No fa tant de temps la nostra
societat era bàsicament agrària i el pas del temps estava marcat pels canvis
d’estació i per les feines agrícoles. La tardor és un temps de transició en què els hàbits de les persones
canvien i es preparen per als mesos de fred i els dies curts. La terra, després
de l’esclat de l’estiu, entra en un temps de mort aparent: les fulles dels
arbres cauen, no hi ha flors i les plantes semblen adormides. És també un
moment que coincideix amb l’inici de la
sembra que afavoreix l’aparició de ritus de caràcter màgic que estableixen una
relació entre els difunts, enterrats a la terra, i les llavors que germinaran
sota terra i faran renéixer la natura. No és estrany que des de l’antigor moltes
cultures haguessin instituït en aquest moment una festa en record dels difunts.
L’únic que va fer el cristianisme va ser adaptar aquesta antiga
tradició pagana a la seva litúrgia. A principis del segle VII, el Papa Bonifaci
IV en comptes de fer enderrocar el Panteó de Roma, el va purificar i el va
consagrar a la Mare de Déu i a tots els sants. Més tard, al segle IX, es
designa un dia a l’any per celebrar la Festa de Tots Sants i es tria l’1 de
novembre. Però si bé l’església acceptava el culte a les relíquies dels sants,
combatia com a superstició pagana el culte als morts, que incloïa ofrenes a les
tombes. Finalment, a les acaballes del segle X, com que era impossible acabar
amb aquest costum tan arrelat, s’afegí a la
festa de Tots Sants una altra destinada a pregar pels difunts. Per això,
després del dia de Tots Sants ve el Dia dels Difunts, que manté actualment el
seu caràcter pagà amb ofrena de flors i ciris a les tombes dels difunts.
Amb el temps, popularment, el conjunt d’ambdues festes va prendre la
denominació genèrica de Tots Sants. La simplificació del calendari festiu
produïda per la industrialització va fer suprimir la festa laboral del 2 de
novembre.
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada