90 AÑOS DE HISTORIA DE LA POLICÍA MUNICIPAL DE GAVÀ

El guardia Roque Nevado. Años 60

Con fecha 1 de mayo de 1924 el Ayuntamiento de Gavà nombra al primer Guardia Municipal, el sr. Baudilio Pugès.

En 1925 se nombra como nuevo Guardia Municipal a D. Pedro Planas, quien estuvo hasta 1928, siendo sustituido por su hermano Ramón, que estuvo trabajando hasta 1948.

En 1927 se crea la figura del primer vigilante nocturno (no confundir con el sereno) recayendo en el sr. José Vila.

En 1947 comenzó a trabajar D. Roque Nevado, y ante el crecimiento que empezaba a experimentar la población de Gavà, dos años después se le uniría D. Salvi Valentí.

En la década de los años cincuenta asistimos al rápido crecimiento urbanístico del pueblo. Ante la necesidad de ofrecer más servicios y seguridad a la población, la plantilla de la Guardia Municipal crece exponencialmente, nombrándose al sr. Roque Nevado, por ser el miembro más veterano, como Cabo Jefe. Así encontramos a los guardias urbanos Curriá, Tomás García, Vicente Benedicto (más conocido como el chato), José Pérez, Salvador Monclús. Entre los vigilantes nocturnos tenemos a Ramón Giménez (quien además hacías las funciones de pregonero), Pedro Muntané, Felix Esteve, Antonio Campmany, Juan Cabané, Evelio Fuentes, Ambrosio Rodríguez, Antonio Piño.

En los años 60 vemos que ingresa en la Policía Municipal de Gavà personal procedente del Ejército, Guardia Civil o Policía Armada, a través de la Agrupación Temporal Militar para Servicios Civiles, que se ocupaba de destinar al personal correspondiente en la Administración Civil del Estado y Corporaciones Locales. Así encontramos a los señores José Osorio, Mateo Saiz, Ángel Ceide, Agustín Barbero, José Prado, Antonio Ansoar. También ingresa el sr. Francisco Sánchez, Comandante del Ejército, como Cabo Jefe de la Policía Municipal.

Hasta estos años la vigilancia de la población se realizaba a pie, y en esta década se compran los primeros vehículos a motor. Se tiene constancia de que, para la vigilancia nocturna, se recogía a una pareja de la Guardia Civil y el servicio se realizaba conjuntamente con el coche patrulla.

En 1973 el sr. Salcedo se convierte en Sargento Jefe debido a la ampliación de la plantilla con nuevo personal. También este mismo año la Policía Municipal estrena nueva sede, trasladándose de los bajos del Ayuntamiento al edificio de la Rambla que ocupa en la actualidad.

Por Real Decreto en 1977 se unifican la figura del vigilante nocturno y el guardia urbano en una única Policía Municipal. Nuevos aires democráticos llegan al Ayuntamiento y en unos pocos años se renueva y amplía la plantilla, aunque debido a la bonanza económica muchos agentes dejarán el Cuerpo buscando nuevos caminos en el sector privado.

La sociedad va cambiando y aceptando nuevos roles, y en 1981 ingresa Rosario Nadales, la primera mujer policía de Gavà. A partir de los años 80 los nuevos agentes de ingreso comienzan a realizar su preparación en la Escuela de Policía de Barcelona, ganando la plantilla en calidad y profesionalidad. Posteriormente, con la creación de la Escuela de Policía de Cataluña en Mollet, todos los agentes realizarán sus estudios profesionales allí.

También asistimos a la diversificación de los servicios que presta esta Policía Municipal, creándose por ejemplo la patrulla de Medio Ambiente, encargada de la vigilancia de nuestras montañas, así como de controlar las industrias y vertidos agrícolas. Y la figura del Guardia de Barrio, a fin de mantener un más estrecho contacto con el ciudadano.

Pedro Campos Roca

LA FESTIVITAT DE SANT NICASI A INICIS DEL SEGLE XX

La festivitat de Sant Nicasi, el 14 de desembre, era molt festejada pels gavanencs, perquè en aquesta època de l'any gairebé no hi ha feina al camp. Dies abans, les dones endreçaven la casa i emblanquinaven les façanes. Era el moment d'estrenar vestits i abric, i lluir-se a la cuina per convidar a dinar els forasters. El jovent passejava pel carrer i pactava els balls d'aquells dies de festa.

A la plaça Major s'hi instal·laven dues parades de joguines, cavallets i una parada amb torrons i altres llaminadures. Els caçadors podien practicar el tir al colom al marge de la riera de Sant Llorenç.

La festa durava tres dies. El primer dia, després de celebrar l'ofici solemne en honor al sant, s'organitzava la processó, que encapçalava la corporació municipal en ple. A la tarda i a la nit s'omplien les sales d'espectacles del cafè del Centre i del cafè de la Plaça, que competien a l’hora de decorar luxosament l'espai i portar les millors orquestres de ball. També s'omplien de gom a gom els cafès i, a la nit, els aficionats locals hi acostumaven a oferir una representació teatral.

Assumpcio Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

ELS NOU RALS

Detall del mapa de la Baronia. Segle XVIII

Els Nou Rals és el nom que rep tota la llenca de terra poblada de pins que hi ha davant del litoral del terme municipal de Gavà. En total tres kilòmetres de costa. A mitjan segle XIX el baró d’Eramprunyà va repartir aquestes terres ermes entre els caps de família.

L'any 1897, Manel Girona va comprar totes les terres de la baronia i, com que els pagesos no disposaven de títols de propietat, es van produir conflictes. Un cop solucionats, alguns pagesos van formalitzar la situació, però altres, convençuts que les terres no valien gran cosa, les van vendre a diversos potentats de Barcelona que, amb més visió de futur, van fer una bona inversió.

Pel que fa a l'origen del nom, hi ha tres versions. Una diu que per fitar les finques es va contractar un agrimensor i el que va cobrar es va assumir entre tots: van tocar a nou rals cadascun. Una altra sosté que nou rals era el cens que pagava anualment cada pagès per les terres rebudes. La tercera manté que nou rals era el preu que va pagar cada cap de família per les terres.

      Sigui com sigui, cadascun va pagar nou rals, d'aquí l’origen del topònim.

Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

LA FESTIVITAT DE TOTS SANTS EN L’ACTUALITAT

La motivació de la festa ha canviat molt en els darrers anys. Per als nostres avantpassats, la mort era un fet inevitable i natural. La mort dels vells s’acceptava amb menys dramatisme, perquè era un fet quotidià. La gent moria a casa, acompanyada pels familiars —grans i petits— i pels veïns. Les vetlles tenien lloc al domicili i els seguicis funeraris sortien de la porta de casa.

La societat actual ha deixat de tenir una relació propera amb la mort quotidiana. La mort natural ha esdevingut una cosa que s’amaga, que succeeix fora de l’entorn diari, que pot passar desapercebuda per als infants. Perdut el sentit sagrat dels avantpassats, els difunts esdevenen bàsicament personatges de fantasia que fan por: morts vivents, esperits i fantasmes.

Sense aquest canvi de mentalitat no es pot entendre la ràpida acceptació d’altres models de festa, com el Halloween, que fan de Tots Sants una festa lúdica que no fa referència a la idea dels difunts familiars, sinó a un seguit de personatges de la literatura fantàstica o del cinema. Una celebració que, més que recordar els difunts, juga amb un imaginari banalitzat i, per tant, més fàcilment assumible de la mort.

AVUI FA 80 ANYS. RECORDANT ELS FETS DEL 6 D’OCTUBRE DE 1934

Després del triomf de la dreta a les eleccions generals de novembre de 1933, va créixer el temor a la supressió de la República. El 5 d'octubre es va declarar una vaga general a tota Espanya, que va paralitzar Barcelona.

Companys i el govern de la Generalitat van assumir el compromís de revoltar-se contra el govern confiant en l’èxit d’una revolta de les esquerres espanyoles. El dia 6 a primera hora del matí les forces addictes a la Generalitat van prendre els punts estratègics de la ciutat. Però Batet, Capità General de Catalunya, no va donar suport a Companys i va aixafar el moviment. Es va declarar l’estat de guerra, el govern català va ser arrestat i es van suspendre l’Estatut i la Generalitat.

Com a conseqüència, a Gavà es va dissoldre l'Ajuntament i es va nomenar alcalde-gestor a Hugo Villa Citelli, un jove d'origen italià que havia arribat al poble per treballar a la fàbrica de les Cintes. Alcalde-Gestor però sense cap regidor. Al maig, es va fer càrrec de l’Ajuntament Josep Llonch Tarrida. 

Assumpció Gabernet

Arxiu Municipal de Gavà

TORNADA A L'ESCOLA. RECORDANT LES ESCOLES PÚBLIQUES DE LA PLAÇA MAJOR

L'any 1881 el govern estatal va subvencionar amb 11.563 pessetes -la meitat del cost de l'obra- la construcció d'unes noves escoles. La intervenció del diputat liberal, Víctor Balaguer, fou decisiva en aquest afer i per això hom li dedicà un carrer al poble. 

El nou edifici es va alçar a la plaça Major, en els solars propietat del comú que van quedar lliures un cop enderrocats l’hostal, la carnisseria i l’escola, que els ocupaven. Les escoles unitàries de la plaça, inaugurades l’any 1883, tenien dues aules –una per a nois i una per a noies- i dos apartaments —un per al mestre, Llorenç Vidal, i l’altre per a la mestra, Maria Janer. Segons un document de l’any 1879, en aquella data ambdós ja exercien la docència pública a Gavà.

Les escoles tenien planta baixa i pis, grans finestrals a cada costat, la façana que donava a la plaça, i a més un petit jardí. Els baixos eren destinats a les escoles i els pisos per estatge dels mestres. El sou dels mestres sortia del pressupost ordinari de l'Ajuntament i no arribava a les quatre pessetes diàries.

Als anys trenta, l'escola va començar a quedar-se petita. Ja havia arribat la indústria i els cultius del Delta estaven en el seu millor moment. La població estava creixent. Es va projectar la construcció de les escoles Salvador Lluch, les velles escoles de la plaça van ser enderrocades i en el seu lloc es va construir el mercat municipal, inaugurat l'any 1935.

Text extret de l’exposició: “De la instrucció a l’educació. L’escola a Gavà del 1310 al 1929”, inaugurada a Gavà el 12 de març de 2009.

ELS RECORDS DE JOAN SOLER MARGARIT... JOSEP SOLER VIDAL I L'HIMNE DELS SEGADORS

“Durant la dècada dels anys seixanta vaig iniciar una col·laboració amb el periòdic Brugués creant la figura d'un pardal molt eixerit amb qui jo establia converses que reflectien les coses que passaven a Gavà. Un dia que vaig parlar amb l'amic Josep Soler Vidal de la meva intenció de plegar davant de certes imposicions per part de les autoritats municipals de l'època, em va dir textualment: “No ho facis...! Perdríem una important trinxera!”. El vaig creure i la nostra amistat va continuar essent sincera.

En certa ocasió vaig saber que estava ingressat en una residència del carrer de Cap de Creus i que gairebé no parlava. Vaig decidir visitar-lo. De primer, semblava que no em coneixia. Però, quan agafant-li les mans vaig començar a cantar la primera estrofa dels Segadors —l’himne que ell tantes vegades havia cantat—, em va mirar amb els ulls plens d’una brillantor indefinible, que volia ésser mostra d’agraïment pregon...

Cada vegada que he tornat a cantar Els Segadors he recordat l’escena que vam protagonitzar en aquella residència cantant el nostre himne nacional i l’amic Soler Vidal intentant seguir-me. Sento una emoció indescriptible... i penso en les seves paraules abans de caure malalt: “Cal que no perdem cap trinxera!”. 

Joan Solé Margarit, Memòries. Inèdit.

ÀLBUM DE FOTOS. CARRER D'ÀNGEL GUIMERÀ

Carrers sense asfaltar, bassals d’aigua… Aquest és l’aspecte que presentava Gavà a mitjan anys cinquanta. En aquesta fotografia de l’any 1955 veiem l’Odile Casales —agafada a la seva filla Carmen i acompanyada de la seva cunyada— al carrer d’Àngel Guimerà en una de les habituals visites que feia a la família del seu marit.

Acabada la Guerra Civil, l’Odile va haver de fugir a França perquè el seu pare era un militar republicà de carrera i la seva vida corria perill. Allí va créixer i conèixer el que seria el seu futur marit, José Garre, també exiliat i d’origen gavanenc.

Actualment viu a Saint Hippolyte du Fort, prop de Montpeller, però encara  visita Gavà un parell de cops l’any . Al fons de la imatge identifiquem la riera de les Parets i la tanca de l’antiga finca de la Boada que la protegia de les riades i que allotjava l’edifici del col·legi de les monges Agustines, tot just inaugurat.

📷Fons: Odile Casales. Autor desconegut. AMG. 

📃 Assumpció Gabernet - Arxiu Municipal de Gavà

TAL DIA COM AVUI DE ... 1931 DINAR EN HONOR DELS PRESOS DEL COMPLOT DE GARRAF I DE PRATS DE MOLLÓ A GAVÀ

El Complot de Garraf va ser un intent d’atemptat contra Alfons XIII als túnels de Garraf l’any 1925, quan tornava en tren d’una visita a Barcelona. Aquest fet cal emmarcar-lo en la dictadura de Primo de Rivera i la seva política anticatalanista. El complot de Garraf va tenir unes característiques especials perquè la majoria dels qui van participar-hi eren molt joves i estaven vinculats a Estat Català i a Acció Catalana. L’intent va fracassar perquè dos dels seus membres van trair la resta del grup. Els components van ser detinguts i jutjats en un consell de Guerra. Un d’ells va ser condemnat a cadena perpètua i la resta a 12 anys de presó.

El Complot de Prats de Molló va ser l’intent d’invasió militar de Catalunya des de França per declarar la independència dirigit pel mateix Francesc Macià. Va ser descobert i avortat per les autoritats franceses l’any 1926. Macià va ser jutjat a París i condemnat a sis mesos de presó i després exiliat a Bèlgica.

Amb la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera l’any 1930, es convoquen eleccions i s’ofereix l’amnistia als presos i exiliats. Va ser un any després, el 10 d’agost de 1931, quan al restaurant de l’American Lake de Gavà es va oferir un dinar en honor dels presos dels dos complots, al qual va assistir Francesc Macià. 

Assumpció Gabernet

Arxiu Municipal de Gavà

DIA DE LA MURTRA

A l'edat mitjana els municipis de Gavà i Viladecans eren petits nuclis de cases al voltant de l'església i les masies es concentraven a la vall de la Sentiu perquè en aquesta zona hi ha bones terres per al cultiu i hi abunda l'aigua. El delta del Llobregat, des del Prat fins a Castelldefels, era una zona pantanosa, plena d'aiguamolls, insalubre i generadora de paludisme. A la vegetació pròpia de les zones humides, jonqueres i canyissars, s'unia una gran varietat d'aus com ànecs, tórtores o polles d'aigua, i peixos com les anguiles i les llisses.

Antigament, els habitants de Gavà i Viladecans anaven a pescar a la Murtra fins que els senyors dels dos termes, primer, i els Marc, després, ho van prohibir. No obstant això, a mitjan segle XVII, el baró Miquel de Torrelles va acordar que un dia a l'any es permetria pescar a la llacuna. Va ser d'aquesta manera que va néixer la tradició de pescar l'anguila cada primer diumenge d'agost. Aquesta activitat es feia de manera conjunta entre els veïns de Gavà i els de Viladecans. De bon matí, les famílies sortien de casa amb els seus carros en direcció a la Murtra. Un cop allà, es passava un rasclet arrossegat per cavalls amb la finalitat de remoure el fons i aconseguir que les anguiles s'acostessin a les ribes. Els homes es ficaven dins de l'aigua proveïts amb xarxes i cistells de vímet i agafaven totes les anguiles que podien.

Acabada la pesca, es banyaven a la platja per treure's les restes de sorra i plantes. Mentrestant, les dones preparaven les anguiles amb arròs. Per postres, era costum menjar síndria. A la tarda, tornada a casa i fins a l'any següent.

Aquesta tradició va desaparèixer durant la dècada dels seixanta perquè la contaminació de les aigües va convertir la llacuna en insalubre. A principis dels anys vuitanta, amb l'arribada de la democràcia, es va iniciar la recuperació de les festes tradicionals i als gegants i capgrossos es van anar unint altres elements festius inspirats en la tradició local. Un d'ells és l'Anguila de Gavà, que, adaptant les característiques d'un animal fantàstic, es passeja pels carrers de la ciutat coincidint amb la celebració de la Festa Major, i ens recorda simbòlicament l'antic costum de pescar l'anguila.

Assumpció Gabernet

Arxiu Municipal de Gavà 

TAL DIA COM AVUI ... 19 DE JULIOL DE 1936

El 19 de juliol de 1936 una part de la guarnició militar de Barcelona va sortir sublevada de les casernes seguint les indicacions del general Mola. Van començar a moure's de matinada, però, com que estaven vigilats, al primer moviment es va donar la veu d'alarma i van començar a sonar les sirenes de les fàbriques i els vaixells del port. La sublevació va fracassar gràcies a les forces de l'ordre lleials a la República i a l'actuació dels civils, que es van llançar al carrer. A mitja tarda, Barcelona ja era lliure de facciosos.

Companys va convèncer el general Goded, cap dels sublevats, perquè anunciés per ràdio la seva derrota per evitar més vessament de sang. L'anunci va tenir una gran repercussió a tot Espanya i a Catalunya va ser decisiu. Les casernes es van anar rendint i van quedar sense control. Això és el que els militants de la CNT-FAI estaven esperant. Més de 30.000 fusells, metralladores i abundant munició van anar a parar a les mans de molts incontrolats. Això va marcar el signe d'una guerra que començava.

La derrota dels militars sublevats i la distribució d'armes entre el poble va provocar que les autoritats catalanes perdessin el control de la situació. Des del 20 de juliol el poder era al carrer. Van aparèixer comitès de barri, locals, comarcals... armats i que actuaven amb total impunitat: cremaven esglésies, escorcollaven, detenien, mataven, deposaven autoritats…

A Gavà van ser assassinats el vicari de l'església de Sant Pere, Joaquim Massuet; el Dr. Bartomeu Anglada, Hugo Villa, el forner Jaume Badosa i el seu pare Joan, el secretari de l'Ajuntament, Marc Grau; l'industrial i hisendat Salvador Lluch... En total 17 persones.

Assumpció Gabernet

Arxiu Municipal de Gavà 

FESTA MAJOR DE SANT PERE. EL TESTIMONI D'ANA MARIA MENA

«Nunca nos faltó de comer, pero de lo demás… Recuerdo que las fiestas de San Pedro eran muy grandes y a nosotras nos daban un duro o cuatro pesetas y se nos acababa al momento: subíamos en las barquitas de los caballitos, nos comprábamos un paquete de pipas y ya no nos quedaba nada. Veíamos a toda la gente en la Rambla, sentada en sus buenas mesas y muy elegantes y nosotros con un vestidito lavado y unas sandalias de goma, y el que no, descalzo. Yo me preguntaba por qué no seríamos como aquella gente rica, que tenía casa y de todo. Pero no es que sintiera envidia, sólo que en aquellos momentos ansiaba salir de la miseria». 

Ana Maria Mena Torres

Del llibre : « Trajectes, la veu de les dones immigrants », 2008.

DIA INTERNACIONAL DE LA MÚSICA. EL PANORAMA MUSICAL A GAVÀ ELS ANYS 20 I 30

«La passió per la música dels nombrosos olocauins arribats de València a principis del segle XX va ser clau per desvetllar els interessos musicals de la nostra població. Així, l’any 1926 el mestre Rafael Blay, amb el patrocini de Salvador Lluch Vinyals, va fundar la banda Unión Musical, coneguda com els Negres pel seu uniforme fosc, i relacionada amb l’Ateneu Popular -el Casino-.

Un any més tard, el mestre Josep Roselló va crear la banda Joventut Artística Gavanense, els blancs, que sempre va mantenir una estreta col·laboració amb el Cafè del Centre i el Cor La Igualtat.

Els nous ritmes americans arribaren a Gavà amb l’aparició, l’any 1931, de l’orquestrina Jazz Mickey. Es va formar per iniciativa d’Antoni Arnal, encara que pocs mesos després la va passar a dirigir Pere Bruach. Temps després s’anomenaran els Mickey’s Ritmers. Els assaigs i un bon nombre de les actuacions que feien a Gavà tenien lloc a la sala del Cafè del Centre. Van ser els introductors de la modernitat en el marc musical gavanenc».

Benet Solina

De l'exposició « One, Two, Three », 2009

CORPUS CHRISTI. CRÒNICA DE 1960

« Brillante y fervorosa celebración del Corpus Chrísti

Nuevamente ha renovado en Gavá su fervoroso homenaje a la Sagrada Eucaristía en una de las fiestas más descollantes del año eclesiástico, como es la del Corpus Christi. La antigua y rica tradición de piedad devota y patente hacia Jesús Sacramentado ha renacido un año más con mayor esplendor que nunca en estas grandes muchedumbres de fieles que se apretujaban a lo largo de un recorrido también tradicional. El colorido y tipismo que aplica esta fiesta, la más entrañable de cuantas celebra nuestro pueblo, son de nuevo reproducidos en esta ocasión en que aceras, balcones y ventanas acogieron inusitadas concentraciones humanas. Colgaduras, tapices y banderas poblaban todo el itinerario, constituyendo una manifestación pública de los sentimientos católicos gavanenses

A las seis de la tarde salió la procesión de nuestro templo parroquial,precedidas de los niños y niñas comulgantes de este año. Las banderas y estandartes de las diferentes asociaciones religisas y numerosas instituciones culturales, recreativas y deportivas. Los acordes de la Banda de Municipal, dieron un colorido extraordinario.

Cerraba la piadosa comitiva el Ayuntamiento, al frente del cual iba su alcalde, don Juan Escala Milá y el capitán de Artillería don José Balcells ».

Periòdic Brugués, 29 de juny de 1960

QUÈ MENJAVEN ELS NOSTRES AVANTPASSATS IBERS?

Els ibers van viure a la Mediterrània occidental, des del golf de Lleó fins al sud-est de la península Ibèrica, entre els segles VI i II aC. No formaven un grup unificat, estaven dividits en diferents tribus i els de Gavà pertanyien a la dels laietans. Ara bé, tot i que existien diferències entre elles, compartien una llengua i una cultura. No disposem de textos escrits que ens informin sobre l’alimentació dels ibers, així que per acostar-nos a ella només ho podem fer a partir de l’arqueologia. L’alimentació dels ibers es va basar, principalment, en el conreu de cereals i en la ramaderia. Amb els cereals (blat i ordi) estaven relacionades les sitges, unes foses excavades destinades a conservar-los, documentades en assentaments ibèrics de Gavà. Abans de consumir-lo, el gra del cereal es transformava en farina utilitzant molins de vaivé i giratoris. Amb la farina es feia pa, tal com indiquen els forns conservats, i també menjars bullits, com sopes i farinetes. Completaven els aliments vegetals llegums de diferents tipus i fruits d’arbres i arbusts, tant silvestres com cultivats. Entre aquests hi havia raïm i olives, però els ibers no van produir ni oli ni vi, i el seu consum era ocasional i limitat a les elits, que els obtenien dels comerciants fenicis i grecs. Una beguda que sí que estava estesa entre els ibers era la cervesa. Per cuinar, en lloc d’oli, devien fer servir greix de porc.

Pel que fa als aliments animals, els obtenien de les ovelles, les cabres, els porcs i els bous dels seus ramats, que els proporcionaven carn i llet. També comptaven amb ocells de corral, com gallines i coloms. I si bé la cacera no va tenir un pes significatiu, sí que el van tenir els productes del mar (peix i mol·luscs) per a les comunitats que vivien prop de la costa. Aquest va ser el cas dels ibers de Gavà. D’ells ens han arribat pesos de terrissa i de plom fets servir per pescar. També va ser una font d’alimentació la recol·lecció, que, entre altres productes, proporcionava mel. Fins a tal punt la mel va ser important que es disposava d’un envàs especialitzat de ceràmica i amb forma de barret de copa, anomenat kalathos, per conservar-la i comercialitzar-la. Envasos d’aquest tipus, pintats de color vermell amb temes geomètrics, han estat trobats a Gavà.

Ens referim, per últim, on i com preparaven i menjaven els ibers els aliments. Les seves cases no tenien una cuina diferenciada. Cuinaven en una llar de foc centrada, al costat de la qual també menjaven. Per preparar els aliments, a més dels forns i dels molins referits, disposaven de graelles de fang, morters-ratlladors de ceràmica, olles, ganivets de metall i altres objectes. Per menjar tenien una vaixella de ceràmica, amb plats, bols, copes, gerres i craters de producció local i, en algun cas, importats. En canvi, no tenien coberts i els aliments els havien de prendre beguts, si eren líquids, o amb els dits, si eren sòlids. Tot apunta que l’alimentació va ser un element característic de la cultura ibèrica, com la llengua, la ceràmica o els rituals funeraris, amb unes aromes i uns sabors que, com tantes altres coses, l’ocupació romana de la península Ibèrica va fer desaparèixer.

Josep Bosch, Museu de Gavà

Per saber més: La cuina dels ibers. De la llar de foc als fogons. De Joan Santacana i Joan Duran. Rafael Dalmau, Editor. Barcelona 2011.

TEMPS DE COMUNIONS

TAL DIA COM AVUI DE 1973 VA ACTUAR A GAVÀ EL GRUP MUSICAL "VIVA LA GENTE"

Fons Teresa Agustí. AMG

QUAN VA COMENÇAR LA FIRA D’ESPÀRRECS?

   L'any 1932, amb la finalitat de donar a conèixer el producte i de fomentar-ne la qualitat, per iniciativa del Sindicat Agrícola es va convocar el primer Concurs-Exposició d’Espàrrecs. L’any 1936 se’n va celebrar la cinquena edició. L'esclat de la Guerra Civil va iniciar un parèntesi i el concurs no es va reprendre fins a l’any 1943. Cinc anys després, el 1948, se’n va convocar una altra edició, però, malgrat que la producció era excel·lent, el concurs no es va tornar a organitzar fins a l’any 1961.

      A partir de 1963 el concurs va prendre un nou caire. Va passar a ser més ambiciós amb l'objectiu de transcendir fora de l’àmbit local. S’hi van incorporar nous sectors: maquinària agrícola, productes industrials, comerç local... Els visitants es van començar a comptar per milers. A partir de 1980, amb l’arribada de la democràcia la Fira obre les portes a les entitats i associacions de la ciutat. Es va arribar als 150.000 visitants.

    A mesura que passaven els anys, va augmentar la demanda d’espai per als expositors i els visitants i la Fira va anar canviant d’emplaçament: Torre Lluc, Rambla, pavelló Jacme March, plaça de Francesc Macià... Actualment, per adaptar-se als nous temps, hi ha un replantejament de la Fira que implica canvis d’oferta i d’ubicació.

      Assumpció Gabernet

      Arxiu Municipal de Gavà  

ANIVERSARI DE LA PROCLAMACIÓ DE LA II REPÚBLICA

Acta del Ple de 16 d'abril de 1931. AMG

El 28 de gener de 1930 va caure la dictadura de Primo de Rivera, que va durar set anys. Set anys de política repressiva contra la llengua i la cultura catalanes van afavorir l’aparició d’un clima contrari al règim i a la monarquia i la proliferació d'un bon nombre de partits catalanistes i d'esquerra. Després de la caiguda de la dictadura, el govern, en l’intent de retornar a la normalitat i a la monarquia constitucional i parlamentària, va convocar eleccions municipals. Les eleccions es van plantejar com un referèndum entre passat i futur, entre monarquia i república. 
 

A Catalunya, aquesta dicotomia va estar representada pel centre-dreta de la Lliga Regionalista i pels partits d’esquerra, especialment el Partit Catalanista Republicà i Esquerra Republicana. Les eleccions van tenir lloc el 12 d’abril. A tot Espanya van triomfar les esquerres, i a Catalunya el partit guanyador va ser Esquerra Republicana, especialment a les ciutats. El vot obrer i menestral va portar la victòria als republicans i el rei va fer les maletes i se’n va anar a l’exili. La monarquia es va ensorrar.

Dos dies després, el 14 d’abril, Francesc Macià des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona va proclamar la República Catalana. Hores més tard, a Madrid es va instaurar el govern de la República, que va enviar ràpidament uns representants a parlamentar amb el govern català. Després d’un estira i arronsa, el 17 d’abril es va acordar renunciar a la República Catalana a canvi d’un govern autònom —la Generalitat— i de l’aprovació d’un estatut d’autonomia.

A Gavà, la Rambla es va omplir de gent per celebrar la proclamació de la República. Aquí va guanyar la Lliga: 9 regidors de la Lliga Regionalista i 2 regidors de Foment Català Republicà. Personats els representats de les dues candidatures davant la presidència de la República Catalana el 15 d’abril de 1931 per fer efectiu el nomenament consistorial, Francesc Macià va decidir nomenar per decret un consistori format únicament per la candidatura de Foment Català Republicà, que es va constituir el 16 d’abril amb Miquel Tintoré com a alcalde i Cristòfol Solé com a primer tinent d’alcalde. Macià va invalidar els resultats de les eleccions municipals —hi va haver rumors que en alguns municipis havien estat manipulades pels cacics— i es van tornar a celebrar el 31 de maig. Aquest cop, a Gavà va guanyar la candidatura de Foment Català Republicà, que va aconseguir 6 de les 11 regidories. Les altres 5 van quedar en mans de la Lliga. Cristòfol Solé va ser l‘alcalde, Bartomeu Fabrés, el primer tinent d’alcalde, i Miquel Tintoré, el segon tinent d’alcalde.

 

Assumpció Gabernet

Arxiu Municipal de Gavà  

ÀLBUM DE FOTOS. RAVAL DE MOLINS

Imatge d'inicis de segle XX de les cases del carrer del Raval de Molins cantonada carrer de la Rectoria de Gavà,  amb la casa de cal Marquesó en primer terme. Aquesta fotografia pertany a l’arxiu de l'Estudi de la Masia Catalana, projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que n’encarregà el desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).  L’objectiu del projecte era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies amb la finalitat de publicar una gran obra en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili. El fons fotogràfic consta de 7.700 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i de les Illes Balears preses per fotògrafs de renom. Aquest fons fou cedit l'any 1975 al CEC per la senyora Núria Delétra-Carreras Patxot. 

📷 Fons: Centre Excursionisme Catalunya.  Autor desconegut. AMG.

QUIN TEMPS VA FER A GAVÀ ELS ANYS 1891 I 1892?

“El dia 6 de enero de 1891 hizo una llovizna de nieve y a la mañana siguiente hizo una escarcha y continuó la escarcha hasta el dia 21 de enero, que mató todas las plantas y muchos árboles como naranjos, algarrobos y todos los frutos de estos. En nuestros algarrobos recogimos unas 6 arrobas. Pero en cambio parecía que iba a haber una cosecha de trigo y maíz grandiosa y de otros granos.

Después, en el mes de octubre comienza a llover y casi no podíamos sembrar el trigo. Con trabajos sembramos, pero comienza a llover en octubre y no para hasta el 13 de abril del año 1892. El resultado fue que no recogiéramos ningún grano. La mayor parte de los labradores de este pueblo de Gavà no recogieron trigo para continuar su siembra.

Después del 13 de abril, como hemos dicho, no llovió ni por medio palmo de sazon hasta el dia de San Miguel, el 29 de Septiembre del mismo 1892. De modo que estuvo sinco o seis meses de estio sin llover. Primero no se recogió granos, ni trigo, ni habas ni patatas por demasiada agua y después, por demasiado seco, no se recogió maiz, ni calabazas, ni sebolles, ni judias. No tuvimos cosecha de nada, excepto de uvas para hacer muy buen vino, en Gavà.

Clima del año 1892

Enero: nieblas

Febrero: nieblas acompañado de alguna lluvia

Marzo: lluvias y nieblas

Abril: sereno buen tiempo

Mayo: sereno calor y nubes

Junio: lluvias y nieblas

Julio: sereno y viento frio y algun trueno

Agosto: sereno y viento frio

Setiembre: calor buen tiempo

Octubre: escarxa

Noviembre: frio

Diciembre: muy buen tiempo"

 

Transcripció del diari personal de Baldiri Solé 

COM RENTAVEN LA ROBA LES NOSTRES AVIES I BESAVIES

“Per aquells anys vint, l'única aigua amb què es podia disposar a les cases, era la del pou que tothom tenia a l’eixida de forma particular, o bé a mitges amb la casa veïna. En aquest cas el pou estava situat a la paret mitgera i es tancava amb una portella per cadascun, però feien servir la mateixa corriola i la mateixa corda. La tasca d’omplir el safareig no era pas bufar i fer ampolles, ja que requeria temps i esforç, perquè per a deixar-lo ple es necessitava ben bé el poar de vint a vint-i-cinc galledes, i la fondària dels pous era normalment entre cinc i set metres. Cal assenyalar, respecte als pous de les cases, que, a més a més de proporcionar l’aigua necessària per a usos domèstics i personals, a l’època estiuenca exercia de nevera, que llavors, als pobles, ni existia ni es coneixia. Per a refrescar el vi, es posava el porró dins d’una galleda d’aigua acabada de poar per a mantenir la frescor natural, que també s’aprofitava per conservar algunes viandes, baixant-les ben avall amb un cistell i que, per cert, més d’una vegada, també havia servit per pujar un gat que ensumant la manduca hi havia baixat o caigut.

Un cop per setmana, i sempre a mig matí, quan els homes ja eren a les Sorres i la canalla al col·legi, amb el safareig ben ple de l’aigua que havien poat, les dones acostumaven a rentar la roba, a fer la bugada, que en deien. Com que llavors no hi havia rentadores, ni detergents, aquesta operació també requeria temps i esforç. De bell antuvi fregaven la roba amb una grossa i tosca pastilla de sabó i després la picaven amb el picador, un estri de fusta de roure o d’alzina, molt semblant a les paletes de jugar a tennis de taula, motiu pel qual la quitxalla, furtivament, la usàvem per als nostres jocs.

Una vegada havien picat i escorregut bé les peces de roba recargolant-les amb les mans, les posaven dins d’un cossi on tiraven una espècie de lleixiu calent que feien bullint aigua i cendra amb la caldera de la matança, o remullant-les amb aigua macerada amb trossets d’atzavara. Per a la roba blanca hi afegien la popular “monyeca” de blau, i per assecar-la la penjaven a l’eixida o al terrat, en unes tires de filferro gruixut clavades de paret a paret i, perquè no toquessin a terra, s’alçaven amb un esprimatxat puntal de salze”

Antoni Tarrida,

Del llibre: “Terra i ànima. El Gavà de quan jo anava a escola”, 2005

HISTÒRIA DE LA CASA DE VALÈNCIA DE GAVÀ

El 21 de juliol de 1930 una comissió formada per sis persones va presentar al Govern Civil de Barcelona una instància sol·licitant la legalització de la Casa de València de Gavà. La seu era ubicada en un edifici del carrer de Salvador Lluch, a l’antic Cafè de la Plaça, que l’any 1922 s’havia traslladat al Casino de la Rambla. Poc després, el 31 d’agost, ja es va celebrar l’assemblea de constitució de la Casa de València de Gavà a la qual van assistir 65 socis.

A partir d’aquell moment la Casa de València va començar a organitzar un bon nombre d'activitats com la commemoració anual de la conquesta de València en què no hi podia faltar música, tronadors, traca, ball i castell de focs. Les activitats lúdiques, culturals i esportives es van anar succeint fins a l’esclat de la Guerra Civil. Després de la Guerra ja no va tornar a funcionar. L’any 1955 l’Ajuntament va comprar el local de l'entitat a l'empresa propietària, la Immobiliària Aguasbar. L’any 1957 van començar les obres per convertir el local en biblioteca pública i posteriorment va ser la seu del Departament de Serveis Econòmics de l’Ajuntament fins que es va traslladar a la plaça de Jaume Balmes l’any 2003.

Després de la guerra, la Casa de València va desaparèixer com moltes altres entitats, però no així els valencians, que continuaven presents en entitats com el Cor l’Alegria, la Cobla Brugués, l’Orquestra Blay o la Banda Municipal de Música. L’any 1981 el retorn de la democràcia va permetre constituir de nou la Casa de València de Gavà. 

Assumpció Gabernet

Arxiu Municipal de Gavà