A inicis del segle XIX, el veïnatge de
Gavà patia un intens analfabetisme. L’any 1857 només hi havia 87 nens
escolaritzats, els altres havien de treballar per subsistir. Les xifres de
l’any 1860 ens donen una idea del reduït abast de l’educació: només sabia
llegir el 25% dels homes i el 3% de les dones.
L’any 1874, amb l’aplicació de la llei
d’instrucció pública promoguda pel polític lliberal, Claudio Moyano, que feia
obligatori l’ensenyament dels 6 als 9 anys, a Gavà ja hi va haver un mestre per
als nois i una mestra per a les noies. L’analfabetisme va disminuir
apreciablement: l’any 1877 sabien llegir i escriure el 32% dels homes i el 10%
de les dones, percentatges que es van mantenir estables fins a principis del
segle XX.
La nova legislació va propiciar, a més,
que l’any 1881 s’emprengués la construcció d’una nova escola pública. L’edifici
es va alçar a la plaça Major, en els solars —propietat del comú— que van quedar
un cop enderrocats l’hostal, la carnisseria i l’escola que els ocupaven. És el
mateix indret on actualment hi ha el mercat municipal.
Les escoles unitàries de la plaça,
inaugurades l’any 1883, tenien dues aules, una per a nois i una per a noies, i
dos apartaments a la part de sobre, un per al mestre i l’altre per a la mestra.
Els primers docents que van ocupar
l’edifici van ser Llorenç Vidal i Maria Janer. Segons un document de l’any
1879, sabem que en aquella data ambdós ja exercien la docència pública a Gavà.
El mestre de nens de les noves escoles
públiques era fill de Josep Vidal, originari de Palautordera, i de Rosa Tusell,
de Sant Feliu de Buixalleu. Llorenç Vidal Tusell va néixer l’any 1835 al barri
de Gaserans del petit municipi matern de la comarca de la Selva (Girona). Es va
casar amb Maria Castany Hernández (l’Havana, 1841 - Gavà, 1897) i van tenir quatre
fills: Concepció, Ramon, Josefa i Vidal. Aquest mestre, com veurem, va arrelar
a Gavà i les seves filles es van casar amb membres de les famílies Solé i Vendrell.
Abans d’arribar a Gavà, tenim coneixement
que Llorenç Vidal va exercir la docència al col·legi de D. G. L. Galavotti, establert
al carrer de Regomir, al districte de Ciutat Vella de Barcelona. El curs
1860-61 figura al quadre docent com a professor d’instrucció primària superior,
encarregat dels exercicis de primera ensenyança.
També
sabem que, en la seva mitjana edat, va ser un il·lustre professor normal barceloní,
que es va fer famós per llegir a la societat Amigos de la Instrucción una memòria en què es definien les
dificultats que s’oposaven a Espanya al desenvolupament
d’un bon sistema d’ensenyament. Aquesta entitat, de la qual era membre, s’havia
fundat l’any 1844 per iniciativa, entre d’altres, del republicà i reformista
Francesc Pi i Margall, preocupats per l’endarreriment que mostrava la
“instrucció” a l’Espanya de mitjans del XIX.
Especialista en geografia econòmica, l’any
1877 va publicar el Diccionario
geográfico-estadístico de la provincia de Barcelona, ó sea, Descripción de
todas sus ciudades, villas, lugares, aldeas y caseríos, i el Diccionario municipal de la provincia de
Barcelona, l’any 1894, quan era mestre a Gavà.
Llorenç Vidal també va participar en
l’activitat associativa del poble. El trobem el 1888 redactant les actes com a
secretari del Montepio de Sant Isidre,
germandat gavanenca fundada l’any 1884 que, a canvi d’una quota i amb la
creació d’un fons, oferia una mena de seguretat social: atenció mèdica, pensió
per malaltia i un enterrament digne.
També va pertànyer a la Societat Coral La
Igualtat de Gavà. Quan l’any 1904, Maximí Novi, aleshores director musical de
l’entitat, va crear una escola de solfeig, es va organitzar una comissió gestora
de la qual Llorenç Vidal va ser elegit president de l’Orfeó infantil, càrrec que
va mantenir fins al decés.
Va exercir la docència fins a una
avançada edat. Marian Colomé, que va ser alumne seu, el descriu en aquells anys:
“Un vellet de baixa estatura, ja octogenari, i que jo el recordo encara molt bé.
Era el mestre que regentava l’escola municipal de nois, i que, mancat
d’energies, se li feia difícil atendre unes obligacions per a ell massa pesades
i això era causa de la indisciplina que li tenien els seus deixebles”.
Llorenç Vidal va morir a Gavà el 4 d’octubre
de 1905 a l’edat de setanta anys. Fins llavors, va exercir de mestre. Després
de vint-i-dos anys al capdavant de l’escola de nens de la plaça, a finals
d’aquell mateix mes el va substituir un joveníssim Joan Salamero, que va haver de
tancar les portes del seu col·legi particular per anar d’interí a l’escola
municipal. Va exercir el càrrec durant poc temps, ja que el mestre, Felip Solé
i Olivé, va guanyar per oposició aquesta plaça vacant i s’hi va incorporar el
març de l’any següent.
Engràcia
Olivella i Benet Solina
(Arxiu Municipal de Gavà)
