Catalunya a la popularització de l'excursionisme i a la creació de diverses associacions excursionistes.

Entre els destins habituals d’aquells excursionistes es trobava la nostra població. La proximitat de Gavà amb Barcelona, les bones comunicacions, els atractius del castell d’Eramprunyà i de l’ermita de Bruguers, així com la bellesa del paisatge que els envolta, convertien el nostre terme municipal en un indret privilegiat per fer-hi sortides culturals i de natura. Així, el 25 de febrer de 1921, el diari La Vanguardia recollia l’anunci següent:

“Para el domingo próximo ha organizado el Centro Excursionista Rodamón las siguientes excursiones: A las sierras de la costa de Garraf, con el siguiente itinerario: Gavà, ermita de Brugués, Castell del Aramprunyà, cima de la Morella, Corrales nuevos, Jafra i Sitges (...)”.

SANT VALENTÍ, DIA DELS ENAMORATS

La celebració de Sant Valentí és una tradició angloxasona que es va anar introduint al nostre país al llarg del segle XX. El periòdic Brugués, a la secció “Nosotras” dedicada al gènere femení, recollia així la notícia l’any 1972:
 

"También en nuestra población de Gavá se celebró el 14 de febrero San Valentín, día de los enamorados. Desde hace unos años, esta fiesta se ha venido dedicando a las parejas de novios de muchos lugares. Sin embargo, una jornada que debería caracterizarse por su sencillez y el afecto desinteresado entre quienes la celebran, pierde gran parte de este sentido lleno de belleza, por culpa de la comercialización y aire de frivolidad que le ha dado la actual sociedad de consumo"

ELS TRES TOMBS EN HONOR A SANT ANTONI ABAT

La cavalcada dels Tres Tombs té l’origen en la devoció al sant. El dia de sant Antoni, 17 de gener, es donava festa als animals, bàsicament bestiar de tir o muntura com els cavalls, les mules o els rucs, i se’ls portava a beneir per tal que no patissin cap mal. De camí cap a l’església, els propietaris exhibien els seus animals engalanats per a l’esdeveniment.

A Gavà, la festivitat s’iniciava amb un ofici solemne i la benedicció dels panets de Sant Antoni, que segons la creença popular tenien efectes curatius. Tot seguit, els carruatges feien el tomb davant de l’església per rebre la benedicció del mossèn i a continuació feien un recorregut pels principals carrers de la població. A la nit se celebrava ball al Casino. Quan el cornetí de l’orquestra emetia una nota aguda, volia dir que s’anunciava el ball del tortell i l’home havia de comprar el tortell de Sant Antoni a la seva parella.

La festivitat de Sant Antoni va ser molt participativa fins a la dècada dels anys setanta, en què les màquines van substituir les bèsties en les tasques del camp.

SES MAJESTATS ELS REIS D’ORIENT AL SEU PAS PER GAVÀ

Antigament, a Gavà, els nens anaven a rebre els Reis d’Orient als Rierals, en el límit amb Viladecans, per on ses majestats entraven a la vila. Com que aquella zona no tenia cap tipus d’il·luminació, la canalla construïa fanalets per anar a rebre’ls i mostrar-los el camí que havien de seguir. 

Després de la cavalcada, tornaven a casa i posaven la sabata al balcó, així els Reis sabien quants nens vivien en aquella casa i, per la mida de la sabata, en deduïen l’edat. També hi deixaven un gibrell amb aigua i una mica de palla i garrofes per als cavalls. 

Abans, els Reis no eren tan esplèndids com ara. Era habitual que deixessin alguna peça de roba, espardenyes o sabates i, com a molt, una pilota per als nois i una nina de cartró per a les noies o alguna llaminadura. Per als que s’havien portat malament durant l’any, carbó. 

 Assumpció Gabernet

 Arxiu Municipal de Gavà

NAVIDADES BLANCAS

A Gavà, com en moltes altres poblacions, el dia de Nadal s’organitzava un gran dinar familiar. A taula es parava la millor vaixella, coberteria i cristalleria; es degustava un bon plat d’escudella i carn d’olla, seguit de pollastre rostit i, per postres, torrons. La sobretaula s’allargava fins al vespre, tot cantant nadales i recitant poemes.

Finalitzada la sobretaula, tota la família anava a veure la representació dels Pastorets o assistia a qualsevol sessió de cinema, com Navidades Blancas, projectada al gener de 1957 als cinemes Casino i Novedades, i que, com indica el programa, era “apto para todas las edades”.

LA TRADICIÓ DELS PANETS DE SANT NICASI

A mitjan segle XVII, Barcelona es va veure afectada per una forta epidèmia de pesta. Els barcelonins fugien cap a llocs més sanitosos i els que no tenien tants recursos es refugiaven als pobles de les rodalies, on anaven escampant la malaltia.

A Gavà, per tal de socórrer els refugiats, cada dia, dos veïns recorrien les cases i les masies del terme amb la finalitat de captar blat, civada, sal i llenya per fornir els forasters. Aquests dos veïns lliuraven el que recollien a uns altres dos que pastaven la farina i en feien panets, als quals s’afegia matafaluga, que era eficaç per guarir la malaltia. Un cop cuits, els portaven a l’església on eren beneïts pel senyor rector i, tot seguit, repartits.

A més a més, per tal de lliurar-se del contagi, els habitants de Gavà van invocar Déu per mediació de Sant Nicasi, i van prometre que, si els alliberava de la pesta, farien fer una imatge del sant i que cada 14 de desembre la passejarien en processó pels carrers del poble. L’epidèmia es va acabar i els gavanencs, agraïts, van demanar al bisbat que Sant Nicasi fos el segon patró de Gavà. En la recordança va quedar el costum de repartir panets el dia de Sant Nicasi. Els nostres avantpassats van iniciar la tradició de guardar aquests panets durant tot l’any i se’ls menjaven quan estaven malalts. Només se’n partien un el dia de la festa. Tot menjant-se l, el cap de casa recitava el següent:

AQUEST PANET NO ENS EL MENGEM
NI PER GANA NI PER SET,
SOLS PERQUÈ ENS DONI
L’ENTENIMENT BEN COMPLERT

DIA 1 DE DESEMBRE, FESTIVITAT DE SANT ELOI, PATRÓ DELS TREBALLADORS METAL•LÚRGICS

Sant Eloi és el patró dels treballadors metal·lúrgics. Per això, els treballadors de la fàbrica Roca cada 1 de desembre feien festa en el seu honor i organitzaven diferents activitats per amenitzar la jornada.

La diada s’iniciava amb la trobada dels participants davant de les oficines de la Companyia que, encapçalats per les autoritats i acompanyats per la banda de música, conduïen la imatge del sant en processó fins a l’església. Un cop al temple, es feia un ofici solemne. En acabar, Sant Eloi tornava a la fàbrica, de nou en processó i en mig d’un ambient festiu.

Tot seguit tothom es dirigia a Can Sellarès a fer-hi torneigs esportius on competien els treballadors de les diferents seccions. Finalitzades les activitats esportives, els directius de Roca repartien els trofeus. A la tarda es disputava un partit de futbol que enfrontava solters contra casats. Acabat el partit, calia anar a preparar-se per al ball de nit que s’organitza al Casino i al qual es podia anar acompanyat per familiars i amics. Aquesta tradició de festejar la diada de Sant Eloi es va mantenir fins a finals de la dècada dels seixanta. 

Assumpció Gabernet

Arxiu Municipal de Gavà