dissabte, 24 de setembre del 2022

ELS AIGUATS DE LA TARDOR DE 1962 (1)

A Gavà, les dècades dels anys seixanta i setanta van representar un període accelerat de creixement industrial, de població i urbanístic. L’arribada massiva de treballadors, majoritàriament industrials, es va trobar amb un poble que no podia satisfer la demanda d’habitatge que això comportava. Molts dels nouvinguts, a partir de mitjans dels cinquanta, s’instal·laren, atapeïts, en habitatges de parents que ja estaven establerts, en casetes construïdes en patis interiors d’edificis, rellogats o en pensions, a l’espera d’estabilitzar la seva situació i trobar un habitatge digne.

Altres, com a últim recurs, es van instal·lar en coves i barraques edificades en espais perifèrics com ara al camí de la Sentiu, al torrent que corre entre els turons de Caçagats i del Calamot, a les Ferreres o en les vessants abandonades al voltant de les masies can Tintorer i can Pere Bori. S’hi construïren habitatges precaris que, ni de bon tros, reunien les condicions necessàries per a viure-hi.

Després d’una llarga temporada de sequera, el 4 de novembre de 1962, a les conques dels rius Llobregat i Besòs es van registrar precipitacions de fins a 200 litres per metre quadrat en menys de tres hores que van fer créixer sobtadament els cabdals i també els dels seus afluents i rieres.

Aquests aiguats, a part de ser extraordinàriament intensos i de provocar inundacions de grans proporcions, van posar en evidència la desídia de les autoritats locals en l’ocupació irregular del territori i d’haver-se permès el poblament d’àrees fàcilment inundables. 

 
A Gavà, tot i que es van haver de tallar alguns subministraments de llum i aigua, i que diversos trams de carretera van quedar incomunicats, la riuada, afortunadament, no va ocasionar víctimes mortals. Hi va haver, però, una zona especialment afectada, el Torrent del Calamot, on la concentració d’habitatges precaris en va patir greument els efectes. Les grans pluges i la riuada consegüent, van malmetre les coves i van arrossegar les barraques, deixant, de cop i volta, sense sostre totes les famílies que hi vivien. 
 
 
Benet Solina 
Arxiu Municipal de Gavà

dijous, 22 de setembre del 2022

DIA SENSE COTXES

Recordeu com era el carrer dels Màrtirs del Setge de 1714 abans de formar part de l'illa de vianants? 


🚗 El 4 de desembre de 1993 es va inaugurar el tram de l'illa que inclou la plaça de Josep Tarradellas i el carrer dels Màrtirs. 


👫D'aquesta manera es transformava l'aspecte habitual d'aquesta via -amb un trànsit continu de vehicles- i s'obria als vianants. 

dimarts, 13 de setembre del 2022

AROMA A XOCOLATA


🍫Avui se celebra mundialment el Dia Internacional de la Xocolata, per això compartim amb vosaltres aquest vídeo  de l’àlbum de cromos de Chocolates Lloveras del fons documental de la família Purcet-Ferrer de Gavà.

AMG.  Album fons documental de la familia Purcet-Ferrer. Any 1957

🍪 Chocolates Lloveras va ser una empresa familiar creada l’any 1899 i que va tancar les portes l’any 2017. Tot i que va començar sent un taller tèxtil a Terrassa, va acabar transformada i dedicada a la venda de maquinària per al sector xocolater, de galetes i gelats.

Qui no recorda aquells berenars amb pa i xocolata de l’època i els àlbums de cromos que als anys 60 eren la tendència del moment?

Van fomentar la cultura d’aquest país, amb grans col·leccions de cromos dedicats a personatges Disney, de còmics, de novel·les com “Viaje al centro de la tierra”, “El ingenioso Hidalgo don Quijote de la Mancha” o “20.000 leguas de viaje submarino” i una infinitat d’històries més que s’havien d’aconseguir comprant els seus productes i demanant-los per correu.

La infantesa d’aquests anys va tenir un sabor més dolç amb Chocolates Ana i “súper-leche” de Chocolates Lloveras.

Si voleu veure el video de l'àlbum, cliqueu l'enllaç  Àlbum de cromos de la família Purcet-Ferrer de Gavà


M. Carmen Carbonero
Arxiu Municipal de Gavà


Per saber-ne més: https://parecequefueayer.espaciolatino.com/Lloveras.html

dimarts, 6 de setembre del 2022

TORNADA A L’ESCOLA. Els llibres de text d’història d’inicis del segle XX

La generalització de la Historia com a matèria escolar l’any 1901 va portar a la seva inclusió en tots els nivells de l’ensenyament preuniversitari i els llibres de text d’història van començar un gran procés de producció i expansió. 

Durant el període de la Restauració, els llibres d’història escolars es caracteritzen per oferir un discurs fortament nacionalista, catòlic i de defensa de la monarquia, sobre tot als centres privats atès el control que les órdres religioses exercien sobre les editorials.  Fins a la Dictadura de Primo de Rivera (1923) l'encarregat d'aprovar els textos i mantenir controlat el curríuculum era el Consejo de Instrucción Pública. 

Els llibres d'història d’aquest període tractaven l'edat antiga, l'edat mitjana i l'edat moderna, definint curiosament el període cronològic d’aquesta última «desde la expulsión de los árabes, año 1492, hasta nuestros dias». 

El llibre  de la imatge, editat per Saturnino Calleja i datat l’any 1906, forma part d’una interessant col·lecció de llibres de text del fons familiar Purcet Ferrer de l'Arxiu Municipal de Gavà i està plantejat en forma de preguntes i respostes, que sovint poc tenen a veure amb els coneixements actuals de la matèria:

"P. ¿Quíén fué el primer poblador de España?

R. Túbal, hijo de Jafet y nieto de Noé, se supone que fué el primero que vino á España en el siglo XXII antes de Jesucristo, y se ignora en qué punto fijó su residencia."



Per saber-me més:  treball de fi de grau d’Irene Gómez César «Evolución del libro de texto de Història» https://idus.us.es/handle/11441/81797

dilluns, 5 de setembre del 2022

ART URBÀ: MONUMENT A ÀNGELA ROCA. 

 

MONUMENT A ÀNGELA ROCA SOLER


NOM:  Monument a Àngela Roca Soler.
AUTOR:  Juan Cañas.
EMPLAÇAMENT:  a la plaça de l’església.
DATA:  1973.
DESCRIPCIÓ:  sentiment d’agraïment d’un col·lectiu cap a Àngela Roca.
MATERIAL: pedra calcàrea d’Ulldecona.
INSCRIPCIÓ:  GAVÀ. ÀNGELA ROCA SOLER. 1880-1960. 1973. DEL SEU NEGUIT PER GAVÀ EN PARLEN LES SEVES OBRES.
MIDES:  190x161
SIGNIFICAT: homenatge de la vila de Gavà a Àngela Roca Soler.
OBSERVACIONS: Àngela Roca Soler va néixer a Manlleu el 1880. Era la única noia de quatre germans que l’any 1917 s’establiren a Gavà i fundaren Roca Radiadores S.A. Mentre els seus germans assumien les funcions empresarials de la fàbrica, ella va quedar al càrrec dels aspectes benèfics i assistencials, com ara fer classes a les filles dels treballadors en edat escolar. També va cedir uns terrenys i va pagar les obres del nou convent-escola de les germanes Agustines, va cedir un terreny per destinar-lo a Centre Parroquial i va patrocinar la instal·lació d’una comunitat i escola dels germans de la Sagrada Família. A més, va intervenir perquè Roca Radiadors patrocinés  l’Hospital de Sant Llorenç i  en l’adequació de la Masia de Can Sellarès com a espai d’esbarjo per als treballadors, entre altres actuacions. 
BIBLIOGRAFIA
-    “Joan Cañas. El escultor del monumento a Ángela Roca Soler”. Brugués, núm. 167. Gavà, 1973; pàg. 30-32. 
-    GIBERT, Alfons. « La fàbrica Roca Radiadors”. Un segle de vida gavanenca (1840-1940). Ajuntament de Gavà. Gavà, 1990; pàg.117. 
-   CAMPMANY, Josep. “Personatges”. Gavà. Edicions Cossetània. Barcelona, 2001; pàg. 140. 

-      CAMPMANY, Josep. “Àngela Roca Soler, fabricanta i benefactora”. Les dones i la història al Baix Llobregat I. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 2002; pàg. 350-352. 

dissabte, 30 de juliol del 2022

TEMPS DE CÀMPINGS

La construcció de l’autovia de Castelldefels a l'any 1954 va permetre la descoberta de les platges de Gavà. El 1954 es va inaugurar el càmping Las Naciones (Tres Estrellas), i ben aviat el van seguir l’Albatros (1959), La Tortuga Ligera (1963) i el Càmping Gavà (1963), que entre els mesos de juliol i agost acollien més de 10.000 persones. Els anys seixanta són els de la irrupció massiva del turisme europeu, atret pels preus baixos, pel clima i per les creixents facilitats duaneres i tranquil·litzat per l’alliberació cosmètica del règim franquista.

L’impuls definitiu perquè els habitants de Gavà poguessin gaudir de les seves platges arriba l’any 1960 quan es va asfaltar l’avinguda de Bertran i Güell, que comunica directament el nucli urbà amb la platja. El 1963 s'aprova el Pla Parcial de la Pineda de Gavà, que permet el desenvolupament urbanístic i l'edificació d'amplies àrees del litoral marítim gavanenc. La primera promoció d'apartaments -Pine Beache i Gavamar- es va posar a la venda l'any 1965, seguida del Torreón i les Marines. El Plan General  Metropolitano, en vigor des de 1976,  permet l'aprovació, el 1979, del Pla Parcial Llevant Mar, en la zona més propera a Viladecans.