QUÈ MENJAVEN ELS NOSTRES AVANTPASSATS PALEOLÍTICS?

Saber què menjaven els nostres avantpassats paleolítics no és una tasca fàcil perquè les restes arqueològiques d’aquest període a Gavà no són abundants. Malgrat això, comptem amb algunes dades procedents del jaciment de les Terrasses de la riera dels Canyars i també de jaciments molt pròxims al nostre municipi, als peus del massís del Garraf. 

Tenint en compte que estem parlant d’una etapa de la història de la humanitat anterior al descobriment de l’agricultura i la ramaderia, la dieta dels nostres avantpassats se centrava exclusivament en la depredació, és a dir, en l’obtenció dels aliments a través de la recol·lecció de plantes silvestres i petits animals, la cacera, la pesca i, en moments més puntuals, el consum de carronya abandonada per altres depredadors. Les espècies que s’explotaven, tot i que totes salvatges, van ser molt variades perquè els paisatges canviaven en una etapa geològica caracteritzada per episodis freds (glaciacions) i altres de més càlids (interglacials). No ens ha d’estranyar, doncs, que a Gavà i les seves rodalies s’hagin trobat durant la fase paleolítica des de mamuts fins a macacos. Si tenim en compte el jaciment més importat del paleolític gavanenc, el ja esmentat de les Terrasses de la riera dels Canyars, amb una antiguitat d’entre 35.000 i 30.000 anys, els grups humans deurien ser escassos i havien de competir per l’aliment amb altres grans depredadors com hienes, llops, linxs i panteres. 

Entre els grans animals susceptibles de ser caçats trobaríem cavalls i ases salvatges, rinoceronts i proboscidis (possiblement mamuts), cérvols i conills. La cacera es faria amb llances i paranys, però no amb arcs i fletxes, enginys que encara no havien estat descoberts. Els animals s’escorxarien i especejarien amb ascles de sílex, i les tècniques de cuina es limitarien al rostit directe de la carn sobre les brases. Potser davant  d’uns hipotètics excedents, part d’aquesta carn podria ser assecada al sol o fumada per perllongar-ne el consum durant les estacions més rigoroses de l’any. Les proves d’aquestes activitats són les fractures que s’observen als ossos, algunes marques de tall sobre la superfície i també algun senyal de cremat. No sabem si s’aprofitarien ja en aquesta època els recursos marítims, tot i que d’altra banda hem de tenir en compte que la línia de costa podria estar força més allunyada que l’actualitat, fins a més d’una desena de quilòmetres, ja que el nivell del mar era més baix com a conseqüència de l’acumulació de gel polar als continents. 

Per saber més: 1er capítol del llibre La prehistòria a Gavà, AAMG, 2009, dedicat als jaciments plistocens de les terrasses dels Canyars.