 | |
| Retrat Joan Salamero. AMG. Fons Família Estapé-Olivella |
Joan Salamero va néixer a Begues el 1880, on els seus pares feien de mestres. En morir el seu pare, la mare va trobar feina de mestra a Castelldefels, mentre ell vivia a la casa pairal gavanenca de cal Todo, on feia de pagès.
El 1897 va obrir un estudi al carrer d’en Cuyàs (avui carrer del Cap de Creus), encara que un any després es traslladaria al carrer de sant Isidre, on donava classes als nens que no podien entrar a l’escola municipal, que havia quedat petita davant del creixement de la població. Regentà aquesta escola fins més o menys el 1905, data en què, per mort del mestre Llorenç Vidal, ocupà la plaça de mestre interí a les escoles de la plaça fins a l’arribada del mestre Felip Solé.
En Marian Colomé el recordava així:
....Era un local que tenia uns cinc metres d’amplada per uns onze o dotze de llargada, amb un portal i una sola i petita finestra a la façana que no permetia la suficient renovació de l’aire pels quaranta o cinquanta nois que assistien a classe....
Era el senyor “juanito”, com tothom l’anomenava, un jove d’uns 18 anys que estudiava per ingressar al magisteri... de poca experiència encara per la tasca que s’havia emprès i això potser era la causa de la rigorosa disciplina que emprava en el tracte amb els seus deixebles per fer-se mantenir respecte, la seva severitat era massa forta per uns tendres infants que els infonia un gran temor. Recordo aquells forts càstigs de fer posar els nois drets aguantant-se amb un sol peu i amb els braços estirats i posant-los damunt de cada mà uns quants llibres, i quan pel cansament defallien, picava les mans amb un bastó, i el de fer posar la mà amb els dits apinyats donant cops amb el bastó fortament, era cosa freqüent durant les hores de classe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada