Antigament les cases no tenien gaires
comoditats. Entre elles, la manca d’aigua corrent. Totes les cases de Gavà
tenien pou, però aquesta aigua no era bona per beure i cuinar. Només servia per
rentar-se, fregar i rentar la roba. Per rentar la roba calia treure l’aigua del
pou i omplir el safareig i, per omplir un safareig, eren necessaris uns
vint-i-cinc cubells. L’aigua per cuinar i beure s’havia d’anar a buscar a la
font de la plaça, que es proveïa de la mina de can Tries.
A la cruïlla entre la rambla de Joaquim
Vayreda i el carrer dels Màrtirs del Setge de 1714, l’any 1882 es va construir
un pou que servia per regar els plàtans de la Rambla. El creixement del poble a
causa de l’augment de la població va obligar el consistori a crear un servei
públic de subministrament d’aigua potable. L’any 1929 el pou de la Rambla es va
ampliar i s’hi va col·locar un dipòsit a sobre a una alçada d’uns vint metres
que rebia l’aigua amb una bomba. Mitjançant una xarxa de canonades, l’aigua es
feia arribar a les cases compreses entre el carrer de Sant Pere i la carretera
de Santa Creu de Calafell.
Un any abans, el 1928, s’havia excavat un
altre pou i un altre dipòsit al capdamunt de la Rambla, que subministrava aigua
al sector que va des del carrer de Sant Pere cap amunt. Cada habitatge tenia un
dipòsit de 100 litres a la teulada, però en tota la casa només hi havia una
petita aixeta sobre la pica de la cuina. No hi havia xarxa de clavegueres, la comuna estava a l’eixida i donava a un
pou mort que s’havia de buidar un cop l’any.
Acabada la Guerra Civil, l’Ajuntament,
després de molts estudis infructuosos per aprofitar l’aigua de la mina de can
Tries, va decidir atorgar el subministrament d’aigua potable a la Societat
General d’Aigües de Barcelona, la qual va construir un pou a l’American Lake.
Perduda la funció dels dos dipòsits d’aigua, es van acabar enderrocant.
Per saber-ne més: Alfons Gibert,
“Els dos pous públics de la Rambla” dins d’Un segle de vida gavanenca,
1990.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada