UNA CARTA COMERCIAL DE JUST TUTUSAUS

AMG. Carta comercial. Fons Família Tutusaus. Any 1943

Molts encara recordaran o bé hauran sentit a parlar de la gana i les penúries passades per l’escassetat i mala qualitat dels productes alimentaris els anys que seguiren a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). És en aquest context que en els primers anys del franquisme es va arribar a popularitzar la caricatura del botiguer trampós de postguerra que enganyava en el pes, aigualia la llet o que venia les llenties corcades i barrejades amb pedretes.

No tots, però, feien el mateix. Tanmateix, es podien trobar comerciants que pensaven en la clientela i que vetllaven per la qualitat dels seus productes. Aquest és el cas de Just Tutusaus Urpí (1890-1979). La prova d’això, la descobrim en un document seu de l’any 1943. Es tracta d’una carta comercial que ens permet apreciar els tripijocs que es feien, també, en el comerç del vi.

AMG. Fons Família Tutusaus. Any 1949

Just Tutusaus era fill d’Olesa de Bonesvalls on feia de pagès i de productor i corredor de vins. Casat amb Concepció Ventura, també d’Olesa, van tenir quatre fills: Nicolau, Joan –que va morir al front de l’Ebre—, Josep i Pilar. Diversos van ser els motius que a principis dels anys trenta van portar la família a establir-se a Gavà. El principal va ser que a Olesa eren arrendataris de les terres de cultiu i a Gavà les podien adquirir en propietat. D’altra banda, Nicolau, el fill gran, patia una bronquitis crònica i li calia un canvi d’aires. A més, un entorn dinàmic els podia oferir noves oportunitats laborals i de negoci.

Just va comprar terres a Les Sorres i a Les Massotes i un solar —als Vilardaga— al capdavall del carrer Major. Allà s’hi va fer construir la casa, i als baixos hi va obrir un establiment de venda de vi i carbó, conegut per bodega Nicolau, que va prendre el nom de la casa pairal d’Olesa. Va adquirir un altre solar a la cantonada amb el carrer d’Artur Costa. El va destinar a criar animals i durant un temps hi va tenir vaques i en venia la llet. Encara va adquirir una darrera parcel·la al carrer Major (núm. 2) que va destinar a habitatge per a la filla Pilar i la seva família.

Tanta era la popularitat de l’establiment que durant una bona colla d’anys tothom anomenava l’actual plaça de mossèn Jacint Verdaguer, on es trobava l’establiment, com la de cal Nicolau.

AMG. Tarja bodega. Fons Família Tutusaus

Tornant al document. Just Tutusaus rep resposta de Santiago Llinàs, de Vilafranca del Penedès —el seu proveïdor de confiança de vinagre—, a una petició d’analitzar al seu propi laboratori un parell de vins que vol comercialitzar. El resultat no pot ser més sorprenent: el vi blanc està rebaixat, i el negre és el mateix blanc “tenyit” amb colorant.El comentari final de l’informe tècnic de l’expert no deixa cap dubte sobre l’honradesa de l’elaborador d’aquests vins: “... sin duda alguna que este sujeto sabe bien lo que toca y es individuo de cuidado”.

El Just era una persona seriosa i estricte, tant com emprenedora, que coneixia bé el seu negoci i que no es deixava engalipar fàcilment, i molt menys per un “sujeto” com aquest que pretenia donar-li gat per llebre. Habitualment ell mateix anava en carro a buscar el vi a la Terra Alta, al Penedès o al Garraf que en arribar traspassava a les tines de l’espaiosa bodega Nicolau.

AMG. Fotografia de Just Tutusaus. Autor: Joan Mitjans

En aquells anys, a Gavà, junt amb la bodega Nicolau, hi havia una quinzena d’establiments més que es dedicaven, principalment —alguns també oferien carbó—, a la venda de vi i licors a granel. El servien d’unes botes de fusta plenes de les diferents varietats i el client havia de portar l’envàs i el vinater mesurava el vi amb unes mesures de llautó. Tot i que avui dia ho podem trobar sorprenent, era habitual que els pares enviessin la canalla de la casa a buscar-ne una garrafeta. Podem recordar les bodegues que regentaven Maria Amat, Jacint Coromines, Josep Escala, Eugeni Guinot, Antònia Masferré, Gabriel Pons, Angel Verge, Tomàs Solé, Josep Surià o Nicasi Satllari, entre d’altres. De tots aquells establiments, només ha sobreviscut al pas del temps el celler La Vinya, de la família Verge, fundat l’any 1929 i que havia estat establert a la Rambla i al carrer de Salvador Lluch, abans de l’actual plaça de la Pagesia.

El Just, que era l’ànima de la bodega, va decidir tancar l’establiment quan l’obertura de  l’economat de la fàbrica Roca va enfonsar el negoci del vi a granel —la tina gran va anar a parar al magatzem de vi i licors que el Bové tenia a l’American Lake. Un cop acabada l’activitat vinatera, el seu fill gran va decidir muntar una granja de cria i engreix de pollastres i un lloc de venda en el mateix indret. Uns anys després encara hi va haver un darrer canvi d’orientació empresarial: un forn de pa. Van aprofitar l’experiència de la seva esposa, Maria Esteve, que ja havia regentat el forn familiar De la Penya, el més emblemàtic d’Olesa, i que coneixia bé el negoci. El Nicolau i la Maria van arribar a establir una fleca al passeig de Joan Maragall, arran de l’edificació dels pisos de la CYRSA i la puixança d’aquest nou eix comercial. A mitjans dels setanta van vendre el negoci i el forn Nicolau va esdevenir forn Cruz, avui també desaparegut.

 

Benet Solina

Arxiu Municipal de Gavà