Encara recordo la col·lecció de discos de vinil familiar, com sonava la música al tocadiscos que estava al menjador de casa i com havies d'anar amb compte per posar la petita agulla al disc i no ratllar-lo. Era meravellós veure les portades i contraportades dels discos amb les cançons del moment.
És difícil no recordar-se d'aquells grups, bandes i solistes que es dedicaven a la música als anys 1950 i 1960, encara submergits en el règim franquista.
Segurament tothom ha sentit moltes vegades la música del genuí "rei del rock", Elvis Presley, amb el seu "toc generós de maluc” que als anys 50 suscitava tant als i les fans. La veu, els moviments a l'escenari i la seva actitud provocadora canviava esquemes morals en un país tan tradicional com era els Estats Units. El món de la música es va omplir amb artistes del rock and roll com Little Richard, Jerry Lee Lewis, Roy Orbison, entre d'altres. Un gènere que va suposar una revolució
.
Elvis Presley amb la seva cançó Jailhouse Rock, any 1957
Al nostre país arribaven notícies de part d’Europa. Segons deien, els joves que vivien propers a les bases americanes eren sempre els que tenien més notícies sobre els moviments culturals i socials de fora de l’estat espanyol. L’esperit rebel del jovent del moment es feia patent. A finals dels anys 50 i principis dels 60 a Espanya van començar els primers grups i solistes dedicats al rock and roll, cantat en altres idiomes com anglès, francès, italià o en espanyol. Amb tota aquesta situació van començar a originar-se molts estils musicals i entre ells va sorgir el “pop”. La forma de vestir, de relacionar-se, de pensar anava canviant a poc a poc. Podríem fer una recerca a les llistes d’èxits del moment i trobaríem grups com el Duo Dinámico, Los Estudiantes, Los Rocking Boys, etc. sonant per les ones de les emissores de ràdio del moment. La televisió, amb els programes musicals, i els festivals de Benidorm i del Mediterraneo ajudaven a l’expansió musical. Els èxits també arribaven amb grups britànics com The Beatles o The Rolling Stones.
Per escoltar la música cliqueu sobre el nom del grup
 |
| AMG. Fons Carme Amat |
A
Gavà, els grups locals començaven a sorgir. Grups com els Ritmics, campions
d’Espanya d’harmònica, i els grups Clafer´s i Buleboa es van donar a conèixer a
les vetllades d’Art i Caritat. El conjunt femení Damas, els grups de folk
Juvens i Naps i Cols, Stage Brown, Mania, Blayers, Sarabanda (Marc Grau), Gavà
Sax’s Quartet, Jivaros, Jordi Paniagua, Los 5 Rooys, The Moby Dycs, Agua Santa,
Diamantes negros, Muntanari, Peque boys... introduïen els nous ritmes i sons al
poble.
L'any 1960, a Gavà es va obrir el càmping Albatros i l'estiu de 1964 es va inaugurar la sala de festes Tropical. Això va afavorir que les activitats i festes del poble tinguessin més repercussió i que l'assistència de públic s’incrementés.
 |
| AMG. Fons Família Grau Guasch, mitjans anys 70 |
Un altre introductor d’aquest moviment va ser Marc Grau, nascut a Gavà. “Ell i la seva guitarra” van estudiar amb la professora de música Carme Amat. Aquest passió va fer que s’hi dediqués tota la vida. De la mà de Rocky Muntanyola (Jordi Batista, considerat com un dels pares del pop-rock català) va saltar al món professional.
Grau va ser membre d'El Último de la Fila, un dels grups de pop rock de més èxit a Espanya. Músic i compositor, va ser productor de grups com Sopa de Cabra, Umpah-pah, Lax’n Busto, Bars, Els Pets, entre molts altres. Tristament, ens va deixar l’any 1999 i var ser una gran influència en el renaixement del rock català dels anys 90.
En tot aquest recorregut en el temps tornem al "Duo Dinámico", amb dos components, Manuel i Ramon. Van tenir gran transcendència fora del país i van ser pioners del fenomen fan. Sempre tindrem a la memòria cançons com "Quince años tiene mi amor", "El final del verano", "Quisiera ser", entre tantes. Pocs recorden que aquest grup també componia lletres per a altres artistes, com Julio Iglesias. Van ser els compositors de la cançó que ens va representar i guanyar el Festival de Eurovisión l'any 1968, interpretada per Massiel: "La, la, la". En realitat, era Joan Manuel Serrat qui havia d'interpretar-la, però la dictadura franquista s’hi va oposar per una qüestió lingüística. Encara a Espanya hi havia la repressió a l'idioma. Molts anys després, Joan Manuel Serrat va cantar el "La, la, la", símbol d'aquell moment tan rigorós, juntament amb el "Duo Dinámico".
📣 Joan Manuel Serrat i el "Duo Dinámico" , amb la cançó "La, la, la"
📣 El Duo Dinámico, amb la canço "Resistiré"
📣 "Resistiré" interpretada per més de 30 artistes per vencèr el CORONAVIRUS
Podríem seguir parlant d'aquests grups i bandes de rock del moment que ens van ajudar en l'avanç de les nostres vides i que formen part de la història. Cada any, al mes de juliol, es commemora el Dia Mundial del Rock i per això hem de seguir gaudint recordant i escoltant grups mítics com Mickey y Los Tonys, Los Relámpagos, Los Continentales, Los burros, El último de la fila... o com Miguel Rios, Els Pets, Sopa de Cabra, Sau, Loquillo, Lax’n Busto, etc. tot desitjant que segueixin conquistant i aportant vida a la cultura.
No podia finalitzar sense donar pas a una cançó de finals dels anys 60, que també resistirà per sempre a la nostra memòria.
Miguel Rios, cançó "Himno a la alegria" a l'any 1969
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada