Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reis Mags. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reis Mags. Mostrar tots els missatges

divendres, 4 de gener del 2013

ELS REIS MAGS DE PERE ALCARAZ DE L'ANY 1943


"En el año 1943 para el día de Reyes mis padres no podían regalarme nada, ya que no se ganaba ni para comer. Cuando mi madre fue a la panadería de María “la Churra, que estaba frente a los colegios nuevos,  las madres explicaban lo que les iban a traer los Reyes a sus hijos. Cuando se fueron todas las clientas, la María, la panadera, le preguntó a mi madre qué me traerían a mí, y mi madre le dijo que no me podían traer nada y eso que solo pedía una caja de colores Otelo.  María le dijo a mi madre: “pues tu hijo no se quedará sin Reyes, toma” , y le dió cincuenta pesetas.

Cuando salí del colegio al mediodía, mi madre me dió las cincuenta pesetas y me explicó lo que había pasado. Por la tarde compré la caja de colores, que me costó 42 pesetas. Al día siguiente, fui a devolverle a María las 8 pesetas que me sobraron y me dijo: “¿has comprado los colores que tú querías?”, le dije que sí y me contestó:  “estas 8 pesetas también te las regalan los Reyes”. Nunca podré agradecerle ni olvidar lo que María hizo por mí. 

Cuando estuvieron enfermos su marido, el Lázaro, y ella, cada semana pasaba a visitarlos y hacerles un rato de compañía. Mi agradecimiento fue hasta la muerte, y después de muertos, aún les estoy agradecido y lo estaré hasta morir".

Testimoni de Pere Alcaraz, Gavà, 2011

dilluns, 2 de gener del 2012

UNA NIT DE REIS MOLT ESPECIAL A CAL PANXA

La nit de reis de 1936 els Reis Mags van portar al petit Joan un regal de somni. Quan va obrir el paquet va pensar que aquell any havien estat molt generosos i que es devia haver portat molt bé perquè amb aquella joguina seria l’enveja de tots els nens del poble.
 
Dies abans, la seva àvia havia anat com de costum a Barcelona a vendre la verdura al mercat del Born. En acabar, com que ja s’atansava el Nadal, es va dirigir als magatzems Jorba per comprar el regal de Reis del seu nét. Tot just arribar-hi, va quedar bocabadada. Entre totes les joguines en destacava una que era l’estrella: un carret tirat per un cavall que semblava de veritat. Decidida, va dir al dependent: “Vull aquesta”. Ell se la va mirar amb sorna i potser fins i tot amb menyspreu i li va dir: “Senyora, aquesta joguina no es ven. No hi ha qui tingui prou diners per pagar-la”. Ella, sense dubtar-ho, es va treure el feix de bitllets que portava a la faixa producte de la venda al Born, i li va dir: “N’hi ha prou?”. El venedor, sense replicar, va agafar la joguina i la va embolicar. 
Han passat 75 anys, però encara avui, quan el Joan Martorell recorda aquell regal tan especial que li van dur els Reis, també rememora amb orgull la seva àvia que, sota l’aparença d’una pagesa de poble, va donar una lliçó a aquell dependent tibat i malcarat. Un regal de Reis que conservarà tota la vida i que ara ha volgut compartir amb tots nosaltres. 

Text basat en el testimoni de Joan Martorell, Gavà, 2012

dimecres, 5 de gener del 2011

SES MAJESTATS ELS REIS D’ORIENT AL SEU PAS PER GAVÀ


Antigament, a Gavà, els nens anaven a rebre els Reis d’Orient als Rierals, en el límit amb Viladecans, per on ses majestats entraven a la vila. Com que aquella zona no tenia cap tipus d’il·luminació, la canalla construïa fanalets per anar a rebre’ls i mostrar-los el camí que havien de seguir. 

Després de la cavalcada, tornaven a casa i posaven la sabata al balcó, així els Reis sabien quants nens vivien en aquella casa i, per la mida de la sabata, en deduïen l’edat. També hi deixaven un gibrell amb aigua i una mica de palla i garrofes per als cavalls. 

Abans, els Reis no eren tan esplèndids com ara. Era habitual que deixessin alguna peça de roba, espardenyes o sabates i, com a molt, una pilota per als nois i una nina de cartró per a les noies o alguna llaminadura. Per als que s’havien portat malament durant l’any, carbó. 

 Assumpció Gabernet
 Arxiu Municipal de Gavà