L'Artur
Costa Martí
va néixer a Barcelona l'11 d'agost de 1869. Era fill d'en Josep
Costa i de la Carme Martí i era propietari d'una petita flota de
vaixells amb la qual importava carbó des de Gran Bretanya fins a
Barcelona. Però si bé és cert que en aquells moments comerciar amb
carbó era un bon negoci, quan Costa es va enriquir moltíssim va ser
durant els anys de la I Guerra Mundial. Entre 1914 i 1917 tot aquell
que tenia alguna cosa per vendre i els mitjans per transportar-la va
fer molts diners. A partir d'aquell moment, en Costa va poder viure
de renda.
Des
de finals del segle XIX, Costa ja formava part de la burgesia més
opulenta del moment i, com la resta de burgesos de l'època, va
dedicar part de la seva fortuna a la compra de finques rústiques i
urbanes a Gavà. Va ser en una d'aquestes finques, al peu de la
carretera de Santa Creu de Calafell, on l'any 1898 es va fer
construir una segona residència, envoltada de jardins i d'un gran
llac, a la qual va dona el nom de Villa
Carmen,
en honor de la seva mare, Carmen Martí.
L'any
1909 va construir una fàbrica de llum, La
Electra del Llobregat
que donava electricitat a Gavà i els pobles veïns i uns anys
després, al 1924 va cedir uns terrenys de la seva propietat per a
que l'ajuntament construís un escorxador, raó per la qual el
Consistori va decidir donar el nom d'Artur Costa a un carrer.
A
inicis de la dècada dels vint, la societat anava canviant i amb ella
l'estil de vida, que entre d'altres coses, es caracteritzarà per la
generalització del lleure. Es generalitza l'estiueig, el turisme,
l'excursionisme, la pràctica de l'esport i al mateix temps apareixen
una sèrie de serveis encarregats de donar suport a aquestes
activitats. L'oci es converteix en negoci. És, en aquest context que
en Costa converteix Villa Carmen en un parc d'esbarjo, on es podien
trobar totes les tendències de la moda del moment. Des de la
pràctica d'esports, al ball, passant pel servei d'hotel i
restaurant.
En
Costa va morir un dia d'abril de 1930 als 61 anys. En el moment de la
seva mort, tenia el projecte de construir un tramvia que connectés
el parc amb els seus terrenys de la Pineda on volia construir uns
banys. El parc va continuar obert, però sense l'esplendor d'altres
èpoques i va ser definitivament tancat l'any 1936, quan va esclatar
la guerra. Després de la guerra la finca va ser venuda a la
Companyia d'Aigües de Barcelona que va desmantellar el conjunt i va
urbanitzar els terrenys.
Assumpció Gabernet
Arxiu
Municipal de Gavà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada