dimecres, 21 de juny del 2023

FESTA DE LA MÚSICA. LES PRIMERES ORQUESTRES GAVANENQUES.

 Amb motiu de la Festa de la Música d’aquest any, us presentem les orquestres de ball a Gavà, i en concret una de molt exitosa, la Bruach. 

L’origen d’aquesta remunta cap a final dels anys 20 i començament dels 30, moment en què es produí una proliferació de les orquestres de jazz, un gènere que, sorgit als Estats Units, arribà a Europa i agradà molt a les classes populars. Al llarg d’aquestes dues dècades es crearen a Catalunya moltes orquestres d’aquest tipus i a Gavà, Antoni Arnal fundà la Jazz-Mickey al novembre de 1931, que ajuntava un pianista, dos violinistes, un saxofonista i un que tocava el “Jazz-Band”. Amb el pas dels anys, s’hi van afegir al conjunt altres components, entre els quals hi figura Pere Bruach, com a pianista, que esdevingué el director cap a l’any 1935. Els principals escenaris de l’orquestra eren les festes majors que s’organitzaven des del Cafè del Centre (local de la família Bruach) per a les que el conjunt oferia sessions de “grans balls continus a l’envelat monumental”, juntament amb altres orquestres convidades provinents de localitats de la zona.

Després de la guerra, al 1940, una nova legislació dictada pel regim franquista prohibí la utilització de noms americans i l’orquestra es va veure obligada a canviar el seu. Prengué el cognom del seu director i passà a anomenar-se Orquestra Bruach. 

El tipus de repertori musical també canvià, i el jazz se substituí per ritmes típicament espanyols i llatino-americans, que igualment havien de musicar els grans balls a l’envelat de les festes majors i aquells de les sessions de diumenge per la tarda al Casino de la Rambla, on hi acudia la població gavanenca per a concloure el seu dia festiu setmanal.



Les bulerias, els tangos, les sambes, les cançons mexicanes, les batucades, els vals, però sobretot, els boleros i els pasodobles, eren els gèneres que més abundaven en aquest tipus d’esdeveniments.

L’orquestra Bruach aleshores estava formada per nous membres que s’havien incorporat després del conflicte bèl·lic i d’altres que encara continuaven des de la fundació de la Mickey:


-         el mestre, Pere Bruach (piano i violí)

-         Antoni Arnal (saxo-alt, clarinet i acordió)

-         Pere Jurado (saxo-tenor, clarinet, violí i piano)

-         Emilià Roselló (saxo-alt, clarinet i acordió)

-         Baltasar Pascual (saxo-tenor, clarinet, violí i piano)

-         Vicente Zuriaga (trompeta i contrabaix)

-         Lluís Roselló (trombó i acordió)

-         Josep Gavaldà (contrabaix i violí)

-         Vicenç Villanueva (bateria)

-         Robert Agustí (bateria)

-         Francesc Balagué (vocalista i guitarrista)

 A més d’altres que s’incorporaren més tard, cap a finals dels 50, com Jeroni Medina, Josep Colomé, Pere Gavaldà o Amadeu Estrada (aquest últim ho va fer en substitució, al piano, de Pere Bruach, mort l’any 1959).

L’orquestra Bruach va tenir un llarg però també ampli recorregut, doncs va ser convidada en diverses ocasions a tocar a les festes majors d’altres localitats de la comarca, com són Viladecans i Sant Boi.

El seu cas no és l’únic a Gavà. Trobem altres conjunts com l’Orquestra Blay o l’Orquestra dels Bohemios (que passarà a anomenar-se Dickson posteriorment) que també tingueren molta importància en el panorama musical de la ciutat d’aquestes dècades de postguerra.

Maria Nadal Estrada

 

dilluns, 19 de juny del 2023

QUÈ SIMBOLITZA LA VARA DE COMANDAMENT DELS ALCALDES?

Presa de possessió de Josep Lluch Clúa el 13 de setembre de 1962. Fons i autor:Jordi Vaghi. AMG

La vara de comandament té una llarga història. Els romans ja la utilitzaven com a símbol d’autoritat de sacerdots, cònsols i emperadors. A finals de l’imperi, l'església cristiana la va incorporar en forma de bàcul i com a símbol del poder de bisbes i cardenals. A l’edat mitjana, els representants dels estaments civil, militar i judicial van adoptar la vara com a atribut de la seva autoritat.

És, precisament, a través del poder judicial que els alcaldes incorporaran la varaen l’exercici de les seves funcions. Hem de tenir en compte que les funcions dels alcaldes en aquell moment no eren les mateixes d’ara i que la funció principal era impartir justícia en nom del comte o del rei.

Per a l’alcalde, la vara representava l’autoritat, però també era una eina pràctica: una eina de mesura. Pensem que, en una societat bàsicament agrícola, molts conflictes derivaven de disputes sobre els límits de les terres de cultiu. Com que no s’havia inventat el sistema mètric decimal, l’alcalde utilitzava la vara com a referència de mesura i les mesures que es feien amb la vara eren les que tenien caràcter oficial.

A partir de la Constitució de Cadis de 1812, les funcions dels alcaldes comencen a canviar i, des de 1834, en desapareixen totalment les atribucions judicials, que seran assumides pels jutges de pau. És d’aquesta manera que la vara d’alcalde ha arribat fins als nostres dies amb una funció merament simbòlica i es fa servir únicament en la investidura o en altres actes solemnes.

A la imatge, presa de possessió de Josep Lluch Clúa a l'alcaldia de Gavà el 13 de setembre de 1962. L'acte va ser presidit per Alberto de Grau en representació del Gobernador Civil i per Enrique Rivorola, inspector provincial del Movimiento. A la fotografia s'identifiquen, també, l'alcalde sortint Joan Escala i els tinents d'alcalde del nou consistori, Jaume Rafanell (1r) i Salvador Amat (2n).

 

Assumpció Gabernet

          Arxiu Municipal de Gavà

 


divendres, 19 de maig del 2023

SONEN CAMPANES DE BODA. EL VESTIT DE NÚVIA 

🌸Sabeu de quins colors eren els vestits nupcials d’abans i el seu origen? Quin complements portaven el dia de la seva boda?  





Al segle XIX, les dones anaven de diferents colors el dia de la seva boda. Els predominants eren el vermell, el negre o el daurat, ja que el blanc es reservava per a la cort. 


AMG. Fons Margarita Solé, anys 20
Però va ser l'any 1840, quan la reina Victòria d'Anglaterra, que es va casar amb Albert de Saxònia, va impactar amb el seu vestit nupcial de color blanc amb puntes i brodats fets a mà. Portava un vel de més de tres metres de llargada i una corona feta de flors de taronger, símbol de puresa i fertilitat. Aquest model de vestit es va estendre per l'alta societat europea. 

Es volia imitar el vestit, però aquests teixits eren massa cars i les classes més baixes van mantenir el color negre. 

El segle XX començava, però a Espanya les dones encara anaven vestides de negre al seu casament. A més, aquests vestits es podien aprofitar per a altres situacions especials. Els complements per a la núvia eren senzills: un gran vel , una corona de flors de taronger, que també se’n col·locaven al vestit, i un ram de flors a les mans

AMG. Fons Pere Agustí i Maria Roca, 1942

A Espanya, durant els anys vint i trenta, les dones encara anaven vestides de negre al seu casament. 

No va ser fins als anys quaranta en què va començar un canvi en el color del vestit i el blanc va fer la seva aparició. Les mànigues són bollades i adaptades a la figura de la dona. Els casquets predominen al cap, i al vestit, complements com perles, vellut i fermalls.


AMG. Fons Montserrat Martínez, anys 50




L'explosió del glamur apareix als anys cinquanta sota la influència del dissenyador Christian Dior: cintures d'abella, guants de seda, cues més llargues... i els vestits s’escurcen. Tota una explosió d'alta costura. 




AMG. Fons Vicens Agustí, anys 70


Amb el moviment hippy dels setanta, apareix al vestit camiser, acampanat, i les pameles o flors al cap. Però tot torna a canviar en la dècada dels vuitanta, quan el vestit nupcial de Lady Di capgira la història i provoca una moda exagerada en tots els sentits: vestits i vels de grans dimensions. Aquesta tendència es modifica als noranta amb un tall més senzill i bàsic


Si voleu veure el video d'aquest article, cliqueu aquest enllaç :👇

El vestit de núvia a través de les fotografies de l’Arxiu Municipal de Gavà



M. Carmen Carbonero 
Arxiu Municipal de Gavà

Fons de la informació: Museu virtual de la moda de Catalunya i Escuela de diseño dsigno.es/blog.

divendres, 5 de maig del 2023

SABÍEU QUE LA SEGONA I LA TERCERA EDICIONS DE LA FERIA D'ABRIL DE CATALUNYA ES VAN CELEBRAR A GAVÀ?

Aprofitant la celebració del 50 aniversari de la Feria de Abril, volem recordar que els anys 1974 i 1975 es van celebrar a Gavà la segona i la tercera edició de la Feria.
Les activitats van tenir lloc a la zona de la Pava, en els terrenys que ocupava la hípica Linde. En aquelles primeres edicions la convocatòria anava adreçada principalment al socis i simpatitzants de la Casa de Andalucía de Barcelona, que n’era l’organitzadora, juntament amb la Peña Cultural Andaluza Juan Arcos de Badalona.
La festa tenia lloc al llarg d’un diumenge en que s’organitzaven jocs infantils, concursos de carruatges, de sevillanes i de vestimenta, es proclamaven la reina i les dames d’honor i, com a fi de festa, actuava el quadre folklòric de la mateixa entitat.

dimarts, 2 de maig del 2023

ART URBÀ: ESCULTURA HOMENATGE ALS MÀRTIRS DE 1714. 

 

HOMENATGE ALS MÀRTIRS DE 1714

NOM:  Parella.
AUTOR:  Xavier Cuenca.
EMPLAÇAMENT:  a la Plaça de Josep Tarradellas, entre la Rambla i el carrer Màrtirs del Setge de 1714.
DATA:  1993
MATERIAL:  bronze
INSCRIPCIÓ: A LA MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DEL SETGE DE BARCELONA DE 1714.   EN RECORD DE TOTES LES PERSONES QUE VAN PERDRE LA VIDA PER FER FRONT A L’OPRESSIÓ I PER DEFENSAR LES LLIBERTATS DE CATALUNYA.
MIDES:  450X300X150
SIGNIFICATl’obra és un homenatge a les víctimes del setge de 1714.
RESUM: El 1714 les tropes borbòniques van assolar la riba dreta del Llobregat i van protagonitzar diverses trobades violentes amb els sometents i les unitats de l’exèrcit català acantonades a la zona. En el transcurs d’una d’aquestes accions armades, les tropes enemigues van envoltar, assetjar i cremar una masia de Gavà. Uns mesos després, en un altre atac, van perseguir pagesos desarmats fins l’ermita de Bruguers. Allà, l’exèrcit va capturar i executar els que s’hi havien refugiat a  l’interior. D’aquí que, per recordar els fets ocorreguts a Gavà, l’any 1922 es va decidir donar el nom de Màrtirs del setge de 1714 a un carrer de Gavà (a la vora del qual hi ha ubicat el monument). 

BIBLIOGRAFIA      
 - “Inaugurada la isla peatonal que comprende más de 60 comercios”. Brugués, núm.72.   Gavà, 1993 ;  pàg.12.   
-“ERC Gavà proposa ampliar el text del monument en homenatge als Màrtirs del 1714”. Baix Llobregat. s.d.; pàg. 23.  

       

      divendres, 28 d’abril del 2023

      CONCURS-EXPOSICIÓ D'ESPÀRRECS DE 1961

       


      L'any 1932, amb la finalitat de donar a conèixer el producte i de fomentar-ne la qualitat, per iniciativa del Sindicat Agrícola es va convocar el primer Concurs-Exposició d’Espàrrecs. L’any 1936 se’n va celebrar la cinquena edició. L'esclat de la Guerra Civil va iniciar un parèntesi i el concurs no es va reprendre fins a l’any1943. Cinc anys després, el 1948, se’n va convocar una altra edició, però, malgrat que la producció era excel·lent, el concurs no es va tornar a organitzar fins a l’any 1961.

      dilluns, 3 d’abril del 2023

      ART URBÀ: ESCULTURA A LA LLIBERTAT. 

       

      LA LLIBERTAT
        

      NOM :  Escultura al·legòrica a la llibertat.
      AUTOR:  Alberto de Udaeta.
      EMPLAÇAMENT:  a la plaça de la Llibertat, a l'alçada la riera de les Parets.
      DATA:  1994.
      DESCRIPCIÓ:  representa un tors humà en posició de vigilant sostenint una llança.
      MATERIALAcer cortén
      MIDES:  4 metres d’alçada i llança de 8 metres.
       BIBLIOGRAFIA 
      - “Una escultura, de gran tamaño, se ubicará en la Plaça de la Llibertat”. Brugués, núm. 75. Gavà, 1994; pàg. 5. 
      -  “La plaça de la Llibertat un nuevo espacio lúdico en Gavà”. Brugués, núm. 84. Gavà, 1994 ; pàg. 3.
      - “La plaza Llibertat ampliará las zonas de descanso y de juegos infantiles”. Brugués, núm.268. Gavà, 2006 ; pàg. 5.  

        


      diumenge, 19 de març del 2023

       


      El primer dia del pare es va celebrar als Estats Units el 19 de juny de 1910 i, anys després, va quedar instituït oficialment cada tercer diumenge de juny. A Espanya es celebra des de 1948, any en que una jove mestra d’un col·legi madrileny -Manuela Vicente Ferrero- va tenir la iniciativa d’organitzar un festival escolar en honor als pares. La proposta va ser molt ben acollida i la difusió que es va fer a través de  la premsa, va permetre que ràpidament l’incorporessin totes les escoles del país. Aquí, com a la resta de països catòlics, es celebra el 19 de març, dia de Sant Josep. A les aules, el més habitual era elaborar un treball manual, com la felicitació que teniu a  la imatge, realitzada per un alumne de l’Escola Parroquial l’any 1951.

      divendres, 10 de març del 2023

      LLORENÇ VIDAL TUSELL, MESTRE, PEDAGOG I DINAMITZADOR GAVANENC

      A inicis del segle XIX, el veïnatge de Gavà patia un intens analfabetisme. L’any 1857 només hi havia 87 nens escolaritzats, els altres havien de treballar per subsistir. Les xifres de l’any 1860 ens donen una idea del reduït abast de l’educació: només sabia llegir el 25% dels homes i el 3% de les dones.

      L’any 1874, amb l’aplicació de la llei d’instrucció pública promoguda pel polític lliberal, Claudio Moyano, que feia obligatori l’ensenyament dels 6 als 9 anys, a Gavà ja hi va haver un mestre per als nois i una mestra per a les noies. L’analfabetisme va disminuir apreciablement: l’any 1877 sabien llegir i escriure el 32% dels homes i el 10% de les dones, percentatges que es van mantenir estables fins a principis del segle XX.

      Les escoles públiques de la plaça fotografiades a la primera dècada del segle XX. Autor desconegut. AMG.

      La nova legislació va propiciar, a més, que l’any 1881 s’emprengués la construcció d’una nova escola pública. L’edifici es va alçar a la plaça Major, en els solars —propietat del comú— que van quedar un cop enderrocats l’hostal, la carnisseria i l’escola que els ocupaven. És el mateix indret on actualment hi ha el mercat municipal. 

      Les escoles unitàries de la plaça, inaugurades l’any 1883, tenien dues aules, una per a nois i una per a noies, i dos apartaments a la part de sobre, un per al mestre i l’altre per a la mestra.

      Els primers docents que van ocupar l’edifici van ser Llorenç Vidal i Maria Janer. Segons un document de l’any 1879, sabem que en aquella data ambdós ja exercien la docència pública a Gavà.               

      Alumnes de les escoles de la plaça a finals del segle XIX. Cessió i col·lecció: Maria Teresa Vidal. AMG

      El mestre de nens de les noves escoles públiques era fill de Josep Vidal, originari de Palautordera, i de Rosa Tusell, de Sant Feliu de Buixalleu. Llorenç Vidal Tusell va néixer l’any 1835 al barri de Gaserans del petit municipi matern de la comarca de la Selva (Girona). Es va casar amb Maria Castany Hernández (l’Havana, 1841 - Gavà, 1897) i van tenir quatre fills: Concepció, Ramon, Josefa i Vidal. Aquest mestre, com veurem, va arrelar a Gavà i les seves filles es van casar amb membres de les famílies Solé i Vendrell.

      Abans d’arribar a Gavà, tenim coneixement que Llorenç Vidal va exercir la docència al col·legi de D. G. L. Galavotti, establert al carrer de Regomir, al districte de Ciutat Vella de Barcelona. El curs 1860-61 figura al quadre docent com a professor d’instrucció primària superior, encarregat dels exercicis de primera ensenyança.

      També sabem que, en la seva mitjana edat, va ser un il·lustre professor normal barceloní, que es va fer famós per llegir a la societat Amigos de la Instrucción una memòria en què es definien les dificultats que s’oposaven a Espanya al desenvolupament d’un bon sistema d’ensenyament. Aquesta entitat, de la qual era membre, s’havia fundat l’any 1844 per iniciativa, entre d’altres, del republicà i reformista Francesc Pi i Margall, preocupats per l’endarreriment que mostrava la “instrucció” a l’Espanya de mitjans del XIX.

      Llibres publicats per Llorenç Vidal. AMG

      Especialista en geografia econòmica, l’any 1877 va publicar el Diccionario geográfico-estadístico de la provincia de Barcelona, ó sea, Descripción de todas sus ciudades, villas, lugares, aldeas y caseríos, i el Diccionario municipal de la provincia de Barcelona, l’any 1894, quan era mestre a Gavà.

      Llorenç Vidal també va participar en l’activitat associativa del poble. El trobem el 1888 redactant les actes com a secretari del Montepio de Sant Isidre, germandat gavanenca fundada l’any 1884 que, a canvi d’una quota i amb la creació d’un fons, oferia una mena de seguretat social: atenció mèdica, pensió per malaltia i un enterrament digne.

      També va pertànyer a la Societat Coral La Igualtat de Gavà. Quan l’any 1904, Maximí Novi, aleshores director musical de l’entitat, va crear una escola de solfeig, es va organitzar una comissió gestora de la qual Llorenç Vidal va ser elegit president de l’Orfeó infantil, càrrec que va mantenir fins al decés.

      Va exercir la docència fins a una avançada edat. Marian Colomé, que va ser alumne seu, el descriu en aquells anys: “Un vellet de baixa estatura, ja octogenari, i que jo el recordo encara molt bé. Era el mestre que regentava l’escola municipal de nois, i que, mancat d’energies, se li feia difícil atendre unes obligacions per a ell massa pesades i això era causa de la indisciplina que li tenien els seus deixebles”.

      Llorenç Vidal va morir a Gavà el 4 d’octubre de 1905 a l’edat de setanta anys. Fins llavors, va exercir de mestre. Després de vint-i-dos anys al capdavant de l’escola de nens de la plaça, a finals d’aquell mateix mes el va substituir un joveníssim Joan Salamero, que va haver de tancar les portes del seu col·legi particular per anar d’interí a l’escola municipal. Va exercir el càrrec durant poc temps, ja que el mestre, Felip Solé i Olivé, va guanyar per oposició aquesta plaça vacant i s’hi va incorporar el març de l’any següent.

      Engràcia Olivella i Benet Solina (Arxiu Municipal de Gavà)