Diumenge de Rams assenyala la fi de la Quaresma i dóna pas a la Setmana Santa. Aquest diumenge es commemora l’entrada de Jesús a Jerusalem, on fou rebut amb palmes, branques d’olivera i rams de llorer. La tradició marca que les padrines han de regalar la palma a les filloles i els palmons als fillols, any rere any, fins que facin la primera comunió.
A Gavà, als anys trenta, les palmes i palmons podien adquirir-se a ca l’Esparter i més endavant al matalasser Masvidal. Cal recordar la Teresa Estapé, que feia unes palmes artesanals espectaculars. Els rams d’olivera i llorer es podien comprar a les parades de les pageses o anar-los a buscar al camp.
El Diumenge de Rams les famílies es trobaven a la plaça de l’Església. Els menuts anaven ben mudats i estrenaven la roba de primavera. Aquell dia els fotògrafs no donaven l’abast. Cap a migdia, acabada la missa, el mossèn beneïa els palmons i els ruixava amb aigua beneita. Alguns feligresos dipositaven els rams beneïts a l’altar de l’església, on s’exposaven fins que es cremaven. La cendra servia per fer la imposició de la cendra el dimecres següent. Un cop a casa, es penjaven les palmes al balcó per protegir la casa i la família de tot mal.
Deixant de banda les celebracions de Nadal i Reis, el Diumenge de Rams era un dels dies en què els nens i nenes esdevenien protagonistes i tenia un caràcter molt especial. Actualment continua celebrant-se amb una considerable participació ciutadana.
Resum de l'article de Mireia Valentí del llibre: L'Abans, editorial efadós, 2002
Resum de l'article de Mireia Valentí del llibre: L'Abans, editorial efadós, 2002
Que bonito, tierno y que recuerdos me trae a mí esto. Miguel, mi adrino, me regalaba todos los años mi ramito de pascua, más lindo que todas las cosas y siempre estrenaba alguna cosa; después para la pascua ,me traía el gran huevo de chocolate, con sus plumas de colores.... que tiempos aquellos!!!!! Quiti Toboso (nacida en Viladecans y viví allí hasta los 6 añitos). Enhorabuena por ese archivo.
ResponElimina