La nit de reis de 1936 els Reis Mags van portar al petit Joan un regal de somni. Quan va obrir el paquet va pensar que aquell any havien estat molt generosos i que es devia haver portat molt bé perquè amb aquella joguina seria l’enveja de tots els nens del poble.
Dies abans, la seva àvia havia anat com de costum a Barcelona a vendre la verdura al mercat del Born. En acabar, com que ja s’atansava el Nadal, es va dirigir als magatzems Jorba per comprar el regal de Reis del seu nét. Tot just arribar-hi, va quedar bocabadada. Entre totes les joguines en destacava una que era l’estrella: un carret tirat per un cavall que semblava de veritat. Decidida, va dir al dependent: “Vull aquesta”. Ell se la va mirar amb sorna i potser fins i tot amb menyspreu i li va dir: “Senyora, aquesta joguina no es ven. No hi ha qui tingui prou diners per pagar-la”. Ella, sense dubtar-ho, es va treure el feix de bitllets que portava a la faixa producte de la venda al Born, i li va dir: “N’hi ha prou?”. El venedor, sense replicar, va agafar la joguina i la va embolicar.
Han passat 75 anys, però encara avui, quan el Joan Martorell recorda aquell regal tan especial que li van dur els Reis, també rememora amb orgull la seva àvia que, sota l’aparença d’una pagesa de poble, va donar una lliçó a aquell dependent tibat i malcarat. Un regal de Reis que conservarà tota la vida i que ara ha volgut compartir amb tots nosaltres.
Text basat en el testimoni de Joan Martorell, Gavà, 2012
