divendres, 17 de febrer del 2023

BÀSQUET FEMENÍ. QUAN A LA UNIÓ DE COOPERADORS HI HAVIA LA FALANGE

 

Carnet de jugadora de la Sección Femenina. Cessió i col·lecció: Montserrat Arqué. AMG.

Com vàrem arribar per primera vegada a aquest edifici de la Rambla -que havia estat seu de la Unió de Cooperadors- a practicar l’esport del bàsquet, he de dir que no ho recordo massa bé. Era l’any 1966 i teníem al voltant de tretze anys. Érem jovenetes i no crec que hi anéssim per iniciativa pròpia sinó perquè algú ens hi devia dirigir.

Les components de l’equip érem amigues de l’escola o del carrer, al barri de les Colomeres, i ens coneixíem totes. Així que, possiblement, fou Maria Eugènia Marrugat, la directora del col·legi Sagrat Cor, on anàvem la majoria, qui ens hi animés, perquè de la seva mà ja participàvem en els certàmens folklòrics de Cors i Danses de la Secció Femenina i en festivals benèfics que organitzava l’entitat gavanenca Art i Caritat, al Centre Cultural.

Els entrenaments a la Unió de Cooperadors -edifici aleshores ocupat per la Falange (F.E.T. y de las J.O.N.S.) i la seva Sección Femenina- es feien els dissabtes a la tarda en una pista que hi havia al pati de darrere del local, que donava al carrer Concòrdia. Els vestidors els teníem en unes habitacions de la primera planta.

Les sortides per jugar els partits de fora les havíem de fer amb transport públic; és a dir, que per arribar al lloc necessitàvem molt de temps.

Montserrat Arqué amb l’uniforme de l’equip de la Sección Femenina. Cessió i col·lecció: Montserrat Arqué. AMG.

Tinc ben present un partit al Masnou. Vam anar de Gavà a Barcelona en autobús; després, en metro fins a les Drassanes i, a peu, fins a l’estació de França per agafar, aleshores, el tren que ens havia de portar a aquesta localitat del Maresme. Va ser un partit molt disputat i vaig acabar amb un bon cop al nas.

També recordo una altra sortida que es va convertir en una veritable peripècia. Va ser un partit que vam jugar a Igualada. Hi vam anar en tren i arribàrem a la pista just a l’hora de l’inici del partit, així que ja estàvem cansades abans de començar. La veritat és que no en sabíem gaire, però no ens faltava il·lusió i coratge.

També fèiem excursions a peu pels voltants del poble. En una de les primeres, que ens hi acompanyà Mercedes Ariño, delegada local de la Sección Femenina, vam anar fins a la riera dels Canyars i vam recórrer les diverses masies de la Sentiu.

Equip femení de bàsquet a les instal·lacions de can Sellarés i carnet de jugadora de Montserrat Arqué. Cessió i col·lecció: Montserrat Arqué. AMG.

L’equip, que va tenir com a primer entrenador el Salvador, el formàvem: Carmen Garcia, Luisa Ledesma, Manolita Salas, Ana Martínez, Sara Daroca, Carmen Gonzalez i Pilar Mesa. Com que era la capitana, i malgrat el temps que ha passat, encara conservo els carnets de jugadores de les companyes. Ens van fer un uniforme, que es componia de samarreta, pantalonets curts, i una faldilla prisada blanca.

Al cap d’un temps, i sense saber per què, van canviar el lloc dels entrenaments i ens vam traslladar al pati del Centre Cultural Parroquial, al carrer de Sarrià. D’aquí recordo que ens canviàvem de roba a les sales de l’edifici i que, per a nosaltres, era tota una aventura. També recordo que una vegada vam compartir les instal·lacions amb unes   noies estrangeres, no sabria dir d’on ni si eren estudiants, però va ser una convivència interessant.

Després, les noies que vam quedar, ens va fitxar la Companyia Roca per jugar al seu equip femení de bàsquet, ara a les instal·lacions de can Sellarès.

 Montserrat Arqué Sanchez

dilluns, 6 de febrer del 2023

ART URBÀ: L'HOME DEL MIL·LENI. 

 L'HOME DEL MIL·LENI


NOM:  L’Home del Mil·lenni.
AUTOR La Fura dels Baus.
EMPLAÇAMENT:  barri de les Bòbiles, al Parc del Mil·lenni.
DATA:  1999/2000.
DESCRIPCIÓ:  simbolitza un ser d’éssers, no és home ni dona i les seves línies corporals representen les esperances de milers d’internautes sobre la nova era.
MATERIALferro
MIDES:  20-25 metres d’alçària.
BIBLIOGRAFIA
-       “La Fura cedeix l’home del Mil·lenni a Gavà”. Brugués, núm. 183. Gavà, 2000; pàg. 12. 
-       “Comença la construcció del Parc del Mil·lenni”. Brugués, núm. 185. Gavà, 2001; pàg. 6.  
-    “Valors naturals i culturals del Parc del Mil·lenni”. Brugués, núm. 213. Gavà, 2002; pàg. 2. 

dilluns, 16 de gener del 2023

AVUI TOCA CUINAR ... RECEPTA DE CROQUETES DE GUATEQUE

🍴 Coincidint amb el Dia Internacional de la Croqueta, volem compartir amb vosaltres aquesta recepta de cuina de l'any 1967. És de la col·lecció "Waly", de Creaciones Eva, del fons documental  Maria Cardona, i,  concretament, commemorant aquest dia les croquetes guateque.

 


Les croquetes s'han convertit en un menjar exquisit a totes les llars. Però, què en sabem del seu origen?Podríem dir que el nom ve del francès "croquer" i de la seva variant "croquette" (cruixent).


Històricament, la primera recepta publicada de croquetes apareix l'any 1691 a França de la mà del cuiner François Massialot, un xef reconegut que va ser cuiner del duc d'Orleans, entre d’altres. Aquestes croquetes estaven fetes amb porcions d’una mescla de carn picada, ou, trufa i herbes, que, una vegada arrodonides, es passaven per ou, pa ratllat i es fregien a la paella. L'any 1812, al nostre país ja apareixen les croquetes en un dinar de les tropes angleses que venien a alliberar-nos de Napoleó. En mig d'un país en revolució, les croquetes feien la seva aparició.


La primera recepta espanyola de croquetes, inclosa en un llibre de cuina, va aparèixer l'any 1830. Eren totalment diferents de les que coneixem actualment. Estaven fetes d'arròs amb llet, s'arrebossaven dues vegades i es fregien. Eren servides com a postres.


Cal dir que hem avançat en aquest sentit i ara disposem d’un ampli ventall de sabors i formats de croquetes, que són una de les estrelles principals a les nostres cuines.


Per això, ara toca gaudir d'aquest moment culinari. 
 Voilà croquettes!



M. Carmen Carbonero
Arxiu Municipal de Gavà


Per saber-ne més: Elcorreo.com” i “elcomidista.elpais.com”, 2018

dilluns, 2 de gener del 2023

ART URBÀ: ESCULTURA AL GENERAL JOSEP MORAGUES. 

 

HOMENATGE AL GENERAL JOSEP MORAGUES

NOM:  Homenatge al general Josep Moragues.
AUTOR:  Antoni Roselló
EMPLAÇAMENT:  a la plaça del general Josep Moragues, entre l’avinguda Joan Carles I i el carrer Sant Lluís.
DATA:  1995.
DESCRIPCIÓ:  escultura metàl·lica que simbolitza l’espasa i la lluita.
MATERIAL: Acer cortén.
INSCRIPCIÓ:  JOSEP MORAGUES. 1714.
MIDES:  24 metres d’alçària i 10 tones de pes.
SIGNIFICATescultura metàl·lica que simbolitza l’espasa i la lluita.
BIBLIOGRAFIA:
-    - “Una escultura vertical presidirà la plaça del general Josep Moragues” dins El nou Gavà, núm.6. Brugués, núm. 92. Gavà, 1995; pàg. 13-14. 
-   “El general Josep Moragues cuenta con una plaza pública en Gavà”. Brugués, núm. 98. Gavà, 1995; pàg. 5. 

dimecres, 21 de desembre del 2022

60 ANYS DE LA GRAN NEVADA DE 1962


A Catalunya, els últims mesos de 1962 van ser excepcionals des del punt de vista meteorològic. Primer, els aiguats del Vallès del mes de setembre; després, els aiguats del Prat i de Gavà al novembre, i, finalment, la nevada del dia de Nadal, que va afectar bona part de Catalunya i amb més intensitat el litoral i prelitoral barceloní.


EXCEPCIONALITAT METEOROLÒGICA 

El dia 22 de desembre els pronòstics del temps marcaven l’entrada d’una gran massa d’aire d’origen siberià, extremadament freda, però seca. En tan sols 24 hores la situació va canviar radicalment. A la massa d’aire fred s’hi va afegir una depressió procedent de la Mediterrània carregada d’humitat. En poques hores les temperatures van caure entre 8 i 10 graus a gran part d’Europa. A la major part de capitals europees el termòmetre marcava temperatures sota zero, inclosa la ciutat de Barcelona. Al voltant de les 12 de la nit del dia 24, coincidint amb la Missa del Gall, es va iniciar la precipitació en forma de petits flocs de neu. Com que el terra estava fred i sec i no hi havia trànsit perquè era festa i de nit, la neu va anar agafant i a les 8 del matí ja n’hi havia una capa de 10 cm. L’aire procedent del nord-est cada cop era més fred i la nevada es va anar generalitzant.

GAUDIR  DE LA NEU

El dia de Sant Esteve es va llevar amb un sol espectacular i grans i petits van sortir al carrer a gaudir de la neu. Mentre uns feien ninots de neu, altres buscaven plàstics o fustes per improvisar trineus o es divertien llançant boles de neu. Tothom que tenia una càmera fotogràfica va sortir per immortalitzar cada racó del poble, que presentava un aspecte de postal pirinenca.

EL TRASBALS 

El dia 27, que ja era laborable, es van començar a fer evidents els problemes per circular. De fet, el col·lapse va ser total. A Barcelona van quedar totalment anul·lats els serveis de tramvies, autobusos i els trens de rodalies. Els poquíssims taxis que circulaven ho feien amb cadenes. L'aeroport de Barcelona va romandre tancat durant 4 dies. També les comunicacions per carretera eren molt difícils. Per exemple, la nacional II en direcció a França era transitable únicament fins a Mataró, i amb cadenes. En direcció sud només es podia arribar fins a Castelldefels, i també amb cadenes. A la ciutat de Barcelona el servei de bombers va haver de dedicar-se a tasques tan singulars com el trasllat d’aproximadament un centenar de dones que estaven a punt de donar a llum fins als hospitals. Serveis municipals com el de recollida d'escombraries  van quedar inoperants. A Gavà  el gruix de neu va arribar als 60 cm i els casos de pneumònia, sobretot entre els més petits, van col·lapsar l’hospital de Sant Llorenç. Passats els primers moments d’eufòria en què tothom va sortir de casa per gaudir de la neu i de l’aspecte insòlit de Gavà nevat, la gent procurava sortir el mínim possible, especialment al vespre, perquè la neu es gelava i era perillós circular pel carrer. Aquells dies els carrers de Gavà es presentaven desèrtics malgrat estar en plenes festes de Nadal.

LA NORMALITZACIÓ 

El Principat d'Andorra va enviar 8 màquines llevaneus. També l’exèrcit va transportar des de Talarn, amb tren, màquines llevaneus i es van mobilitzar uns 600 soldats, que van col·laborar en les tasques d'ajut. A Gavà la població es va mobilitzar proveïda amb pales per obrir camins que permetessin el desplaçament d’un lloc a l’altre i l’accés a les botigues. Els veïns de cada carrer obrien camins amuntegant la neu en un cantó. Els treballadors del ferrocarril van fer un gran esforç per treure la neu de les vies i poder restablir el servei que havia quedat interromput. El servei de correus també va patir afectacions justament en una època en què gairebé tothom espera targetes de felicitació, postals i paquets d’amics i familiars llunyans. Els comerços van obrir les portes amb una relativa normalitat.

ELS RECORDS

Malgrat la situació caòtica, potser el que més recorda la gent són les notes alegres com les imatges dels esquiadors al Passeig de Gràcia o, a Gavà, els ninots de neu que es podien veure en la major part dels carrers i places de la ciutat. Les baixes temperatures van fer que la neu es mantingués sobre els camps uns 10 dies més, però poc a poc es va anar fonent i tot va anar tornant progressivament a la normalitat. En la memòria col·lectiva, a Gavà, l’any 1962 sempre serà recordat com “l’any de la nevada”. 

dilluns, 5 de desembre del 2022

ART URBÀ: ESCULTURA A LA SUPERACIÓ. 

 

LA SUPERACIÓ

NOM:  Superació (overcoming).
AUTOR Clemente Ochoa.
EMPLAÇAMENT:  a la plaça de Magdalena Trias.
DATA:  1987.
MATERIALBronze.

MIDES: 
OBSERVACIONS: Ochoa va fer una exposició de la seva obra a Gavà l'any 1983 i com a mostra d'agraïment va oferir aquesta escultura que es va instalar a la plaça Magdalena Trias l'any 1987. 
BIBLIOGRAFIA 
- “La escultura de Clemente Ochoa”. Brugués, núm. 5. Gavà, 1983; pàg. 6.    
 “Escultura de Clemente Ochoa”. Brugués, núm. 31. Gavà, 1987; pàg. 3.

dilluns, 7 de novembre del 2022

ART URBÀ: MONUMENT A GAVÀ MAR. 

 

LA VELA

NOM :  La Vela.
AUTOR:  Antoni Roselló.
EMPLAÇAMENT:  Avinguda del Mar, al Passeig Marítim.
DATA:  1998
MATERIAL: Acer corten.
MIDES:

BIBLIOGRAFIA 

- “Nous serveis i equipaments a la zona costanera de la ciutat”. Brugués, núm. 207. Gavà,  2002; pàg. 4-5.


 

 

 

divendres, 7 d’octubre del 2022

ELS AIGUATS DE LA TARDOR DE 1962 (2)

 L’endemà de la rierada, l’alcalde de Gavà, Josep Lluch, que havia accedit al càrrec pocs dies abans, junt amb autoritats municipals i la Guardia Civil visitaren la zona sinistrada per avaluar la magnitud de la tragèdia. El panorama al torrent del Calamot era desolador, l’aigua havia inundat les coves i s’havia endut bona part de les míseres edificacions.

Les primeres mostres de solidaritat van arribar del barri de Santa Teresa, una de les zones propers a la catàstrofe, que de des el primer moment va donar suport a aquells que fins llavors havien viscut en aquell espai de pobresa. Els van acollir i facilitar tot tipus d’aliments calents per tal que es refessin.

En un primer moment l’Ajuntament va allotjar els damnificats, que ho havien perdut tot, a l’antic casalot de can Pere Bori, un edifici que havia albergat una escola pública durant la Guerra Civil Espanyola i havia prestat servei, fins no feia masses anys, com a caserna militar. Un grup format per noranta-dues famílies, unes quatre-centres cinquanta persones, ocuparen, amuntegades, unes grans estances que separaven amb peces de roba penjades que els deixaven poc espai i cap intimitat. Molts dels afectats dormien directament a terra, mentre que d’altres es veien obligats a compartir llits i, a sobre, en tot el recinte nomé hi havia un lavabo. Una foguera a l’antic pati d’armes servia de cuina, sempre que el temps ho permetés.

En mig d’aquesta situació tan precària, els afectats de la riuada van haver d’estar-se tot un any a can Pere Bori, fins que l’Ajuntament de Gavà va fer construir un grup de mòduls prefabricats en un descampat situat entre el final del carrer Santa Teresa i el cementiri. Coneguts popularment com les Casitas de San Rafael, aquests senzills barracons els van acollir i els permeteren començar a refer la seva vida. 

Les famílies allotjades a les casitas dividien els espais amb cortines i, tot i ser reduïts, encara hi havia gent que els rellogava (allotjats de mestressa). La manca de lloc obligava als veïns a fer molta vida fora i, encara que als barracons hi arribava la llum, l’aigua s’havia d’anar a buscar a la font i el safareig i els lavabos es trobaven en un mòdul d’us comú.

Les Casitas van configurar, de cop i volta, un barri en si mateix però desconnectat tan del traçat i els serveis com de la dinàmica urbana. Als seus veïns sempre els va perseguir una sensació d’abandó i marginalitat. Els hi havien dit que aquest emplaçament era provisional per dos anys però se n’hi van estar onze.

Com que aquesta situació no es podia allargar més i calia allotjar-los de forma definitiva,  l’Obra Sindical del Hogar, va emprendre de la construcció d’uns blocs d’habitatges al peu de la serra de les Ferreres, just a tocar a la carretera de Begues i la part alta de nou barri de can Tintorer. L'any 1974 es van enderrocar les Casitas i es van lliurar els contractes dels noranta-dos primers pisos. Els nous propietaris anirien a viure a un polígon de blocs de pisos on es repetirien les condicions que tenien a l’antic habitatge: aïllament de la trama urbana i manca d’infraestructures i de serveis bàsics. D’aquesta manera quedava “resolt” el problema sorgit de la riada de l’any 1962.

Benet Solina Garcia 

Arxiu Municipal de gavà

dilluns, 3 d’octubre del 2022

ART URBÀ: PORTA VIRTUAL. 

 

PORTA I FINESTRA

NOM:  Porta i finestra.
AUTOR:  Antoni Roselló.
EMPLAÇAMENT:  al Parc Municipal Torre Lluc.
DATA:  1995.
DESCRIPCIÓ:  és una porta virtual si es veu desde la Rambla i una finestra vista des de l’interior del parc.
MATERIAL: Acer cortén.
MIDES: 
BIBLIOGRAFIA 
-    “Remodelación del Parque Municipal”. Brugués, núm. 82. Gavà, 1994; pàg. 7. 
-   “Ampliación del Parque Lluch”. Brugués, núm. 87. Gavà, 1994; pàg. 3.

-   “El Parque Municipal amplía sus servicios”. Brugués, núm. 95. Gavà, 1995; pàg. 7.