dimarts, 8 de març del 2011

DIMARTS DE CARNAVAL, TORNABODA


El dimarts era pròpiament el dia de la Tornaboda. Tot just havia sortit el sol, el sac de gemecs despertava el veïnat i es tornava a formar la comitiva que donava tres voltes al poble. L’objectiu no era aplegar queviures, sinó arribar als Rierals tot afanyant-se per arribar-hi abans que la colla de Viladecans i ser la guanyadora. El poble vencedor esperava la colla contrària. Quan hi eren tots, es dedicaven una sèrie de grotesques salutacions, i els Novençans procedien a ballar la dansa mostrant la seva destresa. El ball es repetia amb les parelles intercanviades i a continuació es formava un sol grup que anava convidat al poble perdedor. Ballant, entraven a la vila veïna, on eren convidats a menjar i beure.

Després, es dirigien a una era ben gran per fer una competició de l’art de l’espolsada, que és una part de la dansa en què els fadrins llancen fortes puntades de peu, com si s’espolsessin, per fer sonar els picarols. A totes les cases hi havia una taula parada amb llaminadures, coca i porrons de vi. L’entrada no tan sols era lliure, sinó que els vilatans se sentien molt honorats que entrés a casa seva com més gent de la colla veïna millor.

En acabat, el Vell, la Vella i l’Esparriot agraïen les mostres d’afecte rebudes i convidaven els vençuts a repetir tota la festa al seu poble, on serien rebuts amb la mateixa atenció. Cap a la tarda, s’acostaven al límit establert i s’acomiadaven fins a l’any vinent.

Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

dijous, 3 de març del 2011

DIJOUS GRAS, INICI DEL CARNAVAL


El Dijous Gras assenyala el tret de sortida de les festes de Carnaval. El dia d’avui ve marcat per la tradició de menjar botifarra d’ou, truita i coca de llardons amb la finalitat de preparar-se per a l’abstinència de Quaresma.

Antigament, el dia de Dijous Gras, els gavanencs s’aplegaven en una era o pla de muntanya i organitzaven un gran berenar en què petits i grans compartien botifarres i truites. 

En aquells temps, moltes famílies feien la matança del porc a casa i elaboraven les seves pròpies botifarres, però també hi havia un bon nombre de cansaladeries. La més antiga, El Sigle, es va instal·lar al carrer de Salvador Lluch l’any 1886. L’any 1920 va obrir cal Nicanor, al carrer de Sant Nicasi. Poc després, altres com cal Ratolí, Ca la Clara, cal Xic del Sant o cal Meliton i la Pepeta de les llavors, a la Rambla. 

Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

divendres, 25 de febrer del 2011

AVUI FA... 90 ANYS

A finals del segle XIX el desig de conèixer, estudiar i estimar la pròpia terra, molt influït pel moviment cultural de la Renaixença, portà Catalunya a la popularització de l'excursionisme i a la creació de diverses associacions excursionistes.

Entre els destins habituals d’aquells excursionistes es trobava la nostra població. La proximitat de Gavà amb Barcelona, les bones comunicacions, els atractius del castell d’Eramprunyà i de l’ermita de Bruguers, així com la bellesa del paisatge que els envolta, convertien el nostre terme municipal en un indret privilegiat per fer-hi sortides culturals i de natura. Així, el 25 de febrer de 1921, el diari La Vanguardia recollia l’anunci següent:

“Para el domingo próximo ha organizado el Centro Excursionista Rodamón las siguientes excursiones: A las sierras de la costa de Garraf, con el siguiente itinerario: Gavà, ermita de Brugués, Castell del Aramprunyà, cima de la Morella, Corrales nuevos, Jafra i Sitges (...)”.