SABEU QUÈ ÉS UNA BARJOLA?

 

Gavà és l’únic productor d’espàrrecs de Catalunya i la raó per la qual es van desenvolupar amb tant d’èxit a les Sorres de Gavà i no a la resta del delta és fàcil d’explicar. Es tracta d’una planta que necessita terres sorrenques i humitat en el subsòl.

A Gavà, l’extensió de sorres és força gran, mentre que a Viladecans la terra d’al·luvió ocupa més superfície, i a Castelldefels queda reduïda a res entre la Pineda i la terra de cultiu no sorrenca. Les condicions del terreny eren, doncs, les ideals i els pagesos les van saber aprofitar.

Aquesta singularitat va propiciar el naixement d’un vocabulari propi relacionat amb aquest cultiu. Malgrat que no està recollit al diccionari, els pagesos l’utilitzaven de forma habitual. Una d'aquestes paraules és "barjola", utilitzada per referir-se al cistell de vímet ovalat amb una nansa al mig i una altra de més petita en cada extrem que els pagesos gavanencs utilitzaven per col·locar-hi els espàrrecs.

 📷 Col·lecció J. Margarit

🖋  Assumpció Gabernet

LA FALLA DE GAVÀ

El 21 de juliol de 1930 una comissió formada per sis persones va presentar al Govern Civil de Barcelona una instància sol·licitant la legalització de la Casa de València de Gavà. La seu era ubicada en un edifici del carrer de Salvador Lluch, a l’antic Cafè de la Plaça, que l’any 1922 s’havia traslladat al Casino de la Rambla. Poc després, el 31 d’agost, ja es va celebrar l’assemblea de constitució de la Casa de València de Gavà a la qual van assistir 65 socis.

A partir d’aquell moment la Casa de València va començar a organitzar un bon nombre d'activitats com la commemoració anual de la conquesta de València en què no hi podia faltar música, tronadors, traca, ball i castell de focs. Les activitats lúdiques, culturals i esportives es van anar succeint fins a l’esclat de la Guerra Civil. Després de la Guerra ja no va tornar a funcionar.

Després de la guerra, la Casa de València va desaparèixer com moltes altres entitats, però no així els valencians, que continuaven presents en entitats com el Cor l’Alegria, la Cobla Brugués, l’Orquestra Blay o la Banda Municipal de Música. L’any 1981 el retorn de la democràcia va permetre constituir de nou la Casa de València de Gavà, que el 1987 va plantar la primera falla al parc de la Torre Lluc.

📷  Primera falla de Gavà, 1987. Fons periòdic Bruguers. Autora: Sílvia T. Colmenero.

🖋 Assumpció Gabernet 

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

 

Celebrem el dia Internacional de la Dona amb una mostra de la força de les dones pageses. Aquesta imatge ens recorda que la dedicació a la terra, a la casa i a la família de les dones del camp és de vital importància per al bon funcionament de la nostra societat. Avui i, cada dia, reconeixem el poder i la determinació de les dones en la pagesia a tot el món. Imatge: col·lecció Casado-Rigol. Autoria desconeguda. AMG.

Si voleu veure el vídeo de l'àlbum, cliqueu l'enllaç 👉 "Entre la casa i el camp. Una mirada femenina"

ELS BASTONERS DE GAVÀ

La tradició bastonera a Gavà ve de lluny. Així, durant els anys vint del segle passat un grup format sobretot per valencians crearen la primera colla de bastoners de Gavà. L’agrupació, dirigida per Joaquim Farré Olivella, va néixer a redós de la Casa de València, entitat instal·lada a l’antic Cafè de la Plaça l’any 1922, ocupant l’edifici que va quedar lliure quan s’inaugurà el nou local del Casino a la Rambla. Joaquim Farré, de cal Cot, compaginava el treball de pagès amb l’ofici de forner i la fleca que regentava a la plaça Major. I, segons explicava l’Antoni Tarrida, va aprendre el ball de bastons a Reus.

Durant els anys trenta els bastoners van tenir un període molt actiu que els va portat, fins i tot, a viatjar a València el març de 1933 per participar en les festes de les Falles. L’activitat de l’entitat, però, va quedar interrompuda sobtadament amb l’esclat de la Guerra Civil. La dictadura franquista posterior, que clausurà el centre i prohibí l’entitat, no va fer possible la represa de l’activitat. No va ser fins l’any 1960 que vam podem tornar a veure en acció un grup de bastoners gavanenc, va ser en l’actuació conjunta dels col·legis Sagrat Cor i Immaculada Concepció en una vetllada artística al Centre Cultural amb motiu del Primer Certamen Literari Infantil.

Durant els actes de celebració del Carnaval de l’any 1988, el grup de dansaires del Ball de la Tornaboda, dirigits per Maria Spei Esteve, van oferir diverses danses tradicionals d’arrel catalana, entre les quals un ball de bastons. Entre els anys 2008 i 2009, a l’empara de l’Esbart Brugués i sota la direcció de l’Azahara Abadías, es va crear un grup de Bastons. La colla infantil va debutar per Sant Pere i el grup dels grans el Carnaval següent. El més de novembre de 2009 els Bastoners de Gavà es van escindir legalment de l’Esbart i començaren un camí propi i ple d’activitat que els ha portat fins avui.

  Benet Solina 

TOT A PUNT PER MARXAR D'ACAMPADA

 

📷 La benzinera Cañas, propietat de Joan Cañas, estava situada al carrer de la Mare de Déu de Montserrat. A la imatge, un grup d'amics omplint els dipòsits dels seus cotxes tot just abans d'anar d'acampada, als anys setanta. Fons Vicenç Agustí Morgades. Autoria desconeguda. AMG. 

TEMPS DE NEU

El dia 22 de desembre de 1962 els pronòstics del temps marcaven l’entrada d’una gran massa d’aire d’origen siberià, extremadament freda, però seca. En tan sols 24 hores la situació va canviar radicalment. A la massa d’aire fred s’hi va afegir una depressió procedent de la Mediterrània carregada d’humitat. En poques hores les temperatures van caure entre 8 i 10 graus a gran part d’Europa.

 A la major part de capitals europees el termòmetre marcava temperatures sota zero, inclosa la ciutat de Barcelona. Al voltant de les 12 de la nit del dia 24, coincidint amb la Missa del Gall, es va iniciar la precipitació en forma de petits flocs de neu. Com que el terra estava fred i sec i no hi havia trànsit perquè era festa i de nit, la neu va anar agafant i a les 8 del matí ja n’hi havia una capa de 10 cm. L’aire procedent del nord-est cada cop era més fred i la nevada es va anar generalitzant.

A la imatge, l'estació de Gavà després de la nevada del 22 de desembre del 1962 vista des de les oficines de la fàbrica Roca Radiadors.

📷 Fons i autor: Joan Mitjans Pons 

🖋  Assumpció Gabernet 

ARRIBEN ELS REIS D'ORIENT

Antigament, a Gavà, els nens anaven a rebre els Reis d’Orient als Rierals, en el límit amb Viladecans, per on ses majestats entraven a la vila. Com que aquella zona no tenia cap tipus d’il·luminació, la canalla construïa fanalets per anar a rebre’ls i mostrar-los el camí que havien de seguir.

Després de la cavalcada, tornaven a casa i posaven la sabata al balcó, així els Reis sabien quants nens vivien en aquella casa i, per la mida de la sabata, en deduïen l’edat. També hi deixaven un gibrell amb aigua i una mica de palla i garrofes per als cavalls.

A la imatge, el matrimoni Teresa Casado i Jordi Larruy amb els seus fills -d'esquerra a dreta: Jordi, Albert i Joan- el matí del 6 de gener de 1973. 

📷 Col·lecció Larruy Casado. Autoria desconeguda. AMG. 

BONES FESTES DE NADAL

 

LES COLOMERES ABANS I ARA

 

L’inici de la urbanització del barri de Les Colomeres es pot datar l’any 1924, quan els germans Modolell van presentar els plànols de parcel·lació de les seves finques.

A partir de la segona dècada dels anys cinquanta, es va produir l’expansió del barri, amb les característiques cases unifamiliars, sovint edificades pels mateixos propietaris. Les Colomeres es convertirà en una de les zones més poblades de Gavà i moltes cases unifamiliars, s'aniran substituint per construccions més elevades i amb més habitatges.

A inicis de la dècada dels setanta ja hi vivien més de 10.000 persones, però el barri tenia moltes mancances. Els carrers, amb forts desnivells, especialment a la part alta, estaven sense pavimentar, ni il·luminar i es converteixen en intransitables els dies de pluja. L'any 1973 es va iniciar la pavimentació els carrers i, poc a poc, Les Colomeres van anar canviant de fisonomia.

📷 A dalt, el carrer de sant Joan als anys trenta. Fons i autor: Ramon Vinyes. AMG. A baix, el carrer sant Joan actualment. 

🖋  Assumpció Gabernet