dimarts, 22 de desembre del 2020
divendres, 4 de desembre del 2020
divendres, 27 de novembre del 2020
ELS NOSTRES CARRERS I PLACES: LA PLAÇA DE LA BOGERIA
 |
| La plaça de la Bogeria a inicis dels anys setanta. AMG. Fons i autor: Francesc Català |
Fins al 1850 Gavà no tenia un nucli urbà definit i estava format per sis petits ravals, petits barris aïllats entre si. Eren aquests:
• La Palla (plaça Major i carrer de la Mercè)
• Calders (plaça de la Bogeria i part del carrer de Sant Nicasi)
• Cal Fuentes (carrer de Sant Pere)
• Molins (carrer Raval de Molins, amb sis cases a mitjan segle XIX)
• Rectoria (14 cases el 1855)
• Raval del Todo (plaça de Balmes)
Cada raval funcionava com un barri independent i disposava de forn, pou i safareig, que eren equipaments comunitaris. Les usuàries exclusives d’aquests equipaments eren les dones de la vila que eren les encarregades d’anar a buscar aigua, coure el pa i rentar la roba. Això transformava aquests espais en centres privilegiats de relació femenina. D’aquesta realitat en sorgí una expressió popular —“fer safareig”— com a sinònim de xafardejar. Mostra també el mal concepte que es tenia de les dones i que a Gavà va fer-se patent, primer popularment i després oficialment, en la toponímia: una de les places on hi havia un d’aquests safareigs va ser batejada com a “plaça de la Bogeria” en al·lusió al xivarri que s’identificava amb les rentadores.
Des de la segona meitat del segle XIX, Gavà va experimentar un augment demogràfic important. Els espais existents entre els diferents ravals es van anar reomplint i la morfologia urbana va anar canviant. A finals del segle XIX, els forns, pous i safareigs dels diferents ravals van deixant de tenir sentit i van desapareixent. El pou i el safareig del raval de Calders, on s’ubica la plaça de la Bogeria, van ser enderrocats l’any 1894, i el forn a inicis del segle XX.
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà
dimecres, 18 de novembre del 2020
PROJECCIÓ DE LA GRAN PEL•LÍCULA HISTÒRICA “QUO VADIS?” L’ANY 1954 AL CINEMA CASINO DE GAVÀ
 |
| AMG. Col·lecció Jaume Mitjans. Any 1954 |
Tal dia com avui, fa 66 anys que es va projectar Quo Vadis? a Gavà. Un film històric, estatunidenc i projectat en tecnicolor. Va ser interpretat per actors de renom com Robert Taylor (“Caravana de dones”, “Ivanhoe”), Deborah Kerr (“El rei i jo”, “El presoner de Zenda”) i Peter Ustinov en el paper de Neró (“Espartaco”, “Sinuhé, l’egipci” i en diferents adaptacions cinematogràfiques de les novel·les d’Agatha Christie, amb el personatge d’Hèrcules Poirot).
La pel·lícula tracta sobre el regnat de Neró i la persecució al cristianisme. En mig d’aquesta situació sorgeix una relació d’amor entre el general romà, Marco Vinicio, i Ligia, convertida al cristianisme i que s’ha d’ocultar per evitar les represàlies. Al film es mostra com l’emperador Neró ordena incendiar la ciutat de Roma per alimentar la seva inspiració musical i poder compondre cançons tot tocant la seva lira.
Estrenada als Estats Units l’any 1951 va ser un gran èxit comercial. Cal destacar que entre els actors
extres de la pel·lícula van aparèixer Sophia Loren, Bud Espencer i Elizabeth Taylor, però no van ser acreditats per la seva interpretació.
A Gavà, es va projectar els dies 18, 19, 20, 21 i 22 de novembre al cinema Casino.
Fotografia del cinema Casino a Gavà, inaugurat l’any 1922.
Podeu veure
una petita ressenya de la pel·lícula en aquest enllaç:
diumenge, 20 de setembre del 2020
CRIDA DE L'ASSOCIACIÓ AMICAL MAUTHAUSEN PER LOCALITZAR FAMILIARS DEL GAVANENC JOSEP CASTEJÓN PÉREZ
L’objectiu és preparar un gran homenatge a aquells lluitadors per la llibertat i és imprescindible la participació de les seves famílies. L’Associació ha sol·licitat la nostra col·laboració per localitzar familiars del veí de Gavà Josep Castejón Pérez.
Josep Castejón va néixer a Barcelona el 27 d’octubre de 1901. Casat amb Ana Martos Meca, vivien al carrer de Pi i Margall. Militant de la CNT, va ser regidor de Treball de l’Ajuntament de Gavà l’any 1936. Es va exiliar a França, on fou detingut pels nazis i enviat a l’Stalag V-D de Strasbourg per ser interrogat. El 13 de desembre de 1940 va ser deportat a Mauthausen i el 20 d’octubre de 1941 traslladat al camp de Gusen, on va morir el dia de Nadal del mateix any. Tenia 40 anys.
Si sou familiars de Josep Castejón, coneixeu algun familiar o disposeu d’alguna dada, poseu-vos en contacte amb nosaltres a l’adreça electrònica chc@gava.cat. Feu constar al tema: Deportats Gavà.
Gavà Drets Humans: https://www.facebook.com/gavadretshumans/
CRIDA DE L'ASSOCIACIÓ AMICAL MAUTHAUSEN PER LOCALITZAR FAMILIARS DEL GAVANENC ANTONIO PÉREZ BURGOS
 |
| . |
L’objectiu és preparar un gran homenatge a aquells lluitadors per la llibertat i és imprescindible la participació de les seves famílies. L’Associació ha sol·licitat la nostra col·laboració per localitzar familiars del veí de Gavà Antonio Pérez Burgos.
L'Antonio Pérez va néixer a Màlaga el 29 de gener de 1890. Estava casat amb la Juana Pérez Parodi i tenia un fill. Treballava com a carabiner a la caserna de la platja i vivia al carrer de Lleida. L’abril de 1940 estava a França treballant com a fuster per a l’empresa de construcció Chapelon & Gervais. Després de l’ocupació alemanya de França, va ser enviat al camp de presoners 184 d’Angulema.
El 24 d’agost de 1940 el van deportar al camp de concentració de Mauthausen, el 24 de gener de l’any següent va ser traslladat a Gusen i d’allí al camp de Hartheim, on va morir el 22 de setembre de 1941. Tenia 51 anys.
A la fotografia, l'Antonio amb la seva esposa i el fill a la platja de Gavà. Imatge del fons de l'AMG. Autor desconegut. Si sou familiars de l'Antonio Pérez, coneixeu algun familiar o disposeu d’alguna dada, poseu-vos en contacte amb nosaltres a l’adreça electrònica chc@gava.cat. Feu constar al tema: Deportats Gavà.
Gavà Drets Humans: https://www.facebook.com/gavadretshumans/
CRIDA DE L'ASSOCIACIÓ AMICAL MAUTHAUSEN PER LOCALITZAR FAMILIARS DEL GAVANENC BALDIRI VENTURA VENTURA
L’objectiu és preparar un gran homenatge a aquells lluitadors per la llibertat i és imprescindible la participació de les seves famílies.
L’Associació ha sol·licitat la nostra col·laboració per localitzar familiars del gavanenc Baldiri Ventura Ventura.
Baldiri Ventura va néixer a Gavà el 4 d’agost de 1919. Era fill de Joan Ventura i de Madrona Ventura Bofill. Vivia al carrer de Sant Nicasi. Durant la Guerra Civil va servir durant dotze mesos en el cos sanitari de l’exèrcit republicà. A França va ser enviat al camp de presoners 172, a Amiens. El 18 de juliol de 1942 el van deportar a Mauthausen i el 6 de febrer de 1944 va ser traslladat al camp d’Ebensee, on va morir el 23 de maig d’aquell mateix any, segons algunes fonts, a causa de la brutal pallissa que li va infligir el kommando Anton Ganz. A l’acta de defunció es va fer constar que havia mort en un intent de fuga. Tenia 24 anys. Un veí del seu carrer ens va confirmar fa uns anys que recordava el Baldiri com «un xicot alt i fort, com la seva mare, la Madrona».
Si sou familiars de Baldiri Ventura, coneixeu algun familiar o disposeu d’alguna dada, poseu-vos en contacte amb nosaltres a l’adreça electrònica chc@gava.cat. Feu constar al tema: Deportats Gavà.
Gavà Drets Humans: https://www.facebook.com/gavadretshumans/
dimarts, 15 de setembre del 2020
GRAN PEL•LÍCULA D’AVENTURES AL CENTRE CULTURAL DE GAVÀ. TAL DIA COM AVUI, EL 2 D’OCTUBRE DE 1954 ES VA PROJECTAR “TARZÁN Y LA CAZADORA”.
 |
| AMG. Fons Jaume Mitjans. Any 1954 |
Johnny Weissmuller, Brenda Joyce i Johnny Sheffiel, en els papers de Tarzan, Jane i Boy, van ser els protagonistes de la pel·lícula “Tarzán y la cazadora”.
 |
| AMG. Fons Jaume Mitjans. Any 1954 |
Un film protagonitzat per un cèlebre esportista olímpic de natació guanyador de 5 medalles d’or i una de bronze. Johnny Weissmuller va ser considerat un dels millors nedadors del món en obtenir 67 rècords mundials. Els companys de repartiment van ser l’actriu Brenda Joyce (“Maryland”, “Vinieron las lluvias”) i Johnny Sheffiel (“Bomba, the jungle Boy”), i la va dirigir Kurt Neumann (“La mosca”, 1958).
La pel·lícula tracta sobre Tarzan i la seva família que visiten el Rei Farrod (governant d’una tribu africana) en el seu aniversari. Poc després arriba Tanya Rowlins i la seva expedició amb la intenció de caçar animals salvatges per vendre’ls als zoològics a Amèrica. A partir d’aquí, Tarzan, Jane, Boy, amb la participació de Cheetah, comencen la lluita per intentar salvar tots els animals capturats. Aquesta pel·lícula va formar part d’una dotzena més en què el protagonista va ser Johnny Weissmuller. Totes elles van ser adaptacions del llibre d’Edgar Rice Burroughs.
 |
| Tarzan protagonitzat per Elmo Lincoln, any 1918 |
Tarzan va ser un dels personatges més emblemàtics de la indústria cinematogràfica del moment. El personatge amb “taparrabos”, que es penjava dels arbres i que amb el seu crit defensava i reunia els animals més ferotges de la selva. El primer Tarzan de la història va ser Elmo Lincoln, que l’any 1918 va interpretar-lo en cinema en blanc i negre quan el cel·luloide encara no tenia so.
Molts més van fer el crit de Tarzan, Lex Barker (1949), Gordon Scott (1955), Jonn Derek (1981), Tony Goldwyn (film d’animació Disney, 1999), Alexander Skarsgard (2016), entre altres, però el més carismàtic va ser Johnny Weissmuller.
Jane, Tarzan, Boy i Cheetah
No podíem oblidar un altre protagonista
d’aquesta sèrie de filmacions, l’inseparable Cheetah. Amb la seva complicitat i
comicitat l’èxit estava assegurat. Company de Tarzan, era impensable una
pel·lícula sense Cheetah, un ximpanzé mascle. En el transcurs dels anys Cheetah
va obtenir el premi Calabuch al Festival Internacional de Cine de Comedia de
Peñíscola, i figura al llibre Guinness dels rècords com un dels primats més
longeves del món (va morir amb 80 anys).
Clica a l’enllaç per veure la seqüència de Cheetah
comunicant-se amb militars nazis.
Podeu veure una petita ressenya de la
pel·lícula (versió original) en aquest enllaç:
divendres, 4 de setembre del 2020
L’ESTUDI PRIVAT DE JOAN SALAMERO
 | |
| Retrat Joan Salamero. AMG. Fons Família Estapé-Olivella |
Joan Salamero va néixer a Begues el 1880, on els seus pares feien de mestres. En morir el seu pare, la mare va trobar feina de mestra a Castelldefels, mentre ell vivia a la casa pairal gavanenca de cal Todo, on feia de pagès.
El 1897 va obrir un estudi al carrer d’en Cuyàs (avui carrer del Cap de Creus), encara que un any després es traslladaria al carrer de sant Isidre, on donava classes als nens que no podien entrar a l’escola municipal, que havia quedat petita davant del creixement de la població. Regentà aquesta escola fins més o menys el 1905, data en què, per mort del mestre Llorenç Vidal, ocupà la plaça de mestre interí a les escoles de la plaça fins a l’arribada del mestre Felip Solé.
En Marian Colomé el recordava així:
....Era un local que tenia uns cinc metres d’amplada per uns onze o dotze de llargada, amb un portal i una sola i petita finestra a la façana que no permetia la suficient renovació de l’aire pels quaranta o cinquanta nois que assistien a classe....
Era el senyor “juanito”, com tothom l’anomenava, un jove d’uns 18 anys que estudiava per ingressar al magisteri... de poca experiència encara per la tasca que s’havia emprès i això potser era la causa de la rigorosa disciplina que emprava en el tracte amb els seus deixebles per fer-se mantenir respecte, la seva severitat era massa forta per uns tendres infants que els infonia un gran temor. Recordo aquells forts càstigs de fer posar els nois drets aguantant-se amb un sol peu i amb els braços estirats i posant-los damunt de cada mà uns quants llibres, i quan pel cansament defallien, picava les mans amb un bastó, i el de fer posar la mà amb els dits apinyats donant cops amb el bastó fortament, era cosa freqüent durant les hores de classe.
Benet Solina
Arxiu Municipal de Gavà
Subscriure's a:
Missatges (Atom)