La
implantació del cristianisme amb les pràctiques quaresmals del dejuni i
l'abstinència comporten, des del començament de l'edat mitjana, l'aparició d'un
període previ oposat en valors, el qual anomenem carnestoltes. Un temps breu de
llicències, excessos, de llibertinatge i d'inversió dels ordres
establerts.
En el
calendari, el carnestoltes se situa en la setmana anterior a l'entrada de la
Quaresma. Va des del dijous gras o llarder fins al dimecres de cendra. L'esperit
del carnestoltes és simbolitzat per un ninot de palla que arriba triomfant el
Dijous Gras i presideix totes les gresques fins el dimecres de cendra en què es
crema públicament. El personatge del carnestoltes s'encarrega d'animar la
gresca i pren denominacions diferents segons la població. A Gavà es denomina Esparriot.
L’Esparriot gavanenc
vesteix una túnica llarga, amb barret de palla tot cosit de picarols Antigament,
tot el poble es convertia en una comitiva molt pintoresca presidida per l’Esparriot,
que conduia un ase guarnit i damunt del
qual cavalcava un ninot de palla, esfigie del rei Carnestoltes. Darrera l’ase
hi anava la parella formada el novençà i la novençana, és a dir, els nuvis.
Eren dos fadrins, un dels quals anava vestit de noia. Al seu darrere hi anaven
tot un seguit de parelles, com més millor. La gran majoria dels participants
anaven disfressats. Tancaven la comitiva el vell i la vella, encarregats de
mantenir la broma i la gatzara.
Pompili Massa
Del llibre “La Tornaboda de Gavà i
Viladecans”, 2011.
