A partir de la
segona dècada del segle XX es va produir un canvi d’actitud d’algunes dones,
especialment joves, davant del matrimoni en no veure’l com l'única assegurança
econòmica per al seu futur. Una de les causes va ser l’accés de la dona a
l’ensenyament i a la possibilitat d’accedir a llocs de treball remunerats que
implicaven certa independència. L’any 1921 el periòdic local L’Aramprunyà recollia una sèrie
d’articles en què l’autora —signava com “Una Dona”— reivindicava la llibertat
d’elecció del seu gènere i la possibilitat d’accedir a l’ensenyament i al món
laboral. L’article que reproduïm a continuació és la rèplica que li fa un
lector —que signa com a Boi— qüestionant els seus arguments.
“Jo no comprenc que la dona hagi de
volguer-se traslladar del lloc que li correspon i en que Deu l’ha col·locada.
No crec que la seva missió hagi d’esser coneixer a fons les matemátiques,
l’historia, la geografia etz. etz. Uns coneixements mes o menys generals sobre
tots els temes, per insignificants que siguin, li son suficients, i cap dona
s’ha d’avergonyir per ignorar quins van esser els primers pobladors d’Espanya.
La dona es forta perqué es debil i entre
homes proveits d’espiritualitat la seva debilitat es l’arma mes poderosa que
pot esgrimir per ferse capitular. Per regnar no necessita d’altres gracies que
les que Deu li ha concedides. Si col·loquem una dona dalt d’una tribuna pública
per sujestiu que sigui el quadro no ho será mai tant com el d’una mare amb el
seu fill als brassos prodigant-li cuidados materns, fent-li petons i caricies
desvivint-se per ell amb un amor purificat en lo crisol del sacrifici. Aquesta
es la missió que ella desempenya santament perque es la que Deu li va confiar.
Va vindre al mon per estimar i dedicar
una llágrima al desvalgut.
No soc jo dels que
consideren a la dona d’una mentalitat inferior a la del home. Lo que hi ha, a
mon entendre, es que les circunstancies i l’ambient son distints. Pero encara
acceptant que elles poguessin amb la mateixa facilitat nostra instruir-se i enriquir
el seu talent, no sé veure, obtingut aquest resultat, quin problema resoldriem:
en cambi crec en creariem algun d’important, perqué una de dos: o som nosaltres
els indicats a proveir-nos d’aquells coneixements que ha de servir-nos de base
per guanyar el sustent de la familia, i la dona es circunscriu als seus quefers
casolans i en sapiguer criar fills sans i forts, o del contrari si elles
s’empenyen en ocupar el nostre lloc aleshores no tindrem nosaltres altre remei
que traslladar-nos al d’elles i amb aixó si que em sembla que ben pocs hi
estarien conformes”.
