"Era costum
que aquell dia s’estrenés vestit i sabates; feia goig veure com petits i
grans passejaven ben mudats pels carrer més cèntrics de Gavà. Abans de la
Guerra, dos eren els locals que organitzaven el ball de la Festa Major. D’una
banda, hi havia el Cafè del Centre, que congregava els sectors d’esquerra, i de
l’altra, el Casino, local de l’Ateneu Popular, que donava cabuda a un públic de
tendència regionalista. Ambdós espais eren acuradament decorats i encatifats
per a l’ocasió i oferien diverses activitats que concloïen amb un ball que
s’allargava fins ben entrada la matinada. Per altra banda, en aquestes dates,
el Cafè de la Plaza organitzava sessions de cinema i varietés. Durant la
dictadura franquista, el Cafè del Centre fou clausurat i se celebrà un únic
ball per a tot el poble al Casino.
L’orquestra era l’element imprescindible per animar la vetllada.
L’Orquestra Bruach va ser durant molt de temps l’encarregada de fer ballar
joves i grans amb els seus pasdobles, valsos, foxtrots, boleros o qualsevol
ritme que estigués en voga. Tothom recorda amb certa enyorança el ball de rams:
el trompeta executava un so característic amb el seu instrument i els joves
corrien davant l’escenari a comprar el ram per a la noia amb qui ballarien.
L’orquestra solia convidar les parelles d’enamorats a ballar un vals
jota sota l’esguard atent de pares, mares i familiars que vigilaven que el noi
no s’acostés massa a la noia. Un altre dels balls típics durant la Festa Major
era el de la toia, el qual consistia a posar qualsevol objecte a subhasta: un pastís, un ram de flors o una figureta.
El baró que pujava més alt obtenia el privilegi de treure a ballar la jove que
ell escollís, a la qual regalava l’objecte comprat, i la resta dels assistents
els deixava tota la pista de ball per a ells sols al llarg de la primera cançó.
Un altre ball obligat era l’anomenat ball de casats. Teòricament només les
parelles casades podien sortir a la pista, encara que també era permès que la mare
ballés amb el fill i el pare amb la filla".
Mireia Valentí
Del llibre: L'Abans, editorial efadós, 2002
Mireia Valentí
Del llibre: L'Abans, editorial efadós, 2002
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada