dijous, 22 de setembre del 2022

DIA SENSE COTXES

Recordeu com era el carrer dels Màrtirs del Setge de 1714 abans de formar part de l'illa de vianants? 


🚗 El 4 de desembre de 1993 es va inaugurar el tram de l'illa que inclou la plaça de Josep Tarradellas i el carrer dels Màrtirs. 


👫D'aquesta manera es transformava l'aspecte habitual d'aquesta via -amb un trànsit continu de vehicles- i s'obria als vianants. 

dimarts, 13 de setembre del 2022

AROMA A XOCOLATA


🍫Avui se celebra mundialment el Dia Internacional de la Xocolata, per això compartim amb vosaltres aquest vídeo  de l’àlbum de cromos de Chocolates Lloveras del fons documental de la família Purcet-Ferrer de Gavà.

AMG.  Album fons documental de la familia Purcet-Ferrer. Any 1957

🍪 Chocolates Lloveras va ser una empresa familiar creada l’any 1899 i que va tancar les portes l’any 2017. Tot i que va començar sent un taller tèxtil a Terrassa, va acabar transformada i dedicada a la venda de maquinària per al sector xocolater, de galetes i gelats.

Qui no recorda aquells berenars amb pa i xocolata de l’època i els àlbums de cromos que als anys 60 eren la tendència del moment?

Van fomentar la cultura d’aquest país, amb grans col·leccions de cromos dedicats a personatges Disney, de còmics, de novel·les com “Viaje al centro de la tierra”, “El ingenioso Hidalgo don Quijote de la Mancha” o “20.000 leguas de viaje submarino” i una infinitat d’històries més que s’havien d’aconseguir comprant els seus productes i demanant-los per correu.

La infantesa d’aquests anys va tenir un sabor més dolç amb Chocolates Ana i “súper-leche” de Chocolates Lloveras.

Si voleu veure el video de l'àlbum, cliqueu l'enllaç  Àlbum de cromos de la família Purcet-Ferrer de Gavà


M. Carmen Carbonero
Arxiu Municipal de Gavà


Per saber-ne més: https://parecequefueayer.espaciolatino.com/Lloveras.html

dimarts, 6 de setembre del 2022

TORNADA A L’ESCOLA. Els llibres de text d’història d’inicis del segle XX

La generalització de la Historia com a matèria escolar l’any 1901 va portar a la seva inclusió en tots els nivells de l’ensenyament preuniversitari i els llibres de text d’història van començar un gran procés de producció i expansió. 

Durant el període de la Restauració, els llibres d’història escolars es caracteritzen per oferir un discurs fortament nacionalista, catòlic i de defensa de la monarquia, sobre tot als centres privats atès el control que les órdres religioses exercien sobre les editorials.  Fins a la Dictadura de Primo de Rivera (1923) l'encarregat d'aprovar els textos i mantenir controlat el curríuculum era el Consejo de Instrucción Pública. 

Els llibres d'història d’aquest període tractaven l'edat antiga, l'edat mitjana i l'edat moderna, definint curiosament el període cronològic d’aquesta última «desde la expulsión de los árabes, año 1492, hasta nuestros dias». 

El llibre  de la imatge, editat per Saturnino Calleja i datat l’any 1906, forma part d’una interessant col·lecció de llibres de text del fons familiar Purcet Ferrer de l'Arxiu Municipal de Gavà i està plantejat en forma de preguntes i respostes, que sovint poc tenen a veure amb els coneixements actuals de la matèria:

"P. ¿Quíén fué el primer poblador de España?

R. Túbal, hijo de Jafet y nieto de Noé, se supone que fué el primero que vino á España en el siglo XXII antes de Jesucristo, y se ignora en qué punto fijó su residencia."



Per saber-me més:  treball de fi de grau d’Irene Gómez César «Evolución del libro de texto de Història» https://idus.us.es/handle/11441/81797

dilluns, 5 de setembre del 2022

ART URBÀ: MONUMENT A ÀNGELA ROCA. 

 

MONUMENT A ÀNGELA ROCA SOLER


NOM:  Monument a Àngela Roca Soler.
AUTOR:  Juan Cañas.
EMPLAÇAMENT:  a la plaça de l’església.
DATA:  1973.
DESCRIPCIÓ:  sentiment d’agraïment d’un col·lectiu cap a Àngela Roca.
MATERIAL: pedra calcàrea d’Ulldecona.
INSCRIPCIÓ:  GAVÀ. ÀNGELA ROCA SOLER. 1880-1960. 1973. DEL SEU NEGUIT PER GAVÀ EN PARLEN LES SEVES OBRES.
MIDES:  190x161
SIGNIFICAT: homenatge de la vila de Gavà a Àngela Roca Soler.
OBSERVACIONS: Àngela Roca Soler va néixer a Manlleu el 1880. Era la única noia de quatre germans que l’any 1917 s’establiren a Gavà i fundaren Roca Radiadores S.A. Mentre els seus germans assumien les funcions empresarials de la fàbrica, ella va quedar al càrrec dels aspectes benèfics i assistencials, com ara fer classes a les filles dels treballadors en edat escolar. També va cedir uns terrenys i va pagar les obres del nou convent-escola de les germanes Agustines, va cedir un terreny per destinar-lo a Centre Parroquial i va patrocinar la instal·lació d’una comunitat i escola dels germans de la Sagrada Família. A més, va intervenir perquè Roca Radiadors patrocinés  l’Hospital de Sant Llorenç i  en l’adequació de la Masia de Can Sellarès com a espai d’esbarjo per als treballadors, entre altres actuacions. 
BIBLIOGRAFIA
-    “Joan Cañas. El escultor del monumento a Ángela Roca Soler”. Brugués, núm. 167. Gavà, 1973; pàg. 30-32. 
-    GIBERT, Alfons. « La fàbrica Roca Radiadors”. Un segle de vida gavanenca (1840-1940). Ajuntament de Gavà. Gavà, 1990; pàg.117. 
-   CAMPMANY, Josep. “Personatges”. Gavà. Edicions Cossetània. Barcelona, 2001; pàg. 140. 

-      CAMPMANY, Josep. “Àngela Roca Soler, fabricanta i benefactora”. Les dones i la història al Baix Llobregat I. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 2002; pàg. 350-352. 

dissabte, 30 de juliol del 2022

TEMPS DE CÀMPINGS

La construcció de l’autovia de Castelldefels a l'any 1954 va permetre la descoberta de les platges de Gavà. El 1954 es va inaugurar el càmping Las Naciones (Tres Estrellas), i ben aviat el van seguir l’Albatros (1959), La Tortuga Ligera (1963) i el Càmping Gavà (1963), que entre els mesos de juliol i agost acollien més de 10.000 persones. Els anys seixanta són els de la irrupció massiva del turisme europeu, atret pels preus baixos, pel clima i per les creixents facilitats duaneres i tranquil·litzat per l’alliberació cosmètica del règim franquista.

L’impuls definitiu perquè els habitants de Gavà poguessin gaudir de les seves platges arriba l’any 1960 quan es va asfaltar l’avinguda de Bertran i Güell, que comunica directament el nucli urbà amb la platja. El 1963 s'aprova el Pla Parcial de la Pineda de Gavà, que permet el desenvolupament urbanístic i l'edificació d'amplies àrees del litoral marítim gavanenc. La primera promoció d'apartaments -Pine Beache i Gavamar- es va posar a la venda l'any 1965, seguida del Torreón i les Marines. El Plan General  Metropolitano, en vigor des de 1976,  permet l'aprovació, el 1979, del Pla Parcial Llevant Mar, en la zona més propera a Viladecans. 

dijous, 21 de juliol del 2022

🐶 DIA MUNDIAL DEL GOS. El gos, un fidel acompanyant 🐾

Compartim aquesta imatge dels anys setanta del fotògraf gavanenc Francesc Català Agustí,  que forma part de l'exposició temporal instal·lada al vestíbul de l'Arxiu Municipal:  "Una mirada fotogràfica de Gavà". 



dilluns, 4 de juliol del 2022

ART URBÀ: LA MÚSICA. 

 

 LA MÚSICA

NOM:  Homenatge a la música.
AUTOR:  Xavier Cuenca
EMPLAÇAMENT:  al l’exterior del centre comercial Barnasud.
DATA:  1995
DESCRIPCIÓ: 
MATERIAL:
MIDES:  480x300x250

dilluns, 6 de juny del 2022

ART URBÀ: PLACA CERÀMICA JAUME PERICH. 

 

HOMENATGE A JAUME PERICH

NOM:  Ceràmiques.
AUTOR:  Mercè Planas i Jordi Soler.
EMPLAÇAMENT:  a la plaça de Jaume Perich.
DATA:  1995
DESCRIPCIÓ:  il·lustracions sobre plaques de ceràmica, serigrafia ceràmica.
MATERIAL: Ceràmica
MIDES:  7 rajoles de 50x50
OBSERVACIONS: Dibuixants de reconegut prestigi van elaborar il·lustracions que Mercè Planas i Jordi Soler, membres de l’Escola de Ceràmica, van reproduir sobre plaques de ceràmica i van col·locar al terra. 
BIBLIOGRAFIA:
-  “Gavà inaugura la plaza Jaume Perich”. Brugués, núm. 95. Gavà, 1995;  pàg. 7.


dilluns, 9 de maig del 2022

ART URBÀ: MONUMENT A CONSTANTÍ BRUACH I MARGARIT. 

 

HOMENATGE A CONSTANTÍ BRUACH                 

NOM ESCULTURA:  Monument a Constantí Bruach i Margarit.
AUTOR:  
EMPLAÇAMENT:  al carrer de Sant Nicasi, cantonada carrer Sant Pere.
DATA:  1999
DESCRIPCIÓ:  monolit amb placa.
MATERIAL: pedra sorrenca i bronze
INSCRIPCIÓ:  CONSTANTÍ BRUACH I MARGARIT (1922-1998). PRESIDENT DE LA CAMBRA AGRÀRIA DE GAVÀ (1978-1986) PRESIDENT DE LA COOPERATIVA AGROPECUÀRIA DE GAVÀ I EL BAIX LLOBREGAT (1986-1998)
MIDES:  220x120x56
OBSERVACIONS: Constantí Bruach va ser president de la Cambra Agrària de Gavà i de la Cooperativa Agropecuària de Gavà. Durant molts anys va col·laborar estretament amb l’Ajuntament de Gavà en l’organització de la Fira d’Espàrrecs de Gavà. L’any 1999 va ser nomenat fill predilecte de Gavà a títol pòstum. 
BIBLIOGRAFIA
-  En Constantí Bruach i Margarit, 8 anys al front de la Cambra Local Agraria. La Veu del  Poble, 1986, p. 12.

dilluns, 4 d’abril del 2022

ART URBÀ: MONUMENT AL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA. 


HOMENATGE AL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA


NOM ESCULTURA:  Monument al centre excursionista de Catalunya.
AUTOR:  
EMPLAÇAMENT:  a la Plaça Catalunya.
DATA:  1976
MATERIAL: pedra arenisca i marbre.
INSCRIPCIÓ: HOMENATGE DE LA UNIÓ MUNTANYENCA ERAMPRUNYÀ DE GAVÀ AL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA AMB MOTIU DEL SEU PRIMER CENTENARI. 1876-1976
MIDES:  195x100x40
OBSERVACIONS: la iniciativa d’eregir aquest monolit va partir de la Unió Muntanyenca Eramprunyà com a homenatge al centre excursionista de Catalunya amb motiu del seu primer centenari (1876-1976).
BIBLIOGRAFIA
-  SOLER VIDAL, Josep. Ara fa cent anys. Gavà en la ruta dels primers excursionistes. UME. Gavà, 1976.  

dimarts, 29 de març del 2022

HISTÒRIES VIOLETA. Dones emprenedores: Lolita Castellà 



AMG. Lolita Castellà de Cal Nicanor. Col·lecció família Puigcerver-Castellà. Autor desconegut

Lolita Castellà va néixer l’any 1932. Els seus pares regentaven una botiga al carrer de Sant Nicasi, que era coneguda com a Cal Nicanor. Era la clàssica botiga de poble en què es venia de tot: farratge per a animals, queviures, espardenyes, estris de cuina...

L’any 1935, amb l’edificació d’una casa i botiga nova, es va ampliar el negoci amb la venda de perfumeria, llenceria i objectes de regal. 

La Lolita va estar sempre al capdavant del negoci, atenent els clients i tractant amb els proveïdors. 

L’any 1956 es va casar amb Salvador Puigcerver. En Salvador va deixar la seva feina de pescador de la Barceloneta per entrar a treballar al negoci familiar. La Lolita era molt aficionada a la cuina i anotava totes les receptes en una llibreta, que va conservar sempre. L’any 1990 van començar a fer menjars cuinats amb les receptes de la seva llibreta i altres d’en Salvador. Van tenir molt d’èxit. 

L’any 1997 la botiga va tancar per jubilació.

Testimoni del seu marit, Salvador Puigcerver.

Del llibre "Cuina tradicional de Gavà", editat per efadós i Ajuntament de Gavà l'any 2008

dimarts, 22 de març del 2022

HISTÒRIES VIOLETA. Dones emprenedores: Milagros Royo 

Milagros Royo amb els seus fills. Anys cinquanta. Col·lecció Milagros Royo, AMG. Autor desconegutMilagros Royo Blasco va néixer l’any 1916 a Calanda, però va anar a viure a Sariñena. Va arribar a Gavà a finals de 1927, quan encara no havien inaugurat l’Exposició Universal de Barcelona. Tenia 11 anys. 

" A Sariñena, jo anava al col·legi. Recordo que trigava un quart d’hora a anar-hi i tornar-ne. Hi vivia poca gent. No tenien ball ni cine. Era una vida diferent. Vivíem bé. El papa tenia una fàbrica de farina a Sariñera que funcionava amb aigua. Jo, amb 92 anys, mai  no he conegut casa meva sense llum, perquè amb la dinamo de fer anar les màquines teníem llum. 

A Gavà, l’any 1927 hi havia quatre gats i quatre cases. Érem com una família, deixàvem les portes obertes. No es tancaven ni de dia ni de nit. Recordo l’organillo pel carrer. La Rambla era tota de terra. L’entrada de l’American Lake valia 50 cèntims i pujar al carrilet, 1 pesseta. Sempre anàvem a peu a El Prat, a Viladecans i a la festa major de Castelldefels. També anàvem a les funcions de teatre i al ball."


De petita, va treballar a la fàbrica de les Cintes durant dos anys: “Quan venia l’inspector, com que no tenia l’edat, ens enviaven al camp del costat, que era el del pare, i després tornàvem a la feina. Fins als dotze anys vaig anar a l’escola; hi anava a la tarda. Crec que vaig anar a la plaça. També tenia una dona que m’ensenyava: vaig aprendre ràpidament el català."


Es va casar dues vegades. El primer marit, l’Agustí, va morir a la Guerra. Ella estava embarassada de cinc mesos. Va tenir la seva nena i després de set anys de vídua es va tornar a casar amb el Magí. Per temes de salut, es van traslladar a viure uns anys a Sant Cugat, on van muntar un restaurant. Després d’un temps, van tornar a Gavà i van obrir un bar-restaurant a la carretera, a Cal Pla. 


Del llibre Trajectes. La veu de les dones immigrants, Gavà 1939-1979, publicat l’any 2008

dimarts, 15 de març del 2022

HISTÒRIES VIOLETA. Dones emprenedores: Teresa Estapé Biscarri 

AMG. Teresa Estapé Biscarri. Autor desconegut
La Tesesa va néixer a Gavà l’any 1915, a cal Tatana. Era coneguda com la “Tereseta de cal Tatana”. Es va casar l’any 1935 amb Joan Puges Bofill, de can Piu, amb qui va tenir tenir cinc fills: tres noies i dos nois.

Va estudiar cuina a L’Escola de la Dona, amb el mestre Rondissoni. Amb els coneixements adquirits i amb la seva bona disposició i imaginació per a la cuina, es va posar a treballar anant a cuinar per les millors cases de Gavà i les rodalies per festes assenyalades i enterraments. Era una persona avançada, i va comprar una vaixella que portava on anava a cuinar, perquè el menjar no quedés deslluït. També va encomanar safates i espàtules d’acer inoxidable quan encara no eren en els comerços. Durant deu anys va ser cuinera de la companyia Roca, feina en que la van acompanyar les seves filles, Coloma., Montserrat, i Carme.

Les seves filles han heretat la mateixa afecció a la cuina de la seva mare i el seu saber fer. Són elles les que han seguit fen les seves receptes, seguint-les fil per randa, i han procurat que no es perdin.


Del llibre "Cuina tradicional de Gavà", editat per efadós i Ajuntament de Gavà l'any 2008

dilluns, 7 de març del 2022

HISTÒRIES VIOLETA. Dones emprenedores: Conxa Navarro López  


AMG. Conxita Navarro. Autor Joan Mitjans. Any 1975
Conxa Navarro López va néixer a València l’any 1912. Va arribar a Gavà amb 12 anys i de seguida s’hi va adaptar. Ella tirava per a modista i brodadora fins que una pel·lícula li va canviar la vida: 

“Un dia vaig veure Los milagros de Lourdes, una pel·lícula que feien al Casino. Llavors vaig dir: “Jo vull ser infermera”. 

Així que vaig estudiar infermeria per capritx. “De nit, treballava d’infermera a la fàbrica Dubler, situada entre Sant Boi i Viladecans. Hi anava amb cotxe de línia. De dia, treballava a casa. Al principi donava una injecció a la setmana, després va començar a venir més i més gent. Va arribar un moment en què jo era l’única infermera a Gavà i ja no donava l’abast. Treballava nit i dia.” 

Hi havia nits que em llevava cada hora o hora i mitja perquè venien clients de metges o practicants de Barcelona i com que aquests anaven a dormir a Barcelona, pues si els seus clients els necessitaven em venien a buscar a mi. Jo els deia als serenos: “Per favor, pregunti si són clients meus, perquè si no són clients meus, jo no puc treballar tant”. Vestir-me, despullar-me, vestir-me... sense dormir. De vegades els serenos em venien a buscar amb la família. Havia arribat a anar fins a les masies, a Bruguers... A tot arreu anava. Al principi hi anava amb bicicleta. Vaig caure setze vegades. Quan venia un carro deia: “Pari el carro! Pari el carro!”. Sempre anava amb els genolls malament i les mitges totes recosides per la meva mare, que per dintre hi posava uns pedacets. I no era com ara, que tothom té pessetes, llavors no en teníem gaires. Després, sort que vaig tenir un cotxet”.


Del llibre "Trajectes. La veu de les dones immigrants, Gavà 1939-1979" publicat per l'Ajuntament de Gavà l’any 2008