L'ambient es complementava amb la música de moda de l'època, els llums de colors i l'olor a sucre filat i xurros, creaven una atmosfera festiva, que encara perdura en la memòria de molts de nosaltres.
dimecres, 26 de juny del 2024
ALEGRIA... ÉS FESTA MAJOR! Recordant les fires d'atraccions a la festes majors dels anys seixanta
dimarts, 25 de juny del 2024
ELS PEIRÓ, MESTRES PICAPEDRERS DE GAVÀ
carros i els pedrissos de pedra vermella de les voreres, que encara podem trobar en molts carrers de Gavà. Treballador incansable, va prosperar, va comprar diversos camps i, l’any 1913, va adquirir una casa al carrer de Sant Pere. En aquest domicili, que a partir d’aleshores serà conegut com cal Peiró, la seva dona va regentar una botiga de queviures, a més de fer de modista. Així, el Josep es va convertir en un gavanenc benestant i ben relacionat que anava, fins i tot, a caçar amb l’hisendat Salvador Lluch. En aquell temps, també va comprar un terreny al davant de l’església de Sant Pere (Rectoria amb Raval de Molins), que va habilitar com a taller per als treballs de pedra més delicats.
El seu fill,
Jaume Peiró Peiron (1902-1983), el va succeir al capdavant del negoci. Sense
electricitat, a la pedrera encara es funcionava com a l'edat mitjana. Extreien,
tallaven i treballaven manualment el gres triàsic vermell, fabricant pedrissos
per als carrers, blocs de pedra per fer els arcs de les portes —de vegades amb
gravats o dibuixos en relleu—, corrons per a les eres de batre blat, moles de
molí, abeuradors per a animals, pedres d’esmolar i qualsevol altra cosa que es
pogués fer de pedra.
Cada
vegada que rebien un encàrrec, calculaven la pedra que calia treure i tallar.
Amb pocs treballadors, rebien suport de familiars que, en sortir de treballar a
la fàbrica, feien hores extres a la pedrera. Una vegada enllestida la feina,
venia a carregar el transportista, en "Pauses", traginer amb un carro
de tres muls, o en Jaume Milà Campamà, amb un carro i un matxo. Per carregar, recolzaven
el carro a terra i, empenyent, feien lliscar les pedres cap a l'interior. Després,
les duien al lloc de l'obra. Els retalls de pedra que anaven sobrant s'apilaven
en alts munts, que van quedar a la pedrera un cop abandonada.
L’any
1960, l’alcalde, Joan Escala, i el rector, mossèn Isidre Puig, li van
encarregar diversos treballs a l’ermita de Bruguers: restaurar l’espadanya del
campanar, fer la taula de l’altar, i feines a la rectoria i a l'escala que puja
al presbiteri.
En
aquest mateix indret, una feina destacada de Jaume Peiró fou la construcció de
l’actual creu de pedra, una rèplica perfecta de la que hi havia al davant de
l’ermita i que havia estat malmesa en un accident fortuït.
AGRAÏMENTS:
Jaume Milà, besnet i net dels Peiró; M. Lluïsa Cortell i Querol, besneta de
Josep Peiró Morte, que ha escrit una ressenya biogràfica del seu besavi, i Rosa
Batet, de cal Marquesó.
🖋 Enric Ferrer Batet
dijous, 20 de juny del 2024
ELS FESTIVALS DE FINAL DE CURS ALS ANYS CINQUANTA
📷 Festival de fi de curs, col·legi Sagrat Cor, 1955. Col·lecció M Eugènia Marrugat. AMG.
divendres, 7 de juny del 2024
L’ESCULTURA EN GRES A GAVÀ (II)
NUCLI URBÀ
BRUGUERS
Ermita de Bruguers
A la façana hi trobem uns escuts inacabats, una verge trencada durant la Guerra Civil i, a l’arc de la porta, dos àngels i dos personatges que bé podrien ser els barons.
Al cor de la capella hi podem trobar quatre figues que el sostenen, un àngel, un lleó amb ales d’àliga, un altre àngel molt desgastat i un anyell amb bec d’ocell.
A la sagristia hi
ha una làpida que commemora la reedificació de la casa forta del Sitjar.
Al dentell de la porta que va al pati de la casa rectoral hi trobem una llegenda en mal estat: FRA IOHAN BATISTA SADURNI, que en va ser ermità entre 1776 i 1788.
Creu de Bruguers
🖋 Enric Ferré
dijous, 30 de maig del 2024
RECORDANT A FERMÍN NAVARRO LÓPEZ
Fermín Navarro López va néixer a Puerto Lumbreras (Múrcia) l’any 1933 i, amb només 6 anys, va arribar amb la seva família a Gavà. La seva afició per la cinematografia el va portar des de molt jove a col·laborar amb el cinema del Casino, activitat que va mantenir durant molt de temps.
Va formar-se com a barber amb el seu oncle, a la barberia López, ubicada al carrer de Salvador Lluch, on vivia la família i, l’any 1962, va obrir la seva pròpia barberia al carrer de Sant Lluís.
El Fermín era col·laborador habitual de l’Arxiu Municipal i sempre va mostrar la seva bona disposició a compartir els seus coneixements i la seva col·lecció de fotografies. Era una gran persona, generosa i afable. El trobarem a faltar.
Podeu veure el video amb un recull de fotografies de la seva col·lecció, clicant aquest enllaç 👉 1933-2024
divendres, 24 de maig del 2024
L’ESCULTURA EN GRES A GAVÀ (I)
Un petit tresor en pedra vermella
Al
terme de Gavà podem trobar pedres de gres vermell gravades a:
LES MASIES
Can Rosés
En
aquesta època, les localitats costaneres patien constants atacs de pirates
turcs i francesos, que havien signat una aliança l’any 1536. Per aquest motiu,
Felip II ordenà fortificar el litoral amb torres de defensa; la de can Rosés
n’és un exemple.
Tant la
torre com la masia guarden una petita meravella: escultures en relleu que, per
la seva similitud amb les de Castelldefels, que tenen làpides amb la data de
construcció, es poden datar al voltant de 1560.
A la
dreta del rellotge solar de la façana hi ha una finestra petita on podem trobar
dos bustos i una creu de calvari sota un arc conopial (en forma de cortina
recollida). A la finestra més gran del costat hi ha esculpides cinc carasses.
Can Llong
Aquesta
masia, on s’han trobat restes de ceràmiques d’època iberoromana i que és de
probable origen medieval, conserva tres pedres amb la indicació dels anys en
què es varen fer reformes. A l’esquerra del rellotge de sol, una pedra mostra “n.o.
28 any 1833” (número de casa 28) (fig. 6); sobre el límit, a la finestra de la
dreta del rellotge, hi ha gravat "1773", i, a la part posterior, una
pedra assenyala "1823".
Can Ribes
És una masia
del segle XVIII, actualment incorporada al nucli urbà de Gavà, que està situada
al carrer de Manuel Carrasco Formiguera, cantonada amb l’avinguda de Joan
Carles I. A sobre del portal d'entrada hi trobem una placa quadrada amb nom i
la data “RI 1779 BAS”.
Can Tintorer
A la façana hi trobem un rellotge de sol,
una mica desgastat, gravat al brancal dret de la porta.
Ca n’Amat
Situada a prop de la Font del Ferro i envoltada per la colònia d’estiueig a la qual dona nom, aquesta masia senyorívola té inscrit el nom del propietari i la data de construcció, “Joan Amat Ros, 1741”, a sobre de la porta.
🖋 Enric Ferrer Batet
divendres, 10 de maig del 2024
🎀 TEMPS DE COMUNIONS. LA ROBA I LA TRADICIÓ A PRINCIPIS DEL SEGLE XX
dates tan cerimonials, els clàssics guants blancs, missals, rosaris, almoineres i recordatoris per a un dia tan idíl·lic en què les nenes i els nens són els protagonistes principals.
diumenge, 5 de maig del 2024
PRIMER DIUMENGE DE MAIG, DIA DE LA MARE
La celebració del Dia de la Mare té les seves arrels en l'antiguitat, però la forma moderna d'aquesta festivitat es va originar als Estats Units a principis del segle XX. La idea va ser promoguda per Anna Jarvis, qui volia honorar a la seva pròpia mare i a totes les mares per la seva dedicació.
El 1914, el president Wooddrow Wilson va proclamar el segon diumenge de maig com el Dia de la Mare als Estats Units. Des d'aleshores, la celebració s’ha estès a molts països en diferents dates i amb diverses celebracions.
A casa nostra es celebra el primer diumenge de maig. És un dia dedicat a honorar i agrair a les mares per tot el que fan. És habitual regalar flors, targetes i passar temps junts en família.
Autor: Ángel López (Foto-Estudio Lumière). Col·lecció Camprubí-Vendrell. AMG.
dijous, 25 d’abril del 2024
SABEU QUÈ ÉS UNA BARJOLA?
Aquesta singularitat va propiciar el naixement d’un vocabulari propi relacionat amb aquest cultiu. Malgrat que no està recollit al diccionari, els pagesos l’utilitzaven de forma habitual. Una d'aquestes paraules és "barjola", utilitzada per referir-se al cistell de vímet ovalat amb una nansa al mig i una altra de més petita en cada extrem que els pagesos gavanencs utilitzaven per col·locar-hi els espàrrecs.
📷 Col·lecció J. Margarit
dissabte, 13 d’abril del 2024
LA FALLA DE GAVÀ
A partir d’aquell moment la Casa de València va començar a organitzar un bon nombre d'activitats com la commemoració anual de la conquesta de València en què no hi podia faltar música, tronadors, traca, ball i castell de focs. Les activitats lúdiques, culturals i esportives es van anar succeint fins a l’esclat de la Guerra Civil. Després de la Guerra ja no va tornar a funcionar.
Després de la guerra, la Casa de València va desaparèixer com moltes altres entitats, però no així els valencians, que continuaven presents en entitats com el Cor l’Alegria, la Cobla Brugués, l’Orquestra Blay o la Banda Municipal de Música. L’any 1981 el retorn de la democràcia va permetre constituir de nou la Casa de València de Gavà, que el 1987 va plantar la primera falla al parc de la Torre Lluc.
📷 Primera falla de Gavà, 1987. Fons periòdic Bruguers. Autora: Sílvia T. Colmenero.
🖋 Assumpció Gabernet