"La
nit del 5 de gener, era màgica per a grans i petits. Tothom esperava
la cavalcada dels Reis d’Orient. Sortien de can Sellarés, amb la
seva ostentosa comitiva, i anaven seguits per una majoria de
gavanencs.
Els
tres reis, amb els seus cavalls corresponents, anaven ben vestits i
disfressats, i es disposaven ha fer el recorregut pels cèntrics
carrers de la nostra vila, acompanyats per carros, i també algun
camió ple de joguines. A la comitiva hi participaven joves i canalla
que, a pesar de l’intens fred, volien ser passejats, i tiraven
caramels a dojo als més menuts.
El
recorregut s’acabava a l’Església de Sant Pere, que s’ omplia
de gom a gom, tant que no podia encabir a tota la gent. Els reis
entraven per fer l’Adoració, acompanyats de les autoritats que ja
els esperaven amb el rector de torn. Tota la comitiva feia molt
d’impacte! Amb tota la fastuositat possible eren acompanyats per
l’orquestra local.
Tots
els components de la comitiva eren joves del poble, la majoria
pagesos, ja que es tenia en compte que els animals fossin muntats
pels seus propis amos, perquè això donava seguretat i més
confiança al animal. Se’ls havia donat una bona ració de pinso a
mitja tarda, com a premi anticipat per la tasca que havien de fer.
S’havien guarnit amb picarols, plomalls de flors d’orella o
orella i cintes de colors a la cua, i no els reconeixia ningú.
L’any
1958, la junta que organitzava la cavalcada va proposar afegir-hi el
personatge de centurió, i ja tenim a en Josep Mª Balsells, disposat
i vestit per representar aquest personatge. Amb la roba apropiada,
barbeta, casc, despertava curiositat damunt del seu cavall Canela.
Però
aquell any, aquella nit, va fer un fred que no és podia resistir.
Quan, acabada la cavalcada, es van retrobar tots els components, el
meu germà els va dir: “No sabeu el fred que he passat amb les
cames i els braços sense abric. Podeu comptar amb mi per anys
successius, però no pas de centurió. El proper any vull fer de rei,
amb una bona capa, per resguardar-me de la gelor”.
I,
dit hi fet, el proper any, i els següents, i els següents, va fer
de rei blanc, de Melcior. I la figura del centurió, com que vista
l’experiència no la volia fer ningú, va desaparèixer per sempre.
Per
alguna cosa era una nit màgica!"
Teresa
Balsells
Del llibre: "Els Balsells de la Boada", 2012.
Del llibre: "Els Balsells de la Boada", 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada