divendres, 19 de maig del 2023

SONEN CAMPANES DE BODA. EL VESTIT DE NÚVIA 

🌸Sabeu de quins colors eren els vestits nupcials d’abans i el seu origen? Quin complements portaven el dia de la seva boda?  





Al segle XIX, les dones anaven de diferents colors el dia de la seva boda. Els predominants eren el vermell, el negre o el daurat, ja que el blanc es reservava per a la cort. 


AMG. Fons Margarita Solé, anys 20
Però va ser l'any 1840, quan la reina Victòria d'Anglaterra, que es va casar amb Albert de Saxònia, va impactar amb el seu vestit nupcial de color blanc amb puntes i brodats fets a mà. Portava un vel de més de tres metres de llargada i una corona feta de flors de taronger, símbol de puresa i fertilitat. Aquest model de vestit es va estendre per l'alta societat europea. 

Es volia imitar el vestit, però aquests teixits eren massa cars i les classes més baixes van mantenir el color negre. 

El segle XX començava, però a Espanya les dones encara anaven vestides de negre al seu casament. A més, aquests vestits es podien aprofitar per a altres situacions especials. Els complements per a la núvia eren senzills: un gran vel , una corona de flors de taronger, que també se’n col·locaven al vestit, i un ram de flors a les mans

AMG. Fons Pere Agustí i Maria Roca, 1942

A Espanya, durant els anys vint i trenta, les dones encara anaven vestides de negre al seu casament. 

No va ser fins als anys quaranta en què va començar un canvi en el color del vestit i el blanc va fer la seva aparició. Les mànigues són bollades i adaptades a la figura de la dona. Els casquets predominen al cap, i al vestit, complements com perles, vellut i fermalls.


AMG. Fons Montserrat Martínez, anys 50




L'explosió del glamur apareix als anys cinquanta sota la influència del dissenyador Christian Dior: cintures d'abella, guants de seda, cues més llargues... i els vestits s’escurcen. Tota una explosió d'alta costura. 




AMG. Fons Vicens Agustí, anys 70


Amb el moviment hippy dels setanta, apareix al vestit camiser, acampanat, i les pameles o flors al cap. Però tot torna a canviar en la dècada dels vuitanta, quan el vestit nupcial de Lady Di capgira la història i provoca una moda exagerada en tots els sentits: vestits i vels de grans dimensions. Aquesta tendència es modifica als noranta amb un tall més senzill i bàsic


Si voleu veure el video d'aquest article, cliqueu aquest enllaç :👇

El vestit de núvia a través de les fotografies de l’Arxiu Municipal de Gavà



M. Carmen Carbonero 
Arxiu Municipal de Gavà

Fons de la informació: Museu virtual de la moda de Catalunya i Escuela de diseño dsigno.es/blog.

divendres, 5 de maig del 2023

SABÍEU QUE LA SEGONA I LA TERCERA EDICIONS DE LA FERIA D'ABRIL DE CATALUNYA ES VAN CELEBRAR A GAVÀ?

Aprofitant la celebració del 50 aniversari de la Feria de Abril, volem recordar que els anys 1974 i 1975 es van celebrar a Gavà la segona i la tercera edició de la Feria.
Les activitats van tenir lloc a la zona de la Pava, en els terrenys que ocupava la hípica Linde. En aquelles primeres edicions la convocatòria anava adreçada principalment al socis i simpatitzants de la Casa de Andalucía de Barcelona, que n’era l’organitzadora, juntament amb la Peña Cultural Andaluza Juan Arcos de Badalona.
La festa tenia lloc al llarg d’un diumenge en que s’organitzaven jocs infantils, concursos de carruatges, de sevillanes i de vestimenta, es proclamaven la reina i les dames d’honor i, com a fi de festa, actuava el quadre folklòric de la mateixa entitat.

dimarts, 2 de maig del 2023

ART URBÀ: ESCULTURA HOMENATGE ALS MÀRTIRS DE 1714. 

 

HOMENATGE ALS MÀRTIRS DE 1714

NOM:  Parella.
AUTOR:  Xavier Cuenca.
EMPLAÇAMENT:  a la Plaça de Josep Tarradellas, entre la Rambla i el carrer Màrtirs del Setge de 1714.
DATA:  1993
MATERIAL:  bronze
INSCRIPCIÓ: A LA MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DEL SETGE DE BARCELONA DE 1714.   EN RECORD DE TOTES LES PERSONES QUE VAN PERDRE LA VIDA PER FER FRONT A L’OPRESSIÓ I PER DEFENSAR LES LLIBERTATS DE CATALUNYA.
MIDES:  450X300X150
SIGNIFICATl’obra és un homenatge a les víctimes del setge de 1714.
RESUM: El 1714 les tropes borbòniques van assolar la riba dreta del Llobregat i van protagonitzar diverses trobades violentes amb els sometents i les unitats de l’exèrcit català acantonades a la zona. En el transcurs d’una d’aquestes accions armades, les tropes enemigues van envoltar, assetjar i cremar una masia de Gavà. Uns mesos després, en un altre atac, van perseguir pagesos desarmats fins l’ermita de Bruguers. Allà, l’exèrcit va capturar i executar els que s’hi havien refugiat a  l’interior. D’aquí que, per recordar els fets ocorreguts a Gavà, l’any 1922 es va decidir donar el nom de Màrtirs del setge de 1714 a un carrer de Gavà (a la vora del qual hi ha ubicat el monument). 

BIBLIOGRAFIA      
 - “Inaugurada la isla peatonal que comprende más de 60 comercios”. Brugués, núm.72.   Gavà, 1993 ;  pàg.12.   
-“ERC Gavà proposa ampliar el text del monument en homenatge als Màrtirs del 1714”. Baix Llobregat. s.d.; pàg. 23.  

       

      divendres, 28 d’abril del 2023

      CONCURS-EXPOSICIÓ D'ESPÀRRECS DE 1961

       


      L'any 1932, amb la finalitat de donar a conèixer el producte i de fomentar-ne la qualitat, per iniciativa del Sindicat Agrícola es va convocar el primer Concurs-Exposició d’Espàrrecs. L’any 1936 se’n va celebrar la cinquena edició. L'esclat de la Guerra Civil va iniciar un parèntesi i el concurs no es va reprendre fins a l’any1943. Cinc anys després, el 1948, se’n va convocar una altra edició, però, malgrat que la producció era excel·lent, el concurs no es va tornar a organitzar fins a l’any 1961.

      dilluns, 3 d’abril del 2023

      ART URBÀ: ESCULTURA A LA LLIBERTAT. 

       

      LA LLIBERTAT
        

      NOM :  Escultura al·legòrica a la llibertat.
      AUTOR:  Alberto de Udaeta.
      EMPLAÇAMENT:  a la plaça de la Llibertat, a l'alçada la riera de les Parets.
      DATA:  1994.
      DESCRIPCIÓ:  representa un tors humà en posició de vigilant sostenint una llança.
      MATERIALAcer cortén
      MIDES:  4 metres d’alçada i llança de 8 metres.
       BIBLIOGRAFIA 
      - “Una escultura, de gran tamaño, se ubicará en la Plaça de la Llibertat”. Brugués, núm. 75. Gavà, 1994; pàg. 5. 
      -  “La plaça de la Llibertat un nuevo espacio lúdico en Gavà”. Brugués, núm. 84. Gavà, 1994 ; pàg. 3.
      - “La plaza Llibertat ampliará las zonas de descanso y de juegos infantiles”. Brugués, núm.268. Gavà, 2006 ; pàg. 5.  

        


      diumenge, 19 de març del 2023

       


      El primer dia del pare es va celebrar als Estats Units el 19 de juny de 1910 i, anys després, va quedar instituït oficialment cada tercer diumenge de juny. A Espanya es celebra des de 1948, any en que una jove mestra d’un col·legi madrileny -Manuela Vicente Ferrero- va tenir la iniciativa d’organitzar un festival escolar en honor als pares. La proposta va ser molt ben acollida i la difusió que es va fer a través de  la premsa, va permetre que ràpidament l’incorporessin totes les escoles del país. Aquí, com a la resta de països catòlics, es celebra el 19 de març, dia de Sant Josep. A les aules, el més habitual era elaborar un treball manual, com la felicitació que teniu a  la imatge, realitzada per un alumne de l’Escola Parroquial l’any 1951.

      divendres, 10 de març del 2023

      LLORENÇ VIDAL TUSELL, MESTRE, PEDAGOG I DINAMITZADOR GAVANENC

      A inicis del segle XIX, el veïnatge de Gavà patia un intens analfabetisme. L’any 1857 només hi havia 87 nens escolaritzats, els altres havien de treballar per subsistir. Les xifres de l’any 1860 ens donen una idea del reduït abast de l’educació: només sabia llegir el 25% dels homes i el 3% de les dones.

      L’any 1874, amb l’aplicació de la llei d’instrucció pública promoguda pel polític lliberal, Claudio Moyano, que feia obligatori l’ensenyament dels 6 als 9 anys, a Gavà ja hi va haver un mestre per als nois i una mestra per a les noies. L’analfabetisme va disminuir apreciablement: l’any 1877 sabien llegir i escriure el 32% dels homes i el 10% de les dones, percentatges que es van mantenir estables fins a principis del segle XX.

      Les escoles públiques de la plaça fotografiades a la primera dècada del segle XX. Autor desconegut. AMG.

      La nova legislació va propiciar, a més, que l’any 1881 s’emprengués la construcció d’una nova escola pública. L’edifici es va alçar a la plaça Major, en els solars —propietat del comú— que van quedar un cop enderrocats l’hostal, la carnisseria i l’escola que els ocupaven. És el mateix indret on actualment hi ha el mercat municipal. 

      Les escoles unitàries de la plaça, inaugurades l’any 1883, tenien dues aules, una per a nois i una per a noies, i dos apartaments a la part de sobre, un per al mestre i l’altre per a la mestra.

      Els primers docents que van ocupar l’edifici van ser Llorenç Vidal i Maria Janer. Segons un document de l’any 1879, sabem que en aquella data ambdós ja exercien la docència pública a Gavà.               

      Alumnes de les escoles de la plaça a finals del segle XIX. Cessió i col·lecció: Maria Teresa Vidal. AMG

      El mestre de nens de les noves escoles públiques era fill de Josep Vidal, originari de Palautordera, i de Rosa Tusell, de Sant Feliu de Buixalleu. Llorenç Vidal Tusell va néixer l’any 1835 al barri de Gaserans del petit municipi matern de la comarca de la Selva (Girona). Es va casar amb Maria Castany Hernández (l’Havana, 1841 - Gavà, 1897) i van tenir quatre fills: Concepció, Ramon, Josefa i Vidal. Aquest mestre, com veurem, va arrelar a Gavà i les seves filles es van casar amb membres de les famílies Solé i Vendrell.

      Abans d’arribar a Gavà, tenim coneixement que Llorenç Vidal va exercir la docència al col·legi de D. G. L. Galavotti, establert al carrer de Regomir, al districte de Ciutat Vella de Barcelona. El curs 1860-61 figura al quadre docent com a professor d’instrucció primària superior, encarregat dels exercicis de primera ensenyança.

      També sabem que, en la seva mitjana edat, va ser un il·lustre professor normal barceloní, que es va fer famós per llegir a la societat Amigos de la Instrucción una memòria en què es definien les dificultats que s’oposaven a Espanya al desenvolupament d’un bon sistema d’ensenyament. Aquesta entitat, de la qual era membre, s’havia fundat l’any 1844 per iniciativa, entre d’altres, del republicà i reformista Francesc Pi i Margall, preocupats per l’endarreriment que mostrava la “instrucció” a l’Espanya de mitjans del XIX.

      Llibres publicats per Llorenç Vidal. AMG

      Especialista en geografia econòmica, l’any 1877 va publicar el Diccionario geográfico-estadístico de la provincia de Barcelona, ó sea, Descripción de todas sus ciudades, villas, lugares, aldeas y caseríos, i el Diccionario municipal de la provincia de Barcelona, l’any 1894, quan era mestre a Gavà.

      Llorenç Vidal també va participar en l’activitat associativa del poble. El trobem el 1888 redactant les actes com a secretari del Montepio de Sant Isidre, germandat gavanenca fundada l’any 1884 que, a canvi d’una quota i amb la creació d’un fons, oferia una mena de seguretat social: atenció mèdica, pensió per malaltia i un enterrament digne.

      També va pertànyer a la Societat Coral La Igualtat de Gavà. Quan l’any 1904, Maximí Novi, aleshores director musical de l’entitat, va crear una escola de solfeig, es va organitzar una comissió gestora de la qual Llorenç Vidal va ser elegit president de l’Orfeó infantil, càrrec que va mantenir fins al decés.

      Va exercir la docència fins a una avançada edat. Marian Colomé, que va ser alumne seu, el descriu en aquells anys: “Un vellet de baixa estatura, ja octogenari, i que jo el recordo encara molt bé. Era el mestre que regentava l’escola municipal de nois, i que, mancat d’energies, se li feia difícil atendre unes obligacions per a ell massa pesades i això era causa de la indisciplina que li tenien els seus deixebles”.

      Llorenç Vidal va morir a Gavà el 4 d’octubre de 1905 a l’edat de setanta anys. Fins llavors, va exercir de mestre. Després de vint-i-dos anys al capdavant de l’escola de nens de la plaça, a finals d’aquell mateix mes el va substituir un joveníssim Joan Salamero, que va haver de tancar les portes del seu col·legi particular per anar d’interí a l’escola municipal. Va exercir el càrrec durant poc temps, ja que el mestre, Felip Solé i Olivé, va guanyar per oposició aquesta plaça vacant i s’hi va incorporar el març de l’any següent.

      Engràcia Olivella i Benet Solina (Arxiu Municipal de Gavà)



      dilluns, 6 de març del 2023

      ART URBÀ: ESCULTURA A LA PAGESIA DE GAVÀ. 

       

      LA PAGESA

      NOM :  La pagesa de Gavà.
      AUTOR Ció Abellí.
      EMPLAÇAMENT: plaça de la Pagesia en la cruilla dels carrers de Sant Pere i Sant Isidre.
      DATA:  2003.
      DESCRIPCIÓ:  és una pagesa que està manadant espàrrecs amb el típic aparell  de fusta. La figura  està asseguda en un banc allargat amb relleus i al seus peus hi ha un cistell  ple d’espàrrecs.
      MATERIAL:  Bronze
      MIDES:  135x80x70
      SIGNIFICATl'obra és un homenatge a la pagesia gavanenca
      BIBLIOGRAFIA:
      “L’illa de vianants recupera espais per a l’ús ciutadà”. El Brugués, núm. 215. Gavà,    2003; pàg. 3. 
      - “La pagesia de Gavà ja té el seu referent al bell mig de la ciutat “. El Brugués, núm. 219.   Gavà, 2003; pàg. 9.  


      divendres, 17 de febrer del 2023

      BÀSQUET FEMENÍ. QUAN A LA UNIÓ DE COOPERADORS HI HAVIA LA FALANGE

       

      Carnet de jugadora de la Sección Femenina. Cessió i col·lecció: Montserrat Arqué. AMG.

      Com vàrem arribar per primera vegada a aquest edifici de la Rambla -que havia estat seu de la Unió de Cooperadors- a practicar l’esport del bàsquet, he de dir que no ho recordo massa bé. Era l’any 1966 i teníem al voltant de tretze anys. Érem jovenetes i no crec que hi anéssim per iniciativa pròpia sinó perquè algú ens hi devia dirigir.

      Les components de l’equip érem amigues de l’escola o del carrer, al barri de les Colomeres, i ens coneixíem totes. Així que, possiblement, fou Maria Eugènia Marrugat, la directora del col·legi Sagrat Cor, on anàvem la majoria, qui ens hi animés, perquè de la seva mà ja participàvem en els certàmens folklòrics de Cors i Danses de la Secció Femenina i en festivals benèfics que organitzava l’entitat gavanenca Art i Caritat, al Centre Cultural.

      Els entrenaments a la Unió de Cooperadors -edifici aleshores ocupat per la Falange (F.E.T. y de las J.O.N.S.) i la seva Sección Femenina- es feien els dissabtes a la tarda en una pista que hi havia al pati de darrere del local, que donava al carrer Concòrdia. Els vestidors els teníem en unes habitacions de la primera planta.

      Les sortides per jugar els partits de fora les havíem de fer amb transport públic; és a dir, que per arribar al lloc necessitàvem molt de temps.

      Montserrat Arqué amb l’uniforme de l’equip de la Sección Femenina. Cessió i col·lecció: Montserrat Arqué. AMG.

      Tinc ben present un partit al Masnou. Vam anar de Gavà a Barcelona en autobús; després, en metro fins a les Drassanes i, a peu, fins a l’estació de França per agafar, aleshores, el tren que ens havia de portar a aquesta localitat del Maresme. Va ser un partit molt disputat i vaig acabar amb un bon cop al nas.

      També recordo una altra sortida que es va convertir en una veritable peripècia. Va ser un partit que vam jugar a Igualada. Hi vam anar en tren i arribàrem a la pista just a l’hora de l’inici del partit, així que ja estàvem cansades abans de començar. La veritat és que no en sabíem gaire, però no ens faltava il·lusió i coratge.

      També fèiem excursions a peu pels voltants del poble. En una de les primeres, que ens hi acompanyà Mercedes Ariño, delegada local de la Sección Femenina, vam anar fins a la riera dels Canyars i vam recórrer les diverses masies de la Sentiu.

      Equip femení de bàsquet a les instal·lacions de can Sellarés i carnet de jugadora de Montserrat Arqué. Cessió i col·lecció: Montserrat Arqué. AMG.

      L’equip, que va tenir com a primer entrenador el Salvador, el formàvem: Carmen Garcia, Luisa Ledesma, Manolita Salas, Ana Martínez, Sara Daroca, Carmen Gonzalez i Pilar Mesa. Com que era la capitana, i malgrat el temps que ha passat, encara conservo els carnets de jugadores de les companyes. Ens van fer un uniforme, que es componia de samarreta, pantalonets curts, i una faldilla prisada blanca.

      Al cap d’un temps, i sense saber per què, van canviar el lloc dels entrenaments i ens vam traslladar al pati del Centre Cultural Parroquial, al carrer de Sarrià. D’aquí recordo que ens canviàvem de roba a les sales de l’edifici i que, per a nosaltres, era tota una aventura. També recordo que una vegada vam compartir les instal·lacions amb unes   noies estrangeres, no sabria dir d’on ni si eren estudiants, però va ser una convivència interessant.

      Després, les noies que vam quedar, ens va fitxar la Companyia Roca per jugar al seu equip femení de bàsquet, ara a les instal·lacions de can Sellarès.

       Montserrat Arqué Sanchez

      dilluns, 6 de febrer del 2023

      ART URBÀ: L'HOME DEL MIL·LENI. 

       L'HOME DEL MIL·LENI


      NOM:  L’Home del Mil·lenni.
      AUTOR La Fura dels Baus.
      EMPLAÇAMENT:  barri de les Bòbiles, al Parc del Mil·lenni.
      DATA:  1999/2000.
      DESCRIPCIÓ:  simbolitza un ser d’éssers, no és home ni dona i les seves línies corporals representen les esperances de milers d’internautes sobre la nova era.
      MATERIALferro
      MIDES:  20-25 metres d’alçària.
      BIBLIOGRAFIA
      -       “La Fura cedeix l’home del Mil·lenni a Gavà”. Brugués, núm. 183. Gavà, 2000; pàg. 12. 
      -       “Comença la construcció del Parc del Mil·lenni”. Brugués, núm. 185. Gavà, 2001; pàg. 6.  
      -    “Valors naturals i culturals del Parc del Mil·lenni”. Brugués, núm. 213. Gavà, 2002; pàg. 2.