EL CIRC A GAVÀ

Estem acostumats a veure per Gavà les carrosses del Circ Raluy Legacy, que sempre ens visita. Veure el seu espectacle ple de números d’habilitat, acrobàcia, equilibri, pallassos, etc és tota una il·lusió per als més petits de la casa i els familiars que els hi acompanyen.

Aquest any volem fer una petita menció al circ. L’any 2008 l’Associació Europea del Circ, amb la col·laboració de la Unió Europea, va impulsar la celebració del Dia Mundial del Circ, que se celebra cada any el tercer dissabte d’abril. 

A Gavà, segons consta a les actes del Ple de l’Ajuntament, l’any 1940 va arribar el Circ Puerto Rico. Concretament, els dies 17 i 18 de febrer d’aquest mateix any es va instal·lar als terrenys del Sr. Lluch, enfront del Casino. No podem saber l’acceptació i el públic que va assistir-hi, però segur que va ser de bon grat, ja que durant anys van continuar visitant-nos una gran varietat de circs ambulants. Els anys 1947, 1949, 1952, 1956, 1957, 1958, 1959, 1960 i fins a l’actualitat. Al nostre poble vam tenir l’oportunitat de veure el gran envelat de diversos circs com el Puerto Rico, l’Amorós, el Maravillas o el gran Raluy, un circ amb una gran família d’artistes i que té més de cent anys d’història.   

 

Avui dia, el circ s’ha transformat en diferents formats i ofereix des d’un gran envelat o carpa a l’aire lliure fins a un espectacle al carrer o bé un escenari o sala tancada, sempre gaudint de la seva essència artística. El meravellós món del circ, un espectacle sempre a la vista del públic en què la interpretació i la posada en escena ens transporta a un món imaginari ple de sorpreses on els ulls i els somriures dels visitants prenen la seva importància.

 

De ben segur que seguirem sentint el 

                                  “Y más difícil todavía...”.

 

 

 

M. Carmen Carbonero

Arxiu Municipal de Gavà

COINCIDÈNCIES: EL FOTÒGRAF FOTOGRAFIAT

 

No passa sovint, però quan arriba a l’Arxiu Municipal un document gràfic i descobrim que està en relació amb un altre que es creia únic, es produeix una certa excitació entre el personal.

És el cas d’aquestes dues fotografies d’una excursió a l’ermita de Bruguers que va tenir lloc a les primeries del segle vint i que mostren un moment molt semblant de la mateixa, amb perspectives, això si, un xic diferents.

No és infreqüent trobar imatges de l’ermita i el castell tan antigues ja que des de la Renaixença i la creació de les primeres entitats excursionistes, ambdós indrets van despertar interès. És van convertir, ben aviat, en uns del principals llocs de visita a Catalunya, sobretot per part dels barcelonins, com quedà palès en ser inclosos a l’Àlbum Pintoresc-Muntanyenc de Catalunya, publicat per l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, l’any 1878.

No en sabem res, però, del grup de persones que hi apareixen, tot i que semblen de condició benestant atenent a com van vestits, ni del motiu de la celebració que els porta, com podem observar, a improvisar una rotllana.

La primera imatge del grup, presa al davant mateix de l’ermita, va arribar a l’Arxiu, juntament amb una altre, feta la mateixa jornada, d’una vista panoràmica que inclou la masia de can Ramoneda i el castell d’Eramprunyà, en un misteriós sobre tramés per Manel Civit on es podia llegir: “Millor que ho tingueu vosaltres”, sense cap més explicació. Es tracta d’una fotografia adherida a un paspartú de cartró decorat, tal hi com era habitual presentar-les en aquell moment.

En la segona, una vista d’un moment molt proper en el temps, però un xic més allunyada del grup, hi apareix un fotògraf amb el cap sota el drap negre, enfocant l’escena a la pantalla esmerilada de la seva càmera. Com bé podem apreciar l’aparell està fixat a un sòlid trípode que li dona estabilitat, imprescindible amb els dilatats temps d’exposició dels materials sensibles d’aleshores. Si ens hi fixem encara més, al costat del fotògraf trobarem la bossa on transporta la càmera i les plaques de vidre ben protegides de la llum. Cada placa esdevindrà una fotografia un cop exposada, revelada i ampliada en paper. 

Aquesta segona fotografia, presentada en format de postal i cedida a l’Arxiu pel fuster i conegut col·leccionista gavanenc Lluc Camps ens confirma, a més, el caràcter benestant de grup ja que comptar amb dos aparells fotogràfics en una mateixa excursió era un luxe que molt pocs es podien permetre.

Benet Solina Garcia

Arxiu Municipal de Gavà

 

 

EL RETORN DE LLUÍS COMPANYS

 

Avui fa vuitanta-cinc anys del retorn del president Lluís Companys a Barcelona, després de la victòria del Front Popular a les eleccions de la república espanyola. Havia passat un any i mig d’ençà que fou detingut i empresonat pels fets d’octubre del 1934

Durant l'any 1934, Lluís Companys impulsà la polèmica Llei de contractes de conreu, que l'enfrontà amb els grans propietaris i amb el Govern espanyol. El 6 d'octubre del 1934 protagonitzà una revolta contra la legalitat republicana arran de l'entrada al govern de la República de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) i proclamà l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola des del balcó del Palau de la Generalitat.

El Govern català fou detingut en ple per tropes dirigides pel comandant en cap de la quarta divisió orgànica, el general Batet. Lluís Companys seria empresonat amb tot el seu govern i l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932 fou suspès. Companys fou empresonat primer al vaixell Uruguai, fondejat al port de Barcelona, i després traslladat a Madrid, on fou jutjat pel Tribunal de Garanties Constitucionals i condemnat, amb tot el Govern català, a trenta anys de reclusió major. Posteriorment se'l traslladà al penal d'El Puerto de Santa María (Cadis). Aquests fets coincidiren amb la vaga general revolucionària convocada a tot Espanya i amb la insurrecció asturiana propulsada per la UGT i la CNT a Astúries. Romangueren detinguts i empresonats fins a la victòria electoral del Front Popular a les eleccions de febrer del 1936.

Un cop alliberat, Companys tingué un retorn triomfal a Catalunya. Al peu de les costes de Garraf deixà el tren que el portava a Barcelona i pujà a un cotxe descapotable iniciant, així, un recorregut multitudinari fins al Palau de la Generalitat. El pas de la comitiva per Gavà, amb la gentada que el va anar a rebre, i que podem veure en aquestes imatges, el va poder captar el fotògraf local Martí Sabatés a la carretera de Santa Creu de Calafell, ben a prop de l’Hostal vell i del sortidor de benzina que hi havia instal·lat. 

TAL DIA COM AVUI de 1887, LA PREMSA INFORMAVA SOBRE L'APARICIÓ D’UN ANIMAL SALVATGE QUE ATEMORIA ELS HABITANTS DE GAVÀ

El 8 de febrer de 1887 el diari La Vanguardia recollia la següent notícia:

“Una verdadera alarma está cundiendo por los pueblos de Castelldefels, Gavá, Begas, San Climent, y otros comarcanos, a consecuencia de haber aparecido varias noches consecutivas una alimaña desconocida que ha acabado con los perros de las casas de campo de aquellos alrededores, y causando a algunos viandantes que han tenido la desgracia de topar con tan inesperada visita, el consiguiente susto. Se cree que la tal alimaña debe ser algún oso escapado de esos domadores ambulantes que con tanta frecuencia circulan por aquellos puntos.”

Tants sols una setmana després, el mateix diari informava de les novetats:

“El oso que hace algunos días dijimos haber aparecido en la comarca que comprende los términos municipales de Castelldefels, Gavá, Begas y San Clemente de Llobregat, se escapó de una cuadrilla de bohemios. Los habitantes de aquellas casas de campo han organizado batidas a fin de dar muerte a dicho molesto huésped.”

El citat medi no recull cap notícia posterior, però de ben segur no va tenir un bon desenllaç pel pobre animal. 

Loading...

ELS NOSTRES BARRIS: CAN TINTORER

Foto: Can Tintorer, 1974. AMG. Fons i autor: Pere Marrugat

A mitjans de la dècada dels seixanta, a Gavà quedava encara una important operació d'ompliment urbà pendent: el quadrant nord-est, entre la carretera de Begues i la riera de Sant Llorenç. El 1967 es va començar a edificar el barri de Can Tintorer, però el pla parcial havia estat impugnat i anul·lat, i la planificació urbanística va ser inexistent fins al 1978. El primer sector que es va urbanitzar va ser la zona enclotada de la riera de Sant Llorenç, amb una retícula de carrers regulars i una tipologia de casetes unifamiliars. Cinc anys després, va començar la segona fase amb la construcció de polígons de blocs d'edificis sobre una topografia més elevada, seguida d'una actuació als voltants de la plaça de Catalunya i de can Pere Bori.

La mancança de planificació i de serveis van provocar problemes de tota mena. De mica en mica s’hi van anar instal·lant comerços i el barri es va dotar de nous serveis. Es va inaugurar l'institut d'ensenyament secundari (1968), la parròquia de Sant Nicasi (1972), el mercat municipal i les pistes Ernest Barrufet (1981) i el poliesportiu (Sala de Barri), que també allotjava les dependències administratives del Patronat Municipal d'Esports (1984). A inicis de 1974 van començar els treballs per a la construcció d’un bloc d’habitatges davant de l’institut de secundària. Quan les màquines estaven rebaixant el terreny, una excavadora va quedar atrapada en un pou. Es van paralitzar les obres i el solar va queda abandonat. Un any després, un grup d’arqueòlegs va començar a trobar-hi materials arqueològics i, després de moltes especulacions, es va determinar que es tractava d’unes mines neolítiques.

A finals de la dècada dels setanta es va iniciar la redacció d’un projecte de remodelació de Can Tintorer, que no va començar fins al 1985. Es van reparar les voreres, la calçada, l'enllumenat i el clavegueram, i es van reordenar els espais interiors del conjunt.

 

Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà 

 

 

SUPER ESPECTACLE "FLAMENCO POP" AL CINE TEATRO MARAGALL L'ANY 1969, MARUJA GARRIDO VA PRESENTAR AQUEST GRAN ESPECTACLE A GAVÀ

 

ELS NOSTRES CARRERS I PLACES: LA PLAÇA DE LA BOGERIA

 

La plaça de la Bogeria a inicis dels anys setanta. AMG. Fons i autor: Francesc Català

 

 

Fins al 1850 Gavà no tenia un nucli urbà definit i estava format per sis petits ravals, petits barris aïllats entre si. Eren aquests:

• La Palla (plaça Major i carrer de la Mercè)

• Calders (plaça de la Bogeria i part del carrer de Sant Nicasi)

• Cal Fuentes (carrer de Sant Pere)

• Molins (carrer Raval de Molins, amb sis cases a mitjan segle XIX)

• Rectoria (14 cases el 1855)

• Raval del Todo (plaça de Balmes)

Cada raval funcionava com un barri independent i disposava de forn, pou i safareig, que eren equipaments comunitaris. Les usuàries exclusives d’aquests equipaments eren les dones de la vila que eren les encarregades d’anar a buscar aigua, coure el pa i rentar la roba. Això transformava aquests espais en centres privilegiats de relació femenina. D’aquesta realitat en sorgí una expressió popular —“fer safareig”— com a sinònim de xafardejar. Mostra també el mal concepte que es tenia de les dones i que a Gavà va fer-se patent, primer popularment i després oficialment, en la toponímia: una de les places on hi havia un d’aquests safareigs va ser batejada com a “plaça de la Bogeria” en al·lusió al xivarri que s’identificava amb les rentadores.

Des de la segona meitat del segle XIX, Gavà va experimentar un augment demogràfic important. Els espais existents entre els diferents ravals es van anar reomplint i la morfologia urbana va anar canviant. A finals del segle XIX, els forns, pous i safareigs dels diferents ravals van deixant de tenir sentit i van desapareixent. El pou i el safareig del raval de Calders, on s’ubica la plaça de la Bogeria, van ser enderrocats l’any 1894, i el forn a inicis del segle XX.

Assumpció Gabernet

Arxiu Municipal de Gavà