La Castanyada originàriament era una celebració que tenia
un clar sentit domèstic: la família es reunia i recordava els difunts menjant
castanyes, resant el rosari o amb petits gestos com deixar un plat buit a
taula. També s’encenien candeles o llums davant les imatges dels familiars
desapareguts. Es tractava, doncs, d’una celebració íntima i familiar. Tot i la
dosi de temor que inevitablement provoca la incertesa del món sobrenatural,
aquesta tradició pretenia demanar l’emparança dels avantpassats, percebuts com
a protectors de la llar i de la família.
Un dels aspectes que caracteritza la festa és menjar
castanyes i panellets. Aquest costum té un origen poc clar, però probablement
recorda els antics àpats funeraris i els ‘pans dels morts’ que es portaven a
l’església.
A partir del segle XIX, amb els nous espais de
sociabilitat, com els cafès, molts pobles van començar a fer-hi castanyades
col·lectives. A Gavà, al Cafè del Centre o al Cafè de la Plaça se servien
castanyes calentes i mistela als clients. Als carrers més cèntrics, com la
Rambla o la plaça Major, s’hi instal·laven les populars castanyeres per torrar
castanyes. La festa havia comptat també amb manifestacions de teatre popular.
La peça més representada va estar Don
Juan Tenorio, que també es representava a Gavà.
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà
