AVUI TOCA CUINAR ... RECEPTA DE CROQUETES DE GUATEQUE

🍴 Coincidint amb el Dia Internacional de la Croqueta, volem compartir amb vosaltres aquesta recepta de cuina de l'any 1967. És de la col·lecció "Waly", de Creaciones Eva, del fons documental  Maria Cardona, i,  concretament, commemorant aquest dia les croquetes guateque.

 

Les croquetes s'han convertit en un menjar exquisit a totes les llars. Però, què en sabem del seu origen?Podríem dir que el nom ve del francès "croquer" i de la seva variant "croquette" (cruixent).

Històricament, la primera recepta publicada de croquetes apareix l'any 1691 a França de la mà del cuiner François Massialot, un xef reconegut que va ser cuiner del duc d'Orleans, entre d’altres. Aquestes croquetes estaven fetes amb porcions d’una mescla de carn picada, ou, trufa i herbes, que, una vegada arrodonides, es passaven per ou, pa ratllat i es fregien a la paella. L'any 1812, al nostre país ja apareixen les croquetes en un dinar de les tropes angleses que venien a alliberar-nos de Napoleó. En mig d'un país en revolució, les croquetes feien la seva aparició.

La primera recepta espanyola de croquetes, inclosa en un llibre de cuina, va aparèixer l'any 1830. Eren totalment diferents de les que coneixem actualment. Estaven fetes d'arròs amb llet, s'arrebossaven dues vegades i es fregien. Eren servides com a postres.

Cal dir que hem avançat en aquest sentit i ara disposem d’un ampli ventall de sabors i formats de croquetes, que són una de les estrelles principals a les nostres cuines.

Per això, ara toca gaudir d'aquest moment culinari.  Voilà croquettes!

M. Carmen Carbonero
Arxiu Municipal de Gavà

Per saber-ne més: “Elcorreo.com” i “elcomidista.elpais.com”, 2018

ART URBÀ: ESCULTURA AL GENERAL JOSEP MORAGUES.

 

HOMENATGE AL GENERAL JOSEP MORAGUES

NOM:  Homenatge al general Josep Moragues.

AUTOR:  Antoni Roselló

EMPLAÇAMENT:  a la plaça del general Josep Moragues, entre l’avinguda Joan Carles I i el carrer Sant Lluís.

DATA:  1995.

DESCRIPCIÓ:  escultura metàl·lica que simbolitza l’espasa i la lluita.

MATERIAL: Acer cortén.

INSCRIPCIÓ:  JOSEP MORAGUES. 1714.

MIDES:  24 metres d’alçària i 10 tones de pes.

SIGNIFICAT: escultura metàl·lica que simbolitza l’espasa i la lluita.

BIBLIOGRAFIA:

-    - “Una escultura vertical presidirà la plaça del general Josep Moragues” dins El nou Gavà, núm.6. Brugués, núm. 92. Gavà, 1995; pàg. 13-14. 

-   “El general Josep Moragues cuenta con una plaza pública en Gavà”. Brugués, núm. 98. Gavà, 1995; pàg. 5. 

60 ANYS DE LA GRAN NEVADA DE 1962

A Catalunya, els últims mesos de 1962 van ser excepcionals des del punt de vista meteorològic. Primer, els aiguats del Vallès del mes de setembre; després, els aiguats del Prat i de Gavà al novembre, i, finalment, la nevada del dia de Nadal, que va afectar bona part de Catalunya i amb més intensitat el litoral i prelitoral barceloní.

EXCEPCIONALITAT METEOROLÒGICA 

El dia 22 de desembre els pronòstics del temps marcaven l’entrada d’una gran massa d’aire d’origen siberià, extremadament freda, però seca. En tan sols 24 hores la situació va canviar radicalment. A la massa d’aire fred s’hi va afegir una depressió procedent de la Mediterrània carregada d’humitat. En poques hores les temperatures van caure entre 8 i 10 graus a gran part d’Europa. A la major part de capitals europees el termòmetre marcava temperatures sota zero, inclosa la ciutat de Barcelona. Al voltant de les 12 de la nit del dia 24, coincidint amb la Missa del Gall, es va iniciar la precipitació en forma de petits flocs de neu. Com que el terra estava fred i sec i no hi havia trànsit perquè era festa i de nit, la neu va anar agafant i a les 8 del matí ja n’hi havia una capa de 10 cm. L’aire procedent del nord-est cada cop era més fred i la nevada es va anar generalitzant.

GAUDIR  DE LA NEU

El dia de Sant Esteve es va llevar amb un sol espectacular i grans i petits van sortir al carrer a gaudir de la neu. Mentre uns feien ninots de neu, altres buscaven plàstics o fustes per improvisar trineus o es divertien llançant boles de neu. Tothom que tenia una càmera fotogràfica va sortir per immortalitzar cada racó del poble, que presentava un aspecte de postal pirinenca.

EL TRASBALS 

El dia 27, que ja era laborable, es van començar a fer evidents els problemes per circular. De fet, el col·lapse va ser total. A Barcelona van quedar totalment anul·lats els serveis de tramvies, autobusos i els trens de rodalies. Els poquíssims taxis que circulaven ho feien amb cadenes. L'aeroport de Barcelona va romandre tancat durant 4 dies. També les comunicacions per carretera eren molt difícils. Per exemple, la nacional II en direcció a França era transitable únicament fins a Mataró, i amb cadenes. En direcció sud només es podia arribar fins a Castelldefels, i també amb cadenes. A la ciutat de Barcelona el servei de bombers va haver de dedicar-se a tasques tan singulars com el trasllat d’aproximadament un centenar de dones que estaven a punt de donar a llum fins als hospitals. Serveis municipals com el de recollida d'escombraries  van quedar inoperants. A Gavà  el gruix de neu va arribar als 60 cm i els casos de pneumònia, sobretot entre els més petits, van col·lapsar l’hospital de Sant Llorenç. Passats els primers moments d’eufòria en què tothom va sortir de casa per gaudir de la neu i de l’aspecte insòlit de Gavà nevat, la gent procurava sortir el mínim possible, especialment al vespre, perquè la neu es gelava i era perillós circular pel carrer. Aquells dies els carrers de Gavà es presentaven desèrtics malgrat estar en plenes festes de Nadal.

LA NORMALITZACIÓ 

El Principat d'Andorra va enviar 8 màquines llevaneus. També l’exèrcit va transportar des de Talarn, amb tren, màquines llevaneus i es van mobilitzar uns 600 soldats, que van col·laborar en les tasques d'ajut. A Gavà la població es va mobilitzar proveïda amb pales per obrir camins que permetessin el desplaçament d’un lloc a l’altre i l’accés a les botigues. Els veïns de cada carrer obrien camins amuntegant la neu en un cantó. Els treballadors del ferrocarril van fer un gran esforç per treure la neu de les vies i poder restablir el servei que havia quedat interromput. El servei de correus també va patir afectacions justament en una època en què gairebé tothom espera targetes de felicitació, postals i paquets d’amics i familiars llunyans. Els comerços van obrir les portes amb una relativa normalitat.

ELS RECORDS

Malgrat la situació caòtica, potser el que més recorda la gent són les notes alegres com les imatges dels esquiadors al Passeig de Gràcia o, a Gavà, els ninots de neu que es podien veure en la major part dels carrers i places de la ciutat. Les baixes temperatures van fer que la neu es mantingués sobre els camps uns 10 dies més, però poc a poc es va anar fonent i tot va anar tornant progressivament a la normalitat. En la memòria col·lectiva, a Gavà, l’any 1962 sempre serà recordat com “l’any de la nevada”. 

ART URBÀ: ESCULTURA A LA SUPERACIÓ.

 

LA SUPERACIÓ

NOM:  Superació (overcoming).

AUTOR:  Clemente Ochoa.

EMPLAÇAMENT:  a la plaça de Magdalena Trias.

DATA:  1987.

MATERIAL: Bronze.

MIDES: 
OBSERVACIONS: Ochoa va fer una exposició de la seva obra a Gavà l'any 1983 i com a mostra d'agraïment va oferir aquesta escultura que es va instal·lar a la plaça Magdalena Trias l'any 1987. 
BIBLIOGRAFIA 
- “La escultura de Clemente Ochoa”. Brugués, núm. 5. Gavà, 1983; pàg. 6.    
-  “Escultura de Clemente Ochoa”. Brugués, núm. 31. Gavà, 1987; pàg. 3.

ART URBÀ: MONUMENT A GAVÀ MAR.

 

LA VELA

NOM :  La Vela.

AUTOR:  Antoni Roselló.

EMPLAÇAMENT:  Avinguda del Mar, al Passeig Marítim.

DATA:  1998

MATERIAL: Acer corten.

MIDES:

BIBLIOGRAFIA 

- “Nous serveis i equipaments a la zona costanera de la ciutat”. Brugués, núm. 207. Gavà,  2002; pàg. 4-5.

 

 

 

ELS AIGUATS DE LA TARDOR DE 1962 (2)

 L’endemà de la rierada, l’alcalde de Gavà, Josep Lluch, que havia accedit al càrrec pocs dies abans, junt amb autoritats municipals i la Guardia Civil visitaren la zona sinistrada per avaluar la magnitud de la tragèdia. El panorama al torrent del Calamot era desolador, l’aigua havia inundat les coves i s’havia endut bona part de les míseres edificacions.

Les primeres mostres de solidaritat van arribar del barri de Santa Teresa, una de les zones propers a la catàstrofe, que de des el primer moment va donar suport a aquells que fins llavors havien viscut en aquell espai de pobresa. Els van acollir i facilitar tot tipus d’aliments calents per tal que es refessin.

En un primer moment l’Ajuntament va allotjar els damnificats, que ho havien perdut tot, a l’antic casalot de can Pere Bori, un edifici que havia albergat una escola pública durant la Guerra Civil Espanyola i havia prestat servei, fins no feia masses anys, com a caserna militar. Un grup format per noranta-dues famílies, unes quatre-centres cinquanta persones, ocuparen, amuntegades, unes grans estances que separaven amb peces de roba penjades que els deixaven poc espai i cap intimitat. Molts dels afectats dormien directament a terra, mentre que d’altres es veien obligats a compartir llits i, a sobre, en tot el recinte nomé hi havia un lavabo. Una foguera a l’antic pati d’armes servia de cuina, sempre que el temps ho permetés.

En mig d’aquesta situació tan precària, els afectats de la riuada van haver d’estar-se tot un any a can Pere Bori, fins que l’Ajuntament de Gavà va fer construir un grup de mòduls prefabricats en un descampat situat entre el final del carrer Santa Teresa i el cementiri. Coneguts popularment com les Casitas de San Rafael, aquests senzills barracons els van acollir i els permeteren començar a refer la seva vida. 

Les famílies allotjades a les casitas dividien els espais amb cortines i, tot i ser reduïts, encara hi havia gent que els rellogava (allotjats de mestressa). La manca de lloc obligava als veïns a fer molta vida fora i, encara que als barracons hi arribava la llum, l’aigua s’havia d’anar a buscar a la font i el safareig i els lavabos es trobaven en un mòdul d’us comú.

Les Casitas van configurar, de cop i volta, un barri en si mateix però desconnectat tan del traçat i els serveis com de la dinàmica urbana. Als seus veïns sempre els va perseguir una sensació d’abandó i marginalitat. Els hi havien dit que aquest emplaçament era provisional per dos anys però se n’hi van estar onze.

Com que aquesta situació no es podia allargar més i calia allotjar-los de forma definitiva,  l’Obra Sindical del Hogar, va emprendre de la construcció d’uns blocs d’habitatges al peu de la serra de les Ferreres, just a tocar a la carretera de Begues i la part alta de nou barri de can Tintorer. L'any 1974 es van enderrocar les Casitas i es van lliurar els contractes dels noranta-dos primers pisos. Els nous propietaris anirien a viure a un polígon de blocs de pisos on es repetirien les condicions que tenien a l’antic habitatge: aïllament de la trama urbana i manca d’infraestructures i de serveis bàsics. D’aquesta manera quedava “resolt” el problema sorgit de la riada de l’any 1962.

Benet Solina Garcia 

Arxiu Municipal de gavà

ART URBÀ: PORTA VIRTUAL.

 

PORTA I FINESTRA

NOM:  Porta i finestra.

AUTOR:  Antoni Roselló.

EMPLAÇAMENT:  al Parc Municipal Torre Lluc.

DATA:  1995.

DESCRIPCIÓ:  és una porta virtual si es veu desde la Rambla i una finestra vista des de l’interior del parc.

MATERIAL: Acer cortén.

MIDES: 
BIBLIOGRAFIA 
-    “Remodelación del Parque Municipal”. Brugués, núm. 82. Gavà, 1994; pàg. 7. 
-   “Ampliación del Parque Lluch”. Brugués, núm. 87. Gavà, 1994; pàg. 3.

-   “El Parque Municipal amplía sus servicios”. Brugués, núm. 95. Gavà, 1995; pàg. 7. 

LA VOLTA AL MÓN EN SIDECAR VA PASSAR PER GAVÀ L’ANY 1926

 

Els anglesos B.H. Cathrich (corredor internacional) i J.P. Castley (sot editor de la revista “The Motor Cycle” britànica), van passar per Gavà en el seu corregut per donar la volta al món en sidecar.

Segons la notícia publicada en el diari LA VANGUARDIA,  els motoristes van sortir de Londres i en el seu itinerari van travessar França i Portugal arribant al nostre país.Van fer  escala Extremadura, Madrid, Zaragoza, Tarragona fins arribar a Sitges. Aquí van ser rebuts pel Real Moto Club de Catalunya i  molts personatges i entitats del món esportiu del país.

A primera hora del matí del 3 d’octubre de 1926, amb la pluja d’aquell dia, els dos motoristes van sortir amb una gran comitiva de més de vint vehicles, des de Sitges passant per Gavà fins a la seva arribada a Barcelona.

Segons ens descrivia la revista STADIUM,  “las máquinas que emplean son dos magníficos side-cars B.S.A de 986 c.c. de cubicación. En lugar de cesta llevan una caja, donde los viajerons tienen su equipaje y material”. Seguia explicant aquesta mateixa revista, l’equipatje  era “un lecho o cama, neumático, un saco para dormir, dentro del cual se enfundan, caso de tener que pernoctar al raso o en despoblado, una tienda de campanya, una màquina de escribir, un botiquín, una bateria de cocina, un fogón estufa, un chubasquero de goma, 35 litros de petróleo, una rueda de recambio, una cadena para las ruedas en caso de tener que pasar nieve, dos cámaras de recambio y dos cubiertas.“ A més de les eines i equipatge personal d’higiene, tot distribuït amb “admirable precisión”.

Els anglesos van agrair a les delegacions de Barcelona i socis del  Real Moto Club de Catalunya el seu entusiasme i la gran ovació d’ aplaudiments  i simpatia a la seva arribada a la capital.

Uns dies més tard, segons el diari EL DILUVIO Castley i Cathrich van prosseguir el seu recorregut a Itàlia, Àustria, Hongria, Iugoslàvia, Turquia, Grècia fins travessar tota Àsia i dirigir-se fins Australia, illes oceàniques, creuar el Pacífic i Amèrica del Sud, arribant a Buenos Aires, embarcant i finalitzant el seu viatge novament en Londres.

M. Carmen Carbonero
Arxiu Municipal de Gavà

Fons de la notícia dels diaris La Vanguardia, El diluvio, Stadium i Madrid Automóvil. Any 1926

ELS AIGUATS DE LA TARDOR DE 1962 (1)

A Gavà, les dècades dels anys seixanta i setanta van representar un període accelerat de creixement industrial, de població i urbanístic. L’arribada massiva de treballadors, majoritàriament industrials, es va trobar amb un poble que no podia satisfer la demanda d’habitatge que això comportava. Molts dels nouvinguts, a partir de mitjans dels cinquanta, s’instal·laren, atapeïts, en habitatges de parents que ja estaven establerts, en casetes construïdes en patis interiors d’edificis, rellogats o en pensions, a l’espera d’estabilitzar la seva situació i trobar un habitatge digne.

Altres, com a últim recurs, es van instal·lar en coves i barraques edificades en espais perifèrics com ara al camí de la Sentiu, al torrent que corre entre els turons de Caçagats i del Calamot, a les Ferreres o en les vessants abandonades al voltant de les masies can Tintorer i can Pere Bori. S’hi construïren habitatges precaris que, ni de bon tros, reunien les condicions necessàries per a viure-hi.

Després d’una llarga temporada de sequera, el 4 de novembre de 1962, a les conques dels rius Llobregat i Besòs es van registrar precipitacions de fins a 200 litres per metre quadrat en menys de tres hores que van fer créixer sobtadament els cabdals i també els dels seus afluents i rieres.

Aquests aiguats, a part de ser extraordinàriament intensos i de provocar inundacions de grans proporcions, van posar en evidència la desídia de les autoritats locals en l’ocupació irregular del territori i d’haver-se permès el poblament d’àrees fàcilment inundables. 

 

A Gavà, tot i que es van haver de tallar alguns subministraments de llum i aigua, i que diversos trams de carretera van quedar incomunicats, la riuada, afortunadament, no va ocasionar víctimes mortals. Hi va haver, però, una zona especialment afectada, el Torrent del Calamot, on la concentració d’habitatges precaris en va patir greument els efectes. Les grans pluges i la riuada consegüent, van malmetre les coves i van arrossegar les barraques, deixant, de cop i volta, sense sostre totes les famílies que hi vivien. 

 

 

Benet Solina 

Arxiu Municipal de Gavà