A l’actual territori de
Gavà, durant el període en què van ser explotades les mines de variscita,
aproximadament entre el 4200 i el 3400 aC, sabem que el mar i les muntanyes
estaven més a prop del que ho estan avui dia. Entre elles hi havia només una
estreta plana litoral solcada per les diferents rieres que baixaven del massís
de Garraf. Es tractava d’un medi divers, amb boscos, màquies i espais oberts
per als conreus en què els homes i les dones que el van habitar i explotar
durant el període podien obtenir diferents aliments.
Les dades faunístiques del jaciment de les
mines prehistòriques de Gavà parlen d’una ramaderia d’ovelles, cabres, bous i
porcs ben establerta. Per altra banda, els estudis botànics han identificat
llavors de diferents cereals cultivats (ordi, blat comú i espelta) i de
lleguminoses també cultivades (llenties). Aquests eren els aliments principals
d’una dieta que, en menor mesura, també incloïa senglars, cérvols, conills,
peixos (pagell i pagre, entre d’altres), marisc (escopinya, sípia i musclo,
també entre d’altres), a més de fruits d’arbusts com l’ullastre i la
llambrusca.
L’alimentació de
la població del territori de Gavà al neolític era a base de carn i vegetals, i
es fonamentava principalment en productes agroramaders. Aquests podien ser
complementats amb major o menor mesura i segons les circumstàncies amb
productes de la cacera, la pesca i la recol·lecció.
Josep Bosch, Museu de Gavà
Per saber més: consultar els articles escrits per diferents
investigadors col·laboradors del Museu de Gavà en l’estudi de les Mines
Prehistòriques de Gavà, en els que es basa aquest escrit. Per ordre alfabètic:
Natàlia Alonso, Ferran Antolín, Ramon Buxó, Mercè Català, Jordi Estévez, Alícia
Estrada, Núria Juan-Muns, Jordi Nadal, Raquel Piqué, Santiago Riera, M. Teresa
Ros, Maria Saña i Eulàlia Subirà.
