LA PLAÇA MAJOR

La plaça Major va evolucionar a partir de l'antic camí medieval que anava de Barcelona a Sitges i que unia Gavà amb les veïnes poblacions de Viladecans i de Castelldefels. Actualment hi destaquen tres edificis:


LA CASA GRAN 

Es tracta d'una antiga masia que apareix documentada per primer cop al segle XVII. En destaca la utilització de la pedra vermella, tan característica de la zona, per emmarcar les portes i finestres. Al segle XIX va patir una important reforma i l'última remodelació es va fer l’any 2003 per convertir-la en una instal·lació municipal.

  

CASA PLANAS I CREHUET 

Gavà va patir un important canvi a partir de la segona meitat del segle XIX. En aquells anys la burgesia i la noblesa barcelonina buscaven terrenys per invertir fora de Barcelona. Aquest és el cas d'en Melcior Planas i Crehuet, que va comprar el solar que ocupava l'antiga masia de can Batlle. La casa fou construïda l’any 1859 i és l’únic edifici d’estil neoclàssic de Gavà. Adossada a ella, hi ha primera font pública de Gavà que canalitzava l’aigua des de la mina de can Tries.   

 

El MERCAT 

Les obres es van iniciar a l’agost de 1934 i es va inaugurar a la primavera de 1935. De seguida es va omplir de parades de carn, peix, pesca salada, llegums... Les parades de fruita i verdura estaven ubicades a l’exterior i se’ls garantia protecció del sol i de la pluja amb uns tendals enrotllables. Al mig de la plaça, en canvi, el lloc no estava reservat a ningú i era per al que arribava primer. 

 

Assumpció Gabernet

Arxiu Municipal de Gavà

DIMECRES DE CENDRA A INICIS DEL SEGLE XX

“Les festes de carnaval a Gavà, quan  jo era molt jove, consistien en disfressar-se unes poques persones que eren mirades com les més eixecelebrades, i estrafent la veu i fent moviments exagerats donaven voltes pels carrers amb seguiment i cridoria de la quitxalla, i quan arribava el dimecres de cendra anaven a la tarda els nois i noies acompanyats dels seus mestres a fer la berenada en lloc escollit de la muntanya, com també algunes colles de dones i principalment les modistes. 

Els homes, exceptuant uns pocs menestrals, eren en aquell temps tot pagesos, plegaven més aviat que els altres dies per a sentar-se i canviar-se els vestits, fer un sopar més extraordinari que el de costum i després  anar-se’n cap  al cafè i esperar l’ hora de començar el ball per a veure l’ espectacle que oferien des de dues sales del cafè de la Plaça i del Centre, que s’ omplien de gom a gom, per a contemplar les parelles disfrassades que als tres o quatre balls ja descobrien l’incògnita de la seva persona.

Existia un gran entusiasme per a la celebració dels balls de dimecres de cendra pel fet de que  durant les set setmanes de quaresma no es permetia retre homenatge a Tersipcore, com encara succeeix avui en els pobles de poc cens de població, però que a les grans ciutats ja no es té aquest mirament, i les sales de ball són freqüentades durant tota la quaresma, i si això és permès a les ciutats, no es concebible que en els pobles del seu entorn prosegueixi l’impediment; cosa aquesta que dona lloc de que la majoria del jovent no trobant prou esplai per a satisfer les seves diversions se’n vagin els dies de festa a la capital, corrent el greu perill al incitar-los a caure en les temptacions dels vicis que denigren els homes en el seu concepte moral i perjudici material”.

M. Colomé, Gavà, 1962

VOCABULARI GAVANENC

Gavà és l’únic productor d’espàrrecs de Catalunya i aquesta singularitat ha propiciat el naixement d’un vocabulari propi relacionat amb aquest cultiu. Malgrat que no està recollit al diccionari, els pagesos l’utilitzen de forma habitual. 

Barjola o burjola: cistell de vímet ovalat amb una nansa al mig i una altra de més petita en cada extrem que els pagesos gavanencs utilitzaven per col·locar-hi els espàrrecs. 

Feiucs: parts seques de la planta de l’esparreguera que els pagesos eliminen amb especial cura per afavorir la sortida dels turions i evitar molèsties en el moment de collir els espàrrecs. Aquests mateixos feiucs, secs i tallats, serveixen per protegir els marges del vent de ponent amb la finalitat que no s’endugui la sorra.

Manadar: triar els espàrrecs per classes i gruix i fer-ne manats. 

 Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

TAL DIA COM AVUI DE 1909

L’any 1909 el mestre titular de nens de les escoles de Gavà era en Felip Solé Olivé. Havia guanyat la plaça per oposició l'any 1906 i va ser destinat a Gavà. 

Va exercir a les úniques escoles públiques del moment, les escoles de la plaça. Des del primer moment, "el senyor Felip", com se'l coneixia al poble, va destacar per les seves aptituds com a pedagog. Imposava la disciplina a l'aula, però sense el rigor i els càstigs a què els alumnes estaven acostumats. Els ensenyava cançons infantils, a llegir i escriure en català, i les tardes dels dimecres organitzava sortides als museus, castells, fonts o masies de les rodalies. El 18 de febrer de 1909 el senyor Solé i els seus alumnes van visitar la masia de can Rosés.

Posteriorment, el mestre Solé va lliurar al propietari de can Rosés un dibuix de la masia per agrair-li l’atenció rebuda. L’any 1975, l’artista Susana Solano va fer una còpia d’aquest dibuix i la va regalar a Josep Soler Vidal, qui la va dipositar al Museu de Gavà i actualment forma part del fons de l’Arxiu Municipal de Gavà.   

 Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

EL NORBERTO I LA JOSEFA. CARTES DES DEL FRONT

Norberto Guitart era un pagès de Castelldefels, casat i amb dos fills petits, el Nadalet i l’Aleix. Entre l’1 i el 16 d’octubre de 1938 va escriure 16 cartes a la seva dona, la Josefa Ros, una per dia. Feia més de set mesos que era a primera línia al front de l’Ebre i mantenir aquesta correspondència diària l'ajudava a mantenir l'ànim. Al llarg de 87 pàgines el Norberto narra el dia a dia en una trinxera: les guàrdies, l’avorriment, la incertesa, la falta d’higiene, l’alimentació... Es preocupa per saber com li va a la seva família —segueix els problemes dentals de la seva dona, l’estat de salut de la seva mare i els progressos del seu fill gran que aprèn a llegir—,dona consells a la Josefa de com portar les terres — que cal sembrar, collir o podar—, pateix pels companys ferits i s’entristeix pels que es van quedant pel camí.

Però potser el que crida més l’atenció és el fort sentiment d’enyorança dels seus i especialment de la seva dona, a qui sempre anomena “Josefa mía de mi corazón” i la necessitat de veure’ls i abraçar-los. Un anell, rebut a inicis d’octubre, amb una fotografia de la família, li serveix de consol:

También me dices que el Nadalet y el Aleix siempre te quieren ver la mano pues yo no tengo que pedirlo a nadie, de noche me lo pongo al revés, o sea le doy media vuelta y me queda en la palma de la mano y me pongo la mano debajo de la cara para teneros más cerca y si pudierais oír las cosas que os digo, pues entablo verdaderas conversaciones con vosotros pero no me contestáis, qué le haremos, un día u otro me contestaréis, verdad Josefa mía...

El Norberto va mantenir fins a l’últim moment l’esperança que el rellevessin  i poder tornar a casa. El seu desig no es va fer mai realitat. Va ser afusellat pels franquistes i va ser enterrat al municipi de la Fatarella. La Josefa, vídua i amb dos fills petits, es va proposar tornar les seves restes a casa i el 18 de novembre de 1939 va ser retornat i inhumat a Castelldefels. La Josefa va decidir marxar amb els seus fills i començar una nova vida a l’Argentina. Allí va tornar a casar-se, però mai va oblidar el Norberto, a qui sempre va continuar considerant el gran amor de la seva vida. El plec de cartes sempre la va acompanyar i, poc abans de morir, les va confiar al seu net, el Luis Alberto Guitart, que fa uns anys va tornar a Castelldefels amb la seva dona i els seus dos fills. Ara viu a Gavà i el seu desig és donar a conèixer aquesta història d’amor, la dels seus avis paterns, el Norberto i la Josefa.     

 Assumpció Gabernet
 Arxiu Municipal de Gavà

ÀLBUM DE FOTOS: En mig de camps de conreu

Aquesta era la vista que tenia Josep Corbalan des del terrat de casa seva als anys seixanta.L’edifici de pisos estava situat a la Rambla, cantonada amb el carrer Indústria; el mateix que, als baixos, acollia el popular Bar Sport. 

El que avui ens sorprèn d’aquesta fotografia és veure emergir la masia de can Sellarès —ja refeta per la Companyia Roca— enmig dels camps de conreu, i l’horitzó tan sols esquitxat per les torretes de l’Alba-rosa i l’ermita de Sant Ramon.

📷 Fons i autor: Josep Corbalan. AMG. 

EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DE L’HOLOCAUST. LES VÍCTIMES GAVANENQUES

Un cop acabada la Guerra Civil, moltes persones es van veure obligades a fugir cap a França. Aquesta disort es va agreujar amb la caiguda de l'Estat francès l'any 1940 a mans de l'exèrcit alemany. Aquest fet va suposar que molts dels republicans exiliats fossin deportats a camps de concentració alemanys. Entre els deportats, morts i identificats als camps nazis n'hi ha tres de gavanencs.

Antonio Pérez Burgos, cap dels carrabiners de Gavà els anys 1936 i 1937. Refugiat a França, fou capturat i internat al camp de Gusen, satèl·lit de Mauthausen, on morí el 9 d’abril de 1941.

Josep Castejón Pérez, militant de la CNT i regidor de Treball de l’Ajuntament l'any 1936. S’exilià a França, on fou capturat pels nazis, i morí també al camp de Gusen el 25 de desembre de 1941.

Baldiri Ventura Ventura va anar a parar al camp d’Ebensee, satèl·lit de Mauthausen, on va morir a causa d’una pallissa brutal que li va infligir el kommando Anton Ganz el 23 de maig de 1944. A l’acta de defunció es va fer constar que havia mort en un intent de fuga. 

 Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

AVUI FA SEIXANTA ANYS.... ELS TRES TOMBS I ELS DE LA BOADA

“Després de la festivitat de Reis, teníem poc respir perquè el dia 17 celebràvem la festivitat de Sant Antoni Abat, patró dels animals. Era el dia dels tradicionals Tres Tombs i, per tant,  festiu per als pagesos.

De bon matí, la finca de la Boada registrava un aplec de gent fora del normal. Venien els pagesos amb els seus animals per guarnir-los el millor possible. Ben nets, raspallats, amb els unglots pintats, guarnits amb cascavells, cintes de colors, plomalls molt vistosos i una bona llaçada a la cua. Els carros, que també eren guarnits, sortien en processó cap a l’església on eren beneïts pel rector. Hi havia carros petits menats per infants que s’ho passaven d’allò més bé. Tots mudats, alguns vestits de catalans, menjant coca beneïda durant tot el recorregut. Acabats els Tres Tombs, tothom anava cap al Casino per assistir al concert vermut i els que es quedaven a casa tenien el costum de menjar-se la coca amb moscatell abans de dinar. A la tarda, després d’un bon dinar, assistíem a un lluït ball per acabar la diada amb bona recordança.

En Josep M. Balsells, el meu germà, durant uns anys fou portabandera dels Tres Tombs, junt amb altres amics pagesos de tota la vida. Ell portava l’estendard que pertanyia al sindicat Unió de Pagesos del poble”  

Testimoni de Teresa Balsells, Gavà, 2012

ÀLBUM DE FOTOS: Els tres tombs

Desconeixem l’autor d’aquesta fotografia d’una cavalcada dels Tres Tombs, segurament presa als anys cinquanta, passant pel carrer de la Indústria, a la cantonada amb el carrer de Sarrià. Fou cedida a l’Arxiu Municipal per l’Alfons Gibert. 

Es tracta d’una “instantània” -així se’n deia aleshores de les preses fetes càmera en mà- una mica moguda a causa de la pressura per captar el trot dels cavalls i les corredisses dels acompanyants. Malgrat això, ens permet apreciar al fons l’edifici que va allotjar la caserna de la Guardia Civil a Gavà durant molts anys

📷 Fons Alfons Gibert. Autoria desconeguda. AMG

UNA NIT DE REIS MOLT ESPECIAL A CAL PANXA

La nit de reis de 1936 els Reis Mags van portar al petit Joan un regal de somni. Quan va obrir el paquet va pensar que aquell any havien estat molt generosos i que es devia haver portat molt bé perquè amb aquella joguina seria l’enveja de tots els nens del poble.
 

Dies abans, la seva àvia havia anat com de costum a Barcelona a vendre la verdura al mercat del Born. En acabar, com que ja s’atansava el Nadal, es va dirigir als magatzems Jorba per comprar el regal de Reis del seu nét. Tot just arribar-hi, va quedar bocabadada. Entre totes les joguines en destacava una que era l’estrella: un carret tirat per un cavall que semblava de veritat. Decidida, va dir al dependent: “Vull aquesta”. Ell se la va mirar amb sorna i potser fins i tot amb menyspreu i li va dir: “Senyora, aquesta joguina no es ven. No hi ha qui tingui prou diners per pagar-la”. Ella, sense dubtar-ho, es va treure el feix de bitllets que portava a la faixa producte de la venda al Born, i li va dir: “N’hi ha prou?”. El venedor, sense replicar, va agafar la joguina i la va embolicar. 

Han passat 75 anys, però encara avui, quan el Joan Martorell recorda aquell regal tan especial que li van dur els Reis, també rememora amb orgull la seva àvia que, sota l’aparença d’una pagesa de poble, va donar una lliçó a aquell dependent tibat i malcarat. Un regal de Reis que conservarà tota la vida i que ara ha volgut compartir amb tots nosaltres. 

Text basat en el testimoni de Joan Martorell, Gavà, 2012

AVUI FA... 130 ANYS DE L’ARRIBADA DEL FERROCARRIL I LA INAUGURACIÓ DE LA RAMBLA

La iniciativa de construir una línia fèrria que unís Vilanova i Barcelona va ser d’un acabalat vilanoví, Francesc Gumà, que va emetre accions per fer front al projecte. Aquesta xarxa viària tindria 90 quilòmetres i passaria per quinze poblacions, entre elles, Gavà. Les obres van començar l’any 1878 i van donar feina a més de 5.000 treballadors. Paral·lelament, a Gavà, es va iniciar la construcció de l’estació, un edifici d’inspiració eclèctica compost per planta baixa, pis i terrat.

Finalment, el 28 de desembre de 1881 es va inaugurar la nova línia i totes les poblacions per on passava el ferrocarril visqueren un dia de festa. A Gavà la inauguració va coincidir amb la del tram de la Rambla que conduïa fins a l’estació. Aquell dia els gavanencs van poder ballar al ritme de l’orquestra de Sant Boi i gaudir de l’actuació de la Societat Coral La Igualtat.

L’arribada del ferrocarril va suposar un important canvi econòmic per a la població i va facilitar la instal·lació d’indústries com la Compañia Roca Radiadores i la Sociedad General de Hules. Totes dues es van beneficiar de la proximitat d’aquest mitjà de transport, que els permetia rebre les matèries primeres i transportar el producte ja acabat de manera més ràpida i segura. També els gavanencs van apreciar una millora substancial en l’enviament i la recepció de paquets i cartes postals, alhora que els facilitava l’accés a la ciutat comtal. Accés que, durant molts anys, es va fer en incòmodes vagons de fusta arrossegats per locomotores de vapor que funcionaven amb carbó, carbó que desprenia una pols negra que embrutava els passatgers. Aquesta situació es va perllongar fins a 1956 quan la línia, ja propietat de RENFE, es va electrificar.

Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

“EL CARTER DESITJA A VOSTÈ BONES FESTES DE NADAL”

No fa tant de temps, quan s’acostava Nadal, els vells oficis de servei als ciutadans —el sereno, l’escombriaire, el mosso del “colmado”, el carter, el fanaler—, molts d’ells ja desapareguts, anaven casa per casa per felicitar els veïns i recollir les estrenes; l’”aguinaldo”, que n’hi deien.

Per aquestes dates, quan trucaven a la porta era quasi segur que, en obrir, trobéssim un d’aquests treballadors que ens oferia una targeta en què, al davant, s’hi representava un dibuix del seu ofici i al darrera hi anava un vers que sempre s’acabava així: … el fanaler, el carter, el sereno o l’escombriaire… us desitja un bon Nadal. 

La targeta que hem seleccionat per felicitar-vos el Nadal va ser donada a l'Arxiu Municipal pel senyor Joan Soler Margarit, i té la peculiaritat d’estar editada a Gavà durant la II República. A destacar que està redactada en català i que utilitza els colors de la bandera republicana. 

Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

COM ES CELEBRAVA LA FESTIVITAT DE SANT NICASI?

“La festivitat de Sant Nicasi començava al matí amb un ofici a l’altar del patró. Més tard, amb l’assistència de les autoritats, se celebrava l’ofici solemne. Un cop acabada la cerimònia, s’iniciava la processó, que recorria els principals carrers de Gavà, a càrrec de la Germandat de Sant Nicasi.
 

Durant el dia de la festivitat, es repartia entre els veïns del poble uns panets amb comí. A migdia les famílies s’aplegaven al voltant de la taula per tal de fer un àpat molt més suculent que la resta de l’any. En acabar tothom es mudava per participar en els diferents actes organitzats, com la ballada de sardanes, el ball infantil de la tarda o el partit de futbol, o bé per assistir a alguna sessió de cinema. Per la nit, es celebrava un gran ball. Era costum que aquell dia s’estrenés vestit i sabates. Feia goig veure com petits i grans passejaven ben mudats pels carrers més cèntrics de Gavà. 

Fa un temps, la Festa Major es vivia intensament. Era un dia especial en el qual es posava a l’abast dels habitants de Gavà tot un seguit d’activitats de lleure a les quals no es tenia accés la resta de l’any. La població sencera gaudia i participava de la festa en un temps on l’oci, fora de dates assenyalades, no era a l’abast de tothom”

Mireia Valentí

Del llibre: L’Abans, editorial efadós, 2002

“SI VOLS PASSAR UN BON NADAL, TINGUES UN PORC EN SAL”

“A les set del matí, amb el pica, un tren al qual se li havia donat aquest nom perquè només arribava fins a Picamoixons —via Lleida—, venia la senyora Josepa, una dona que vivia al Prat i que era d’Arbeca, mandonguera d’ofici. Amb ella al capdavant, procedíem a preparar el mandongo. El més pesat era trinxar la carn perquè calia fer girar i girar la màquina de trinxar. Abans d’embotir, fèiem els tastets: posàvem a la paella unes cullerades de carn picada de cada varietat, les fregíem i, abans d’embotir-les, les tastàvem per saber com estaven de sal i pebre, per si calia rectificar.

Fer foc, lligar botifarres a peu dret, salar la cansalada, fregir el llom i el magre, i la costella i les menudalles que servien per fer el caldo de tot l’hivern. Una vegada fregit es posava en una tupina, una olla amb nanses i tapadora de pedra en què l’oli es refredava de seguida. Les botifarres negres i blanques, abans de posar-les a la caldera a bullir, les punxàvem amb una agulla saquera perquè no rebentessin. Després de bullir-les, ja fredes, les penjàvem en una canya o barra de fusta a una alçada on no poguessin arribar els gats i els gossos. Tot en una habitació al pis de dalt, on també guardàvem l’oli de tot l’any i la conserva casolana.

Aquell dia sempre teníem convidats. La meva mare, que era una excel·lent cuinera, el dia abans havia bullit una gran olla de mongetes seques que servien de primer plat, a repetir. El segon plat era una mica de tot el recent porc mort. Per postres, préssec en conserva fet a casa, o, si en quedava, algun meló. La beguda, gasosa o aigua del pou perquè el meu pare era un abstemi obstinat. Total, que passaven tot un dia de menjar molt de fartanera, com deien al poble. Acabàvem feliços i rebentats pel tràfec d’aquella jornada!”

Testimoni de Teresa Balsells, Gavà, 2011

SOPA DE CARBASSA, UN PLAT TRADICIONAL GAVANENC

La sopa de carbassa se solia fer a les cases de pagès de Gavà els dies de pluja i fred, quan els homes no podien anar al camp i es quedaven fent feines a casa. Si no es tenien carbasses pròpies, se’n demanaven al veí. A continuació us oferim la recepta de la Benita Torrents que es va publicar al llibre Cuina Tradicional de Gavà, editat per efadós.

RECEPTA

Ingredients:

600 g de carbassa neta. Aigua o brou de bullir verdures. 4 talls de cansalada viada. Oli i sal

Preparació:

Talleu la carbassa a daus i poseu-la a coure amb el brou. Quan la carbassa comença a bullir, remeneu-la perquè es vagi desfent i agafant consistència. Talleu la cansalada viada a trossets i fregiu-la fins que quedi ben torrada.

Presentació a taula:

Serviu la sopa ben calenta amb la cansalada per sobre i amanida amb una mica d’oli de fregir-la.