divendres, 20 de desembre del 2013
dissabte, 14 de desembre del 2013
EL CULTE A SANT NICASI
Segons
el catàleg episcopal de l’església de Reims Historia
Remensis Ecclesiae, escrita
per Flodoardo en el segle X, sant Nicasi va ser el dècim bisbe de
Reims. Aquest mateix document testifica que va rebre martiri durant
la gran invasió dels bàrbars de l’any 407. El culte a sant Nicasi
es va estendre ràpidament per tota la província de Reims. Els
monjos benedictins de l’abadia on es conserva el seu sepulcre van
contribuir a la difusió del culte al sant.
El
culte va passar de França a Espanya a través de Navarra, a
principis del segle XVI. Més tard, al segle XVII, va arribar a
Catalunya, on tenim constància de l’advocació de sant Nicasi al
convent barcelonès de Montsió i a la parròquia de Sant Pere de
Gavà.
Joan
Amades explica: “Una de les vegades que Barcelona sofrí una
epidèmia de còlera, les monges del convent de Montsió van obtenir
una relíquia d’aquest sant i tots el fidels que s’hi van
encomanar es veien salvats de l’epidèmia”. Aquella i altres
comunitats benedictines venien panets beneïts que es creia que
guarien les malalties, tradició que també va arrelar a Gavà i que
ha arribat fins als nostres dies. Els habitants de Barcelona —els
que podien— anaven al camp per fugir de l’epidèmia i molts van
anar a parar a pobles del Baix Llobregat. És segurament d’aquesta
manera com es va difondre la devoció a sant Nicasi i com el culte va
arribar a Gavà.
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà
Etiquetes de comentaris:
festa major,
Sant Nicasi
dimarts, 19 de novembre del 2013
LA FARMÀCIA DEL SENYOR PEPET
“Com tots els
de la meva edat, tinc gravada la imatge d’aquell vell edifici de modesta
figura, amb unes grosses portes de fusta obertes de bat a bat i un vestíbul amb
unes vidrieres que donaven entrada a l’apotecaría. L’interior tenia les parets
cobertes de prestatges amb els específics preparats de laboratori i a dalt de
tot, una renglera de terrines amb herbes remeiares i al bell mig, una mampara
de vidre glaçat reservava el laboratori on el Sr. Pepet elaborava xarops,
ungüents i receptes remenant destrament el morter.
Al través
d’una petita portella, apareixia el cap del Sr. Pepet, sempre atent i
servicial, amb les ulleres a la punta del nas i un escuradents a la boca. Si hi
portaves una recepta, la contesta era sempre la mateixa: “Vine d’aquí a mitja horeta”.
En canvi, et servia aviat tot tipus de pols, per mal de ventre, mal de cap o de
costat i el seus famosos pols per la “bavera” dels nadons.
El popular senyor Pepet, va ser una persona molt ponderada i inspirava
tanta confiança, que la gent acudia al seu consell i remei, en el cas de
qualsevol tipus de malaltia, en comptes d’anar al senyor Coromines, metge del
poble. El senyor Pepet va ser el major dels quatre germans de la família dels
Todo, molt arrelada al passat de Gavà, i el seu pare en Josep Amat i Vilà que
havia estat alcalde, a més de la farmàcia, també el va fer aprendre a tocar el
piano, i abans d’en Pere Bruach, va amenitzar les sessions de ball de saló del
Centre”.
Antoni Tarrida
del llibre: “Terra i ànina. El Gavà de quan jo anava a l’escola”, 2005.
Antoni Tarrida
del llibre: “Terra i ànina. El Gavà de quan jo anava a l’escola”, 2005.
divendres, 15 de novembre del 2013
FESTIVITAT DE SANT ALBERT MAGNE. PATRÓ DELS HULES
Fons Sociedad General de Hules. AMG |
L’empresa Sociedad General de Hules es va instal·lar a Gavà l’any 1931 i
es dedicava a confeccionar hule o tapet per a taula. L’empresa va adoptar Sant
Albert Magne, patró de la indústria química, com a patró.
El dia del sant patró l’empresa concedia festa als treballadors i
organitzava tota una sèrie d’actes que tenien molt d’èxit. El dia començava a
les deu amb un ofici solemne en honor a Sant Albert, celebrat pel rector de
l’església de Sant Pere, que acostumava a estar assistit per altres mossens i
l’escolania. La part musical corria a càrrec de la secció coral de l’empresa,
dirigida pel mestre Ramon Raventós, amb acompanyaments de corda.
A les dotze, s’oferia un vermut a la sala del casino i, després de
dinar, al camp municipal d’esports tenia lloc el tradicional partit de futbol
que enfrontava solters contra casats. A la tarda, sobre les cinc, el Casino era
escenari d’alguna representació teatral. Durant l’entreacte s’aprofitava per
lliurar els diplomes i medalles al personal que durant l’any complien
vint-i-cinc anys al servei de l’empresa. El lliurament anava a càrrec del
director, el senyor Alfonso Mínguez. La cloenda de la festa tenia lloc a la
sala del casino on es celebrava el “ball de vetlla”, amenitzat per alguna
orquestra de renom, com la Bruach.
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà
dimarts, 12 de novembre del 2013
L'ESCUT DE GAVÀ
L'escut municipal de Gavà va ser oficialitzat per decret
núm. 2526 de 28 d'agost de 1972. Es tracta d'un quadrilong hispànic truncat que
conté les quatre barres i que es representa caironat d'atzur, les claus de Sant
Pere passades en sautor, amb les dents a baix i mirant cap enfora, la d'argent
en banda i per damunt la d'or en barra.
Abans de
l'oficialització de l'escut s'utilitzava un segell que permetia
l'autentificació dels documents. La primera notícia que tenim de la
utilització d'un segell data de la
segona meitat del segle XVIII. Es tractava d’un segell rodó amb la paraula Gavà
en orla, amb una creueta que separava el començament de la paraula final, i al
centre un ornament floral.
Cap a finals del
segle XVIII, l'Ajuntament va adoptar el senyal identificatiu del
municipi: les claus de Sant Pere, patró de la parròquia i del poble. Des
d'aleshores, el segell va sofrir algunes modificacions puntuals com la
incorporació de les armes pontifícies o de la Santa Seu.
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà
dijous, 31 d’octubre del 2013
ELS ORÍGENS DE LA CASTANYADA
La Castanyada originàriament era una celebració que tenia
un clar sentit domèstic: la família es reunia i recordava els difunts menjant
castanyes, resant el rosari o amb petits gestos com deixar un plat buit a
taula. També s’encenien candeles o llums davant les imatges dels familiars
desapareguts. Es tractava, doncs, d’una celebració íntima i familiar. Tot i la
dosi de temor que inevitablement provoca la incertesa del món sobrenatural,
aquesta tradició pretenia demanar l’emparança dels avantpassats, percebuts com
a protectors de la llar i de la família.
Un dels aspectes que caracteritza la festa és menjar
castanyes i panellets. Aquest costum té un origen poc clar, però probablement
recorda els antics àpats funeraris i els ‘pans dels morts’ que es portaven a
l’església.
A partir del segle XIX, amb els nous espais de
sociabilitat, com els cafès, molts pobles van començar a fer-hi castanyades
col·lectives. A Gavà, al Cafè del Centre o al Cafè de la Plaça se servien
castanyes calentes i mistela als clients. Als carrers més cèntrics, com la
Rambla o la plaça Major, s’hi instal·laven les populars castanyeres per torrar
castanyes. La festa havia comptat també amb manifestacions de teatre popular.
La peça més representada va estar Don
Juan Tenorio, que també es representava a Gavà.
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà
Etiquetes de comentaris:
castanyada,
Tots els Sants
dimarts, 29 d’octubre del 2013
UNA HISTÒRIA DE FANTASMES
La història
que relatem a continuació va succeir a Gavà fa seixanta-nou anys i és fidel
transcripció de la que ens ha explicat el seu protagonista. El desig del
narrador és preservar l’anonimat, per aquesta raó els noms de persona i de lloc
han estat canviats.
L’any 1944 en
Joan tenia catorze anys. Per aquelles dates va morir la tia Filo, que vivia a
Molins de Rei. El Joan volia anar a l’enterrament perquè l’apreciava molt i
sempre havien tingut molt bona relació, però els seus pares no van deixar-li
anar perquè no faltés a escola.
La nit següent a l’enterrament, com moltes altres, el Joan es va llevar
per anar a la comuna, que era fora, a l’eixida. Va ser aleshores quan, en un
racó de l’habitació, va veure clarament una ombra. Però no una ombra projectada
a la paret, sinó una ombra amb entitat pròpia, com un espectre. Va anar a la
comuna i va tornar-se’n al llit. No es va atrevir a explicar-ho a ningú.
Aquella escena es va repetir la nit següent. A l’endemà, va decidir confiar-li
a la seva mare, que li va donar un savi consell: “Dile: de parte de Dios, quién
eres y qué quieres” i així ho va fer. Quan aquella nit l’espectre va tornar a
aparèixer, va fer el que la seva mare li havia indicat i una veu va contestar:
“Soy la tia Filo... y quiero que me quiten el pañuelo..., que no veo el
camino...”.
Quan va explicar a la seva mare quina havia estat la resposta de
l’espectre, aquesta va confirmar que, efectivament, la difunta havia estat
enterrada amb un mocador que li tapava la cara, detall que el Joan desconeixia.
La mare d’en Joan va anar immediatament a parlar amb la filla de la finada per
posar-la al cas de la situació. Aquesta va anar a parlar amb el rector,
que li va aconsellar encendre dues
espelmes per guiar-la. Així ho va fer i l’espectre no va tornar mai més.
Seixanta-nou anys després d’aquests fets, el Joan encara recorda amb tota
claredat la veu de la tia Filo i està convençut que, finalment, va trobar el
camí.
Gavà, 2013
dimarts, 22 d’octubre del 2013
COMPLEX ESPORTIU DE CAN SELLARÈS. 60 ANYS
L’any 1953 es va inaugurar el complex esportiu de Can Sellarès amb una
esplèndida festa a la qual van ser convidats tots els treballadors de la
fàbrica Roca. La Compañía Roca Radiadores havia adquirit la masia i al seu
voltant va instal·lar-hi pistes i equipaments esportius, un parc i jardins per
oferir als seus treballadors un ampli espai per a l’esbarjo.
Com que en
aquells moments la creació d’entitats i associacions estava molt controlada, a
l’empara de Can Sellarès es va crear l’Agrupació Cultural Recreativa,
enquadrada dins de la secció d’Educación y Descanso del sindicat únic de
l’època. L’agrupació incloïa diferents seccions: infantil, juvenil, bàsquet,
beisbol, futbol, handbol, hoquei, excursionisme, escacs, una biblioteca,
cinefòrum, rondalla, cant coral, sardanes... i moltes altres que s’hi van anar
afegint amb el temps. Des d’aquella plataforma es van començar a desenvolupar
tot tipus d’activitats i iniciatives, des de préstec de llibres, ensenyança d’idiomes,
cine fòrum, debats, conferències i moltes altres de caràcter esportiu. Un dels
principals atractius de Can Sellarès era la piscina. A l’estiu era ple de gom a
gom.
Entrats els anys setanta, moltes de les
seccions esportives ja havien deixat Can Sellarès perquè havien crescut i
necessitaven instal·lacions més grans i més ben condicionades. També va
coincidir amb un moment de canvis polítics i socials. Ja no era necessària
l’empara de Can Sellarès per crear una associació. A més, també va canviar
l’actitud de l’empresa cap als treballadors, que va deixar de ser paternalista,
així com les reivindicacions dels treballadors, expressades en la llarga vaga
de 1976-77. Can Sellarès va continuar
funcionant, però sense la força de dècades passades. L’any 1987 els ajuntaments
de Gavà i Viladecans van comprar el complex a la companyia Roca per 64.200.000
pessetes. Per gestionar l’equipament es va crear una entitat gestora, la
Mancomunitat de Can Sellarès.
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà
dijous, 17 d’octubre del 2013
VA DE CINE...
El
primer cinema de Gavà va començar a funcionar l’any 1909 (quan va
arribar l'electricitat) i va projectar films durant dos anys. Era el
cinema dels germans
Faura,
que
estava al carrer del
Centre, just al davant
del Cafè del Centre. En realitat era un cafè que va adaptar una de
les sales per passar-hi pel·lícules.
El
segon, ubicat al Cafè de
la Plaça,
no era
ben bé un cinema. El Cafè
tenia una sala d'actes que servia per fer teatre, conferències i
actes diversos, entre ells, cinema. Va deixar de funcionar l’any
1922, quan es va obrir el Casino.
També el Cafè del Centre acollia la projecció de pel·lícules a la dècada dels anys vint. L'any 1920, al número 5 del carrer Indústria, Lluís Huguet va obrir el cinema Ideal, el primer local pensat com a cinema. Va estar en funcionament fins a 1922, quan va obrir el cinema Casino, propietat d’en Salvador Lluch. Quan es va inaugurar el cinema del Casino, Salvador Lluch va oferir a Lluís Huguet la possibilitat de fer-se càrrec de l'administració del cinema. Huguet va acceptar i va tancar l'Ideal. A inicis dels anys trenta, Huguet va deixar l'administració del cinema Casino i va tornar a obrir l'Ideal, reformat, amb el nom de Novetats. L'any 1934, al número 6 de la rambla de Salvador Lluch es va obrir un altre cinema, conegut com a "Cal Tragabales", per les pel·lícules de trets que s’hi podien veure habitualment.
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà
dissabte, 12 d’octubre del 2013
diumenge, 29 de setembre del 2013
PUGEM A SANT MIQUEL (Sardana)
Pugem ardits el camí que dret s'enfila
fins a assolir el castell d'Aramprunyà.
El blau del cel i el del mar, que al lluny vigila,
fan bell dosser a la vila de Gavà.
Sent l'esperit l'emoció de la grandesa
i fuig del cor la tristesa i el recel,
tenint a prop un racó ple de dolcesa:
l'ermita xica en honor a Sant Miquel
Reposem en son llindar,
i que el sol ens acaroni.
Tot seguit podrem entrar
i al gloriós Sant pregar
que sa fortaleça ens doni
per a vèncer els enemics
que cos i esperit espien
i nostre camí desvien
per viaranys de fatics.
Companys, abrandem de Fe,
com una immensa foguera
eixa muntanya senyera
que ens mostra un cel tant serè.
I al ritme d'una sardana
farem lluir un nou estel,
i una joventut més sana
pujarà amb joia galana
a venerar SANT MIQUEL.
Lletra: Joan Solé
Música: Rafael Blay
dilluns, 23 de setembre del 2013
40 ANYS SENSE CAN PERE BORI
Foto: Jordi Vaghi. AMG |
La masia de Can Pere Bori té l’origen en una
fortalesa medieval. Va tenir diferents propietaris fins que a l’inici del segle
XIX fou adquirida pels Carreras, administradors de la baronia, que la usaven
com a segona residència. L’any 1937, i durant un breu temps, va aixoplugar
l’escola Ignasi Iglesias. Un cop acabada la Guerra Civil, la casa es va
convertir en una caserna militar.
Després, l'edifici va quedar en total abandó fins
que l’any 1962 va allotjar als damnificats de la riuada que va afectar Gavà el
7 de novembre. Es tractava de famílies procedents de
la immigració de les regions més deprimides d'Espanya que des dels anys
cinquanta s’havien vist obligades a instal·lar-se en coves i barraques al
voltant del torrent Bergelit i del torrent del Calamot.
Mesos després se’ls va traslladar a uns barracons prefabricats, coneguts
popularment com “Las casitas de San Rafael”. A Can Pere Bori hi van continuar
instal·lades famílies d’escassos recursos fins que l’any 1973 va ser enderrocada. Al solar que va quedar
disponible s’hi va construir el col·legi públic l’Eramprunyà l’any 1978.
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà
ÀLBUM DE FOTOS. DESFILADA DE CARROSSES A BARCELONA
Feia més de cinquanta anys que la ciutat de Barcelona no organitzava cap desfilada de carrosses per la Festa Major i en la represa d’aquesta tradició, el setembre de 1959, Gavà hi va ser convidada.
La desfilada de la Mercè, organitzada pel Real Círculo Artístico, va transcórrer pel passeig de Gràcia, entre la Diagonal i la Gran Via. La nostra població hi va participar amb una espectacular carrossa que feia al·lusió al Gavà pagès, representat amb un gegantí tall de síndria. El jurat qualificador, presidit pel vizconde de Güell, li va atorgar un primer premi.
L'organització de la carrossa va comportar la mobilització de molts gavanencs que hi van participar desinteressadament —Antoni Basté, Joan Martorell o Jordi Vaghi,entre altres—, i d’empreses locals com ara Borderas-Pascual, Cia. Roca, Societat General d’Hules, Formo, Giralt i Carbonell, Serra i Balet i la Hermandad de Labradores.
El dia de la desfilada, dalt de la carrossa hi anaren nou joves gavanenques: Rosa Agustí, Mercè Sans, Teresa Cardona, Margarida Parés, Paquita Pérez, Àngels Alsina, Carme Barrufet, Carme Amat i Rosalia Ariño.
📷Autoria desconeguda. Fons Margarita Parès. AMG
dijous, 12 de setembre del 2013
LA TORNADA A L'ESCOLA. ANAR A ESTUDI A GAVÀ AL SEGLE XIX
El segle XIX és l’època en què la ideologia liberal
penetra en la societat i la instrucció pública es considera un element
necessari per garantir el progrés econòmic i social. És en aquest context que
el 1857, per iniciativa del ministre Claudio Moyano, l’Estat va aprovar la Llei
d’instrucció pública, que organitzaria el sistema públic escolar, del qual
prenia responsabilitats a través dels controls del Govern Civil. L’article 100
d’aquesta llei obligava als ajuntaments a escolaritzar tota la població
infantil –nens i nenes de sis a nou anys- dels municipis de més de 500
habitants. Els mestres havien de ser pagats pels ajuntaments, tot i que l’Estat
s’obligava a subvencionar part dels costos.
Cap el 1800, Gavà era un minúscul poble d’uns 800 habitants format per
petits ravals. L’any 1811 hi havia un sol mestre per a tots els nens, i
l’escola —o “estudi”, com s’anomenava— estava situada en una de les
dependències de l’únic edifici municipal que hi havia en aquell temps:
l’hostal, tenda, taverna, fleca i carnisseria de la plaça Major (antigament
anomenada també de la Creu de Terme), que també servia d’Ajuntament. L’escola
estava separada de l’hostal per un pati on hi havia un pou cec o comuna on s’hi
abocaven les deixalles de l’hostal i la carnisseria.
D’aquesta època, coneixem els noms de diversos mestres. L’any 1815,
exercia de mestre de l’estudi Pere Màrtir
Lloberas. Els migrats recursos que aconseguia a partir de la tasca docent els
complementava amb el que rebia com a secretari municipal. L’any 1851
pren possessió el
mestre Tomàs Navarro Farré, amb una paga de 2.000 rals anuals.
A inicis del segle XIX, el veïnatge de Gavà patia un intens
analfabetisme. L’any 1857 només hi havia 87 nens escolaritzats, els altres
havien de treballar per subsistir. Les xifres de l’any 1860 ens donen una idea
del reduït abast de l’educació: només sabia llegir el 25% dels homes i el 3% de
les dones.Amb l’aplicació de la llei
Moyano, l’any 1874 ja hi haurà un mestre per als nois i una mestra per a
les noies. A Gavà, i gràcies a l’obligatorietat de l’ensenyament femení,
l’analfabetisme va disminuir apreciablement: l’any 1877 sabien llegir i
escriure el 32% del homes i el 10% de les dones, percentatges que es van
mantenir estables fins a principis del segle XX.
Text extret de l’exposició: “De la instrucció a l’educació. L’escola a Gavà del 1310 al 1929”, inaugurada a Gavà el 12 de març de 2009.
Etiquetes de comentaris:
Història de l'ensenyament
dissabte, 31 d’agost del 2013
TAL DIA COM AVUI DE 1926. L’AIGUAT DE SANT RAMON
“En el día 31 de Agosto
de 1926 hizo una inundación que causó muchos daños en el pueblo de Gavà y su
término y a Viladecans, las crecidas de las rieras arrasaron las tierras y
mataron muchos árboles.
La riera de San Llorens
se desbordó y el agua pasaba por encima
la Rambla frente el casino. El agua entró en el casino y bajó por la Rambla, arrancando parte de los bordillos,
entrando por las casas y derribando las paredes de las cuadras de Jaime Enrich,
estendiéndose por todas partes.
Y la creciente de la agua
del torrente de las Farreres pasó por el lado de la Rectoría, entró por la calle de Molins y
quedó aglomerada en unos solares edificados de Carlos Vendrell y no pudiendo
resistir tal fuerza de agua, derrumbó la pared de bajo y el mismo golpe
derrumbó la pared de la Boada y se
estendió hacia la Iglesia con una altura de un metro de agua nadando las sillas
y bancos. Y la riera de las Parets
derrumbó la paret del pie del Calamot e iba frente abajo hacia la fábrica de
Serra y Balet que parecía una riera. Como consecuencia de este tempestad mató
muchas plantas y árboles y vino una plaga de orugas que no dejó nada y de
gusanos por todas las frutas”.
Transcripció del diari de Baldiri Soler Tomàs
Etiquetes de comentaris:
aiguats
dimecres, 17 de juliol del 2013
LA CIUTAT DE REPÒS I LES VACANCES
A inicis
del segle XX els únics que es podien permetre el luxe d’estiuejar i de viatjar
eren els burgesos. A partir dels anys trenta l’estiueig i les sortides de cap
de setmana es van popularitzar. En aquells moments es calcula que de la ciutat
de Barcelona en sortien cada cap de setmana més de 200.000 persones. Es per
aquesta raó que es va pensar en una ciutat de vacances, caps de setmana i de
convalescència a prop de Barcelona que ocuparia les platges del Prat, Viladecans,
Gavà i Castelldefels.
El
projecte, que va ser ser elaborat pel GATCPAP, pretenia crear una arquitectura
moderna. Definia la ciutat a partir de cinc àrees: zona de banys, zona de caps
de setmana (amb cases desmuntables de lloguer), zona de residència (amb hotels,
cases i colònies escolars), zona de cures de repòs (amb sanatoris) i zona de
conreus amb horts de lloguer.
La Ciutat del Repòs i les Vacances no es va poder dur a
terme per l’esclat de la Guerra Civil, però també es va paralitzar pels problemes
que van causar les expropiacions. Quan es va fer públic el projecte, els
pagesos dels municipis afectats es van mobilitzar organitzant manifestacions de
protesta i contractant advocats per defensar les seves terres. Explicava
l’Antoni Tarrida que ell va assistir amb el seu pare a una reunió informativa
que els promotors del projecte van fer al Cinema Novetats de Gavà, a la qual va
assistir la població en massa. La protesta va ser tan gran que els
organitzadors van haver d’escapolir-se per la porta del darrere. També hi havia
veus en contra que al·legaven que el projecte tenia mancances tècniques,
urbanístiques i sanitàries, i també d’altres de tipus ecològic, com la
dessecació dels aiguamolls i la tala indiscriminada d’arbres de la pineda.
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà
Etiquetes de comentaris:
Ciutat de repòs i les vacances
dimecres, 10 de juliol del 2013
QUI NO BAT AL JULIOL, NO BAT QUAN VOL
« Finalitzada la sega, s’iniciava la batuda, gairebé sempre al juliol, com
ho corrabora la dita: “Qui no bat al juliol, no bat quan vol”. La batuda es
feia a l’era de les diferents masies i masos de Gavà, com la de can Ribes,
l’Horta, can Llonch o la fassina d’en Moliner. El procés de batre durava tot el
dia.
De bon matí es batia “a potes”: els animals, fent cercles, passaven per
damunt del blat estès tot aixafant les espigues amb el corró; amb això
s’aconseguia separar el gra de la palla. De tant en tant, els animals
s’aturaven i el blat es girava amb l’ajut de forques de fusta, perquè la batuda
quedés uniforme. Havent dinat començava el procés de ventar, que consistia a
separar la palla del gra. En aquest punt era essencial que el temps fos
favorable, ja que si bufava el vent del llebeig la tasca era molt més senzilla.
Es ventava tot aixecant la palla amb les forques i llençant-la fora de la
batuda fins que només quedava el gra i el boll. Modernament, van sortir unes màquines
ventadores a mà que van facilitat molt la feina. Per separar-los es
desembollonava, és a dir, es llençava la barreja enlaire i el vent s’enduia el
boll, alhora que el gra, com que pesava més, queia a terra. El procés es
repetia els cops que fossin necessaris fins que el blat quedava ben net.
L’últim pas consistia a porgar el blat amb un estri metàl·lic. Després
es posava en sacs d’uns cinquanta quilos i es desava al graner o a la sitja. La
palla s’amuntegava en el paller, en forma de punxa, de manera que si plovia
l’aigua rellisqués avall; la palla es destinava bàsicament a l’alimentació de
les bèsties i a la confecció d’adobs.Aquest procés tan laboriós va sofrir una
important evolució amb l’arribada de la primera màquina de batre, que era de la
marca Rustot i funcionava amb vapor. La van comprar Gras i Salvador Viñas i la
van instal·lar als terrenys del Gras, on avui hi ha el Banc de Sabadell, a la
Rambla. Més tard, Josep Llonch va comprar la societat d’en Gras, i la màquina
es va col·locar al carrer de Sant Pere. Els anys quaranta, la màquina de batre
ja era a cal Pauet, on la majoria dels pagesos hi anaven a batre ».
. Mireia Valentí
Del llibre: "L'Abans", editorial efadós, 2002
Etiquetes de comentaris:
batuda del blat
dijous, 4 de juliol del 2013
AVUI FA 75 ANYS DEL TERCER BOMBARDEIG AERI SOBRE GAVÀ
Entre els morts, la Rosa Caylà, de 19 anys, i
el seu germà Artur, de 10, que eren fills del farmacèutic de la Rambla. La Rosa
era mestra i treballava a l’escola de Viladecans, cap on es dirigia aquell matí
acompanyada del seu germà. Sobre les 9 del matí va començar el bombardeig i
tots dos es van refugiar sota un pontó, amb la mala sort que els va caure una
bomba a sobre.
Una altra víctima d’aquell dia va ser en Joan
Lleó, que treballava com a fonedor a la Roca. Quan va començar el bombardeig es
va estirar a terra per evitar la metralla. La mala sort va fer que una bomba el
toqués de ple. D’ell només en van trobar una mà. Va haver-hi dos bombardejos
més, un al novembre i un altre al desembre, però no van causar víctimes. Entre
març i desembre de 1938 a Gavà van haver-hi cinc atacs aeris amb un saldo de
setze víctimes: 7 homes, 6 dones i 3 infants.
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà
Etiquetes de comentaris:
bombardejos,
Guerra Civil
divendres, 28 de juny del 2013
FESTA MAJOR DE SANT PERE. LA CASA PER LA FINESTRA
La Festa Major d’estiu es caracteritzava per l’abundància i
l’ostentació dels béns –sobretot de menjar i beure— que s’oferien, així com per
la generositat i hospitalitat de les famílies. La carn, per exemple, no formava
part de la dieta alimentària quotidiana dels gavanencs, o bé, en tot cas, en
els dies feiners només es consumien les parts del porc considerades menys
valuoses. Es convidaven amics i familiars dels pobles veïns i la festa
consistia, bàsica i fonamentalment, a entaular-se i menjar fins a afartar-se de
tots els aliments que hom no tastava mai, els aliments de luxe, el millor que
havia produït la casa. El menú de Festa Major consistia en l’escudella i el
rostit. Més endavant s’hi van incorporar el fricandó i els canalons. El segon
dia, l’anomenat dels forasters, era també costum fer una gran cassolada
d’arròs.
El trencament de la rutina quotidiana abastava un ampli espectre de
comportaments i actituds.
Quan s’acostava la Festa Major, en previsió de l’arribada de forasters,
l’Ajuntament enviava una brigada a arranjar els carrers del poble, aleshores
sense asfaltar, que estaven plens de sots i roderes que feien els carros,
sobretot el carrer de Sant Nicasi. Les façanes s’emblanquinaven, les mestresses
deixaven la casa neta com una patena i n’hi havien que fins i tot compraven
mobles nous.
Els gavanencs anaven a cal barber i a la perruqueria, que es veien
plenes de gom a gom d’homes que s’hi feien afaitar —cal Basomba, cal Magí o cal
Figa— o bé de dones que es feien la permanent. Estrenar vestit, sabates
i barret era un dels principals al·licients per als més joves. Setmanes abans,
les modistes i les xicotes que anaven a cosir s’afanyaven per tenir tots els
vestits enllestits la vigília de Sant Pere. Els fotògrafs —locals o ambulants—
aprofitaven l’ocasió per immortalitzar les mudades famílies gavanenques al
davant de decorats muntats a l’aire lliure o en fotomatons.
Benet Solina
Arxiu Municipal de Gavà
Benet Solina
Arxiu Municipal de Gavà
Etiquetes de comentaris:
festa major,
Sant Pere
dimarts, 25 de juny del 2013
AL JUNY LA FALÇ AL PUNY
Antigament, bona part de les famílies pageses cultivava cereals, com el
blat. Al final del segle XVI, el 60% de les terres de Gavà es dedicava al
conreu de cereals, percentatge que es va mantenir força invariable fins a la
segona meitat del segle XX.
El gra se sembrava a la tardor- com ho
corrobora la dita: “Per santa Teresa, el blat a l’estesa”- i se segava al juny,
arribades les primeres calors. Quan tocava segar, tota la família hi havia de
col·laborar, ben provistos de grans barrets de palla per protegir-se del sol.
Temps enrere, se segava amb una eina anomenada volant, fins que es va introduir
la falç; finalment s’emprà la dalla, que era més gran i es feia servir usant
les dues mans.
Darrere el dallador, que segava el blat, hi
anava un lligador, que lligava els gavells. De cada tres gavells es feia una
garba i aquestes s’apilaven en piles de tres per quatre tot formant les
garberes. Com que després de passar la dalla sempre quedaven mates, per
recollir-les s’usava el diable, dit així perquè tenia una mena de punxes que
s’identificaven amb les banyes del dimoni. Per deixar el camp ben net
s’espigolava, tasca que feien les dones tot recollint les darreres restes de
blat.
Mireia Valentí
Mireia Valentí
Del llibre: "L'Abans", editorial efadós, 2002
divendres, 21 de juny del 2013
CORAL SELLARÈS
En el marc de Can Sellarès, i en resposta als
desitjos de la direcció de la Companyia Roca de donar-li contingut tot creant
seccions culturals i esportives, va néixer la Coral Sellarès l’any 1965.
Aplegava un grapat de joves amb moltes ganes de cantar i sobretot de
passar-s’ho bé... Sempre, això sí, sota la direcció i la inquieta mirada del
mestre Ramon Marcó, que va ser al capdavant de l’entitat durant més de trenta
anys. La segona meitat dels seixanta va representar un període de consolidació
per a l’entitat amb el primer concert al Palau de la Música Catalana,
l’assistència a certàmens i concursos d’àmbit estatal i també amb l’arribada
dels primers premis.
Des dels primers passos com a entitat, la Coral
Sellarès s’ha caracteritzat per la voluntat de donar-se a conèixer més enllà de
l’àmbit local amb actuacions arreu de Catalunya i l’estat espanyol, sortides a
l’estranger i molts intercanvis entre corals. Un dels viatges més significatius
va ser el que van fer a Roma l’estiu de 1982, que va incloure una audiència
privada amb Joan Pau II. Des que es va fundar, la Coral Sellarès va assumir el
paper de motor de l’activitat musical de Gavà, ja fos fent realitat iniciatives
pròpies o participant en les d’altres entitats o col·lectius. El Concert de
Santa Cecília, el Festival Nacional de Música, els Concerts de Música Litúrgica
o el Musicoral en són bons exemples. La creació de les corals infantils a
finals dels seixanta va permetre apropar els infants de Gavà a l’educació
musical.
Benet Solina
Arxiu Municipal de Gavà
Benet Solina
Arxiu Municipal de Gavà
Etiquetes de comentaris:
Coral Sellarès
dijous, 13 de juny del 2013
NORMES DE MORALITAT A LA PLATJA DE GAVÀ L'ANY 1958
D. JUAN
ESCALA MILA, Alcalde- Presidente del Ayuntamiento de Gavà.
De conformidad con lo dispuesto por
el Ministerio de la Gobernación y en uso de las atribuciones que me confieren
el ejercicio de mi cargo,
HAGO
SABER: Que a fin de proteger las más elementales normas de pudor y de decencia
queda prohibido en todo caso:
1º- El
uso de prendas de baño que resulten indecorosas así como cualquier
manifestación de desnudismo o de incorrección que pugne con la honestidad y
buen gusto tradicionales entre los españoles.
2º - La
permanencia en Clubs, Bares, Restaurantes y establecimientos análogos en traje
de baño.
3º - El
desnudarse o vestirse en la playa, fuera de caseta cerrada.
Los
infractores serán sancionados debidamente por los Agentes de mi Autoridad.
Lo que
se hace público para su cumplimiento.
Gavà, a
15 de junio de 1958
El
Alcalde,
JUAN
ESCALA MILÁ
dijous, 30 de maig del 2013
EL CORPUS CHRISTI
Seixanta
dies després del Diumenge de Pasqua se celebra Corpus Christi, una festa
instaurada pel papa Urbà IV l’any 1262, per difondre la fe en l’Eucaristia,
origen de molts elements de la nostra cultura popular.
Amb
aquesta voluntat es va pensar en una celebració popular al carrer. El fet que
la festa es fixés a la primavera, va facilitar que s’hi incorporés tot un
substrat pagà, amb rituals ancestrals lligats al cicle agrari, al
renaixement de la natura i a les ofrenes per obtenir bones collites. A
Catalunya la festa es va adoptar amb rapidesa. A Barcelona està documentada una
processó l’any 1320. Aquestes processons van incorporar i després generar
figures al·legòriques i entremesos, una mena de representacions parateatrals
que han arribat fins als nostres dies en forma de bestiari, balls parlats...
Tot i que el Corpus va continuar sent una celebració religiosa, el
vessant popular va transcendir i es van multiplicar els actes que configuraven
la celebració.
A Gavà,
la diada de Corpus estava protagonitzada per la presència d’altars i catifes de
flors naturals als principals carrers de la vila. La processó era, però, el
punt culminant de la festivitat. Dones, homes i nens es trobaven amb els seus
millors vestits. El protocol assignava a cadascú el lloc que ocuparia: Policia
Municipal, escolans, els encarregats de portar la creu, els alumnes de les
diferents escoles, els nens i nenes que havien fet la primera comunió, els
homes de les diferents associacions, la corporació local, i,darrera, les dones
vinculades a les diferents organitzacions femenines.
Arxiu Municipal de Gavà
Etiquetes de comentaris:
Corpus Christi
Subscriure's a:
Missatges (Atom)