dijous, 18 de març del 2021

COINCIDÈNCIES: EL FOTÒGRAF FOTOGRAFIAT

 

No passa sovint, però quan arriba a l’Arxiu Municipal un document gràfic i descobrim que està en relació amb un altre que es creia únic, es produeix una certa excitació entre el personal.

És el cas d’aquestes dues fotografies d’una excursió a l’ermita de Bruguers que va tenir lloc a les primeries del segle vint i que mostren un moment molt semblant de la mateixa, amb perspectives, això si, un xic diferents.

No és infreqüent trobar imatges de l’ermita i el castell tan antigues ja que des de la Renaixença i la creació de les primeres entitats excursionistes, ambdós indrets van despertar interès. És van convertir, ben aviat, en uns del principals llocs de visita a Catalunya, sobretot per part dels barcelonins, com quedà palès en ser inclosos a l’Àlbum Pintoresc-Muntanyenc de Catalunya, publicat per l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, l’any 1878.

No en sabem res, però, del grup de persones que hi apareixen, tot i que semblen de condició benestant atenent a com van vestits, ni del motiu de la celebració que els porta, com podem observar, a improvisar una rotllana.

La primera imatge del grup, presa al davant mateix de l’ermita, va arribar a l’Arxiu, juntament amb una altre, feta la mateixa jornada, d’una vista panoràmica que inclou la masia de can Ramoneda i el castell d’Eramprunyà, en un misteriós sobre tramés per Manel Civit on es podia llegir: “Millor que ho tingueu vosaltres”, sense cap més explicació. Es tracta d’una fotografia adherida a un paspartú de cartró decorat, tal hi com era habitual presentar-les en aquell moment.

En la segona, una vista d’un moment molt proper en el temps, però un xic més allunyada del grup, hi apareix un fotògraf amb el cap sota el drap negre, enfocant l’escena a la pantalla esmerilada de la seva càmera. Com bé podem apreciar l’aparell està fixat a un sòlid trípode que li dona estabilitat, imprescindible amb els dilatats temps d’exposició dels materials sensibles d’aleshores. Si ens hi fixem encara més, al costat del fotògraf trobarem la bossa on transporta la càmera i les plaques de vidre ben protegides de la llum. Cada placa esdevindrà una fotografia un cop exposada, revelada i ampliada en paper. 

Aquesta segona fotografia, presentada en format de postal i cedida a l’Arxiu pel fuster i conegut col·leccionista gavanenc Lluc Camps ens confirma, a més, el caràcter benestant de grup ja que comptar amb dos aparells fotogràfics en una mateixa excursió era un luxe que molt pocs es podien permetre.

Benet Solina Garcia

Arxiu Municipal de Gavà

 




 

dilluns, 1 de març del 2021

EL RETORN DE LLUÍS COMPANYS

 

Avui fa vuitanta-cinc anys del retorn del president Lluís Companys a Barcelona, després de la victòria del Front Popular a les eleccions de la república espanyola. Havia passat un any i mig d’ençà que fou detingut i empresonat pels fets d’octubre del 1934

Durant l'any 1934, Lluís Companys impulsà la polèmica Llei de contractes de conreu, que l'enfrontà amb els grans propietaris i amb el Govern espanyol. El 6 d'octubre del 1934 protagonitzà una revolta contra la legalitat republicana arran de l'entrada al govern de la República de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) i proclamà l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola des del balcó del Palau de la Generalitat.

El Govern català fou detingut en ple per tropes dirigides pel comandant en cap de la quarta divisió orgànica, el general Batet. Lluís Companys seria empresonat amb tot el seu govern i l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932 fou suspès. Companys fou empresonat primer al vaixell Uruguai, fondejat al port de Barcelona, i després traslladat a Madrid, on fou jutjat pel Tribunal de Garanties Constitucionals i condemnat, amb tot el Govern català, a trenta anys de reclusió major. Posteriorment se'l traslladà al penal d'El Puerto de Santa María (Cadis). Aquests fets coincidiren amb la vaga general revolucionària convocada a tot Espanya i amb la insurrecció asturiana propulsada per la UGT i la CNT a Astúries. Romangueren detinguts i empresonats fins a la victòria electoral del Front Popular a les eleccions de febrer del 1936.

Un cop alliberat, Companys tingué un retorn triomfal a Catalunya. Al peu de les costes de Garraf deixà el tren que el portava a Barcelona i pujà a un cotxe descapotable iniciant, així, un recorregut multitudinari fins al Palau de la Generalitat. El pas de la comitiva per Gavà, amb la gentada que el va anar a rebre, i que podem veure en aquestes imatges, el va poder captar el fotògraf local Martí Sabatés a la carretera de Santa Creu de Calafell, ben a prop de l’Hostal vell i del sortidor de benzina que hi havia instal·lat. 



diumenge, 7 de febrer del 2021

TAL DIA COM AVUI de 1887, LA PREMSA INFORMAVA SOBRE L'APARICIÓ D’UN ANIMAL SALVATGE QUE ATEMORIA ELS HABITANTS DE GAVÀ

El 8 de febrer de 1887 el diari La Vanguardia recollia la següent notícia:

Una verdadera alarma está cundiendo por los pueblos de Castelldefels, Gavá, Begas, San Climent, y otros comarcanos, a consecuencia de haber aparecido varias noches consecutivas una alimaña desconocida que ha acabado con los perros de las casas de campo de aquellos alrededores, y causando a algunos viandantes que han tenido la desgracia de topar con tan inesperada visita, el consiguiente susto. Se cree que la tal alimaña debe ser algún oso escapado de esos domadores ambulantes que con tanta frecuencia circulan por aquellos puntos.”

Tants sols una setmana després, el mateix diari informava de les novetats:

El oso que hace algunos días dijimos haber aparecido en la comarca que comprende los términos municipales de Castelldefels, Gavá, Begas y San Clemente de Llobregat, se escapó de una cuadrilla de bohemios. Los habitantes de aquellas casas de campo han organizado batidas a fin de dar muerte a dicho molesto huésped.”

El citat medi no recull cap notícia posterior, però de ben segur no va tenir un bon desenllaç pel pobre animal. 

dijous, 28 de gener del 2021

Loading...

Loading...

dimarts, 26 de gener del 2021

ELS NOSTRES BARRIS: CAN TINTORER


A mitjans de la dècada dels seixanta, a Gavà quedava encara una important operació d'ompliment urbà pendent: el quadrant nord-est, entre la carretera de Begues i la riera de Sant Llorenç. El 1967 es va començar a edificar el barri de Can Tintorer, però el pla parcial havia estat impugnat i anul·lat, i la planificació urbanística va ser inexistent fins al 1978. El primer sector que es va urbanitzar va ser la zona enclotada de la riera de Sant Llorenç, amb una retícula de carrers regulars i una tipologia de casetes unifamiliars. Cinc anys després, va començar la segona fase amb la construcció de polígons de blocs d'edificis sobre una topografia més elevada, seguida d'una actuació als voltants de la plaça de Catalunya i de can Pere Bori.

La manca de planificació i de serveis van provocar problemes de tota mena. De mica en mica s’hi van anar instal·lant comerços i el barri es va dotar de nous serveis. Es va inaugurar l'institut d'ensenyament secundari (1968), la parròquia de Sant Nicasi (1972), el mercat municipal, les pistes Ernest Barrufet (1981) i el poliesportiu (Sala de Barri), que també allotjava les dependències administratives del Patronat Municipal d'Esports (1984). A inicis de 1974 van començar els treballs per a la construcció d’un bloc d’habitatges davant de l’institut de secundària. Quan les màquines estaven rebaixant el terreny, una excavadora va quedar atrapada en un pou. Es van paralitzar les obres i el solar va queda abandonat. Un any després, un grup d’arqueòlegs va començar a trobar-hi materials arqueològics i, després de moltes especulacions, es va determinar que es tractava d’unes mines neolítiques.

A finals de la dècada dels setanta es va iniciar la redacció d’un projecte de remodelació de Can Tintorer, que no va començar fins al 1985. Es van reparar les voreres, la calçada, l'enllumenat i el clavegueram, i es van reordenar els espais interiors del conjunt.

 
 
Text: Assumpció Gabernet

Foto: Can Tintorer / 1974 / AMG / Fons i autor: Pere Marrugat 

divendres, 27 de novembre del 2020

ELS NOSTRES CARRERS I PLACES: LA PLAÇA DE LA BOGERIA

 

La plaça de la Bogeria a inicis dels anys setanta. AMG. Fons i autor: Francesc Català
 
 

Fins al 1850 Gavà no tenia un nucli urbà definit i estava format per sis petits ravals, petits barris aïllats entre si. Eren aquests:

• La Palla (plaça Major i carrer de la Mercè)

• Calders (plaça de la Bogeria i part del carrer de Sant Nicasi)

• Cal Fuentes (carrer de Sant Pere)

• Molins (carrer Raval de Molins, amb sis cases a mitjan segle XIX)

• Rectoria (14 cases el 1855)

• Raval del Todo (plaça de Balmes)

Cada raval funcionava com un barri independent i disposava de forn, pou i safareig, que eren equipaments comunitaris. Les usuàries exclusives d’aquests equipaments eren les dones de la vila que eren les encarregades d’anar a buscar aigua, coure el pa i rentar la roba. Això transformava aquests espais en centres privilegiats de relació femenina. D’aquesta realitat en sorgí una expressió popular —“fer safareig”— com a sinònim de xafardejar. Mostra també el mal concepte que es tenia de les dones i que a Gavà va fer-se patent, primer popularment i després oficialment, en la toponímia: una de les places on hi havia un d’aquests safareigs va ser batejada com a “plaça de la Bogeria” en al·lusió al xivarri que s’identificava amb les rentadores.

Des de la segona meitat del segle XIX, Gavà va experimentar un augment demogràfic important. Els espais existents entre els diferents ravals es van anar reomplint i la morfologia urbana va anar canviant. A finals del segle XIX, els forns, pous i safareigs dels diferents ravals van deixant de tenir sentit i van desapareixent. El pou i el safareig del raval de Calders, on s’ubica la plaça de la Bogeria, van ser enderrocats l’any 1894, i el forn a inicis del segle XX.

Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

dimecres, 18 de novembre del 2020

PROJECCIÓ DE LA GRAN PEL•LÍCULA HISTÒRICA “QUO VADIS?” L’ANY 1954 AL CINEMA CASINO DE GAVÀ

AMG. Col·lecció Jaume Mitjans. Any 1954

Tal dia com avui, fa 66 anys que es va projectar Quo Vadis? a Gavà. Un film històric, estatunidenc i projectat en tecnicolor. Va ser interpretat per actors de renom com Robert Taylor (“Caravana de dones”, “Ivanhoe”), Deborah Kerr (“El rei i jo”, “El presoner de Zenda”) i Peter Ustinov en el paper de Neró (“Espartaco”, “Sinuhé, l’egipci” i en diferents adaptacions cinematogràfiques de les novel·les d’Agatha Christie, amb el personatge d’Hèrcules Poirot).

La pel·lícula tracta sobre el regnat de Neró i la persecució al cristianisme. En mig d’aquesta situació sorgeix una relació d’amor entre el general romà, Marco Vinicio, i Ligia, convertida al cristianisme i que s’ha d’ocultar per evitar les represàlies. Al film es mostra com l’emperador Neró ordena incendiar la ciutat de Roma per alimentar la seva inspiració musical i  poder compondre cançons tot tocant la seva lira.

Estrenada als Estats Units l’any 1951 va ser un gran èxit comercial. Cal destacar que entre els actors 

extres de la pel·lícula van aparèixer Sophia Loren, Bud Espencer i Elizabeth Taylor, però no van ser acreditats per la seva interpretació.

 

A Gavà, es va projectar els dies 18, 19, 20, 21 i 22 de novembre al cinema Casino.

 

 

Fotografia del cinema Casino a Gavà, inaugurat l’any 1922.

 

 

Podeu veure una petita ressenya de la pel·lícula en aquest enllaç:

diumenge, 20 de setembre del 2020

CRIDA DE L'ASSOCIACIÓ AMICAL MAUTHAUSEN PER LOCALITZAR FAMILIARS DEL GAVANENC JOSEP CASTEJÓN PÉREZ

L’associació Amical Mauthausen inicia una campanya de recerca de familiars de deportats que van néixer o van residir en poblacions de la comarca del Baix Llobregat.
 
L’objectiu és preparar un gran homenatge a aquells lluitadors per la llibertat i és imprescindible la participació de les seves famílies. L’Associació ha sol·licitat la nostra col·laboració per localitzar familiars del veí de Gavà Josep Castejón Pérez.
 
Josep Castejón va néixer a Barcelona el 27 d’octubre de 1901. Casat amb Ana Martos Meca, vivien al carrer de Pi i Margall. Militant de la CNT, va ser regidor de Treball de l’Ajuntament de Gavà l’any 1936. Es va exiliar a França, on fou detingut pels nazis i enviat a l’Stalag V-D de Strasbourg per ser interrogat. El 13 de desembre de 1940 va ser deportat a Mauthausen i el 20 d’octubre de 1941 traslladat al camp de Gusen, on va morir el dia de Nadal del mateix any. Tenia 40 anys. 
 
Si sou familiars de Josep Castejón, coneixeu algun familiar o disposeu d’alguna dada, poseu-vos en contacte amb nosaltres a l’adreça electrònica chc@gava.cat. Feu constar al tema: Deportats Gavà.
 
Gavà Drets Humans: https://www.facebook.com/gavadretshumans/ 
 

CRIDA DE L'ASSOCIACIÓ AMICAL MAUTHAUSEN PER LOCALITZAR FAMILIARS DEL GAVANENC ANTONIO PÉREZ BURGOS

.
L’associació Amical Mauthausen inicia una campanya de recerca de familiars de deportats que van néixer o van residir en poblacions de la comarca del Baix Llobregat.
 
L’objectiu és preparar un gran homenatge a aquells lluitadors per la llibertat i és imprescindible la participació de les seves famílies. L’Associació ha sol·licitat la nostra col·laboració per localitzar familiars del veí de Gavà Antonio Pérez Burgos.
 
L'Antonio Pérez va néixer a Màlaga el 29 de gener de 1890. Estava casat amb la Juana Pérez Parodi i tenia un fill. Treballava com a carabiner a la caserna de la platja i vivia al carrer de Lleida. L’abril de 1940 estava a França treballant com a fuster per a l’empresa de construcció Chapelon & Gervais. Després de l’ocupació alemanya de França, va ser enviat al camp de presoners 184 d’Angulema. 
 
El 24 d’agost de 1940 el van deportar al camp de concentració de Mauthausen, el 24 de gener de l’any següent va ser traslladat a Gusen i d’allí al camp de Hartheim, on va morir el 22 de setembre de 1941. Tenia 51 anys. 
 
A la fotografia, l'Antonio amb la seva esposa i el fill a la platja de Gavà. Imatge del fons de l'AMG. Autor desconegut. Si sou familiars de l'Antonio Pérez, coneixeu algun familiar o disposeu d’alguna dada, poseu-vos en contacte amb nosaltres a l’adreça electrònica chc@gava.cat. Feu constar al tema: Deportats Gavà.
 
Gavà Drets Humans: https://www.facebook.com/gavadretshumans/ 

CRIDA DE L'ASSOCIACIÓ AMICAL MAUTHAUSEN PER LOCALITZAR FAMILIARS DEL GAVANENC BALDIRI VENTURA VENTURA

L’associació Amical Mauthausen inicia una campanya de recerca de familiars de deportats que van néixer o van residir en poblacions de la comarca del Baix Llobregat. 
 
L’objectiu és preparar un gran homenatge a aquells lluitadors per la llibertat i és imprescindible la participació de les seves famílies. 
 
 
L’Associació ha sol·licitat la nostra col·laboració per localitzar familiars del gavanenc Baldiri Ventura Ventura.
 
Baldiri Ventura va néixer a Gavà el 4 d’agost de 1919. Era fill de Joan Ventura i de Madrona Ventura Bofill. Vivia al carrer de Sant Nicasi. Durant la Guerra Civil va servir durant dotze mesos en el cos sanitari de l’exèrcit republicà. A França va ser enviat al camp de presoners 172, a Amiens. El 18 de juliol de 1942 el van deportar a Mauthausen i el 6 de febrer de 1944 va ser traslladat al camp d’Ebensee, on va morir el 23 de maig d’aquell mateix any, segons algunes fonts, a causa de la brutal pallissa que li va infligir el kommando Anton Ganz. A l’acta de defunció es va fer constar que havia mort en un intent de fuga. Tenia 24 anys. Un veí del seu carrer ens va confirmar fa uns anys que recordava el Baldiri com «un xicot alt i fort, com la seva mare, la Madrona». Si sou familiars de Baldiri Ventura, coneixeu algun familiar o disposeu d’alguna dada, poseu-vos en contacte amb nosaltres a l’adreça electrònica chc@gava.cat. Feu constar al tema: Deportats Gavà.
 
Gavà Drets Humans: https://www.facebook.com/gavadretshumans/ 

dimarts, 15 de setembre del 2020

GRAN PEL•LÍCULA D’AVENTURES AL CENTRE CULTURAL DE GAVÀ. TAL DIA COM AVUI, EL 2 D’OCTUBRE DE 1954 ES VA PROJECTAR “TARZÁN Y LA CAZADORA”.

 

AMG. Fons Jaume Mitjans. Any 1954

Johnny Weissmuller, Brenda Joyce i Johnny Sheffiel, en els papers de Tarzan, Jane i Boy, van ser els protagonistes de la pel·lícula “Tarzán y la cazadora”. 

AMG. Fons Jaume Mitjans. Any 1954

Un film  protagonitzat per un cèlebre esportista olímpic de natació guanyador de 5 medalles d’or i una de bronze. Johnny Weissmuller va ser considerat un dels millors nedadors del món en obtenir 67 rècords mundials. Els companys de repartiment van ser l’actriu Brenda Joyce (“Maryland”, “Vinieron las lluvias”) i Johnny Sheffiel (“Bomba, the jungle Boy”), i la va dirigir Kurt Neumann (“La mosca”, 1958).

La pel·lícula tracta sobre Tarzan i la seva família que visiten el Rei Farrod (governant d’una tribu africana) en el seu aniversari. Poc després arriba Tanya Rowlins i la seva expedició amb la intenció de caçar animals salvatges per vendre’ls als zoològics a Amèrica. A partir d’aquí, Tarzan, Jane, Boy, amb la participació de Cheetah, comencen la lluita per intentar salvar tots els animals capturats. Aquesta pel·lícula va formar part d’una dotzena més en què el protagonista va ser Johnny Weissmuller. Totes elles van ser adaptacions del llibre d’Edgar Rice Burroughs.

Tarzan protagonitzat per Elmo Lincoln, any 1918

Tarzan va ser un dels personatges més emblemàtics de la indústria cinematogràfica del moment. El personatge amb “taparrabos”, que es penjava dels arbres i que amb el seu crit defensava i reunia els animals més ferotges de la selva. El primer Tarzan de la història va ser Elmo Lincoln, que l’any 1918 va interpretar-lo en cinema en blanc i negre quan el cel·luloide encara no tenia so.

Molts més van fer el crit de Tarzan, Lex Barker (1949), Gordon Scott (1955), Jonn Derek (1981), Tony Goldwyn (film d’animació Disney, 1999), Alexander Skarsgard (2016), entre altres, però el més carismàtic va ser Johnny Weissmuller.

 

Jane, Tarzan, Boy i Cheetah

No podíem oblidar un altre protagonista d’aquesta sèrie de filmacions, l’inseparable Cheetah. Amb la seva complicitat i comicitat l’èxit estava assegurat. Company de Tarzan, era impensable una pel·lícula sense Cheetah, un ximpanzé mascle. En el transcurs dels anys Cheetah va obtenir el premi Calabuch al Festival Internacional de Cine de Comedia de Peñíscola, i figura al llibre Guinness dels rècords com un dels primats més longeves del món (va morir amb 80 anys).

 

Clica a l’enllaç per veure la seqüència de Cheetah comunicant-se amb militars nazis.  
 
A Espanya aquestes pel·lícules van tenir molt bona acceptació entre el públic, però encara hi havia la censura. La dictadura franquista revisava i restringia les imatges i traduccions a l’espanyol. Tant el personatge de Tarzan, i el seu físic, com el de Jane inquietaven els censors, que els consideraven immorals i perillosos per la seva càrrega sexual.
Podeu veure una petita ressenya de la pel·lícula (versió original) en aquest enllaç: