dilluns, 4 de maig del 2020

EN TEMPS DE CORONAVIRUS (2). EL PASSEIG MARAGALL

 

El 1953 es va aprovar per decret llei el Plan General de Barcelona y su Comarca, que recull els diferents plans parcials que fins al 1973 pretenen planejar, ordenar i racionalitzar l’ús del sòl. Les característiques geogràfiques de Gavà van obligar a planificar l’expansió urbana cap a l’oest amb la conformació de tres grans eixos: el passeig de Joan Maragall, l’avinguda Diagonal i l’avinguda de Joan Carles I. El primer va ser el passeig que neix a la plaça de l’Església. L’any 1965, al mateix temps que el passeig, s’edifica el bloc de pisos de la Cyrsa (nom de la promotora) que, a partir d’aleshores, el caracteritzarà. En aquell moment Gavà tenia 20.145 habitants, 13.285 més que l’any 1950. En només 15 anys va triplicar la població. Un augment tan considerable en un període tan curt de temps havia de tenir forçosament conseqüències de tota mena, entre elles el creixement urbà.

En aquest context, el passeig es va inaugurar l’any 1966 amb un bon nombre, ja, de blocs edificats, o en construcció, a banda i banda. Com podem apreciar, encara ara, es va dissenyar en un pla elevat respecte al carrer per tal de salvar el pendent del terreny i, sobretot, per evitar els problemes que causava l’aigua de pluja que baixava per la riera de les parets, que travessa la zona, i que inundava els carrers dels voltants. Originàriament, el passeig no tenia cap accés directe pels extrems i només hi havia les entrades, a dos nivells, dels laterals que, juntament amb els grans parterres que l’envoltaven, n’accentuaven la voluntat d’aïllament del trànsit.

En aquell moment el passeig representava un disseny del tot nou a Gavà pel que fa a l’espai públic: es trobava a mig camí de la Rambla —més llarga—, i de la rambleta de la plaça de Dolors Clua —més recollida—, els dos únics referents d’aleshores. Un altre tret que el feia singular era l’orientació transversal a l’entramat urbà existent, cosa que va suposar partir el carrer de les Colomeres, un dels més llargs del poble. Tres anys després de la inauguració, el passeig Maragall, com se l’anomenava popularment, es va dotar d’un parc infantil patrocinat per la Caixa d’Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona, que hi havia obert una sucursal, la primera fora del centre històric de Gavà.

Benet Solina
Arxiu Municipal de Gavà

divendres, 1 de maig del 2020

SABÍEU QUE L’ANY 1965 ES VA CELEBRAR UNA «ESPARREGADA» A GAVÀ?

 

L’any 1963 el Concurs d’Espàrrecs va canviar d’ubicació -de la Biblioteca al Casino- i  va comença a transcendir fora de l'àmbit local.  Els visitants forans, que es comptaven per milers, provenien especialment  de Barcelona, ciutat  que continuava sent el principal mercat de distribució dels espàrrecs. En aquells moments hi havia ambició i ganes de créixer i s'intentava arribar  als turistes dels càmpings editant el programa oficial en castellà,  francès i anglès. La ciutat vivia aquells dies com una festa i la gent invadia la Rambla i el carrer del Centre. 
 
L'espàrrec continuava sent una font de riquesa per a Gavà. Eren moltes les famílies que es beneficiaven de la seva collita i es començava a plantejar la necessitat de convocar un concurs més ambiciós amb projecció nacional. Es va proposar crear un Patronat Local per fomentar l'espàrrec que inclouria els sectors agrícola, industrial i comercial de Gavà així com els organismes oficials.  
 
La il·lusió per tirar endavant el certamen estimulava la imaginació i es fan noves propostes. L'any 1965 la Comisión Mixta Local del Concurso de Espárragos va organitzar, en col·laboració amb Radio Barcelona, una «Esparregada». Des de Barcelona es van organitzar autocars que van anar cap  a Les Sorres per assistir a una demostració del cultiu i collita d’espàrrecs.  A continuació els visitants es van dirigir a un restaurant de la zona on van degustar espàrrecs amb diferents salses. La intenció era emular les calçotades de Valls i atreure un turisme gastronòmic. Llegim al periòdic Brugués d’aquell any:
 
 ¿No celebra Valls, con tradicional éxito su calçotada? Sí, verdad, pues l'Esparregada de Gavà serà reconocida turística e internacionalmente en un  tiempo  no lejano por los famosos espárragos de nuestra villa" 
 
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà 
 

dissabte, 25 d’abril del 2020

EN TEMPS DE CORONAVIRUS (I). EL PASSEIG DE JOAN MARAGALL


Els estors de la balconada de casa acostumen a estar abaixats, la veritat és que a les hores que parem a casa ja es tard i no pensem en aixecar-los, a l’hivern és fosc i a l’estiu hi entra massa el sol de la tarda. En temps de coronavirus, però, tot és radicalment diferent. Tantes hores a casa, tot i que tele treballis, et veus obligat a aixecar-los per tenir, encara que sigui només visual, un contacte terapèutic amb el món real.

Terrenys on posteriorment es va ubicar el passeig de Joan Maragall. Anys cinquanta. 
AMG. Fons AVBC. Autor desconegut..
 

No ho he dit encara però la nostra balconada ens aboca al Passeig de Joan Maragall. Amb l’actitud atenta del jubilat vigilant d’obres, observo amb curiositat l’estructura metàl·lica del nou parc infantil i m’imagino les possibilitat lúdiques que pot tenir i que hi tornarà a haver canalla cridant i corrent com sempre.

Els que no han deixar en cap moment de circular pel passeig són els gossos amb els seus amos agafats al final de la corretja. Quin món tant estrany, les bestioles és poden esbargir i els humans (llevat dels passejadors) tancats a la gàbia.

Tots aquests  pensaments de confinament em porten a recordar que el passeig és un espai públic relativament recent ja que fins a la dècada dels seixanta no es va començar a urbanitzar. I que abans eren terrenys de cultiu amb arbres fruiters i on, també, s’hi havia fet blat.

A finals dels cinquanta el podríem descriure com un descampat travessat de camins i caminets que, algun d’ells, era d’us habitual per anar a les bòbiles. Pel que fa als entorns de la zona, hem d’imaginar-nos que on acaba la banda de ponent de l’actual Illa de vianants, al carrer de Sant Pere, et trobaves una riera que baixava pel costat de l’església i es dirigia avall per on ara hi ha el passeig de la Riera de les Parets, a tocar al col·legi de les monges. Més enllà tot eren camps i algunes masies disperses com la de cal Pauet dels Dents o la que Josep Lladó va rehabilitat per muntar el seu negoci de planters i on actualment hi trobem l’Ajuntament nou.

La banda de mar de l’actual passeig, des de la riera, que feia límit amb la finca de la Boada, fins el carrer de Montflorit  ja estava planificada urbanísticament des dels anys trenta però només hi havia el carrer d’àngel Guimerà edificat. Poc a poc s’hi van anar construint cases més o menys disperses, la majoria de planta baixa. Les bandes sud i de muntanya del passeig també s’anirien omplint, així mateix, de casetes, moltes construïdes pels mateixos propietaris, i consolidant el traçat urbà que enllaçava amb les Colomeres. Això sí convivint amb la presència de nombroses rieres i rierols que periòdicament provocaven aiguats i inundacions que els veïns vivien amb temor i resignació.

 

Benet Solina
Arxiu Municipal de Gavà

EL 24 I EL 25 D’ABRIL DE 1954 ES VA PROJECTAR EL FILM «EL BESO DE JUDAS» AL CINEMA DEL CENTRE CULTURAL

 


El 24 d’abril de 1954 es va projectar la pel·lícula «El beso de Judas» al cinema del Centre Cultural. El film, interpretat per Rafael Rivelles, Paco Rabal i Gérard Tichy, i dirigit per Rafael Gil amb guió de Vicente Escrivà, és una visió de Jesucrist a través del deixeble que el va vendre als romans a canvi de trenta monedes amb el seu famós petó.

Vuitanta-dos decorats, exteriors rodats a Terra Santa, un repartiment brillant, i, sobretot una interessant idea argumental caracteritzen la pel·lícula perquè l'acostament a un personatge tan complex com el de Judes Iscariot, dota de gran interès la trama.

Dirigida durant la postguerra, té el valor afregir de no barrejar la temàtica religiosa amb idees anticomunistes, com era habitual en l'època. Va obtenir una menció especial a la millor pel·lícula al Festival de Cinema de Venècia .

https://www.youtube.com/watch?v=NgpZIFfTHT0

 


divendres, 21 de febrer del 2020

RECORDEU LA BATALLA DE VERDURES ENTRE GAVÀ I VILADECANS?

La festa de la Tornaboda s’ha convertit, a partir de la seva recuperació definitiva per part de Gavà, l’any 1980, en el motiu central de les festes carnavalesques.
 
Un fet destacable en tot aquest procés es va produir l’any 1987, quan Viladecans s’hi va incorporar i així es va poder recuperar el veritable sentit de la festa, amb la ballada conjunta de les colles d’ambdues poblacions al pont de can Sellarès, el diumenge de carnaval.

Aquell mateix any, per tal de potenciar encara més la presencia del carnaval, les entitats l’Esparriot, la coordinadora d’entitats d’esplai i els agrupaments l’Eramprunyà de Gavà i Sant Joan i Garbí de Viladecans, juntament amb la colla de Diables de Viladecans, organitzen una nova activitat: la batalla de verdures. La batussa que rememora antigues rivalitats entre ambdues poblacions, tindrà lloc al pont de can Sellarès i en certa manera es contraposarà al sentit de reconciliació de la tornaboda. 

 

 

La riera de sant Llorenç és el límit natural entre els termes de Gavà i Viladecans i el pont de can Sellarès era encara, l’any 1987, un dels pocs punts de connexió entre ells. El lloc triat per la batalla era un entorn sense urbanitzar i travessat per una riera descoberta que feia evident una separació que sempre havia anat més enllà de la geografia, amb retrets generalitzats i desconfiança mútua entre els dos pobles veïns. Aquesta rivalitat venia de lluny, només cal recordar el que ens explica Josep Soler Vidal al llibre Plet de Termes i pastures entre Gavà i Viladecans i més proper en el temps les freqüents picabaralles que tenien lloc a banda i banda de la riera.


La batalla de verdures es realitzarà conjuntament fins l’any 1997, darrer any de la seva celebració. Per justificar la retirada d’aquesta activitat es van aprofitar els conflictes bèl·lics que es van succeir als Balcans, en aquestes dates i que amb les seves violències i massacres no convidaven a promocionar qualsevol tipus d’acte que tingués un caràcter bèl·lic, i més tenint en compte que ens les darreres edicions de la batalla, les verdures van deixar pas a la contundència de les fruites i, ocasionalment, es va veure volar també alguna pedra.

Benet Solina
Arxiu Municipal