🌞 BON ESTIU. ✈ TORNEM AL SETEMBRE!

Si voleu veure el vídeo de les imatges d'estiu del fons documental de l'Arxiu Municipal de Gavà 1920-1979, cliqueu aquest enllaç :  👇

"Vamos a la playa, calienta el sol" 🌞         

EL CLUB NÀUTIC GAVÀ

El 16 de juliol de 1973 s’inauguraven les instal·lacions d’una nova entitat esportiva i de lleure que, conegut el poc arrelament mariner de Gavà, feia poc presumible la seva creació: el Club Nàutic Gavà.  La festivitat de la Mare de Déu del Carme, patrona dels navegants, va ser la data triada per posar en marxa el club i, amb els anys, es va consolidar com una celebració habitual en que es beneïa i passejava la imatge fins als mateix poble.

L’edifici del club estava situat a tocar del recinte del que havia estat el càmping Albatros (al final de l’actual carrer Roses). La construcció, de caràcter funcional, que albergava les dependències i el bar estava a tocar la sorra on hi havien les barques dels de socis varades. De fet, era una base nàutica completament legalitzada amb canal d’entrada i sortida d’embarcacions.  

A més de les activitats socials, la finalitat de l’entitat era la promoció i activació dels esports nàutics a Gavà, i principalment de la vela. S’organitzaven casals d’iniciació per al més joves, cursos d’Optimist i de patí català de vela i, també, regates de vela lleugera. El club era membre de la Federació Catalana de Vela.

El primer president fou Josep Font que, en aquell moment, també era regidor del consistori gavanenc presidit per Jesús Muñoz. Als dirigents del club que, entre d’altres, hi havia Melcior Olivella, Antonio Peñarrocha i Antoni Camps –tots ells vinculats d’una manera o altre amb l’Ajuntament- els motivava tan el desig de donar prestigi a la població com el disposar d’un espai de relació més selecte.

L’entitat es va mantenir en actiu fins a la construcció, a finals dels anys 90, del sector de Central Mar en els terrenys que ocupaven els càmpings Albatros i La Tortuga Ligera. El Club nàutic, aleshores, va haver de desplaçar les instal·lacions més a prop de Castelldefels, al carrer Calafell, on va aguantar poc temps.

🖋 Benet Solina

FESTA DE LA MÚSICA. LES PRIMERES ORQUESTRES GAVANENQUES.

 Amb motiu de la Festa de la Música d’aquest any, us presentem les orquestres de ball a Gavà, i en concret una de molt exitosa, la Bruach. 

L’origen d’aquesta remunta cap a final dels anys 20 i començament dels 30, moment en què es produí una proliferació de les orquestres de jazz, un gènere que, sorgit als Estats Units, arribà a Europa i agradà molt a les classes populars. Al llarg d’aquestes dues dècades es crearen a Catalunya moltes orquestres d’aquest tipus i a Gavà, Antoni Arnal fundà la Jazz-Mickey al novembre de 1931, que ajuntava un pianista, dos violinistes, un saxofonista i un que tocava el “Jazz-Band”. Amb el pas dels anys, s’hi van afegir al conjunt altres components, entre els quals hi figura Pere Bruach, com a pianista, que esdevingué el director cap a l’any 1935. Els principals escenaris de l’orquestra eren les festes majors que s’organitzaven des del Cafè del Centre (local de la família Bruach) per a les que el conjunt oferia sessions de “grans balls continus a l’envelat monumental”, juntament amb altres orquestres convidades provinents de localitats de la zona.

Després de la guerra, al 1940, una nova legislació dictada pel regim franquista prohibí la utilització de noms americans i l’orquestra es va veure obligada a canviar el seu. Prengué el cognom del seu director i passà a anomenar-se Orquestra Bruach. 

El tipus de repertori musical també canvià, i el jazz se substituí per ritmes típicament espanyols i llatino-americans, que igualment havien de musicar els grans balls a l’envelat de les festes majors i aquells de les sessions de diumenge per la tarda al Casino de la Rambla, on hi acudia la població gavanenca per a concloure el seu dia festiu setmanal.

Les bulerias, els tangos, les sambes, les cançons mexicanes, les batucades, els vals, però sobretot, els boleros i els pasodobles, eren els gèneres que més abundaven en aquest tipus d’esdeveniments.

L’orquestra Bruach aleshores estava formada per nous membres que s’havien incorporat després del conflicte bèl·lic i d’altres que encara continuaven des de la fundació de la Mickey:

-         el mestre, Pere Bruach (piano i violí)

-         Antoni Arnal (saxo-alt, clarinet i acordió)

-         Pere Jurado (saxo-tenor, clarinet, violí i piano)

-         Emilià Roselló (saxo-alt, clarinet i acordió)

-         Baltasar Pascual (saxo-tenor, clarinet, violí i piano)

-         Vicente Zuriaga (trompeta i contrabaix)

-         Lluís Roselló (trombó i acordió)

-         Josep Gavaldà (contrabaix i violí)

-         Vicenç Villanueva (bateria)

-         Robert Agustí (bateria)

-         Francesc Balagué (vocalista i guitarrista)

 A més d’altres que s’incorporaren més tard, cap a finals dels 50, com Jeroni Medina, Josep Colomé, Pere Gavaldà o Amadeu Estrada (aquest últim ho va fer en substitució, al piano, de Pere Bruach, mort l’any 1959).

L’orquestra Bruach va tenir un llarg però també ampli recorregut, doncs va ser convidada en diverses ocasions a tocar a les festes majors d’altres localitats de la comarca, com són Viladecans i Sant Boi.

El seu cas no és l’únic a Gavà. Trobem altres conjunts com l’Orquestra Blay o l’Orquestra dels Bohemios (que passarà a anomenar-se Dickson posteriorment) que també tingueren molta importància en el panorama musical de la ciutat d’aquestes dècades de postguerra.

Maria Nadal Estrada

 

QUÈ SIMBOLITZA LA VARA DE COMANDAMENT DELS ALCALDES?

La vara de comandament té una llarga història. Els romans ja la utilitzaven com a símbol d’autoritat de sacerdots, cònsols i emperadors. A finals de l’imperi, l'església cristiana la va incorporar en forma de bàcul i com a símbol del poder de bisbes i cardenals. A l’edat mitjana, els representants dels estaments civil, militar i judicial van adoptar la vara com a atribut de la seva autoritat.

És, precisament, a través del poder judicial que els alcaldes incorporaran la varaen l’exercici de les seves funcions. Hem de tenir en compte que les funcions dels alcaldes en aquell moment no eren les mateixes d’ara i que la funció principal era impartir justícia en nom del comte o del rei.

Per a l’alcalde, la vara representava l’autoritat, però també era una eina pràctica: una eina de mesura. Pensem que, en una societat bàsicament agrícola, molts conflictes derivaven de disputes sobre els límits de les terres de cultiu. Com que no s’havia inventat el sistema mètric decimal, l’alcalde utilitzava la vara com a referència de mesura i les mesures que es feien amb la vara eren les que tenien caràcter oficial.

A partir de la Constitució de Cadis de 1812, les funcions dels alcaldes comencen a canviar i, des de 1834, en desapareixen totalment les atribucions judicials, que seran assumides pels jutges de pau. És d’aquesta manera que la vara d’alcalde ha arribat fins als nostres dies amb una funció merament simbòlica i es fa servir únicament en la investidura o en altres actes solemnes.

A la imatge, presa de possessió de Josep Lluch Clúa a l'alcaldia de Gavà el 13 de setembre de 1962. L'acte va ser presidit per Alberto de Grau en representació del Gobernador Civil i per Enrique Rivorola, inspector provincial del Movimiento. A la fotografia s'identifiquen, també, l'alcalde sortint Joan Escala i els tinents d'alcalde del nou consistori, Jaume Rafanell (1r) i Salvador Amat (2n).

 

Assumpció Gabernet

          Arxiu Municipal de Gavà

 

SONEN CAMPANES DE BODA. EL VESTIT DE NÚVIA

🌸Sabeu de quins colors eren els vestits nupcials d’abans i el seu origen? Quin complements portaven el dia de la seva boda?  

Al segle XIX, les dones anaven de diferents colors el dia de la seva boda. Els predominants eren el vermell, el negre o el daurat, ja que el blanc es reservava per a la cort. 

Però va ser l'any 1840, quan la reina Victòria d'Anglaterra, que es va casar amb Albert de Saxònia, va impactar amb el seu vestit nupcial de color blanc amb puntes i brodats fets a mà. Portava un vel de més de tres metres de llargada i una corona feta de flors de taronger, símbol de puresa i fertilitat. Aquest model de vestit es va estendre per l'alta societat europea. 

Es volia imitar el vestit, però aquests teixits eren massa cars i les classes més baixes van mantenir el color negre. 

El segle XX començava, però a Espanya les dones encara anaven vestides de negre al seu casament. A més, aquests vestits es podien aprofitar per a altres situacions especials. Els complements per a la núvia eren senzills: un gran vel , una corona de flors de taronger, que també se’n col·locaven al vestit, i un ram de flors a les mans

A Espanya, durant els anys vint i trenta, les dones encara anaven vestides de negre al seu casament. 

No va ser fins als anys quaranta en què va començar un canvi en el color del vestit i el blanc va fer la seva aparició. Les mànigues són bollades i adaptades a la figura de la dona. Els casquets predominen al cap, i al vestit, complements com perles, vellut i fermalls.

L'explosió del glamur apareix als anys cinquanta sota la influència del dissenyador Christian Dior: cintures d'abella, guants de seda, cues més llargues... i els vestits s’escurcen. Tota una explosió d'alta costura. 

Amb el moviment hippy dels setanta, apareix al vestit camiser, acampanat, i les pameles o flors al cap. Però tot torna a canviar en la dècada dels vuitanta, quan el vestit nupcial de Lady Di capgira la història i provoca una moda exagerada en tots els sentits: vestits i vels de grans dimensions. Aquesta tendència es modifica als noranta amb un tall més senzill i bàsic

Si voleu veure el video d'aquest article, cliqueu aquest enllaç :👇

El vestit de núvia a través de les fotografies de l’Arxiu Municipal de Gavà

M. Carmen Carbonero 
Arxiu Municipal de Gavà

Fons de la informació: Museu virtual de la moda de Catalunya i Escuela de diseño dsigno.es/blog.

SABÍEU QUE LA SEGONA I LA TERCERA EDICIONS DE LA FERIA D'ABRIL DE CATALUNYA ES VAN CELEBRAR A GAVÀ?

Aprofitant la celebració del 50 aniversari de la Feria de Abril, volem recordar que els anys 1974 i 1975 es van celebrar a Gavà la segona i la tercera edició de la Feria.

Les activitats van tenir lloc a la zona de la Pava, en els terrenys que ocupava la hípica Linde. En aquelles primeres edicions la convocatòria anava adreçada principalment al socis i simpatitzants de la Casa de Andalucía de Barcelona, que n’era l’organitzadora, juntament amb la Peña Cultural Andaluza Juan Arcos de Badalona.

La festa tenia lloc al llarg d’un diumenge en que s’organitzaven jocs infantils, concursos de carruatges, de sevillanes i de vestimenta, es proclamaven la reina i les dames d’honor i, com a fi de festa, actuava el quadre folklòric de la mateixa entitat.

ART URBÀ: ESCULTURA HOMENATGE ALS MÀRTIRS DE 1714.

 

HOMENATGE ALS MÀRTIRS DE 1714

NOM:  Parella.

AUTOR:  Xavier Cuenca.

EMPLAÇAMENT:  a la Plaça de Josep Tarradellas, entre la Rambla i el carrer Màrtirs del Setge de 1714.

DATA:  1993

MATERIAL:  bronze

INSCRIPCIÓ: A LA MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DEL SETGE DE BARCELONA DE 1714.   EN RECORD DE TOTES LES PERSONES QUE VAN PERDRE LA VIDA PER FER FRONT A L’OPRESSIÓ I PER DEFENSAR LES LLIBERTATS DE CATALUNYA.

MIDES:  450X300X150

SIGNIFICAT: l’obra és un homenatge a les víctimes del setge de 1714.

RESUM: El 1714 les tropes borbòniques van assolar la riba dreta del Llobregat i van protagonitzar diverses trobades violentes amb els sometents i les unitats de l’exèrcit català acantonades a la zona. En el transcurs d’una d’aquestes accions armades, les tropes enemigues van envoltar, assetjar i cremar una masia de Gavà. Uns mesos després, en un altre atac, van perseguir pagesos desarmats fins l’ermita de Bruguers. Allà, l’exèrcit va capturar i executar els que s’hi havien refugiat a  l’interior. D’aquí que, per recordar els fets ocorreguts a Gavà, l’any 1922 es va decidir donar el nom de Màrtirs del setge de 1714 a un carrer de Gavà (a la vora del qual hi ha ubicat el monument). 

BIBLIOGRAFIA      
 - “Inaugurada la isla peatonal que comprende más de 60 comercios”. Brugués, núm.72.   Gavà, 1993 ;  pàg.12.   
-“ERC Gavà proposa ampliar el text del monument en homenatge als Màrtirs del 1714”. Baix Llobregat. s.d.; pàg. 23.  

 

CONCURS-EXPOSICIÓ D'ESPÀRRECS DE 1961

 

L'any 1932, amb la finalitat de donar a conèixer el producte i de fomentar-ne la qualitat, per iniciativa del Sindicat Agrícola es va convocar el primer Concurs-Exposició d’Espàrrecs. L’any 1936 se’n va celebrar la cinquena edició. L'esclat de la Guerra Civil va iniciar un parèntesi i el concurs no es va reprendre fins a l’any1943. Cinc anys després, el 1948, se’n va convocar una altra edició, però, malgrat que la producció era excel·lent, el concurs no es va tornar a organitzar fins a l’any 1961.

ART URBÀ: ESCULTURA A LA LLIBERTAT.

 

LA LLIBERTAT
  

NOM :  Escultura al·legòrica a la llibertat.

AUTOR:  Alberto de Udaeta.

EMPLAÇAMENT:  a la plaça de la Llibertat, a l'alçada la riera de les Parets.

DATA:  1994.

DESCRIPCIÓ:  representa un tors humà en posició de vigilant sostenint una llança.

MATERIAL: Acer cortén

MIDES:  4 metres d’alçada i llança de 8 metres.

 BIBLIOGRAFIA 
- “Una escultura, de gran tamaño, se ubicará en la Plaça de la Llibertat”. Brugués, núm. 75. Gavà, 1994; pàg. 5. 
-  “La plaça de la Llibertat un nuevo espacio lúdico en Gavà”. Brugués, núm. 84. Gavà, 1994 ; pàg. 3.
- “La plaza Llibertat ampliará las zonas de descanso y de juegos infantiles”. Brugués, núm.268. Gavà, 2006 ; pàg. 5.  

  

 

El primer dia del pare es va celebrar als Estats Units el 19 de juny de 1910 i, anys després, va quedar instituït oficialment cada tercer diumenge de juny. A Espanya es celebra des de 1948, any en que una jove mestra d’un col·legi madrileny -Manuela Vicente Ferrero- va tenir la iniciativa d’organitzar un festival escolar en honor als pares. La proposta va ser molt ben acollida i la difusió que es va fer a través de  la premsa, va permetre que ràpidament l’incorporessin totes les escoles del país. Aquí, com a la resta de països catòlics, es celebra el 19 de març, dia de Sant Josep. A les aules, el més habitual era elaborar un treball manual, com la felicitació que teniu a  la imatge, realitzada per un alumne de l’Escola Parroquial l’any 1951.