divendres, 28 d’abril del 2023

CONCURS-EXPOSICIÓ D'ESPÀRRECS DE 1961

 


L'any 1932, amb la finalitat de donar a conèixer el producte i de fomentar-ne la qualitat, per iniciativa del Sindicat Agrícola es va convocar el primer Concurs-Exposició d’Espàrrecs. L’any 1936 se’n va celebrar la cinquena edició. L'esclat de la Guerra Civil va iniciar un parèntesi i el concurs no es va reprendre fins a l’any1943. Cinc anys després, el 1948, se’n va convocar una altra edició, però, malgrat que la producció era excel·lent, el concurs no es va tornar a organitzar fins a l’any 1961.

dilluns, 3 d’abril del 2023

ART URBÀ: ESCULTURA A LA LLIBERTAT. 

 

LA LLIBERTAT
  

NOM :  Escultura al·legòrica a la llibertat.
AUTOR:  Alberto de Udaeta.
EMPLAÇAMENT:  a la plaça de la Llibertat, a l'alçada la riera de les Parets.
DATA:  1994.
DESCRIPCIÓ:  representa un tors humà en posició de vigilant sostenint una llança.
MATERIALAcer cortén
MIDES:  4 metres d’alçada i llança de 8 metres.
 BIBLIOGRAFIA 
- “Una escultura, de gran tamaño, se ubicará en la Plaça de la Llibertat”. Brugués, núm. 75. Gavà, 1994; pàg. 5. 
-  “La plaça de la Llibertat un nuevo espacio lúdico en Gavà”. Brugués, núm. 84. Gavà, 1994 ; pàg. 3.
- “La plaza Llibertat ampliará las zonas de descanso y de juegos infantiles”. Brugués, núm.268. Gavà, 2006 ; pàg. 5.  

  


diumenge, 19 de març del 2023

 


El primer dia del pare es va celebrar als Estats Units el 19 de juny de 1910 i, anys després, va quedar instituït oficialment cada tercer diumenge de juny. A Espanya es celebra des de 1948, any en que una jove mestra d’un col·legi madrileny -Manuela Vicente Ferrero- va tenir la iniciativa d’organitzar un festival escolar en honor als pares. La proposta va ser molt ben acollida i la difusió que es va fer a través de  la premsa, va permetre que ràpidament l’incorporessin totes les escoles del país. Aquí, com a la resta de països catòlics, es celebra el 19 de març, dia de Sant Josep. A les aules, el més habitual era elaborar un treball manual, com la felicitació que teniu a  la imatge, realitzada per un alumne de l’Escola Parroquial l’any 1951.

divendres, 10 de març del 2023

LLORENÇ VIDAL TUSELL, MESTRE, PEDAGOG I DINAMITZADOR GAVANENC

A inicis del segle XIX, el veïnatge de Gavà patia un intens analfabetisme. L’any 1857 només hi havia 87 nens escolaritzats, els altres havien de treballar per subsistir. Les xifres de l’any 1860 ens donen una idea del reduït abast de l’educació: només sabia llegir el 25% dels homes i el 3% de les dones.

L’any 1874, amb l’aplicació de la llei d’instrucció pública promoguda pel polític lliberal, Claudio Moyano, que feia obligatori l’ensenyament dels 6 als 9 anys, a Gavà ja hi va haver un mestre per als nois i una mestra per a les noies. L’analfabetisme va disminuir apreciablement: l’any 1877 sabien llegir i escriure el 32% dels homes i el 10% de les dones, percentatges que es van mantenir estables fins a principis del segle XX.

Les escoles públiques de la plaça fotografiades a la primera dècada del segle XX. Autor desconegut. AMG.

La nova legislació va propiciar, a més, que l’any 1881 s’emprengués la construcció d’una nova escola pública. L’edifici es va alçar a la plaça Major, en els solars —propietat del comú— que van quedar un cop enderrocats l’hostal, la carnisseria i l’escola que els ocupaven. És el mateix indret on actualment hi ha el mercat municipal. 

Les escoles unitàries de la plaça, inaugurades l’any 1883, tenien dues aules, una per a nois i una per a noies, i dos apartaments a la part de sobre, un per al mestre i l’altre per a la mestra.

Els primers docents que van ocupar l’edifici van ser Llorenç Vidal i Maria Janer. Segons un document de l’any 1879, sabem que en aquella data ambdós ja exercien la docència pública a Gavà.               

Alumnes de les escoles de la plaça a finals del segle XIX. Cessió i col·lecció: Maria Teresa Vidal. AMG

El mestre de nens de les noves escoles públiques era fill de Josep Vidal, originari de Palautordera, i de Rosa Tusell, de Sant Feliu de Buixalleu. Llorenç Vidal Tusell va néixer l’any 1835 al barri de Gaserans del petit municipi matern de la comarca de la Selva (Girona). Es va casar amb Maria Castany Hernández (l’Havana, 1841 - Gavà, 1897) i van tenir quatre fills: Concepció, Ramon, Josefa i Vidal. Aquest mestre, com veurem, va arrelar a Gavà i les seves filles es van casar amb membres de les famílies Solé i Vendrell.

Abans d’arribar a Gavà, tenim coneixement que Llorenç Vidal va exercir la docència al col·legi de D. G. L. Galavotti, establert al carrer de Regomir, al districte de Ciutat Vella de Barcelona. El curs 1860-61 figura al quadre docent com a professor d’instrucció primària superior, encarregat dels exercicis de primera ensenyança.

També sabem que, en la seva mitjana edat, va ser un il·lustre professor normal barceloní, que es va fer famós per llegir a la societat Amigos de la Instrucción una memòria en què es definien les dificultats que s’oposaven a Espanya al desenvolupament d’un bon sistema d’ensenyament. Aquesta entitat, de la qual era membre, s’havia fundat l’any 1844 per iniciativa, entre d’altres, del republicà i reformista Francesc Pi i Margall, preocupats per l’endarreriment que mostrava la “instrucció” a l’Espanya de mitjans del XIX.

Llibres publicats per Llorenç Vidal. AMG

Especialista en geografia econòmica, l’any 1877 va publicar el Diccionario geográfico-estadístico de la provincia de Barcelona, ó sea, Descripción de todas sus ciudades, villas, lugares, aldeas y caseríos, i el Diccionario municipal de la provincia de Barcelona, l’any 1894, quan era mestre a Gavà.

Llorenç Vidal també va participar en l’activitat associativa del poble. El trobem el 1888 redactant les actes com a secretari del Montepio de Sant Isidre, germandat gavanenca fundada l’any 1884 que, a canvi d’una quota i amb la creació d’un fons, oferia una mena de seguretat social: atenció mèdica, pensió per malaltia i un enterrament digne.

També va pertànyer a la Societat Coral La Igualtat de Gavà. Quan l’any 1904, Maximí Novi, aleshores director musical de l’entitat, va crear una escola de solfeig, es va organitzar una comissió gestora de la qual Llorenç Vidal va ser elegit president de l’Orfeó infantil, càrrec que va mantenir fins al decés.

Va exercir la docència fins a una avançada edat. Marian Colomé, que va ser alumne seu, el descriu en aquells anys: “Un vellet de baixa estatura, ja octogenari, i que jo el recordo encara molt bé. Era el mestre que regentava l’escola municipal de nois, i que, mancat d’energies, se li feia difícil atendre unes obligacions per a ell massa pesades i això era causa de la indisciplina que li tenien els seus deixebles”.

Llorenç Vidal va morir a Gavà el 4 d’octubre de 1905 a l’edat de setanta anys. Fins llavors, va exercir de mestre. Després de vint-i-dos anys al capdavant de l’escola de nens de la plaça, a finals d’aquell mateix mes el va substituir un joveníssim Joan Salamero, que va haver de tancar les portes del seu col·legi particular per anar d’interí a l’escola municipal. Va exercir el càrrec durant poc temps, ja que el mestre, Felip Solé i Olivé, va guanyar per oposició aquesta plaça vacant i s’hi va incorporar el març de l’any següent.

Engràcia Olivella i Benet Solina (Arxiu Municipal de Gavà)



dilluns, 6 de març del 2023

ART URBÀ: ESCULTURA A LA PAGESIA DE GAVÀ. 

 

LA PAGESA

NOM :  La pagesa de Gavà.
AUTOR Ció Abellí.
EMPLAÇAMENT: plaça de la Pagesia en la cruilla dels carrers de Sant Pere i Sant Isidre.
DATA:  2003.
DESCRIPCIÓ:  és una pagesa que està manadant espàrrecs amb el típic aparell  de fusta. La figura  està asseguda en un banc allargat amb relleus i al seus peus hi ha un cistell  ple d’espàrrecs.
MATERIAL:  Bronze
MIDES:  135x80x70
SIGNIFICATl'obra és un homenatge a la pagesia gavanenca
BIBLIOGRAFIA:
“L’illa de vianants recupera espais per a l’ús ciutadà”. El Brugués, núm. 215. Gavà,    2003; pàg. 3. 
- “La pagesia de Gavà ja té el seu referent al bell mig de la ciutat “. El Brugués, núm. 219.   Gavà, 2003; pàg. 9.  


divendres, 17 de febrer del 2023

BÀSQUET FEMENÍ. QUAN A LA UNIÓ DE COOPERADORS HI HAVIA LA FALANGE

 

Carnet de jugadora de la Sección Femenina. Cessió i col·lecció: Montserrat Arqué. AMG.

Com vàrem arribar per primera vegada a aquest edifici de la Rambla -que havia estat seu de la Unió de Cooperadors- a practicar l’esport del bàsquet, he de dir que no ho recordo massa bé. Era l’any 1966 i teníem al voltant de tretze anys. Érem jovenetes i no crec que hi anéssim per iniciativa pròpia sinó perquè algú ens hi devia dirigir.

Les components de l’equip érem amigues de l’escola o del carrer, al barri de les Colomeres, i ens coneixíem totes. Així que, possiblement, fou Maria Eugènia Marrugat, la directora del col·legi Sagrat Cor, on anàvem la majoria, qui ens hi animés, perquè de la seva mà ja participàvem en els certàmens folklòrics de Cors i Danses de la Secció Femenina i en festivals benèfics que organitzava l’entitat gavanenca Art i Caritat, al Centre Cultural.

Els entrenaments a la Unió de Cooperadors -edifici aleshores ocupat per la Falange (F.E.T. y de las J.O.N.S.) i la seva Sección Femenina- es feien els dissabtes a la tarda en una pista que hi havia al pati de darrere del local, que donava al carrer Concòrdia. Els vestidors els teníem en unes habitacions de la primera planta.

Les sortides per jugar els partits de fora les havíem de fer amb transport públic; és a dir, que per arribar al lloc necessitàvem molt de temps.

Montserrat Arqué amb l’uniforme de l’equip de la Sección Femenina. Cessió i col·lecció: Montserrat Arqué. AMG.

Tinc ben present un partit al Masnou. Vam anar de Gavà a Barcelona en autobús; després, en metro fins a les Drassanes i, a peu, fins a l’estació de França per agafar, aleshores, el tren que ens havia de portar a aquesta localitat del Maresme. Va ser un partit molt disputat i vaig acabar amb un bon cop al nas.

També recordo una altra sortida que es va convertir en una veritable peripècia. Va ser un partit que vam jugar a Igualada. Hi vam anar en tren i arribàrem a la pista just a l’hora de l’inici del partit, així que ja estàvem cansades abans de començar. La veritat és que no en sabíem gaire, però no ens faltava il·lusió i coratge.

També fèiem excursions a peu pels voltants del poble. En una de les primeres, que ens hi acompanyà Mercedes Ariño, delegada local de la Sección Femenina, vam anar fins a la riera dels Canyars i vam recórrer les diverses masies de la Sentiu.

Equip femení de bàsquet a les instal·lacions de can Sellarés i carnet de jugadora de Montserrat Arqué. Cessió i col·lecció: Montserrat Arqué. AMG.

L’equip, que va tenir com a primer entrenador el Salvador, el formàvem: Carmen Garcia, Luisa Ledesma, Manolita Salas, Ana Martínez, Sara Daroca, Carmen Gonzalez i Pilar Mesa. Com que era la capitana, i malgrat el temps que ha passat, encara conservo els carnets de jugadores de les companyes. Ens van fer un uniforme, que es componia de samarreta, pantalonets curts, i una faldilla prisada blanca.

Al cap d’un temps, i sense saber per què, van canviar el lloc dels entrenaments i ens vam traslladar al pati del Centre Cultural Parroquial, al carrer de Sarrià. D’aquí recordo que ens canviàvem de roba a les sales de l’edifici i que, per a nosaltres, era tota una aventura. També recordo que una vegada vam compartir les instal·lacions amb unes   noies estrangeres, no sabria dir d’on ni si eren estudiants, però va ser una convivència interessant.

Després, les noies que vam quedar, ens va fitxar la Companyia Roca per jugar al seu equip femení de bàsquet, ara a les instal·lacions de can Sellarès.

 Montserrat Arqué Sanchez

dilluns, 6 de febrer del 2023

ART URBÀ: L'HOME DEL MIL·LENI. 

 L'HOME DEL MIL·LENI


NOM:  L’Home del Mil·lenni.
AUTOR La Fura dels Baus.
EMPLAÇAMENT:  barri de les Bòbiles, al Parc del Mil·lenni.
DATA:  1999/2000.
DESCRIPCIÓ:  simbolitza un ser d’éssers, no és home ni dona i les seves línies corporals representen les esperances de milers d’internautes sobre la nova era.
MATERIALferro
MIDES:  20-25 metres d’alçària.
BIBLIOGRAFIA
-       “La Fura cedeix l’home del Mil·lenni a Gavà”. Brugués, núm. 183. Gavà, 2000; pàg. 12. 
-       “Comença la construcció del Parc del Mil·lenni”. Brugués, núm. 185. Gavà, 2001; pàg. 6.  
-    “Valors naturals i culturals del Parc del Mil·lenni”. Brugués, núm. 213. Gavà, 2002; pàg. 2. 

dilluns, 16 de gener del 2023

AVUI TOCA CUINAR ... RECEPTA DE CROQUETES DE GUATEQUE

🍴 Coincidint amb el Dia Internacional de la Croqueta, volem compartir amb vosaltres aquesta recepta de cuina de l'any 1967. És de la col·lecció "Waly", de Creaciones Eva, del fons documental  Maria Cardona, i,  concretament, commemorant aquest dia les croquetes guateque.

 


Les croquetes s'han convertit en un menjar exquisit a totes les llars. Però, què en sabem del seu origen?Podríem dir que el nom ve del francès "croquer" i de la seva variant "croquette" (cruixent).


Històricament, la primera recepta publicada de croquetes apareix l'any 1691 a França de la mà del cuiner François Massialot, un xef reconegut que va ser cuiner del duc d'Orleans, entre d’altres. Aquestes croquetes estaven fetes amb porcions d’una mescla de carn picada, ou, trufa i herbes, que, una vegada arrodonides, es passaven per ou, pa ratllat i es fregien a la paella. L'any 1812, al nostre país ja apareixen les croquetes en un dinar de les tropes angleses que venien a alliberar-nos de Napoleó. En mig d'un país en revolució, les croquetes feien la seva aparició.


La primera recepta espanyola de croquetes, inclosa en un llibre de cuina, va aparèixer l'any 1830. Eren totalment diferents de les que coneixem actualment. Estaven fetes d'arròs amb llet, s'arrebossaven dues vegades i es fregien. Eren servides com a postres.


Cal dir que hem avançat en aquest sentit i ara disposem d’un ampli ventall de sabors i formats de croquetes, que són una de les estrelles principals a les nostres cuines.


Per això, ara toca gaudir d'aquest moment culinari. 
 Voilà croquettes!



M. Carmen Carbonero
Arxiu Municipal de Gavà


Per saber-ne més: Elcorreo.com” i “elcomidista.elpais.com”, 2018

dilluns, 2 de gener del 2023

ART URBÀ: ESCULTURA AL GENERAL JOSEP MORAGUES. 

 

HOMENATGE AL GENERAL JOSEP MORAGUES

NOM:  Homenatge al general Josep Moragues.
AUTOR:  Antoni Roselló
EMPLAÇAMENT:  a la plaça del general Josep Moragues, entre l’avinguda Joan Carles I i el carrer Sant Lluís.
DATA:  1995.
DESCRIPCIÓ:  escultura metàl·lica que simbolitza l’espasa i la lluita.
MATERIAL: Acer cortén.
INSCRIPCIÓ:  JOSEP MORAGUES. 1714.
MIDES:  24 metres d’alçària i 10 tones de pes.
SIGNIFICATescultura metàl·lica que simbolitza l’espasa i la lluita.
BIBLIOGRAFIA:
-    - “Una escultura vertical presidirà la plaça del general Josep Moragues” dins El nou Gavà, núm.6. Brugués, núm. 92. Gavà, 1995; pàg. 13-14. 
-   “El general Josep Moragues cuenta con una plaza pública en Gavà”. Brugués, núm. 98. Gavà, 1995; pàg. 5. 

dimecres, 21 de desembre del 2022

60 ANYS DE LA GRAN NEVADA DE 1962


A Catalunya, els últims mesos de 1962 van ser excepcionals des del punt de vista meteorològic. Primer, els aiguats del Vallès del mes de setembre; després, els aiguats del Prat i de Gavà al novembre, i, finalment, la nevada del dia de Nadal, que va afectar bona part de Catalunya i amb més intensitat el litoral i prelitoral barceloní.


EXCEPCIONALITAT METEOROLÒGICA 

El dia 22 de desembre els pronòstics del temps marcaven l’entrada d’una gran massa d’aire d’origen siberià, extremadament freda, però seca. En tan sols 24 hores la situació va canviar radicalment. A la massa d’aire fred s’hi va afegir una depressió procedent de la Mediterrània carregada d’humitat. En poques hores les temperatures van caure entre 8 i 10 graus a gran part d’Europa. A la major part de capitals europees el termòmetre marcava temperatures sota zero, inclosa la ciutat de Barcelona. Al voltant de les 12 de la nit del dia 24, coincidint amb la Missa del Gall, es va iniciar la precipitació en forma de petits flocs de neu. Com que el terra estava fred i sec i no hi havia trànsit perquè era festa i de nit, la neu va anar agafant i a les 8 del matí ja n’hi havia una capa de 10 cm. L’aire procedent del nord-est cada cop era més fred i la nevada es va anar generalitzant.

GAUDIR  DE LA NEU

El dia de Sant Esteve es va llevar amb un sol espectacular i grans i petits van sortir al carrer a gaudir de la neu. Mentre uns feien ninots de neu, altres buscaven plàstics o fustes per improvisar trineus o es divertien llançant boles de neu. Tothom que tenia una càmera fotogràfica va sortir per immortalitzar cada racó del poble, que presentava un aspecte de postal pirinenca.

EL TRASBALS 

El dia 27, que ja era laborable, es van començar a fer evidents els problemes per circular. De fet, el col·lapse va ser total. A Barcelona van quedar totalment anul·lats els serveis de tramvies, autobusos i els trens de rodalies. Els poquíssims taxis que circulaven ho feien amb cadenes. L'aeroport de Barcelona va romandre tancat durant 4 dies. També les comunicacions per carretera eren molt difícils. Per exemple, la nacional II en direcció a França era transitable únicament fins a Mataró, i amb cadenes. En direcció sud només es podia arribar fins a Castelldefels, i també amb cadenes. A la ciutat de Barcelona el servei de bombers va haver de dedicar-se a tasques tan singulars com el trasllat d’aproximadament un centenar de dones que estaven a punt de donar a llum fins als hospitals. Serveis municipals com el de recollida d'escombraries  van quedar inoperants. A Gavà  el gruix de neu va arribar als 60 cm i els casos de pneumònia, sobretot entre els més petits, van col·lapsar l’hospital de Sant Llorenç. Passats els primers moments d’eufòria en què tothom va sortir de casa per gaudir de la neu i de l’aspecte insòlit de Gavà nevat, la gent procurava sortir el mínim possible, especialment al vespre, perquè la neu es gelava i era perillós circular pel carrer. Aquells dies els carrers de Gavà es presentaven desèrtics malgrat estar en plenes festes de Nadal.

LA NORMALITZACIÓ 

El Principat d'Andorra va enviar 8 màquines llevaneus. També l’exèrcit va transportar des de Talarn, amb tren, màquines llevaneus i es van mobilitzar uns 600 soldats, que van col·laborar en les tasques d'ajut. A Gavà la població es va mobilitzar proveïda amb pales per obrir camins que permetessin el desplaçament d’un lloc a l’altre i l’accés a les botigues. Els veïns de cada carrer obrien camins amuntegant la neu en un cantó. Els treballadors del ferrocarril van fer un gran esforç per treure la neu de les vies i poder restablir el servei que havia quedat interromput. El servei de correus també va patir afectacions justament en una època en què gairebé tothom espera targetes de felicitació, postals i paquets d’amics i familiars llunyans. Els comerços van obrir les portes amb una relativa normalitat.

ELS RECORDS

Malgrat la situació caòtica, potser el que més recorda la gent són les notes alegres com les imatges dels esquiadors al Passeig de Gràcia o, a Gavà, els ninots de neu que es podien veure en la major part dels carrers i places de la ciutat. Les baixes temperatures van fer que la neu es mantingués sobre els camps uns 10 dies més, però poc a poc es va anar fonent i tot va anar tornant progressivament a la normalitat. En la memòria col·lectiva, a Gavà, l’any 1962 sempre serà recordat com “l’any de la nevada”.