Recordeu com era el carrer dels Màrtirs del Setge de 1714 abans de formar part de l'illa de vianants?
👫D'aquesta manera es transformava l'aspecte habitual d'aquesta via -amb un trànsit continu de vehicles- i s'obria als vianants.
🍪 Chocolates
Lloveras va ser una empresa familiar creada l’any 1899 i que va tancar les portes
l’any 2017. Tot i que va començar sent un taller tèxtil a Terrassa, va acabar
transformada i dedicada a la venda de maquinària per al sector xocolater, de galetes
i gelats.
Qui
no recorda aquells berenars amb pa i xocolata de l’època i els àlbums de cromos
que als anys 60 eren la tendència del moment?
Van fomentar la cultura d’aquest país, amb
grans col·leccions de cromos dedicats a personatges Disney, de còmics, de novel·les
com “Viaje al centro de la tierra”, “El ingenioso Hidalgo don Quijote de la
Mancha” o “20.000 leguas de viaje submarino” i una infinitat d’històries més
que s’havien d’aconseguir comprant els seus productes i demanant-los per
correu.
La
infantesa d’aquests anys va tenir un sabor més dolç amb Chocolates Ana i “súper-leche” de Chocolates Lloveras.
M. Carmen Carbonero
Arxiu Municipal de Gavà
Per saber-ne més: https://parecequefueayer.espaciolatino.com/Lloveras.html
El llibre de la imatge, editat per Saturnino Calleja i datat l’any 1906, forma part d’una interessant col·lecció de llibres de text del fons familiar Purcet Ferrer de l'Arxiu Municipal de Gavà i està plantejat en forma de preguntes i respostes, que sovint poc tenen a veure amb els coneixements actuals de la matèria:
"P. ¿Quíén fué el primer poblador de España?
R. Túbal, hijo de Jafet y nieto de Noé, se supone que fué el primero que vino á España en el siglo XXII antes de Jesucristo, y se ignora en qué punto fijó su residencia."
Per saber-me més: treball de fi de grau d’Irene Gómez César «Evolución del libro de texto de Història» https://idus.us.es/handle/11441/81797
MONUMENT A ÀNGELA ROCA SOLER
L’impuls definitiu perquè els habitants de Gavà poguessin gaudir de les seves platges arriba l’any 1960 quan es va asfaltar l’avinguda de Bertran i Güell, que comunica directament el nucli urbà amb la platja. El 1963 s'aprova el Pla Parcial de la Pineda de Gavà, que permet el desenvolupament urbanístic i l'edificació d'amplies àrees del litoral marítim gavanenc. La primera promoció d'apartaments -Pine Beache i Gavamar- es va posar a la venda l'any 1965, seguida del Torreón i les Marines. El Plan General Metropolitano, en vigor des de 1976, permet l'aprovació, el 1979, del Pla Parcial Llevant Mar, en la zona més propera a Viladecans.
HOMENATGE A JAUME PERICH
NOM ESCULTURA: Monument a Constantí Bruach i Margarit.HOMENATGE AL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
L’any 1935, amb l’edificació d’una casa i botiga nova, es va ampliar el negoci amb la venda de perfumeria, llenceria i objectes de regal.
La Lolita va estar sempre al capdavant del negoci, atenent els clients i tractant amb els proveïdors.
L’any 1956 es va casar amb Salvador Puigcerver. En Salvador va deixar la seva feina de pescador de la Barceloneta per entrar a treballar al negoci familiar. La Lolita era molt aficionada a la cuina i anotava totes les receptes en una llibreta, que va conservar sempre. L’any 1990 van començar a fer menjars cuinats amb les receptes de la seva llibreta i altres d’en Salvador. Van tenir molt d’èxit.
L’any 1997 la botiga va tancar per jubilació.
Milagros Royo Blasco va néixer l’any 1916 a Calanda, però
va anar a viure a Sariñena. Va arribar a Gavà a finals de 1927, quan encara no
havien inaugurat l’Exposició Universal de Barcelona. Tenia 11 anys. " A Sariñena, jo anava al col·legi. Recordo que trigava un quart d’hora a anar-hi i tornar-ne. Hi vivia poca gent. No tenien ball ni cine. Era una vida diferent. Vivíem bé. El papa tenia una fàbrica de farina a Sariñera que funcionava amb aigua. Jo, amb 92 anys, mai no he conegut casa meva sense llum, perquè amb la dinamo de fer anar les màquines teníem llum.
A Gavà, l’any 1927 hi havia quatre gats i quatre cases. Érem com una família, deixàvem les portes obertes. No es tancaven ni de dia ni de nit. Recordo l’organillo pel carrer. La Rambla era tota de terra. L’entrada de l’American Lake valia 50 cèntims i pujar al carrilet, 1 pesseta. Sempre anàvem a peu a El Prat, a Viladecans i a la festa major de Castelldefels. També anàvem a les funcions de teatre i al ball."
Es va casar dues vegades. El primer marit, l’Agustí,
va morir a la Guerra. Ella estava embarassada de cinc mesos. Va tenir la seva
nena i després de set anys de vídua es va tornar a casar amb el Magí. Per temes
de salut, es van traslladar a viure uns anys a Sant Cugat, on van muntar un
restaurant. Després d’un temps, van tornar a Gavà i van obrir un bar-restaurant
a la carretera, a Cal Pla.
Del llibre "Cuina tradicional de Gavà", editat per efadós i Ajuntament de Gavà l'any 2008
“Un dia vaig veure Los milagros de Lourdes, una pel·lícula que feien al Casino. Llavors vaig dir: “Jo vull ser infermera”.
Així que vaig estudiar infermeria per capritx. “De nit, treballava d’infermera a la fàbrica Dubler, situada entre Sant Boi i Viladecans. Hi anava amb cotxe de línia. De dia, treballava a casa. Al principi donava una injecció a la setmana, després va començar a venir més i més gent. Va arribar un moment en què jo era l’única infermera a Gavà i ja no donava l’abast. Treballava nit i dia.”
Hi havia nits que em llevava cada hora o
hora i mitja perquè venien clients de metges o practicants de Barcelona
i com que aquests anaven a dormir a Barcelona, pues si els seus
clients els necessitaven em venien a buscar a mi. Jo els deia als
serenos: “Per favor, pregunti si són clients meus, perquè si no són
clients meus, jo no puc treballar tant”. Vestir-me, despullar-me,
vestir-me... sense dormir. De vegades els serenos em venien a buscar amb
la família. Havia arribat a anar fins a les masies, a Bruguers... A tot
arreu anava. Al principi hi anava amb bicicleta. Vaig caure setze
vegades. Quan venia un carro deia: “Pari el carro! Pari el carro!”.
Sempre anava amb els genolls malament i les mitges totes recosides per
la meva mare, que per dintre hi posava uns pedacets. I no era com ara,
que tothom té pessetes, llavors no en teníem gaires. Després, sort que
vaig tenir un cotxet”.
