📷 Grup de nens al barri d’Ausiàs March a mitjans dels anys setanta. Fons i autor: Francesc Català Agustí. Arxiu Municipal de Gavà.
📃Damià Muñoz Moreno
📷 Grup de nens al barri d’Ausiàs March a mitjans dels anys setanta. Fons i autor: Francesc Català Agustí. Arxiu Municipal de Gavà.
📃Damià Muñoz Moreno
La Primera Guerra Mundial va ser un conflicte global, que va tenir lloc entre 1914 i 1918, i que va involucrar les principals potències mundials de l’època: els aliats —Gran Bretanya, França, Rússia i, més tard, els Estats Units— enfrontant-se contra les potències centrals —Alemanya, Àustria-Hongria i l’imperi otomà. La guerra va estar marcada per l’ús de noves tecnologies militars i va causar un gran nombre de morts i ferits, i una destrucció massiva. La guerra va acabar amb la signatura de l’armistici de Compiègne, l’11 de novembre de 1918, que va posar fi als combats actius. Aquest conflicte va tenir un impacte profund en la política, l’economia i la societat global, i va preparar el terreny per a futurs conflictes internacionals.
El llibret que us mostrem va ser editat a Reims l’any 1918 i es troba entre la documentació d’un dels fons familiars que custodia l’arxiu, el de la família Purcet-Ferrer.
Si voleu veure el video del llibret de postals del conflicte, cliqueu aquest enllaç : 👇
"Postals del conflicte bèl·lic any 1918 "
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà
🎬 Avui, volem celebrar el Dia Internacional dels Mosqueters compartint amb vosaltres aquests programes de cinema, que es van projectar a Gavà els anys cinquanta.
El Cos de Mosqueters de França va ser fundat per Lluís XIII l'any 1622, i va passar a formar part de la guàrdia del rei. Malgrat que aquest cos es va dissoldre el 1816, la seva popularitat va augmentar amb la publicació del llibre "Les trois mousquetaires", del novel·lista i dramaturg francès, Alexandre Dumas, l’any 1844.
M. Carmen Carbonero
Arxiu Municipal de Gavà
L'any 1881 el govern estatal va subvencionar amb 11.563 pessetes -la meitat del cost de l'obra- la construcció d'unes noves escoles. La intervenció del diputat liberal, Víctor Balaguer, fou decisiva en aquest afer i per això hom li dedicà un carrer al poble. El nou edifici es va alçar a la plaça Major, en els solars propietat del comú que van quedar lliures un cop enderrocats l’hostal, la carnisseria i l’escola, que els ocupaven. Les escoles unitàries de la plaça, inaugurades l’any 1883, tenien dues aules –una per a nois i una per a noies- i dos apartaments —un per al mestre, Llorenç Vidal, i l’altre per a la mestra, Maria Janer.
Pel que fa a la instrucció de les nenes, al llarg del segle XIX, alhora que es consolidaven les bases del sistema nacional d'educació, es definia un ordre social d'esferes separades entre homes i dones. L'escola de nenes va ser l'encarregada de promoure i legitimar el model de dona útil al nou Estat i al desenvolupament econòmic des del govern de la llar.
L'assignatura de «Ligeras nociones de higiene doméstica» que va establir la Llei Moyano el 1857, juntament amb la reorientació que es va donar als «labors pròpies del sexe» cap a la utilitat familiar, van constituir els instruments clau per allunyar les dones del mercat laboral i devaluar els treballs que exercien.
Per saber-ne més: «La escuela de niñas en el siglo XIX» de Pilar Ballarín Domingo. Historia de la educación: Revista interuniversitaria, ISSN 2386-3846, ISSN-e 0212-0267, Nº 26, 2007, pàgs. 143-168
El 16 de juliol de 1973 s’inauguraven les instal·lacions d’una nova entitat esportiva i de lleure que, conegut el poc arrelament mariner de Gavà, feia poc presumible la seva creació: el Club Nàutic Gavà. La festivitat de la Mare de Déu del Carme, patrona dels navegants, va ser la data triada per posar en marxa el club i, amb els anys, es va consolidar com una celebració habitual en que es beneïa i passejava la imatge fins als mateix poble.
A més de les activitats socials, la finalitat de l’entitat
era la promoció i activació dels esports nàutics a Gavà, i principalment de la
vela. S’organitzaven casals d’iniciació per al més joves, cursos d’Optimist i
de patí català de vela i, també, regates de vela lleugera. El club era membre
de la Federació Catalana de Vela.
L’entitat es va mantenir en actiu fins a la construcció, a
finals dels anys 90, del sector de Central Mar en els terrenys que ocupaven els
càmpings Albatros i La Tortuga Ligera. El Club nàutic, aleshores, va haver de
desplaçar les instal·lacions més a prop de Castelldefels, al carrer Calafell,
on va aguantar poc temps.
Amb motiu de la Festa de la Música d’aquest any, us presentem les orquestres de ball a Gavà, i en concret una de molt exitosa, la Bruach.
Després de la guerra, al 1940, una nova legislació dictada pel regim franquista prohibí la utilització de noms americans i l’orquestra es va veure obligada a canviar el seu. Prengué el cognom del seu director i passà a anomenar-se Orquestra Bruach.
El tipus de repertori musical també canvià, i el jazz se substituí per ritmes típicament espanyols i llatino-americans, que igualment havien de musicar els grans balls a l’envelat de les festes majors i aquells de les sessions de diumenge per la tarda al Casino de la Rambla, on hi acudia la població gavanenca per a concloure el seu dia festiu setmanal.
L’orquestra Bruach aleshores estava formada per nous membres que s’havien incorporat després del conflicte bèl·lic i d’altres que encara continuaven des de la fundació de la Mickey:
-
el mestre,
Pere Bruach (piano i violí)
-
Antoni Arnal
(saxo-alt, clarinet i acordió)
-
Pere Jurado
(saxo-tenor, clarinet, violí i piano)
-
Emilià Roselló
(saxo-alt, clarinet i acordió)
-
Baltasar
Pascual (saxo-tenor, clarinet, violí i piano)
-
Vicente
Zuriaga (trompeta i contrabaix)
-
Lluís Roselló
(trombó i acordió)
-
Josep Gavaldà
(contrabaix i violí)
-
Vicenç
Villanueva (bateria)
-
Robert Agustí
(bateria)
-
Francesc
Balagué (vocalista i guitarrista)
L’orquestra Bruach va tenir un llarg però també ampli recorregut, doncs va ser convidada en diverses ocasions a tocar a les festes majors d’altres localitats de la comarca, com són Viladecans i Sant Boi.
El seu cas no és l’únic a Gavà. Trobem altres conjunts com l’Orquestra Blay o l’Orquestra dels Bohemios (que passarà a anomenar-se Dickson posteriorment) que també tingueren molta importància en el panorama musical de la ciutat d’aquestes dècades de postguerra.
Maria Nadal Estrada
La vara de comandament té una llarga història. Els romans ja la utilitzaven com a símbol d’autoritat de sacerdots, cònsols i emperadors. A finals de l’imperi, l'església cristiana la va incorporar en forma de bàcul i com a símbol del poder de bisbes i cardenals. A l’edat mitjana, els representants dels estaments civil, militar i judicial van adoptar la vara com a atribut de la seva autoritat.
És, precisament, a través del poder judicial que els alcaldes incorporaran la varaen l’exercici de les seves funcions. Hem de tenir en compte que les funcions dels alcaldes en aquell moment no eren les mateixes d’ara i que la funció principal era impartir justícia en nom del comte o del rei.
Per a l’alcalde, la vara representava l’autoritat, però també era una eina pràctica: una eina de mesura. Pensem que, en una societat bàsicament agrícola, molts conflictes derivaven de disputes sobre els límits de les terres de cultiu. Com que no s’havia inventat el sistema mètric decimal, l’alcalde utilitzava la vara com a referència de mesura i les mesures que es feien amb la vara eren les que tenien caràcter oficial.
A partir de la Constitució de Cadis de 1812, les funcions dels alcaldes comencen a canviar i, des de 1834, en desapareixen totalment les atribucions judicials, que seran assumides pels jutges de pau. És d’aquesta manera que la vara d’alcalde ha arribat fins als nostres dies amb una funció merament simbòlica i es fa servir únicament en la investidura o en altres actes solemnes.
A la imatge, presa de possessió de Josep Lluch Clúa a l'alcaldia de Gavà el 13 de setembre de 1962. L'acte va ser presidit per Alberto de Grau en representació del Gobernador Civil i per Enrique Rivorola, inspector provincial del Movimiento. A la fotografia s'identifiquen, també, l'alcalde sortint Joan Escala i els tinents d'alcalde del nou consistori, Jaume Rafanell (1r) i Salvador Amat (2n).
Assumpció Gabernet
🌸Sabeu de quins colors eren els vestits nupcials d’abans i el seu origen? Quin complements portaven el dia de la seva boda?
A Espanya, durant els anys vint i trenta, les dones encara anaven vestides de negre al seu casament.
No va ser fins als anys quaranta en què va començar un canvi en el color del vestit i el blanc va fer la seva aparició. Les mànigues són bollades i adaptades a la figura de la dona. Els casquets predominen al cap, i al vestit, complements com perles, vellut i fermalls.
El vestit de núvia a través de les fotografies de l’Arxiu Municipal de Gavà
Fons de la informació: Museu virtual de la moda de Catalunya i Escuela de diseño dsigno.es/blog.
LA LLIBERTAT
El
primer dia del pare es va celebrar als Estats Units el 19 de juny de 1910 i, anys
després, va quedar instituït oficialment cada tercer diumenge de juny. A
Espanya es celebra des de 1948, any en que una jove mestra d’un col·legi
madrileny -Manuela Vicente Ferrero- va tenir la iniciativa d’organitzar un
festival escolar en honor als pares. La proposta va ser molt ben acollida i la
difusió que es va fer a través de la
premsa, va permetre que ràpidament l’incorporessin totes les escoles del país.
Aquí, com a la resta de països catòlics, es celebra el 19 de març, dia de Sant
Josep. A les aules, el més habitual era elaborar un treball manual, com la
felicitació que teniu a la imatge,
realitzada per un alumne de l’Escola Parroquial l’any 1951.