dijous, 28 de juny del 2012

L'HOMOSEXUALITAT DURANT EL FRANQUISME

Durant el franquisme, les autoritats eclesiàstiques van exercir el control de la moral pública i privada, que incloïa una ètica sexual repressiva cap a qualsevol desviament sobre el model masculí i femení imperant. Durant aquest període l’homosexualitat era perseguida per l’anomenada Ley de Vagos y Maleantes. A Gavà, al llarg dels anys seixanta, Gil de la Pisa Antolín, doctor en Filosofia i Lletres per la Universidad Católica de la Habana, va escriure al periòdic local Brugués una sèrie d’articles de marcat caràcter homòfob com el fragment que reproduïm a continuació: 

"(...) El hombre, el varón, ese ser viril que se caracteriza por la masculinidad, se está convirtiendo en objeto de museo. (La raíz etimológica del varón está emparentada con la fortaleza; esto sólo ya dice bastante y explica muchas cosas). Recuero que, cuando estudiante, nos daban como característica fundamental diferenciadora entre la anatomía masculina y la femenina, la mayor abundancia de ángulos bruscos en el hombre y el predominio de los contornos suaves y curvilíneos en la mujer. Pues bien, cada día los ángulos masculinos son menos rudos y las curvas femeninas más quebradas. (Quizá sea fruto de la indumentaria). Suele ocurrir en las razas que degeneran. Así sucedió con los romanos y hubieron de venir la naciones bárbaras -de  las que nosotros somos retoños – a virilizar la raza culta.

Los hombres primitivos desahogaban su potente virilidad en una forma lógicamente primitiva con la caza y los ejercicios violentos. Los españoles de la Edad Moderna –nuestro siglo de oro- ejercitaban su virilidad en la lucha contra el peligro, en las conquista de ultramar y en la extensión mundial de las fronteras de la patria y de la religión en todos los continentes (...)"

Periòdic Brugués, 24 de febrer de 1963

dijous, 21 de juny del 2012

SOCIETAT CORAL LA IGUALTAT


La més veterana de les entitats gavanenques, la Societat Coral La Igualtat, va actuar per primer cop el 28 de desembre de 1881 amb motiu de l’arribada del primer tren a Gavà i la inauguració de la Rambla. Des d’aquell moment, el cor va actuar  ocasionalment, però no es va constituir legalment fins a 1895. L’inspirador de la coral gavanenca va ser Josep Anselm Clavé i el lloc triat com a seu va ser el Cafè del Centre, on eren acollides de manera altruista totes les activitats de caràcter liberal i popular que es produïen a la població.

Els seus components es reunien per assajar dos cops per setmana i les inversions necessàries perquè tirés endavant sortien de les butxaques dels interessats que, en un primer moment, pagaven una quota de 50 cèntims mensuals, quantitat considerable per a l’època. D’acord amb els postulats de l’Associació de Cors de Clavé, es va crear una mútua de socors que aquell temps va ajudar a moltes famílies de cantaires que estaven en necessitat.

Seguint la gran vocació musical dels seus membres, la Igualtat es va lliurar a una intensa activitat que després de tants anys, avui encara continua activa. L’entitat mai ha deixat de prendre part a les tradicionals cantades de caramelles i ha fet gran quantitat d’actuacions per diverses poblacions i col·laboracions amb altres grups locals. 

Benet Solina
Arxiu Municipal de Gavà 

divendres, 15 de juny del 2012

TAL DIA COM AVUI.... TRASLLAT I ENTRONITZACIÓ DE LA MARE DE DÉU DE BRUGUERS

El 15 de juny de 1509 l’Ilm. Dr. Enric de Cardona, bisbe de Barcelona, després d’haver reconciliat la dita capella del Sitjar d’algunes profanacions fetes en temps de guerra, i cel·lebrar la Santa Missa, revestit de Pontificat traslladà processionalment la Vera Imatge de Brugués al dit lloc amb assistencia de molts sacerdots, dels senyors barons del Castell En Francesc Geroni March i el seu germà en Lluis, dels Prohoms i Jurats de Gavà, de les quatre processons, la de St. Pere de Gavà, la de St. Climent de Llobregat, la de Sant Cristofol de Begues i la de Ntra. Sra de Castelldefels i de gran multitut de fidels essent colocada per el Sr. Bisbe amb molta solemnitat, honra i veneració al altar que avui ocupa” (...)

En l’any 1627 aquelles parroquies recordaven encare aqueix gran aconteixement anant a Brugués amb processó a cel·lebrar el dia 8 de setembre una solemníssima festa, que continuà amb alguns intervals fins l’any 1877, restablir-la en 1890 els de Gavà que hi anaven en romeria en aquella diada de setembre. Avui encara aquelles quatre parroquies servant la pietosa costum dels seus vant-passats es creuen en el deure de visitar la Mare de Deu de Brugués, cumplint-lo els de Gavà el dilluns de Pasqua de Ressurrecció, els de Sant Climent el Diumenge de pasqüetes, els de Begues la diada de l’Assenció, i els de Castelldefels els dilluns de Pasqüa Granada, cel·lebrant-hi solemnial ofici en aquelles diades”.


Mossèn Joan Baranera
Historia de Ntra. Sra. De Brugues, 1922
                                                                                                                                           

dimarts, 5 de juny del 2012

ARA FA CENT ANYS… DEL NAIXEMENT DE CONXA NAVARRO LÓPEZ

Conxa Navarro López, va néixer a València l’any 1912, ara fa cent anys. Va arribar a Gavà amb la seva família quan tenia dotze anys i de seguida s’hi va adaptar. Ella tirava per a modista i brodadora fins que una pel·lícula li va canviar la vida:

“Un dia vaig veure Los milagros de Lourdes, una pel·lícula que donaven al Casino. Llavors vaig dir: “Jo vull ser infermera”. Així que vaig estudiar infermeria per capritxo.

De nit treballava d’infermera a la fàbrica Dubler, situada entre Sant Boi i Viladecans. Hi anava amb cotxe de línia. De dia treballava a casa. Al principi, donava una injecció a la setmana. Després va començar a venir més i més gent. Va arribar un moment en què jo era l’única infermera a Gavà i ja no donava l’abast. Treballava nit i dia.

Hi havia nits que em llevava cada hora o hora i mitja perquè venien clients de metges o practicants de Barcelona i com que aquests anaven a dormir a Barcelona, pues si els seus clients els necessitaven em venien a buscar a mi. Jo els deia als serenos: “Per favor, pregunti si són clients meus, perquè si no són clients meus, jo no puc treballar tant”. Vestir-me, despullar-me, vestir-me... sense dormir. De vegades els serenos em venien a buscar amb la família. Havia arribat a anar fins a les masies, a Bruguers... A tot arreu anava. Al principi hi anava amb bicicleta. Vaig caure setze vegades. Quan venia un carro deia: “Pari el carro! Pari el carro!”. Sempre anava amb els genolls malament i les mitges totes recosides per la meva mare, que per dintre hi posava uns pedacets. I no era com ara, que tothom té pessetes, llavors no en teníem gaires. Després, sort que vaig tenir un cotxet”.
   
Testimoni de Conxa Navarro, Gavà, 2000

divendres, 1 de juny del 2012

ÀLBUM DE FOTOS: D'excursió per Gavà

Autoria desconeguda. Fons Jordi Nadal. AMG.


Jordi Nadal ens va mostrar  un curiós àlbum fotogràfic escolar de principis de segle, que havia estat de Joan Busquets (Barcelona, 1903-1987), oncle de la seva mare, vam reconèixer amb sorpresa aquesta fotografia que ja teníem a l’Arxiu però de la qual no sabíem res.
El context que ens ha servit el conjunt d’imatges de l’àlbum i la informació aportada per l’actual propietari ens ha permès, per fi, identificar-la. 
Es tracta d’un grup d’alumnes de la Salle Bonanova de Barcelona un dia d’excursió a la pineda de Gavà. A la imatge els podem veure al davant de l’estació abans d’emprendre el camí. Observem que alguns d’ells porten unes gruixudes carpetes que bé podrien servir per dipositar-hi plantes per a un futur herbari. Traient el cap entre els dos alumnes de l’esquerra,podem identificar-hi l’Antonio Mendoza, el guardaagulles de Gavà.

📷 Autoria desconeguda. Fons Jordi Nadal. AMG.

dilluns, 28 de maig del 2012

QUÈ MENJAVEN ELS NOSTRES AVANTPASSATS PALEOLÍTICS?

Saber què menjaven els nostres avantpassats paleolítics no és una tasca fàcil perquè les restes arqueològiques d’aquest període a Gavà no són abundants. Malgrat això, comptem amb algunes dades procedents del jaciment de les Terrasses de la riera dels Canyars i també de jaciments molt pròxims al nostre municipi, als peus del massís del Garraf. 

Tenint en compte que estem parlant d’una etapa de la història de la humanitat anterior al descobriment de l’agricultura i la ramaderia, la dieta dels nostres avantpassats se centrava exclusivament en la depredació, és a dir, en l’obtenció dels aliments a través de la recol·lecció de plantes silvestres i petits animals, la cacera, la pesca i, en moments més puntuals, el consum de carronya abandonada per altres depredadors. Les espècies que s’explotaven, tot i que totes salvatges, van ser molt variades perquè els paisatges canviaven en una etapa geològica caracteritzada per episodis freds (glaciacions) i altres de més càlids (interglacials). No ens ha d’estranyar, doncs, que a Gavà i les seves rodalies s’hagin trobat durant la fase paleolítica des de mamuts fins a macacos. Si tenim en compte el jaciment més importat del paleolític gavanenc, el ja esmentat de les Terrasses de la riera dels Canyars, amb una antiguitat d’entre 35.000 i 30.000 anys, els grups humans deurien ser escassos i havien de competir per l’aliment amb altres grans depredadors com hienes, llops, linxs i panteres. 

Entre els grans animals susceptibles de ser caçats trobaríem cavalls i ases salvatges, rinoceronts i proboscidis (possiblement mamuts), cérvols i conills. La cacera es faria amb llances i paranys, però no amb arcs i fletxes, enginys que encara no havien estat descoberts. Els animals s’escorxarien i especejarien amb ascles de sílex, i les tècniques de cuina es limitarien al rostit directe de la carn sobre les brases. Potser davant  d’uns hipotètics excedents, part d’aquesta carn podria ser assecada al sol o fumada per perllongar-ne el consum durant les estacions més rigoroses de l’any. Les proves d’aquestes activitats són les fractures que s’observen als ossos, algunes marques de tall sobre la superfície i també algun senyal de cremat. No sabem si s’aprofitarien ja en aquesta època els recursos marítims, tot i que d’altra banda hem de tenir en compte que la línia de costa podria estar força més allunyada que l’actualitat, fins a més d’una desena de quilòmetres, ja que el nivell del mar era més baix com a conseqüència de l’acumulació de gel polar als continents. 

Per saber més: 1er capítol del llibre La prehistòria a Gavà, AAMG, 2009, dedicat als jaciments plistocens de les terrasses dels Canyars.

dilluns, 14 de maig del 2012

EL GRUP BENÈFIC ART I CARITAT, VINT ANYS AL SERVEI DE LA SOLIDARITAT


Pels volts de l’any 1950, un grup de gavanencs format per Joan Solé i Margarit, Rosa Rigol, Pepita i Flora Sanfeliu i Joan Estapé van anar a visitar Josefa Abril a l’hospital de Nostra Senyora de l’Esperança. En la visita, tres dels esmentats van obsequiar la malalta amb un recital poètic i diversos cants. Aquesta iniciativa fou aplaudida no només per la seva amiga sinó també per la resta de pacients de la sala. De retorn a casa, els cinc gavanencs comentaren com era de necessària per a molts malalts una mica de distracció i es plantejaren repetir l’experiència. L’any 1952, arran d’aquests fets, naixia el grup benèfic Art i Caritat, al qual s’anà afegint gent per tal d’oferir diversos espectacles als pacients d’hospitals i asils. A més d’obsequiar els interns amb representacions artístiques, s’acordà deixar un donatiu a cada centre visitat amb la finalitat que s’invertís per fer millores que beneficiessin els pacients.

Ben aviat, el grup va assolir una gran popularitat; això va permetre ampliar el grup de col·laboradors i promoure diverses campanyes per recollir fons per a obres benèfiques. Una d’aquestes campanyes va ser la recollida d’ampolles de xampany buides. Un altra campanya duta a terme per l’associació va ser una recollida de conserves, que van destinar-se a l’hospital de Sant Joan de Déu de Calafell. En aquella ocasió, l’actitud del poble gavanenc va ser tan positiva que en poc menys d’una hora els pots de conserva s’amuntegaven sobre els taulells que s’havien situat en diferents punts de la vila.

A més, el grup gavanenc organitzà diversos festivals benèfics al Centre Cultural com els del Nadal del Pobre, en què es feien diverses actuacions i sorteigs. També s’aprofitava la Festa major de Sant Pere i la Festa Major de Sant Nicasi per organitzar diferents iniciatives de recaptació de fons. Després de vint anys al servei de la solidaritat i la beneficència, el grup Art i Caritat es dissolgué el 31 d’octubre de 1973.
 
 Benet Solina 
Arxiu Municipal de Gavà

dimarts, 8 de maig del 2012

ELS ESPÀRRECS DE GAVÀ

Antigament l’espai que va des de l’estany del Remolar fins a les costes del Garraf era una zona pantanosa no apta per al cultiu. Amb tot, ja des de finals de l’Edat Mitjana va haver diverses iniciatives per transformar-lo i dessecar-lo. Aquest procés va esdevenir summament lent i no va ser fins al segle XIX quan es van introduir els canvis que culminaran amb la seva plena colonització. Entre aquests canvis cal destacar el progrés de la tècnica, la fil·loxera, que va arruïnar els masos de muntanya i va obligar a buscar alternatives, i la creixent demanda del mercat de Barcelona, que absorbia bona part de la producció agrícola del delta, entre la qual hi havia els espàrrecs de Gavà.

L’espàrrec va ser durant molts anys una font important de riquesa per als pagesos i, fins a la dècada dels anys setanta, la base de l’economia del camp gavanenc. L’esparreguera és una planta que creix en condicions molt adverses. Davant un mal any per a l’agricultura, l’espàrrec es presentava com un ingrés segur i, com que Gavà era l’únic productor de Catalunya, podia mantenir un bon preu al mercat.

Però de la mateixa manera que la ciutat de Barcelona va ser l’estímul per sanejar les maresmes i augmentar la producció agrícola, a partir dels  setanta,  l’avidesa de la ciutat de Barcelona per ocupar sòl industrial, de serveis i residencial,  va anar minvant les Sorres. L’evolució i la rapidesa del transport li permetien buscar productes frescos a molts quilòmetres de distància. Progressivament, l’espàrrec va deixar de tenir pes en l’economia gavanenca, però actualment encara continua sent-ne el producte més representatiu.

Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

dimarts, 1 de maig del 2012

ÀLBUM DE FOTOS. Vetllada teatral al Casino


El 8 de novembre de l’any 1961 va tenir lloc una “Extraordinària vetllada teatral en el Teatre Casino” en homenatge a Santiago Rusiñol i motivada per la celebració del centenari del seu naixement. La vetllada havia estat iniciativa de La Igualtat a partir de la idea d’Antoni Basté, director del quadre escènic de l’entitat, home polifacètic i gran admirador i amic de Santiago Rusiñol. A l’acte hi va assistir la filla de l’insigne dramaturg, novel·lista, poeta i pintor català, la senyora Maria Rusiñol de Planàs. 

Es representà en primer lloc la divertida comèdia en tres actes El casament de conveniència i, com a fi de festa, el sainet en un acte A ca l’antiquari. Les actrius foren Margarita Parés, Montserrat Traité, M. Teresa Fuente, M. Rosa Traité i Pepita Sòria; els actors van ser Gabriel Borrut, Tomàs Vilanova, Josep Aparicio, Joan J. Gascó i Jaume Escofet, el el repartiment de l’obra principal. I en el sainet, Rosa M. Ybarra, Pere Comas, Antoni Basté i Joan Solé. 

Hi hagué, també, una dissertació sobre la personalitat i l’obra de Rusiñol a càrrec de Josep M. Ferrer i Serra, advocat i director del col·legi Salvador Lluch.  El benefici de la recaptació va ser destinat a la Biblioteca Pública Municipal.


dissabte, 14 d’abril del 2012

ANIVERSARI DE LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA

“El 14 d’Abril de 1931 amb ocasió d’haver-se proclamat la República, l’alcalde de torn, en Joan Badosa Sanfeliu, uns quants regidors i el Marc i el Peret, varen travessar una curiosa situació: s’havia de penjar la bandera republicana i en aquells moments, ningú dels presents en sabia ni la forma ni els colors. Sense haver-ho aclarit del tot, es decidiren per uns colors determinats, i així varen penjar una bandera amb els colors de la francesa, blau, blanc i vermell, però en forma horitzontal.

Era mitja tarda i jo mateix, que tenia nou anys, amb uns amics ens ho estàvem mirant mig esporuguits però expectants. De sobte, vam sentir una gran cridòria i esvalot, provenint del final del carrer del Centre, tocant al de Sant Nicasi; era un gran grup de persones que enarboraven l'autèntica bandera republicana i també una de catalana, amb l’estel de cinc puntes.

D’aquells enfervorits gavanencs, sempre recordaré als que portaven les dues banderes, eren en Marian Colomé, el gran cronista local i en Miquel Tintoré, dit El Palabra per la seva fàcil oratòria. Arribats a la Casa de la Vila, després de tirar el retrat del rei pel balcó, efectuaren el canvi amb visques a la República i a Catalunya secundats amb alegria i satisfacció per tots els concurrents”

 Testimoni d'Antoni Tarrida, Gavà, 2010

dissabte, 7 d’abril del 2012

ANTIGUES PRÀCTIQUES SUPERSTICIOSES


Les pràctiques supersticioses per guarir diferents malalties eren comuns en les societats rurals. Habitualment, encara que no sempre, eren exercides per dones, moltes d’elles profundament religioses, però que tenien una peculiar manera d’entendre la religió oficial.

A Gavà, la tradició passava de mares a filles. Entre les guaridores gavanenques en destacava l’àvia “Noia Xica” de cal Salom, especialitzada a curar malalts de “desfeta” (una infecció dels ulls, probablement conjuntivitis). L’àvia “Noia Xica”, sense cap ànim de lucre, rebia als malalts a casa seva, els  persignava amb un gra de blat sostingut amb dos dits de la mà dreta, i el dipositava en un got d’aigua. Mentre observaba com lliscava cap al fons, recitava l’oració següent:

                                    Gra de blat:
                                    Déu ha nascut,
                                    Déu ha mort,
                                    Déu ha ressucitat!

                                    Senyor:
                                    Pel senyal de la Creu
                                    Tres voltes donat
                                    la desfeta desfeu
                                    i el mal sia curat! 
  
  

dilluns, 2 d’abril del 2012

ÀLBUM DE FOTOS. La font de la Rambla

Autor desconegut AMG. Fons Jordi Vendrell Duran
Aquesta fotografia familiar ens mostra una escultòrica font que hi havia a la Rambla de Gavà, prop de la cruïlla amb el carrers de la Mercè i de la Indústria. 
Fou construïda l’any 1924 pel paleta Josep Vendrell Duran per encàrrec de l’Ajuntament presidit, aleshores, per Josep Gras Pagès
La foto ha estat cedida per Jordi Vendrell Cañas, fill del paleta i germà petit del noi que apareix al costat de la font. 
En el solar de darrera la tanca que podem veure al fons de la imatge, és on, un any després, Joan Brunet Alsina construirà la casa Brunet. 
Cal esmentar que aquest edifici és la primera casa de pisos construïda a la Rambla. 




📷 Autoria desconeguda. Fons Jordi Vendrell Duran. AMG

divendres, 30 de març del 2012

DIUMENGE DE RAMS

Diumenge de Rams assenyala la fi de la Quaresma i dóna pas a la Setmana Santa. Aquest diumenge es commemora l’entrada de Jesús a Jerusalem, on fou rebut amb palmes, branques d’olivera i rams de llorer. La tradició marca que les padrines han de regalar la palma a les filloles i els palmons als fillols, any rere any, fins que facin la primera comunió.

A Gavà, als anys trenta, les palmes i palmons podien adquirir-se a ca l’Esparter i més endavant al matalasser Masvidal. Cal recordar la Teresa Estapé, que feia unes palmes artesanals espectaculars. Els rams d’olivera i llorer es podien comprar a les parades de les pageses o anar-los a buscar al camp.

El Diumenge de Rams les famílies es trobaven a la plaça de l’Església. Els menuts anaven ben mudats i estrenaven la roba de primavera. Aquell dia els  fotògrafs no donaven l’abast. Cap a migdia, acabada la missa, el mossèn beneïa els palmons i els ruixava amb aigua beneita. Alguns feligresos dipositaven els rams beneïts a l’altar de l’església, on s’exposaven fins que es cremaven. La cendra servia per fer la imposició de la cendra el dimecres següent. Un cop a casa, es penjaven les palmes al balcó per protegir la casa i la família de tot mal. 

Deixant de banda les celebracions de Nadal i Reis, el Diumenge de Rams era un dels dies en què els nens i nenes esdevenien protagonistes i tenia un caràcter molt especial. Actualment continua celebrant-se amb una considerable participació ciutadana. 

Resum de l'article de Mireia Valentí del llibre: L'Abans, editorial efadós, 2002

dilluns, 26 de març del 2012

PER QUÈ AL NOSTRE MUNICIPI HI HA TANTS GAVANENCS AMB ARRELS VALENCIANES?


Per entendre els orígens de la comunitat valenciana a Gavà ens hem de traslladar a la localitat d’Olocau de Carraixet, al Camp de Túria,  a mitjans del segle XIX. La gent del Camp de Túria ha viscut tradicionalment de l’agricultura, però el cultiu d’aquestes terres de secà no era suficient per sobreviure. És per aquesta raó que els seus habitants es van veure obligats a buscar activitats complementàries com segar la palma. La palma és una planta silvestre molt abundant a les zones muntanyenques valencianes. Aquesta servia per elaborar estris domèstics com graneres, cabassos o barrets i a Olocau sempre va haver-hi famílies dedicades a aquesta artesania. A mitjans del segle XIX l’artesania d’aquesta planta es va industrialitzar, en va augmentar la demanda i colles de jornalers valencians anaven a segar palma allí on hi havia grans extensions.

Va ser cap a 1880, quan es construïa el ferrocarril Barcelona-València, que una colla d’olocauins que hi treballava van descobrir que al massís del Garraf hi havia grans extensions de palma o margallons. Va ser així com els olocauins van començar a venir a Garraf a collir la palma durant els mesos d'estiu. Però paulatinament es van anar introduint noves matèries primeres com la ràfia i el plàstic. Collir la palma va deixar de ser negoci i calia buscar alternatives. L’alternativa va venir per a molts olocauins de la intensificació de l’agricultura al delta del Llobregat, estimulada per la proximitat a la ciutat de Barcelona. Si augmentava la demanda, es necessita més mà d’obra. Va ser així com molts olocauins, que ja coneixien aquestes terres per haver vingut a collir la palma, van començar a treballar al camp com a jornalers i es van instal·lar a Gavà de forma estable.

Poc a poc, a l’oferta agrícola es va anar afegint l’oferta industrial. La primera, al 1903, va ser la bòbila dels Querol; la va seguir l’any 1917 la Companyia Roca Radiadors, que donava feina a centenars de persones i que va marcar l’exode definitiu dels olocauins cap a Gavà. 


Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

diumenge, 11 de març del 2012

AVUI FA TRENTA ANYS... LES DEPENDÈNCIES DE L’ANTIC AJUNTAMENT


Trenta anys separen aquestes dues imatges. La fotografia superior va ser presa l’11 de març de 1982 a la primera planta de l’antic edifici de l’Ajuntament, al carrer de Salvador Lluch. Hi podem distingir Alfons Gibert, cap de negociat; Cipriano Sagredo, encarregat de lleves, i a les auxiliars administratives Julia Blanco, Mercè Carbonell, Rosa Mata, Lidia Gracia i Teresa Jaques.

A la fotografia inferior podem veure el mateix espai trenta anys després, remodelat per adaptar-lo com a biblioteca del Centre d’Història de la Ciutat.

dijous, 8 de març del 2012

EL PAPER DE LA DONA A INICIS DELS ANYS SEIXANTA

A inicis de la dècada dels seixanta, a la dona casada se li recordava contínuament quin era el seu paper i com l’havia de representar. Havia de ser una bona esposa, mare i mestressa de casa, i saber comportar-se en societat. En aquest sentit, les revistes i els apartats femenins dels diaris donaven consells a les dones per assolir aquesta perfecció. El text que reproduïm a continuació va ser publicat pel periòdic local Brugués el 29 de juny de 1963. 


"LA MUJER GUAPA Y LA FEA

La mujer fea es en extremo virtuosa. Se aficiona al trabajo de las costuras, cuida bien la cocina, siempre dispuesta para el marido; no se acerca nunca a la ventana; es una buena madre de familia; no es vana ni caprichosa. Su máxima ventura es aprender recetas culinarias para tener siempre contento a su marido.

El más próximo amigo de la bonita es el espejo; está en un continuado “toilette”, está suscrita a todas las revistas de moda, no pega un botón, se preocupa más de ella que de los hijos y no digamos que del marido. Desconoce la existencia de la aguja; pero no desperdicia ocasión para poderse lucir en público. No le “viene de un duro”, y apenas es feliz cuando la modista le trae un vestido, debido a que ya piensa cómo será el próximo [...]

La mujer fea es casi siempre sana, robusta y fresca; la bonita es nerviosa, frenética y enfermiza [...]. El marido de la fea se retira de sus jornadas, alegre y cantando, pues considera que lo están esperando con las tostadas bien hechas.

El de la bonita, llega trémulo, silencioso, recelando encontrar algo desagradable, viendo constantemente una sombra misteriosa a la puerta de su casa. Recoge los pedazos de papel, los reúne y los lee para descifrar, adivinar, no haya en sus manos alguna prueba de infidelidad conyugal [...].

A. Sierra, Gavà, 1963

dijous, 1 de març del 2012

ÀLBUM DE FOTOS: Can Pere Bori

Fons Joan Grau. AMG
Aquesta fotografia de can Pere Bori, on hi apareixen al davant un grup de dones i canalla, és de principis del segle XX. Es tracta d’una postal, cedida a l’Arxiu Municipal per Joan Grau, de la desapareguda masia de can Pere Bori.L’edifici, que estava situat aproximadament on ara hi ha el col·legi Eramprunyà, tenia el seu origen en una fortalesa medieval. 

A l’inici del segle XIX la finca fou adquirida pels Carreras, administradors de la baronia d’Eramprunyà, que van fer reformes a la casa i la usaven com a segona residència. Des d’aleshores l’edifici va tenir usos ben diversos: escola, durant la guerra civil; caserna militar, durant la postguerra, i fins i tot va aixoplugar els damnificats de les riades de l’any 1962, fins que fou enderrocat el setembre de 1973. 

Encara que al peu de la postal apareix identificat com a “Torre Carreras”, l’edifici sempre fou conegut pel nom del primer masover.

📷 Fons Joan Grau. AMG. 

dimecres, 29 de febrer del 2012

LA PLAÇA MAJOR


La plaça Major va evolucionar a partir de l'antic camí medieval que anava de Barcelona a Sitges i que unia Gavà amb les veïnes poblacions de Viladecans i de Castelldefels. Actualment hi destaquen tres edificis:


LA CASA GRAN 
Es tracta d'una antiga masia que apareix documentada per primer cop al segle XVII. En destaca la utilització de la pedra vermella, tan característica de la zona, per emmarcar les portes i finestres. Al segle XIX va patir una important reforma i l'última remodelació es va fer l’any 2003 per convertir-la en una instal·lació municipal.
  
CASA PLANAS I CREHUET 
Gavà va patir un important canvi a partir de la segona meitat del segle XIX. En aquells anys la burgesia i la noblesa barcelonina buscaven terrenys per invertir fora de Barcelona. Aquest és el cas d'en Melcior Planas i Crehuet, que va comprar el solar que ocupava l'antiga masia de can Batlle. La casa fou construïda l’any 1859 i és l’únic edifici d’estil neoclàssic de Gavà. Adossada a ella, hi ha primera font pública de Gavà que canalitzava l’aigua des de la mina de can Tries.   

 

El MERCAT 

Les obres es van iniciar a l’agost de 1934 i es va inaugurar a la primavera de 1935. De seguida es va omplir de parades de carn, peix, pesca salada, llegums... Les parades de fruita i verdura estaven ubicades a l’exterior i se’ls garantia protecció del sol i de la pluja amb uns tendals enrotllables. Al mig de la plaça, en canvi, el lloc no estava reservat a ningú i era per al que arribava primer. 

 

Assumpció Gabernet

Arxiu Municipal de Gavà

dimecres, 22 de febrer del 2012

DIMECRES DE CENDRA A INICIS DEL SEGLE XX

“Les festes de carnaval a Gavà, quan  jo era molt jove, consistien en disfressar-se unes poques persones que eren mirades com les més eixecelebrades, i estrafent la veu i fent moviments exagerats donaven voltes pels carrers amb seguiment i cridoria de la quitxalla, i quan arribava el dimecres de cendra anaven a la tarda els nois i noies acompanyats dels seus mestres a fer la berenada en lloc escollit de la muntanya, com també algunes colles de dones i principalment les modistes. 

Els homes, exceptuant uns pocs menestrals, eren en aquell temps tot pagesos, plegaven més aviat que els altres dies per a sentar-se i canviar-se els vestits, fer un sopar més extraordinari que el de costum i després  anar-se’n cap  al cafè i esperar l’ hora de començar el ball per a veure l’ espectacle que oferien des de dues sales del cafè de la Plaça i del Centre, que s’ omplien de gom a gom, per a contemplar les parelles disfrassades que als tres o quatre balls ja descobrien l’incògnita de la seva persona.

Existia un gran entusiasme per a la celebració dels balls de dimecres de cendra pel fet de que  durant les set setmanes de quaresma no es permetia retre homenatge a Tersipcore, com encara succeeix avui en els pobles de poc cens de població, però que a les grans ciutats ja no es té aquest mirament, i les sales de ball són freqüentades durant tota la quaresma, i si això és permès a les ciutats, no es concebible que en els pobles del seu entorn prosegueixi l’impediment; cosa aquesta que dona lloc de que la majoria del jovent no trobant prou esplai per a satisfer les seves diversions se’n vagin els dies de festa a la capital, corrent el greu perill al incitar-los a caure en les temptacions dels vicis que denigren els homes en el seu concepte moral i perjudici material”.

M. Colomé, Gavà, 1962

dimarts, 21 de febrer del 2012

VOCABULARI GAVANENC

Gavà és l’únic productor d’espàrrecs de Catalunya i aquesta singularitat ha propiciat el naixement d’un vocabulari propi relacionat amb aquest cultiu. Malgrat que no està recollit al diccionari, els pagesos l’utilitzen de forma habitual. 

Barjola o burjola: cistell de vímet ovalat amb una nansa al mig i una altra de més petita en cada extrem que els pagesos gavanencs utilitzaven per col·locar-hi els espàrrecs. 

Feiucs: parts seques de la planta de l’esparreguera que els pagesos eliminen amb especial cura per afavorir la sortida dels turions i evitar molèsties en el moment de collir els espàrrecs. Aquests mateixos feiucs, secs i tallats, serveixen per protegir els marges del vent de ponent amb la finalitat que no s’endugui la sorra.

Manadar: triar els espàrrecs per classes i gruix i fer-ne manats. 

 Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

dissabte, 18 de febrer del 2012

TAL DIA COM AVUI DE 1909

L’any 1909 el mestre titular de nens de les escoles de Gavà era en Felip Solé Olivé. Havia guanyat la plaça per oposició l'any 1906 i va ser destinat a Gavà. 

Va exercir a les úniques escoles públiques del moment, les escoles de la plaça. Des del primer moment, "el senyor Felip", com se'l coneixia al poble, va destacar per les seves aptituds com a pedagog. Imposava la disciplina a l'aula, però sense el rigor i els càstigs a què els alumnes estaven acostumats. Els ensenyava cançons infantils, a llegir i escriure en català, i les tardes dels dimecres organitzava sortides als museus, castells, fonts o masies de les rodalies. El 18 de febrer de 1909 el senyor Solé i els seus alumnes van visitar la masia de can Rosés.

Posteriorment, el mestre Solé va lliurar al propietari de can Rosés un dibuix de la masia per agrair-li l’atenció rebuda. L’any 1975, l’artista Susana Solano va fer una còpia d’aquest dibuix i la va regalar a Josep Soler Vidal, qui la va dipositar al Museu de Gavà i actualment forma part del fons de l’Arxiu Municipal de Gavà.   

 Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

dimarts, 14 de febrer del 2012

EL NORBERTO I LA JOSEFA. CARTES DES DEL FRONT

Norberto Guitart era un pagès de Castelldefels, casat i amb dos fills petits, el Nadalet i l’Aleix. Entre l’1 i el 16 d’octubre de 1938 va escriure 16 cartes a la seva dona, la Josefa Ros, una per dia. Feia més de set mesos que era a primera línia al front de l’Ebre i mantenir aquesta correspondència diària l'ajudava a mantenir l'ànim. Al llarg de 87 pàgines el Norberto narra el dia a dia en una trinxera: les guàrdies, l’avorriment, la incertesa, la falta d’higiene, l’alimentació... Es preocupa per saber com li va a la seva família —segueix els problemes dentals de la seva dona, l’estat de salut de la seva mare i els progressos del seu fill gran que aprèn a llegir—,dona consells a la Josefa de com portar les terres — que cal sembrar, collir o podar—, pateix pels companys ferits i s’entristeix pels que es van quedant pel camí.

Però potser el que crida més l’atenció és el fort sentiment d’enyorança dels seus i especialment de la seva dona, a qui sempre anomena “Josefa mía de mi corazón” i la necessitat de veure’ls i abraçar-los. Un anell, rebut a inicis d’octubre, amb una fotografia de la família, li serveix de consol:

También me dices que el Nadalet y el Aleix siempre te quieren ver la mano pues yo no tengo que pedirlo a nadie, de noche me lo pongo al revés, o sea le doy media vuelta y me queda en la palma de la mano y me pongo la mano debajo de la cara para teneros más cerca y si pudierais oír las cosas que os digo, pues entablo verdaderas conversaciones con vosotros pero no me contestáis, qué le haremos, un día u otro me contestaréis, verdad Josefa mía...

El Norberto va mantenir fins a l’últim moment l’esperança que el rellevessin  i poder tornar a casa. El seu desig no es va fer mai realitat. Va ser afusellat pels franquistes i va ser enterrat al municipi de la Fatarella. La Josefa, vídua i amb dos fills petits, es va proposar tornar les seves restes a casa i el 18 de novembre de 1939 va ser retornat i inhumat a Castelldefels. La Josefa va decidir marxar amb els seus fills i començar una nova vida a l’Argentina. Allí va tornar a casar-se, però mai va oblidar el Norberto, a qui sempre va continuar considerant el gran amor de la seva vida. El plec de cartes sempre la va acompanyar i, poc abans de morir, les va confiar al seu net, el Luis Alberto Guitart, que fa uns anys va tornar a Castelldefels amb la seva dona i els seus dos fills. Ara viu a Gavà i el seu desig és donar a conèixer aquesta història d’amor, la dels seus avis paterns, el Norberto i la Josefa.     

 Assumpció Gabernet
 Arxiu Municipal de Gavà

dimecres, 1 de febrer del 2012

ÀLBUM DE FOTOS: En mig de camps de conreu

Fons i autor: Josep Corbalan. AMG
Aquesta era la vista que tenia Josep Corbalan des del terrat de casa seva als anys seixanta.L’edifici de pisos estava situat a la Rambla, cantonada amb el carrer Indústria; el mateix que, als baixos, acollia el popular Bar Sport. 
El que avui ens sorprèn d’aquesta fotografia és veure emergir la masia de can Sellarès —ja refeta per la Companyia Roca— enmig dels camps de conreu, i l’horitzó tan sols esquitxat per les torretes de l’Alba-rosa i l’ermita de Sant Ramon.


📷 Fons i autor: Josep Corbalan. AMG. 

divendres, 27 de gener del 2012

EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DE L’HOLOCAUST. LES VÍCTIMES GAVANENQUES

Un cop acabada la Guerra Civil, moltes persones es van veure obligades a fugir cap a França. Aquesta disort es va agreujar amb la caiguda de l'Estat francès l'any 1940 a mans de l'exèrcit alemany. Aquest fet va suposar que molts dels republicans exiliats fossin deportats a camps de concentració alemanys. Entre els deportats, morts i identificats als camps nazis n'hi ha tres de gavanencs.

Antonio Pérez Burgos, cap dels carrabiners de Gavà els anys 1936 i 1937. Refugiat a França, fou capturat i internat al camp de Gusen, satèl·lit de Mauthausen, on morí el 9 d’abril de 1941.

Josep Castejón Pérez, militant de la CNT i regidor de Treball de l’Ajuntament l'any 1936. S’exilià a França, on fou capturat pels nazis, i morí també al camp de Gusen el 25 de desembre de 1941.

Baldiri Ventura Ventura va anar a parar al camp d’Ebensee, satèl·lit de Mauthausen, on va morir a causa d’una pallissa brutal que li va infligir el kommando Anton Ganz el 23 de maig de 1944. A l’acta de defunció es va fer constar que havia mort en un intent de fuga. 

 Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

dimarts, 17 de gener del 2012

AVUI FA SEIXANTA ANYS.... ELS TRES TOMBS I ELS DE LA BOADA

“Després de la festivitat de Reis, teníem poc respir perquè el dia 17 celebràvem la festivitat de Sant Antoni Abat, patró dels animals. Era el dia dels tradicionals Tres Tombs i, per tant,  festiu per als pagesos.

De bon matí, la finca de la Boada registrava un aplec de gent fora del normal. Venien els pagesos amb els seus animals per guarnir-los el millor possible. Ben nets, raspallats, amb els unglots pintats, guarnits amb cascavells, cintes de colors, plomalls molt vistosos i una bona llaçada a la cua. Els carros, que també eren guarnits, sortien en processó cap a l’església on eren beneïts pel rector. Hi havia carros petits menats per infants que s’ho passaven d’allò més bé. Tots mudats, alguns vestits de catalans, menjant coca beneïda durant tot el recorregut. Acabats els Tres Tombs, tothom anava cap al Casino per assistir al concert vermut i els que es quedaven a casa tenien el costum de menjar-se la coca amb moscatell abans de dinar. A la tarda, després d’un bon dinar, assistíem a un lluït ball per acabar la diada amb bona recordança.

En Josep M. Balsells, el meu germà, durant uns anys fou portabandera dels Tres Tombs, junt amb altres amics pagesos de tota la vida. Ell portava l’estendard que pertanyia al sindicat Unió de Pagesos del poble”  

Testimoni de Teresa Balsells, Gavà, 2012

dilluns, 2 de gener del 2012

ÀLBUM DE FOTOS: Els tres tombs



Fons Alfons Gibert. Autoria desconeguda. AMG
Desconeixem l’autor d’aquesta fotografia d’una cavalcada dels Tres Tombs, segurament presa als anys cinquanta, passant pel carrer de la Indústria, a la cantonada amb el carrer de Sarrià. Fou cedida a l’Arxiu Municipal per l’Alfons Gibert. 

Es tracta d’una “instantània” -així se’n deia aleshores de les preses fetes càmera en mà- una mica moguda a causa de la pressura per captar el trot dels cavalls i les corredisses dels acompanyants. Malgrat això, ens permet apreciar al fons l’edifici que va allotjar la caserna de la Guardia Civil a Gavà durant molts anys

📷 Fons Alfons Gibert. Autoria desconeguda. AMG

UNA NIT DE REIS MOLT ESPECIAL A CAL PANXA

La nit de reis de 1936 els Reis Mags van portar al petit Joan un regal de somni. Quan va obrir el paquet va pensar que aquell any havien estat molt generosos i que es devia haver portat molt bé perquè amb aquella joguina seria l’enveja de tots els nens del poble.
 
Dies abans, la seva àvia havia anat com de costum a Barcelona a vendre la verdura al mercat del Born. En acabar, com que ja s’atansava el Nadal, es va dirigir als magatzems Jorba per comprar el regal de Reis del seu nét. Tot just arribar-hi, va quedar bocabadada. Entre totes les joguines en destacava una que era l’estrella: un carret tirat per un cavall que semblava de veritat. Decidida, va dir al dependent: “Vull aquesta”. Ell se la va mirar amb sorna i potser fins i tot amb menyspreu i li va dir: “Senyora, aquesta joguina no es ven. No hi ha qui tingui prou diners per pagar-la”. Ella, sense dubtar-ho, es va treure el feix de bitllets que portava a la faixa producte de la venda al Born, i li va dir: “N’hi ha prou?”. El venedor, sense replicar, va agafar la joguina i la va embolicar. 
Han passat 75 anys, però encara avui, quan el Joan Martorell recorda aquell regal tan especial que li van dur els Reis, també rememora amb orgull la seva àvia que, sota l’aparença d’una pagesa de poble, va donar una lliçó a aquell dependent tibat i malcarat. Un regal de Reis que conservarà tota la vida i que ara ha volgut compartir amb tots nosaltres. 

Text basat en el testimoni de Joan Martorell, Gavà, 2012

dimecres, 28 de desembre del 2011

AVUI FA... 130 ANYS DE L’ARRIBADA DEL FERROCARRIL I LA INAUGURACIÓ DE LA RAMBLA

La iniciativa de construir una línia fèrria que unís Vilanova i Barcelona va ser d’un acabalat vilanoví, Francesc Gumà, que va emetre accions per fer front al projecte. Aquesta xarxa viària tindria 90 quilòmetres i passaria per quinze poblacions, entre elles, Gavà. Les obres van començar l’any 1878 i van donar feina a més de 5.000 treballadors. Paral·lelament, a Gavà, es va iniciar la construcció de l’estació, un edifici d’inspiració eclèctica compost per planta baixa, pis i terrat.

Finalment, el 28 de desembre de 1881 es va inaugurar la nova línia i totes les poblacions per on passava el ferrocarril visqueren un dia de festa. A Gavà la inauguració va coincidir amb la del tram de la Rambla que conduïa fins a l’estació. Aquell dia els gavanencs van poder ballar al ritme de l’orquestra de Sant Boi i gaudir de l’actuació de la Societat Coral La Igualtat.

L’arribada del ferrocarril va suposar un important canvi econòmic per a la població i va facilitar la instal·lació d’indústries com la Compañia Roca Radiadores i la Sociedad General de Hules. Totes dues es van beneficiar de la proximitat d’aquest mitjà de transport, que els permetia rebre les matèries primeres i transportar el producte ja acabat de manera més ràpida i segura. També els gavanencs van apreciar una millora substancial en l’enviament i la recepció de paquets i cartes postals, alhora que els facilitava l’accés a la ciutat comtal. Accés que, durant molts anys, es va fer en incòmodes vagons de fusta arrossegats per locomotores de vapor que funcionaven amb carbó, carbó que desprenia una pols negra que embrutava els passatgers. Aquesta situació es va perllongar fins a 1956 quan la línia, ja propietat de RENFE, es va electrificar.

Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà