ART URBÀ: MONUMENT A ÀNGELA ROCA SOLER

 

NOM:  Monument a Àngela Roca Soler.

AUTOR:  Juan Cañas.

EMPLAÇAMENT:  a la plaça de l’església.

DATA:  1973.

DESCRIPCIÓ:  sentiment d’agraïment d’un col·lectiu cap a Àngela Roca.

MATERIAL: pedra calcàrea d’Ulldecona.

INSCRIPCIÓ:  GAVÀ. ÀNGELA ROCA SOLER. 1880-1960. 1973. DEL SEU NEGUIT PER GAVÀ EN PARLEN LES SEVES OBRES.

MIDES:  190x161

SIGNIFICAT: homenatge de la vila de Gavà a Àngela Roca Soler.

OBSERVACIONS: Àngela Roca Soler va néixer a Manlleu el 1880. Era la única noia de quatre germans que l’any 1917 s’establiren a Gavà i fundaren Roca Radiadores S.A. Mentre els seus germans assumien les funcions empresarials de la fàbrica, ella va quedar al càrrec dels aspectes benèfics i assistencials, com ara fer classes a les filles dels treballadors en edat escolar. També va cedir uns terrenys i va pagar les obres del nou convent-escola de les germanes Agustines, va cedir un terreny per destinar-lo a Centre Parroquial i va patrocinar la instal·lació d’una comunitat i escola dels germans de la Sagrada Família. A més, va intervenir perquè Roca Radiadors patrocinés  l’Hospital de Sant Llorenç i  en l’adequació de la Masia de Can Sellarès com a espai d’esbarjo per als treballadors, entre altres actuacions. 
BIBLIOGRAFIA

-    “Joan Cañas. El escultor del monumento a Ángela Roca Soler”. Brugués, núm. 167. Gavà, 1973; pàg. 30-32. 

-    GIBERT, Alfons. « La fàbrica Roca Radiadors”. Un segle de vida gavanenca (1840-1940). Ajuntament de Gavà. Gavà, 1990; pàg.117. 

-   CAMPMANY, Josep. “Personatges”. Gavà. Edicions Cossetània. Barcelona, 2001; pàg. 140. 

-      CAMPMANY, Josep. “Àngela Roca Soler, fabricanta i benefactora”. Les dones i la història al Baix Llobregat I. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 2002; pàg. 350-352. 

TEMPS DE CÀMPINGS

La construcció de l’autovia de Castelldefels a l'any 1954 va permetre la descoberta de les platges de Gavà. El 1954 es va inaugurar el càmping Las Naciones (Tres Estrellas), i ben aviat el van seguir l’Albatros (1959), La Tortuga Ligera (1963) i el Càmping Gavà (1963), que entre els mesos de juliol i agost acollien més de 10.000 persones. Els anys seixanta són els de la irrupció massiva del turisme europeu, atret pels preus baixos, pel clima i per les creixents facilitats duaneres i tranquil·litzat per l’alliberació cosmètica del règim franquista.

L’impuls definitiu perquè els habitants de Gavà poguessin gaudir de les seves platges arriba l’any 1960 quan es va asfaltar l’avinguda de Bertran i Güell, que comunica directament el nucli urbà amb la platja. El 1963 s'aprova el Pla Parcial de la Pineda de Gavà, que permet el desenvolupament urbanístic i l'edificació d'amplies àrees del litoral marítim gavanenc. La primera promoció d'apartaments -Pine Beache i Gavamar- es va posar a la venda l'any 1965, seguida del Torreón i les Marines. El Plan General  Metropolitano, en vigor des de 1976,  permet l'aprovació, el 1979, del Pla Parcial Llevant Mar, en la zona més propera a Viladecans. 

🐶 DIA MUNDIAL DEL GOS. El gos, un fidel acompanyant 🐾

Compartim aquesta imatge dels anys setanta del fotògraf gavanenc Francesc Català Agustí,  que forma part de l'exposició temporal instal·lada al vestíbul de l'Arxiu Municipal:  "Una mirada fotogràfica de Gavà". 

ART URBÀ: LA MÚSICA

 

NOM:  Homenatge a la música.

AUTOR:  Xavier Cuenca

EMPLAÇAMENT:  al l’exterior del centre comercial Barnasud.

DATA:  1995

DESCRIPCIÓ: 

MATERIAL:

MIDES:  480x300x250

ART URBÀ: PLACA CERÀMICA JAUME PERICH

 

NOM:  Ceràmiques.

AUTOR:  Mercè Planas i Jordi Soler.

EMPLAÇAMENT:  a la plaça de Jaume Perich.

DATA:  1995

DESCRIPCIÓ:  il·lustracions sobre plaques de ceràmica, serigrafia ceràmica.

MATERIAL: Ceràmica

MIDES:  7 rajoles de 50x50

OBSERVACIONS: Dibuixants de reconegut prestigi van elaborar il·lustracions que Mercè Planas i Jordi Soler, membres de l’Escola de Ceràmica, van reproduir sobre plaques de ceràmica i van col·locar al terra. 
BIBLIOGRAFIA:

-  “Gavà inaugura la plaza Jaume Perich”. Brugués, núm. 95. Gavà, 1995;  pàg. 7.

ART URBÀ: MONUMENT A CONSTANTÍ BRUACH I MARGARIT

 

         

NOM ESCULTURA:  Monument a Constantí Bruach i Margarit.

AUTOR:  

EMPLAÇAMENT:  al carrer de Sant Nicasi, cantonada carrer Sant Pere.

DATA:  1999

DESCRIPCIÓ:  monolit amb placa.

MATERIAL: pedra sorrenca i bronze

INSCRIPCIÓ:  CONSTANTÍ BRUACH I MARGARIT (1922-1998). PRESIDENT DE LA CAMBRA AGRÀRIA DE GAVÀ (1978-1986) PRESIDENT DE LA COOPERATIVA AGROPECUÀRIA DE GAVÀ I EL BAIX LLOBREGAT (1986-1998)

MIDES:  220x120x56

OBSERVACIONS: Constantí Bruach va ser president de la Cambra Agrària de Gavà i de la Cooperativa Agropecuària de Gavà. Durant molts anys va col·laborar estretament amb l’Ajuntament de Gavà en l’organització de la Fira d’Espàrrecs de Gavà. L’any 1999 va ser nomenat fill predilecte de Gavà a títol pòstum. 
BIBLIOGRAFIA: 

-  En Constantí Bruach i Margarit, 8 anys al front de la Cambra Local Agraria. La Veu del  Poble, 1986, p. 12.

ART URBÀ: MONUMENT AL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

NOM ESCULTURA:  Monument al centre excursionista de Catalunya.

AUTOR:  

EMPLAÇAMENT:  a la Plaça Catalunya.

DATA:  1976

MATERIAL: pedra arenisca i marbre.

INSCRIPCIÓ: HOMENATGE DE LA UNIÓ MUNTANYENCA ERAMPRUNYÀ DE GAVÀ AL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA AMB MOTIU DEL SEU PRIMER CENTENARI. 1876-1976

MIDES:  195x100x40

OBSERVACIONS: la iniciativa d’eregir aquest monolit va partir de la Unió Muntanyenca Eramprunyà com a homenatge al centre excursionista de Catalunya amb motiu del seu primer centenari (1876-1976).

BIBLIOGRAFIA
-  SOLER VIDAL, Josep. Ara fa cent anys. Gavà en la ruta dels primers excursionistes. UME. Gavà, 1976.  

AVUI, DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL I JUVENIL, VOLEM COMPARTIR AMB VOSALTRES AQUESTA SELECCIÓ DE CONTES INFANTILS DELS ANYS 1940-50 DEL FONS DOCUMENTAL MARIA CARDONA

 

HISTÒRIES VIOLETA. Dones emprenedores: Lolita Castellà

Lolita Castellà va néixer l’any 1932. Els seus pares regentaven una botiga al carrer de Sant Nicasi, que era coneguda com a Cal Nicanor. Era la clàssica botiga de poble en què es venia de tot: farratge per a animals, queviures, espardenyes, estris de cuina...

L’any 1935, amb l’edificació d’una casa i botiga nova, es va ampliar el negoci amb la venda de perfumeria, llenceria i objectes de regal. 

La Lolita va estar sempre al capdavant del negoci, atenent els clients i tractant amb els proveïdors. 

L’any 1956 es va casar amb Salvador Puigcerver. En Salvador va deixar la seva feina de pescador de la Barceloneta per entrar a treballar al negoci familiar. La Lolita era molt aficionada a la cuina i anotava totes les receptes en una llibreta, que va conservar sempre. L’any 1990 van començar a fer menjars cuinats amb les receptes de la seva llibreta i altres d’en Salvador. Van tenir molt d’èxit. 

L’any 1997 la botiga va tancar per jubilació.

Testimoni del seu marit, Salvador Puigcerver.

Del llibre "Cuina tradicional de Gavà", editat per efadós i Ajuntament de Gavà l'any 2008

HISTÒRIES VIOLETA. Dones emprenedores: Milagros Royo

Milagros Royo Blasco va néixer l’any 1916 a Calanda, però va anar a viure a Sariñena. Va arribar a Gavà a finals de 1927, quan encara no havien inaugurat l’Exposició Universal de Barcelona. Tenia 11 anys. 

" A Sariñena, jo anava al col·legi. Recordo que trigava un quart d’hora a anar-hi i tornar-ne. Hi vivia poca gent. No tenien ball ni cine. Era una vida diferent. Vivíem bé. El papa tenia una fàbrica de farina a Sariñera que funcionava amb aigua. Jo, amb 92 anys, mai  no he conegut casa meva sense llum, perquè amb la dinamo de fer anar les màquines teníem llum. 

A Gavà, l’any 1927 hi havia quatre gats i quatre cases. Érem com una família, deixàvem les portes obertes. No es tancaven ni de dia ni de nit. Recordo l’organillo pel carrer. La Rambla era tota de terra. L’entrada de l’American Lake valia 50 cèntims i pujar al carrilet, 1 pesseta. Sempre anàvem a peu a El Prat, a Viladecans i a la festa major de Castelldefels. També anàvem a les funcions de teatre i al ball."

De petita, va treballar a la fàbrica de les Cintes durant dos anys: “Quan venia l’inspector, com que no tenia l’edat, ens enviaven al camp del costat, que era el del pare, i després tornàvem a la feina. Fins als dotze anys vaig anar a l’escola; hi anava a la tarda. Crec que vaig anar a la plaça. També tenia una dona que m’ensenyava: vaig aprendre ràpidament el català."

Es va casar dues vegades. El primer marit, l’Agustí, va morir a la Guerra. Ella estava embarassada de cinc mesos. Va tenir la seva nena i després de set anys de vídua es va tornar a casar amb el Magí. Per temes de salut, es van traslladar a viure uns anys a Sant Cugat, on van muntar un restaurant. Després d’un temps, van tornar a Gavà i van obrir un bar-restaurant a la carretera, a Cal Pla. 

Del llibre Trajectes. La veu de les dones immigrants, Gavà 1939-1979, publicat l’any 2008

HISTÒRIES VIOLETA. Dones emprenedores: Teresa Estapé Biscarri

La Tesesa va néixer a Gavà l’any 1915, a cal Tatana. Era coneguda com la “Tereseta de cal Tatana”. Es va casar l’any 1935 amb Joan Puges Bofill, de can Piu, amb qui va tenir tenir cinc fills: tres noies i dos nois.

Va estudiar cuina a L’Escola de la Dona, amb el mestre Rondissoni. Amb els coneixements adquirits i amb la seva bona disposició i imaginació per a la cuina, es va posar a treballar anant a cuinar per les millors cases de Gavà i les rodalies per festes assenyalades i enterraments. Era una persona avançada, i va comprar una vaixella que portava on anava a cuinar, perquè el menjar no quedés deslluït. També va encomanar safates i espàtules d’acer inoxidable quan encara no eren en els comerços. Durant deu anys va ser cuinera de la companyia Roca, feina en que la van acompanyar les seves filles, Coloma., Montserrat, i Carme.

Les seves filles han heretat la mateixa afecció a la cuina de la seva mare i el seu saber fer. Són elles les que han seguit fen les seves receptes, seguint-les fil per randa, i han procurat que no es perdin.

Del llibre "Cuina tradicional de Gavà", editat per efadós i Ajuntament de Gavà l'any 2008

HISTÒRIES VIOLETA. Dones emprenedores: Conxa Navarro López

Conxa Navarro López va néixer a València l’any 1912. Va arribar a Gavà amb 12 anys i de seguida s’hi va adaptar. Ella tirava per a modista i brodadora fins que una pel·lícula li va canviar la vida: 

“Un dia vaig veure Los milagros de Lourdes, una pel·lícula que feien al Casino. Llavors vaig dir: “Jo vull ser infermera”. 

Així que vaig estudiar infermeria per capritx. “De nit, treballava d’infermera a la fàbrica Dubler, situada entre Sant Boi i Viladecans. Hi anava amb cotxe de línia. De dia, treballava a casa. Al principi donava una injecció a la setmana, després va començar a venir més i més gent. Va arribar un moment en què jo era l’única infermera a Gavà i ja no donava l’abast. Treballava nit i dia.” 

Hi havia nits que em llevava cada hora o hora i mitja perquè venien clients de metges o practicants de Barcelona i com que aquests anaven a dormir a Barcelona, pues si els seus clients els necessitaven em venien a buscar a mi. Jo els deia als serenos: “Per favor, pregunti si són clients meus, perquè si no són clients meus, jo no puc treballar tant”. Vestir-me, despullar-me, vestir-me... sense dormir. De vegades els serenos em venien a buscar amb la família. Havia arribat a anar fins a les masies, a Bruguers... A tot arreu anava. Al principi hi anava amb bicicleta. Vaig caure setze vegades. Quan venia un carro deia: “Pari el carro! Pari el carro!”. Sempre anava amb els genolls malament i les mitges totes recosides per la meva mare, que per dintre hi posava uns pedacets. I no era com ara, que tothom té pessetes, llavors no en teníem gaires. Després, sort que vaig tenir un cotxet”.

Del llibre "Trajectes. La veu de les dones immigrants, Gavà 1939-1979" publicat per l'Ajuntament de Gavà l’any 2008

ART URBÀ: MONUMENT A ANSELM CLAVÉ

 

NOM ESCULTURA:  Monument a Anselm Clavé.

AUTOR:  Serveis Tècnics de l’Ajuntament de Gavà.

EMPLAÇAMENT:  a la Rambla, a la plaça d’Anselm Clavé.

DATA:  1986

DESCRIPCIÓ: 

MATERIAL: pedra sorrenca i bronze

INSCRIPCIÓ:  ANSELM CLAVÉ. 1824-1874.

MIDES:  220x135x75

SIGNIFICAT:

OBSERVACIONS: La iniciativa va partir de la Coral La Igualtat que, des de la seva fundació l’any 1895, forma part de la Federació de Cors Clavé. El monument es va naugurar el 20 d’abril de 1986 amb l’assistència de trenta entitats claverianes de Catalunya. 
BIBLIOGRAFIA
-  Programa d’actes de la Inauguració del monument a Josep Anselm Clavé. Patronat Municipal de Cultura. Gavà, 1986.

TAL DIA COM AVUI. SUPERESPECTACLE DE MANOLO ESCOBAR A GAVÀ

 

Tal dia com avui, el 26 de febrer de 1971, al Teatre Maragall es penjava el famós cartell de “Agotadas todas las localidades de tarde y noche” amb l’espectacle de la companyia de Manolo Escobar, “Las mil y una coplas”.

Segons la revista El Bruguers del mes de març de 1971, era la quarta vegada que Manolo Escobar ens visitava a Gavà. La seva companyia va tenir molt d’èxit i aquest any va estrenar un dels seus grans hits: “Mi carro”.

A l’entrevista va comentar: "A pesar de no haber encontrado mi carro en esta localidad de Gavà, estoy plenamente satisfecho y contento de este público tan estupendo que siempre me ha acogido con cariño y simpatía."

Com diu l’entrevistador: "Las mil y una coplas se convirtieron, la noche del 26 de febrero, en los mil y un aplausos."

M. Carmen Carbonero
Arxiu Municipal de Gavà

El CARNAVAL PROHIBIT

 Les autoritats franquistes mai havien vist amb bons ulls la celebració del carnaval, així que, durant tota la dictadura mantingueren la prohibició de celebrar-lo públicament, que ja havien decretat l’any 1937 en plena Guerra Civil.

Els primers anys de la postguerra la festa i les disfresses quedaren restringides a l’àmbit de les amistats i a l’entorn familiar. Amb el temps es van poder estendre als casinos i les societats ja que eren fàcils de controlar per les autoritats.

Els infants, però, es van seguir disfressant inspirats, sobretot, per les estrelles de les pel·lícules del moment. Aquí podem veure un parell de fotografies amb la Carme Arnal Castellano disfressada de Sissí Emperatriz,  fetes a mitjans dels anys quaranta, abans i després de passar per l’estudi del retratista.

No serà fins la mort del dictador que les festes de carnaval seran restaurades i es recuperarà la seva arrel popular.

 

AVUI, SANT VALENTÍ, DIA DELS ENAMORATS, VOLEM COMPARTIR AMB VOSALTRES AQUESTA TARGETA POSTAL DEL FONS DOCUMENTAL MARIA CARDONA, DATADA EL 1945

COM ERA GAVÀ EL 1877?

L’any 1877 es va publicar el Diccionario Geográfico-Estadístico de la província de Barcelona, a càrrec de Lorenzo Vidal Tusell. En aquesta obra, Gavà es descrivia de la manera següent:

«Gavá. Lugar distante tres horas y media de la capital y una del mar, en la carretera de las costas del Garraf: tiene 86.418 pesetas de riqueza imponible, 1.400 habitantes y 284 edificios, 254 de los cuales se hallan reunidos en el pueblo. En el término de éste hay además un ladrillar, un horno de cal, una fábrica de aguardiente, una fuente ferruginosa y las ermitas de Brugués y san Miguel, éstas a cuatro y seis kilómetros de la población respectivamente»

D’entrada, crida l’atenció que la distància entre Gavà i Barcelona es mesurava en temps i no en kilòmetres. Recordem que el 1877 el ferrocarril no havia arribat a Gavà, que l’automòbil i la bicicleta no es van inventar fins al 1886 i que les distàncies es recorrien a peu o en carro. Si tenim en compte que una persona recorre caminant uns 5 km per hora, tres hores i mitja és el temps necessari per recórrer els 17 km que ens separen de la capital. En carro, no s’anava gaire més de pressa.

Pel que fa al nombre d’habitants, el 1877 Gavà tenia 1.400 habitants, el doble que cent anys enrere. Aquest augment demogràfic s’havia produït de manera gradual amb alguns alts i baixos causats per les guerres carlines i les epidèmies de còlera. L’arribada del ferrocarril el 1881 i la instal·lació de les primeres fàbriques a inicis del segle XX, van accelerar aquest creixement. Cal destacar que al Diccionario Gerográfico Estadístico, Vidal només va comptabilitzar els edificis habitats de manera continuada. Així, dels 284 edificis, 254 es trobaven al nucli urbà i els trenta restants eren masies.

En relació amb l’activitat econòmica descrita, el «ladrillar» esmentat podria referir-se al de cal Todo, ja en funcionament a mitjans del segle XVIII. El forn de calç que esmenta l’autor devia ser algun dels que actualment s’han identificat a la zona del pla de Carat. La Fàbrica d’aiguardent era la fassina del Moliner i la font ferruginosa, la Font del Ferro

Assumpció Gabernet

Arxiu Municipal de Gavà