Antigament
l’espai que va des de l’estany del Remolar fins a les costes del
Garraf era una zona pantanosa no apta per al cultiu. Amb tot, ja des
de finals de l’Edat Mitjana va haver diverses iniciatives per
transformar-lo i dessecar-lo. Aquest procés va esdevenir summament
lent i no va ser fins al segle XIX quan es van introduir els canvis
que culminaran amb la seva plena colonització. Entre aquests canvis
cal destacar el progrés de la tècnica, la fil·loxera, que va
arruïnar els masos de muntanya i va obligar a buscar alternatives, i
la creixent demanda del mercat de Barcelona, que absorbia bona part
de la producció agrícola del delta, entre la qual hi havia els
espàrrecs de Gavà.
L’espàrrec
va ser durant molts anys una font important de riquesa per als
pagesos i, fins a la dècada dels anys setanta, la base de l’economia
del camp gavanenc. L’esparreguera és una planta que creix en
condicions molt adverses. Davant un mal any per a l’agricultura,
l’espàrrec es presentava com un ingrés segur i, com que Gavà era
l’únic productor de Catalunya, podia mantenir un bon preu al
mercat.
Però
de la mateixa manera que la ciutat de Barcelona va ser l’estímul
per sanejar les maresmes i augmentar la producció agrícola, a
partir dels setanta, l’avidesa de la ciutat de
Barcelona per ocupar sòl industrial, de serveis i residencial,
va anar minvant les Sorres. L’evolució i la rapidesa del transport
li permetien buscar productes frescos a molts quilòmetres de
distància. Progressivament, l’espàrrec va deixar de tenir pes en
l’economia gavanenca, però actualment encara continua sent-ne el
producte més representatiu.
Assumpció
Gabernet
Arxiu
Municipal de Gavà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada